traducció - translate - traducción

dissabte, 26 de maig del 2018

CARLOS CARRIZOSA, EL CANALLA

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


Quico Romeu

El gest que vas fer al Parlament de Catalunya va ser un gest menyspreable; Vas retirar de mala manera un llaç groc que no era teu, col·locat en un seient que no era el teu i en una filera, la del govern, que ni és la que et pertoca a tu ni és la que correspon als neofalangistes del teu partit. El teu acte va més enllà d’aquell aire infantil de nen repatani  -també de canalla en un altre sentit- que expressa de manera carrinclona, amanerada i cursi la cantarella dels seus capricis. No; la teva acció no és només la del menyspreu més absolut vers unes persones valentes i honestes que estan patint una presó injusta gràcies a tu i els teus, ni la de fer callar a qui elabora un discurs, la de destruir allò que algú altre construeix, o simplement de manllevar una dignitat d’altri que mai arribaràs a comprendre.  Repeteixo: el teu, va ser un gest menyspreable, d’una baixesa calculada pel que conscientment volies expressar. Va quedar clar, no et preocupis, que tu i el teu partit marcàveu el camí a aquestes patrulles nocturnes perquè segueixin arrencant llaços grocs i tot allò que pugui tenir aspecte de reclamació de llibertat, de democràcia, d’independentisme, de catalanisme, o simplement de català. Just l’endemà que una vintena d’energúmens, dotze dels quals eren militants del teu partit, van agredir als pacifistes que posaven creus grogues a la platja de Canet de Mar, vas tu i els intentes donar suport des del Parlament. Si busques al diccionari el terme “canalla”, veuràs com, tret de la primera accepció emprada més amunt, les altres dues defineixen el terme com a “persona capaç de cometre els actes més reprovables” o també “Gent dolenta, menyspreable”. Queda’t amb la que vulguis.

Això que fomenta el teu partit – “os vamos a montar un Ulster que os vais a cagar”, que deia un altre dels canalles que papallonegen pel teu partit – no és nou ni inventeu res. Això de tenir una cara durant el dia la qual segueix la norma i la llei amb els ulls clucs, però que quan cau el dia i emparats en la foscor nocturna us poseu el passamuntanyes per transformar-vos amb els GDR, ja ho han fet molts altres abans. Les Sturmabteilung o « SA » alemanyes van dur a terme nombrosos actes violents contra grups esquerrans durant els anys 20, normalment en petites baralles al carrer. Els Fasci italiani di combattimento , també durant els anys 20, van iniciar-se amb tasques similars a la Itàlia pre Mussoliniana. No cal anar tant lluny, però, ja que durant la dictadura de Primo de Rivera i fins al cop d’estat franquista, grups de falangistes es dedicaven a apallissar “rojos” i “separatistas”.

És per això que el teu gest menyspreable et transforma en canalla. Perquè és un acte covard i sibil·lí que dóna el vist i plau tàcit a la violència que vulguin emprar els emmascarats, amb aparença de no trencar un plat; a ben segur que rebran el suport logístic d’aquesta plataforma “para recuperar el orgullo de sentirse español” que s’ha tret de la màniga el president del teu partit; España Ciudadana, l’anomena.



Quan l’any 1995 vaig poder entrar a Sarajevo pocs dies després de la Pau de Dayton, i mesos després de la meva relació amb el conflicte a la república balcànica, em va sorprendre que a tots els minarets de les mesquites haguessin estat bombardejats des de posicions serbobosnianes, i que en canvi, les esglésies catòliques o bé ortodoxes que veia a la ciutat assetjada, no haguessin sofert cap atac, ni pintada, ni acte vandàlic. Quan vaig preguntar com era possible, un amic actor i musulmà em va respondre: “I perquè les hem d’atacar? al capdavall tot és patrimoni “nostre”, de tothom”. Gran lliçó que em recordà un documental que havia vist a TV3, aquesta que dieu que adoctrina, “La Rosa de Sarajevo”, crec que es deia. En un moment del documental, una dona mostra des d’una finestra les muntanyes des d’on un franctirador li va matar al marit. No recordo la pregunta de l’entrevistador però la resposta va ser clara i contundent: “No els puc odiar, son també conciutadans, persones del meu país. Això sí, odio el que estan fent amb la nostra gent.”

Ignoro si quan hàgim guanyat la República seràs dels que marxareu del nou país, et quedaràs acceptant la situació, et reclouràs a les casernes d’hivern a llepar-te les ferides o esdevindràs part d’aquell reducte d’inadaptats patològics que acaben en grups residuals d’extrema dreta; en tot cas si que et vull dir que tots aquestes bravates i fanfarronades amb què aneu soscavant i trinxant la convivència, encara que guanyéssiu i tinguéssiu possibilitat de governar, us les trobareu al davant del resultat del vostre despropòsit. Però no t’hi capfiquis massa, que hem guanyat i acabarem de guanyar nosaltres que tenim experiència en refer el país, una vegada i una altra gràcies a la nostra manera de fer i a la nostra voluntat de ser, que encara no ha doblegat del tot ningú.


Doncs això, aquesta grandesa que manifestava aquesta viuda de “La Rosa”, contrasta amb la baixesa del teu gest. Pel que fa a mi és evident que odio el que esteu fent; atiar criatures a denunciar adoctrinaments inexistents, crear conflictes amb la llengua quan l’únic conflicte sou vosaltres, i finalment, amb la teva baixesa, donar pista lliure a les agressions a persones. Cert; odio el que feu, però a tu no et puc odiar perquè tu i no res, veniu a ser la mateixa cosa.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial