Cinc cops durs contra Mariano Rajoy

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

En qüestió d'una setmana, Rajoy ha rebut cinc cops que li han deixat ferides profundes. Resta saber, però, si cap d'aquestes serà l'estocada final o si Mariano Rajoy aconseguirà guarir-se les ferides

Per El Temps

Primer cop

Les darreres setmanes, corrupció ha colpejat de nou, i amb força, al PP. Darrere de la condemna de Zaplana ha arribat la sentència del cas Gürtelque assenyala al PP com a organització corrupta. Es tracta d'una de les sentències més contundent contra l'entramat dels populars que, malgrat que han sabut aguantar el posat durant molts anys, ara sembla que se'n comencen a ressentir. L'opinió pública i publicada els colla cada vegada més.

Segon cop

Després de conèixer-se la sentència del cas Gürtel, el PSOE de Pedro Sánchez ha posat sobre la taula una moció de censura que podria acabar amb el Govern del PP. No obstant això, els socialistes no ho tindran fàcil per aconseguir tots els suports necessaris. D'un costat, el pacte amb Ciutadanssembla complicat. La formació taronja està preocupada per forçar eleccions, però des de Ferraz creuen que els beneficiarà més governar. A més, pensen que com a primer partit de l'oposició, és als altres partits a qui toca adaptar-se. Així ho han fet saber, també, a les formacions independentistes catalanes que, a hores d'ara, estudien si donar suport a Sánchez. Tan ERC com el PDeCAT ha dit que prioritzen fer fora a Rajoy, però no sembla que vulguin regalar el seu vot a canvi de res.

Tercer cop

Dilluns el Síndic de Greuges feia entrega a Roger Torrent d'un informe amb el títol "Vulneració de drets fonamentals i llibertats públiques en ocasió de la reacció penal a partir de l'1-O i l'aplicació del 155 CE". Aquest escrit se suma a la llista de posicionaments fets per part d'organismes de defensa dels drets polítics que critica la manera com l'Estat espanyol i el Govern de Rajoy estan actuant a Catalunya. L'informe recull que, d'ençà que l'executiu espanyol va agafar el control de la Generalitat s'han endarrerit molts pagaments, afectant així la prestació dels serveis públics. Denuncia també la repressió judicial que ha comportat l'existència de presos polítics i exiliats independentistes, denotant un retrocés en la garantia de les llibertats polítiques a l'estat

Quart cop

La cuina mediàtica ha estat l'encarregada de propiciar una altra de les estocades. Dues enquestes aparegudes els darrers dies condemnen als populars a una gran davallada electoral, en favor de Ciutadans, a les pròximes eleccions espanyoles. No és cap secret que la formació taronja és el cavall preferit del director d'El Español Pedro J. Ramírez. Per això, hom podria pensar que les estimacions, que situaven a C's com a primera força amb 108 diputats i deixava al PP en quart lloc amb 63, podien ser fruit d'una estratègia política. Ara bé, un diari afí com La Razón deixava als populars com a primera força, però amb 105 diputats, 32 menys que en l'actualitat, i a C's amb 80, trepitjant els talons a Rajoy. El PP s'enfonsa als sondejos i s'arrisca a perdre el vot útil que tant a favor li ha jugat en altres ocasions arreu de l'estat.

Cinquè cop

Des d'Europa arriba pluja fina que també desgasta a Rajoy. Fa una setmana la Comissió Europea va acceptar una petició del col·lectiu 'No Callarem' per investigar la llibertat d'expressió a l'Estat espanyol arran de la fugida a l'exili de Valtonyc. A això cal sumar-hi les recents declaracions de la comissària europea de Justícia, Vera Jourová, que ha demanat a l'Estat que faci us de les euroordres "de manera adequada, legal i transparent". Per acabar-ho d'adobar, familiars dels presos polítics catalans, però també dels joves d'Alsasua o de Valtonyc, han denunciat aquest dimarts davant del Parlament Europeu l'arbitrarietat de la justícia espanyola. Anna Forn, filla de Joaquim Forn, ha denunciat que la Unió Europea "no hauria de permetre que un estat membre actuï impunement creant tanta indefensió"

Amb tot plegat, cinc escomeses que deixen ferit al PP de Mariano Rajoy, el Govern del qual ha comunicat per carta al Govern català que no permetrà el nomenament dels consellers que estiguen presos o exiliats, emparant-se en la vigència de l'article 155. En la mateixa carta s'expressa, per contrarestar les valoracions jurídiques que conviden a permetre els nomenaments, que la intervenció espanyola no és "merament formal" i que esdevé un "control de la legalitat", pel que pot intervenir en per garantir "la validesa i eficàcia de les resolucions". És per aquest motiu que "la publicació de l'acte tindrà lloc si el contingut s'ajusta a la legalitat".

Siga com siga, ara Rajoy té molts més problemes dels que procedeixen de Catalunya.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Font: Cinc cops durs contra Mariano Rajoy - https://www.eltemps.cat/article/4276/cinc-cops-durs-contra-mariano-rajoy

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

República, Unió Europea i els articles de Quim Torra

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Carlos Vázquez

Des de fa tres dies aprofito els viatges en metro i en tren per llegir articles del President Quim Torra. Porto llegits 34 articles, que han de ser el 40% del publicat en premsa, com a mínim. Això inclou l'article on diu "bèsties carronyaires", no als castellanoparlants com se'ns ha dit en els mitjans espanyols i es vol vendre a Europa, sinó a la gent que va començar una campanya per prohibir el català en els aeroports i espais públics. (Va ser la campanya que va aconseguir que Swiss Airlines retirés el català en els aeroports, sí: als aeroports catalans).

Ho sento, però anomenar "bèstia carronyaire" a qui prohibeix una llengua en el seu lloc d'origen, no em sembla racisme, el que em sembla racisme és prohibir-lo.

També he llegit l'article on parla metafòricament de l ' "ADN" del PSC, davant del "ADN" del PSOE. És a dir, parla de dues formes d'entendre el mal anomenat socialisme dins d'Espanya i Catalunya. Parla de les diferències d'enfocament dins de "famílies ideològiques" d'un mateix partit, no de genètica humana ni de races. Em fa fàstic que el PSOE hagi tergiversat el text fins a tal punt, però no més fàstic que altres coses pitjors que estan fent.

En l'exercici, he llegit altres coses: Una carta exigint a Pujol que deixi d'aprofitar-se d'un moviment social de base com és el sobiranisme; Una crítica ferotge a aquesta dreta catalana que sempre acaba pactant amb l'Aznar de torn (potser això sigui el que més por li de l'Estat); Una crida a acollir els immigrants que arriben en pasteres i no mirar a una altra banda, comparant-los amb els republicans exiliats durant la Guerra Civil; (¿Racisme?) He vist la seva passió per Churchill (aquest tipus de dretes, sí, però que va ser un dels principals enemics del nazisme a Europa i gràcies al qual Regne Unit no va pactar amb el Reich); Li he llegit cites de les declaracions d'Independència cubana i panamenya, parlant de sufragi universal i lloances al moviment d'alliberament Índia liderat per Ghandi ... Total, que els mitjans gairebé me la colen.

Catalunya, té la seva gran part d'una societat, moderna, tecnològica, pacífica, democràtica, solidària, socialment compromesa amb la immigració, respectant altres llenguatges i opinions i defensant les seves aspiracions polítiques, en forma de república, i organitzant nombroses manifestacions que van acabar en un referèndum sobre 1-O i es van defensar amb llaços de pau i símbols. Aquest bé bàsic de la ciutadania europea ha de ser preservat per la UE.

Font: Carlos Vázquez��& ���� al Twitter: "Desde hace tres días aprovecho los viajes en metro y en tren para leer artículos del President Quim Torra. Llevo leídos 34 artículos, que deben ser el 40% de lo publicado en prensa, como poco. Esto incluye el artículo donde llama "bestias carroñeras"

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Inés: ets minoria - Albano-Dante Fachin

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Albano-Dante Fachin

Hola Inés,

constantment, des de fa anys i sense parar et sento repetir el mateix argument: la societat catalana està dividida pel "prusés". La veritat és que no t'ho negaré. El que mai dius es que en aquesta "divisió" tu i el teu partit sou minoria. Si, has llegit bé: sou minoria. Ja sé que teniu tots els mitjans de l'IBEX al vostre servei per ocultar-ho i que munteu els vostres numerets al Parlament perquè no es parli d'aquesta realitat. Però et posis com et posis, sou minoria. Tu pots seguir mentint, enganyant i fotent llenya al foc, però sou minoria. Mira:

Segons enquesta publicada per El Español "el 81,1% dels catalans desaprova les càrregues policials de l'1-O". Tu, que vols condecorar els policies que ho van fer, formes part del 18,9% restant. Ets minoria.

Segons enquesta del GESOP d'abril de 2018, el 64,5% dels espanyols creuen que s'ha de rebaixar la tensió mitjançant el diàleg. Només el 29,5% creu que la solució vindrà de la mà dels tribunals, com tu defenses. Ets minoria.

A la mateixa enquesta el 83,2% dels catalans es pronuncien a favor de què els presos polítics surtin de presó. Tu formes part del 16,7% que no ho vol. Ets minoria.

Arribats a aquest punt d'aquesta carta, segurament estaràs pensant que "això són enquestes" i que el que importa de veritat són "les urnes de veritat" del 21D. Aquelles urnes que, segons tu, et van proclamar "guanyadora". Doncs ho sento però, un altre cop: ets minoria. Mira:

El 21D el 55% dels catalans van votar partits en contra del 155. Tu pertanys al 43,5% que ho sosté. Ets minoria.

Efectivament, la societat catalana està dividida. Dividida entre els que creiem en el diàleg com a manera d'enfortir la nostra societat i els que creieu en la imposició. Dividida entre els que volem que la gent s'expressi en llibertat i els que feu tot el possible per tapar la boca a una part de la societat. Dividida entre els que no creiem que calgui tancar gent a la presó per les seves idees i els que ho demaneu Aquestes són les divisions i tu ets minoria.

Potser en aquest punt tu diràs que no, que del que parles és de què està dividida entre dues meitats: "independentistes i no independentistes". Això, Inés, la veritat és que no ho sabem ben bé. Segons enquesta de Metroscopia d'abril de 2017, "el 82% dels catalans creuen que la solució és un referèndum d'independència pactat". Tu formes part del 18% restant. I un altre cop, ets minoria.

Tens l'IBEX del vostre costat per repetir la mentida un cop i un altre, tens els numerets al Parlament i tens una esquadra retirant llaços grocs al carrer. Però malgrat tot aquest ajut, no et podràs imposar. Perquè ets minoria.

Font: Inés: ets minoria - Fot-li Pou - Barça i més: Hola Inés,

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Què els passa, als intel·lectuals espanyols? Com és que callen? - Cotarelo

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

REDACCIÓ VilaWeb

El catedràtic de ciència política Ramón Cotarelo va participar en un acte multitudinari organitzat per VilaWeb en què es va presentar el manifest ‘Declaració conjunta contra la repressió i a favor de la República catalana'

L’Espai Vilaweb va acollir dijous la presentació de la ‘Declaració conjunta contra la repressió i a favor de la República catalana’, un manifest signat per desenes d’entitats i centenars de personalitats del país i impulsat pel Col·lectiu Pere Quart. Després de la presentació, el catedràtic de ciència política Ramón Cotarelo i el periodista i director de VilaWeb, Vicent Partal, van sortir al carrer per comentar el contingut del manifest i la situació de repressió que viu Catalunya en l’actualitat. Cotarelo va posar especial èmfasi en el silenci dels intel·lectuals espanyols en la deriva antidemocràtica de l’estat espanyol. 

Segons el catedràtic, un manifest com aquest, signat per entitats i personalitats del món de les lletres i la cultura catalanes, contrasta amb la manca de pronunciament de les personalitats del món de la cultura a Espanya: ‘El fragorós silenci dels intel·lectuals espanyols, els qui es donaven cops de colze per ser els primers a signar manifestos, ara estan sords i muts’–va comentar en l’acte– ‘Catalunya no apareix mai a les seves preocupacions’.

‘Què els passa, als intel·lectuals espanyols? Com és que callen? I què els passa, als intel·lectuals catalans? Com és que no callen, i com és que no hi ha manera de fer-los callar?’, va ironitzar el catedràtic. ‘Després d’haver firmat manifests a favor de la llibertat de les nacions de l’Amazones, no veuen que hi hagi res que en justifiqui cap altre a l’estat espanyol. No ho veuen perquè no se’ls acut que la seva funció com a intel·lectuals espanyols és explicar què és Espanya: què és l’estat espanyol, a quines raons obeeix, quines finalitats persegueix, com és la seva estructura, com tracta els seus habitants, quina justificació té, quin és el sentit de les seves institucions, a què aspira, quin projecte col·lectiu té…’, va continuar.

Cotarelo també va comentar que, contra el projecte ‘dinàmic, obert, del segle XXI i mobilitzat’ de l’independentisme, l’estat espanyol no hi ofereix cap alternativa: ‘Quan s’agredeix Catalunya per la seva escola, pels seus mitjans i per la llengua que s’hi parla, què es col·loca a l’altre costat de la balança? “Callin, que vostès són uns colonitzats que no tenen dret de res, ni de parlar la seva llengua”. Aquesta agressió, que es reprodueix de fa segles, ha cristal·litzat en gent a la presó, a l’exili, gent perseguida i embargada com en el temps del franquisme. Això no mou ni una sola consciència de cap intel·lectual espanyol. Han abandonat la seva funció. (…) Mirant Espanya, en què es distingeix un intel·lectual d’un tarambana?’

El catedràtic de ciència política va denunciar també amb contundència aquells intel·lectuals que sí que s’han pronunciat sobre el procés, però en contra de Catalunya: ‘Els qui signen columnes vergonyoses a tants euros la mentida, l’engany, la falòrnia i la calúmnia. No parlo solament dels intel·lectuals espanyols que viuen a “La Meseta”, sinó també dels qui viuen aquí, caracteritzats per “un honor més gran”, viure en la terra de l’enemic.’

Cotarelo va concloure parlant del manifest i de les possibles negociacions amb l’estat espanyol: ‘Aquest manifest demostra que no tot és perdut, que aquí hi ha un projecte nacional i social d’una revolució nova. Fixeu-vos quin terreny, per als intel·lectuals: redefinir Espanya. La seva és una ignorància culpable, producte de la por que els causa haver d’afrontar allò de què no són capaços, de fabricar la concepció del segle XXI, a una proposta que es posi damunt la taula, que respongui els seus iguals catalans i digui: “parlem”. Això és impossible i aquesta impossibilitat dels intel·lectuals demostra per què aquest afer només té una solució: hem de prosseguir demanant negociacions i diàleg perquè tenim bona educació. Però no hi ha res a dialogar ni negociar perquè l’altra part no té res a dialogar ni a oferir i, per tant, la seva actitud continuarà essent la mateixa: repressió amb el silenci dels intel·lectuals, contestat solament amb la valentia dels nostres.’

Font: Ramón Cotarelo: Contundent discurs sobre el silenci dels intel•lectuals espanyols - YouTube

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Jaume Duch, un peó al servei d’Espanya per a aturar l’independentisme a l’Eurocambra

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Article publicat originalment el 28 d'abril.

El portaveu i director general de comunicació del parlament europeu utilitza la seva posició per combatre el procés català.

Josep Casulleras Nualart

Fa una dècada que la figura de portaveu del parlament europeu és en mans d’un català, Jaume Duch (Barcelona, 1962). I del febrer del 2017 també és el director general de comunicació de l’eurocambra. És a dir, que ha tingut el control i la direcció de la comunicació institucional d’una de les institucions comunitàries principals durant els anys d’eclosió de l’independentisme a Catalunya i els de tensió màxima. Però Duch, tot i haver presumit alguna vegada de ser un portaveu neutral, cosa que ja forma part de la naturalesa del càrrec, ha aprofitat la seva posició privilegiada, de notorietat i d’home de referència d’una institució com el parlament europeu per maniobrar en favor de les seves preferències polítiques sobre l’independentisme o sobre la demanda d’un referèndum a Catalunya. I aquests interessos són els mateixos que els del govern espanyol i que els dels partits espanyols principals. Per reconèixer-li els favors prestats últimament, Duch va rebre el mes passat l’Orde d’Isabel la Catòlica, que concedeix Felipe VI.

El darrer afer polèmic que ha esquitxat Duch ha estat la transcripció i traducció interessada que va fer el servei de traducció a l’espanyol de l’eurocambra (del qual depèn directament) d’un debat que hi va haver al comitè de peticions arran d’una denúncia contra la immersió lingüística a Catalunya. L’eurodiputat d’ERC Josep M. Terricabras es va enfilar fins al capdamunt quan va veure que la nota de premsa sobre el debat passava per malla els arguments en favor de la immersió que s’hi havien exposat.

Aquest no ha estat l’únic incident d’un portaveu a qui li agrada fer gala de neutralitat política però que ha esdevingut un dels homes clau de l’ofensiva diplomàtica espanyola contra l’independentisme a les institucions europees. No és amb l’acció del maldestre González Pons o amb els estirabots de representants del cos consular espanyol a la UE o en diversos països on Espanya ha reeixit en aquest combat. És en la col·locació i en el control de càrrecs de perfil tecnòcrata i institucional tant en el parlament europeu com en la Comissió Europea, de personatges amb capacitat de decisió i influència en les accions i en els posicionaments d’aquestes institucions. Ho hem vist en el cas de la cúpula sota sospita de corrupció de la Comissió, amb la valenciana Clara Martínez Alberola en un paper destacat. I ho veiem en el cas de Jaume Duch, portaveu de l’eurocambra presidida ara per un dels principals aliats internacionals de Rajoy, l’italià Antonio Tajani, un altre assot europeu contra l’independentisme català.

Tajani aviat no tindrà prou lloc a casa per a desar tots els premis que li ha anat atorgant Espanya aquests darrers mesos. Del primer moment, Tajani va fustigar l’independentisme, criticant-lo sempre que n’ha tingut l’oportunitat, avalant la repressió espanyola a Catalunya i boicotant-ne els intents d’explicar-se al parlament europeu. El 9 de maig vinent el rei espanyol Felipe VI li lliurarà el Premio Europeo Carlos V a proposta del Ministeri d’Afers Estrangers espanyol; aquest mes d’abril ha estat guardonat amb el Premio Nueva Economía, que va rebre de la vice-presidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría; i el dia de Sant Jordi l’entitat unionista Societat Civil Catalana li va atorgar, juntament amb Manuel Valls, el Premi al Seny, en un acte presidit també per Sáenz de Santamaría.

I Duch? Ell també té premi, i dels lluents: l’Orde d’Isabel la Catòlica premia ‘aquells comportaments extraordinaris de caràcter civil, realitzats per espanyols i estrangers, que redunden en benefici de la nació o que contribueixen, de manera rellevant, a afavorir les relacions d’amistat i cooperació de la nació espanyola amb la resta de la comunitat internacional’. Aquesta és la definició més actualitzada, del 1998, d’una condecoració d’origen colonial que es va empescar Ferran VII per ‘recompensar la lleialtat a Espanya (…) en aquells serveis excepcionals fets en favor de la prosperitat dels territoris americans i ultramarins’.

De serveis excepcionals, Duch n’ha fet. Quan tot just li acabaven de donar el guardó feia unes declaracions que no tenien pas res de neutrals felicitant-se pel fet que un debat organitzat al parlament europeu l’octubre proppassat sobre la independència de Catalunya ajudés a ‘aturar l’intent d’europeitzar el procés’. Un debat entre els grups a l’eurocambra organitzat de tal manera que els eurodiputats partidaris de la independència no tinguessin opció d’intervenir-hi.

L’independentisme sempre ha estat una cosa que era incòmoda i que era preferible d’evitar en un començament i que calia combatre quan es va fer evident que tenia prou força social a Catalunya per a acabar-se imposant. Feia menys d’una setmana de la seva demostració de força més espectacular, la Via Catalana, i Duch era entrevistat a Catalunya Ràdio. Doncs bé, el portaveu del parlament europeu va decidir que contribuiria al discurs de l’amenaça de la sortida de la UE que aquells dies pregonaven els dirigents dels partits espanyols majoritaris.

Les seves opinions personals es poden posar en context a la vista del seu passat polític. Ell va ser un dels líders de les joventuts de la UCD a Catalunya a final dels anys setanta, va ser candidat pel partit d’Adolfo Suarez en les primeres eleccions autonòmiques, quan encara es feia dir Jaime i va arribar al parlament europeu treballant com a assistent d’una diputada d’Unió, Concepció Ferrer. Ací en teniu més informació: Jaume Duch, un portaveu que amenaça, amb un passat clarificador.

‘El tema no és a l’agenda de les institucions europees perquè ningú no pensa que un govern d’una part d’un territori europeu prengui decisions que trenquin la legalitat nacional i, per tant, de la UE’, deia Duch en una entrevista a La Vanguardia uns mesos abans de l’1-O. Passada la tardor republicana, aquell ‘govern d’una part d’un territori’ ha estat destituït de manera il·legítima amb un ús abusiu de la constitució espanyola. Aquest trencament de la legalitat que ha estat aquesta aplicació concreta del 155, el neutral portaveu de l’eurocambra no l’ha qüestionada. Un portaveu que ja porta, orgullós, la distinció d’Isabel la Catòlica.

Font: Jaume Duch, un peó al servei d’Espanya per a aturar l’independentisme a l’Eurocambra | VilaWeb:

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

CARLOS CARRIZOSA, EL CANALLA

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Quico Romeu

El gest que vas fer al Parlament de Catalunya va ser un gest menyspreable; Vas retirar de mala manera un llaç groc que no era teu, col·locat en un seient que no era el teu i en una filera, la del govern, que ni és la que et pertoca a tu ni és la que correspon als neofalangistes del teu partit. El teu acte va més enllà d’aquell aire infantil de nen repatani  -també de canalla en un altre sentit- que expressa de manera carrinclona, amanerada i cursi la cantarella dels seus capricis. No; la teva acció no és només la del menyspreu més absolut vers unes persones valentes i honestes que estan patint una presó injusta gràcies a tu i els teus, ni la de fer callar a qui elabora un discurs, la de destruir allò que algú altre construeix, o simplement de manllevar una dignitat d’altri que mai arribaràs a comprendre.  Repeteixo: el teu, va ser un gest menyspreable, d’una baixesa calculada pel que conscientment volies expressar. Va quedar clar, no et preocupis, que tu i el teu partit marcàveu el camí a aquestes patrulles nocturnes perquè segueixin arrencant llaços grocs i tot allò que pugui tenir aspecte de reclamació de llibertat, de democràcia, d’independentisme, de catalanisme, o simplement de català. Just l’endemà que una vintena d’energúmens, dotze dels quals eren militants del teu partit, van agredir als pacifistes que posaven creus grogues a la platja de Canet de Mar, vas tu i els intentes donar suport des del Parlament. Si busques al diccionari el terme “canalla”, veuràs com, tret de la primera accepció emprada més amunt, les altres dues defineixen el terme com a “persona capaç de cometre els actes més reprovables” o també “Gent dolenta, menyspreable”. Queda’t amb la que vulguis.

Això que fomenta el teu partit – “os vamos a montar un Ulster que os vais a cagar”, que deia un altre dels canalles que papallonegen pel teu partit – no és nou ni inventeu res. Això de tenir una cara durant el dia la qual segueix la norma i la llei amb els ulls clucs, però que quan cau el dia i emparats en la foscor nocturna us poseu el passamuntanyes per transformar-vos amb els GDR, ja ho han fet molts altres abans. Les Sturmabteilung o « SA » alemanyes van dur a terme nombrosos actes violents contra grups esquerrans durant els anys 20, normalment en petites baralles al carrer. Els Fasci italiani di combattimento , també durant els anys 20, van iniciar-se amb tasques similars a la Itàlia pre Mussoliniana. No cal anar tant lluny, però, ja que durant la dictadura de Primo de Rivera i fins al cop d’estat franquista, grups de falangistes es dedicaven a apallissar “rojos” i “separatistas”.

És per això que el teu gest menyspreable et transforma en canalla. Perquè és un acte covard i sibil·lí que dóna el vist i plau tàcit a la violència que vulguin emprar els emmascarats, amb aparença de no trencar un plat; a ben segur que rebran el suport logístic d’aquesta plataforma “para recuperar el orgullo de sentirse español” que s’ha tret de la màniga el president del teu partit; España Ciudadana, l’anomena.

Quan l’any 1995 vaig poder entrar a Sarajevo pocs dies després de la Pau de Dayton, i mesos després de la meva relació amb el conflicte a la república balcànica, em va sorprendre que a tots els minarets de les mesquites haguessin estat bombardejats des de posicions serbobosnianes, i que en canvi, les esglésies catòliques o bé ortodoxes que veia a la ciutat assetjada, no haguessin sofert cap atac, ni pintada, ni acte vandàlic. Quan vaig preguntar com era possible, un amic actor i musulmà em va respondre: “I perquè les hem d’atacar? al capdavall tot és patrimoni “nostre”, de tothom”. Gran lliçó que em recordà un documental que havia vist a TV3, aquesta que dieu que adoctrina, “La Rosa de Sarajevo”, crec que es deia. En un moment del documental, una dona mostra des d’una finestra les muntanyes des d’on un franctirador li va matar al marit. No recordo la pregunta de l’entrevistador però la resposta va ser clara i contundent: “No els puc odiar, son també conciutadans, persones del meu país. Això sí, odio el que estan fent amb la nostra gent.”

Ignoro si quan hàgim guanyat la República seràs dels que marxareu del nou país, et quedaràs acceptant la situació, et reclouràs a les casernes d’hivern a llepar-te les ferides o esdevindràs part d’aquell reducte d’inadaptats patològics que acaben en grups residuals d’extrema dreta; en tot cas si que et vull dir que tots aquestes bravates i fanfarronades amb què aneu soscavant i trinxant la convivència, encara que guanyéssiu i tinguéssiu possibilitat de governar, us les trobareu al davant del resultat del vostre despropòsit. Però no t’hi capfiquis massa, que hem guanyat i acabarem de guanyar nosaltres que tenim experiència en refer el país, una vegada i una altra gràcies a la nostra manera de fer i a la nostra voluntat de ser, que encara no ha doblegat del tot ningú.

Doncs això, aquesta grandesa que manifestava aquesta viuda de “La Rosa”, contrasta amb la baixesa del teu gest. Pel que fa a mi és evident que odio el que esteu fent; atiar criatures a denunciar adoctrinaments inexistents, crear conflictes amb la llengua quan l’únic conflicte sou vosaltres, i finalment, amb la teva baixesa, donar pista lliure a les agressions a persones. Cert; odio el que feu, però a tu no et puc odiar perquè tu i no res, veniu a ser la mateixa cosa.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Imatges inèdites revelen tota la brutalitat de la policia espanyola l’1-O al Pau Claris | Josep Casulleras Nualart

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Josep Casulleras Nualart

Les imatges d’agents antiavalots de la policia espanyola llançant per les escales ciutadans que volien votar l’1-O a l’institut Pau Claris de Barcelona van fer la volta al món. Són imatges repetides milers de vegades a les xarxes socials i també en algunes televisions, com a mostra de la brutalitat exercida aquell dia. Les imatges van impactar arreu del món, malgrat l’intent del ministre Alfonso Dastis de donar-les per falses. Aquest fragment de vídeo ha quedat gravat en la memòria col·lectiva.

Doncs bé, ara s’han fet públiques imatges inèdites de les agressions d’aquell dia. Les va projectar ahir al vespre el CDR Casc Antic de Barcelona al centre Sant Pere Apòstol enmig d’una gran expectació.

És un document inèdit, excepcional. Durant els trenta-tres minuts que dura, es reconstrueix tota la seqüència de la resistència, l’assalt i l’agressió dels agents contra centenars de persones que alçaven les mans i cridaven ‘som gent de pau’ per protegir les urnes. Són imatges sincronitzades en temps real a partir de setanta-quatre enregistraments de la gent que va viure en primera persona aquell assalt, fins i tot des de terra mateix, mentre els passaven per damunt les botes dels policies. El document revela també molts més casos d’agressions policíaques brutals contra els votants, amb cops, puntades de peu, empentes, gent arrossegada per les escales…

Heus ací aquests trenta-tres minuts de resistència i repressió a l’institut Pau Claris, amb el títol de ‘Nosaltres hi érem’:

Aquest vídeo, i l’esforç que ha implicat de recollida, selecció i muntatge de desenes de vídeos de testimonis d’aquells fets d’un gran impacte, posa de manifest la importància de disposar de tot aquest material audiovisual. Amb el propòsit justament de difondre els fets, de deixar-ne testimoni en tota la seva magnitud i de fonamentar les denúncies contra els agents agressors. En aquest nou vídeo, es poden veure moltes més imatges d’agressions i d’ús desproporcionat de la força contra votants per part de diversos antiavalots.

I és això que cerquen les entitats, organitzacions i advocats que miren de portar a judici aquests agents. Malgrat la construcció d’un relat inventat pel Tribunal Suprem espanyol i alguns jutjats d’instrucció, com el número 13 de Barcelona, segons el qual qui va exercir la violència és qui la va patir, hi ha una sèrie de jutgesque sí que han assumit la investigació de les agressions de policies i guàrdies civils contra els votants. I el material d’aquesta mena del qual puguin disposar és cabdal perquè les denúncies tirin endavant.

Amnistia Internacional explicava que havia pogut disposar de molt material audiovisual que havia anat recollint per a publicar l’informe en què constatava els entrebancs de la fiscalia espanyola i el Ministeri de l’Interior per a aclarir els casos de vulneració de drets que hi va haver.

Els advocats del Centre Irídia de defensa dels drets humans també han fet crides a la xarxa per a recollir material audiovisual que ajudi a identificar els agents que van agredir ciutadans l’1-O. Ells mateixos han informat que, gràcies a la col·laboració ciutadana, han pogut identificar la majoria dels agents agressors del primer d’octubre al Pau Claris.

Amb aquest mateix propòsit es va posar en marxa el projecte CATmemòria, que documenta tots els casos de violència que hi va haver el dia del referèndum, i que també ha fet crides per a recollir material gràfic de testimonis que permeti d’identificar els agressors. Aquests en són els exemples més recents:

🔴 ▶️ NOVA CRIDA -> BCN (Mare Nostrum) #1OCT
Teniu vídeos/imatges de la càrrega policial?
Envieu-les o les acusacions es retiraran en menys d'una setmana‼️
Imatges originals o que en conegueu l'autor.

👇
📩 victimes1oct@bnc.cat @barcelona_cat @Jaumeasens @ArrelsAdvocats pic.twitter.com/1wWbkn7qvY

— catmemoria.cat (@CAT_memoria) 22 de maig de 2018

🔴 🔊 CRIDA URGENT (1 setmana)
Busquen imatges/vídeos de les actuacions policials a l'Escola Projecte a BCN (https://t.co/KNXUnC2Km3)
Si teniu ▶️ o 🖼️ (si pot ser gravades per vosaltres o algú conegut) feu-les arribar a @barcelona_cat @Jaumeasens
CC @toni_comin @BetonaComin pic.twitter.com/S6Pps0YF67

— catmemoria.cat (@CAT_memoria) 18 de maig de 2018

🔴 🔊 MÉS AJUDA‼️ (1 setmana)
Sense més ▶️ o 🖼️, els recursos judicials es desestimaran.@barcelona_cat i @Jaumeasens busquen imatges d'actuacions policials a l'Escola Pia Sant Antoni (https://t.co/tz01Q2Wpra) Envieu a -> victimes1oct@bcn.cat o contacteu amb ells. pic.twitter.com/0AP9IuJ25m

— catmemoria.cat (@CAT_memoria) 19 de maig de 2018

Font: Unes imatges inèdites revelen tota la brutalitat de la policia espanyola l’1-O al Pau Claris | VilaWeb

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Quan s’ha perdut la reputació … De moment es manté el règim dictatorial espanyol a Catalunya | Axel Schönberger

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

 

Per Axel Schönberger

El 27 d’octubre del 2017, el Senat espanyol va dictaminar l’aplicació —inconstitucional segons molts juristes— de l’article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya, que va tenir com a conseqüència que Espanya no sols deposés —per primera vegada a la Unió Europea— un govern democràticament elegit, violant el dret orgànic de l’Estat espanyol i els Drets Humans, sinó que de manera especial va instal·lar una dictadura inconstitucional que, en el curs dels darrers més de sis mesos, ha causat danys d’enorme envergadura.

En l’àmbit internacional hom creia en aquests darrers dies que Espanya compliria el que havia anunciat i que després de l’elecció del president català i del nomenament dels seus ministres posaria fi a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Però quan s’ha perdut la reputació, hom es creu ja lliure de fer el que vol. Els líders dels tres partits que ara remenen les cireres a Espanya —el Partido Popular escorat cap a l’extrema dreta, el partit clarament d’extrema dreta Ciudadanos, i el partit socialista espanyol, proper a l’SPD alemany—, Mariano Rajoy, Albert Rivera i Pedro Sánchez han acordat en un temps brevíssim la suspensió temporal de la publicació del nomenament dels ministres catalans feta pel president executiu Quim Torra, i així seguir aplicant l’article 155 a Catalunya per seguir-la governant dictatorialment des de Madrid com en els darrers mesos.

Qui conegui la legislació espanyola i hagi seguit els incidents dels darrers mesos, no pot considerar de cap manera i amb la consciència tranquil·la que Espanya sigui un estat democràtic amb respecte per la llei. Després que el jutge prevaricador espanyol Pablo Llarena, obeint servilment els requeriments del govern espanyol i sense cap fonament legal demostrat, impossibilités que tres diputats catalans electes, tots tres, tant abans com ara en plena possessió dels seus drets actius i passius com a membres del Parlament i mereixedors, com tot ciutadà europeu, de la presumpció d’innocència mentre no siguin condemnats legalment, poguessin optar a ser elegits com a president de la Generalitat de Catalunya —a dos d’ells igual com a altres parlamentaris se’ls hi va prohibir l’exercici del dret actiu a vot al parlament!— i tot plegat perquè considera les seves idees com contràries als interessos d’Espanya, tothom ha pogut constatar que a l’Espanya postdemocràtica es prohibeix que es respecti la voluntat popular demostrada en les eleccions lliures i democràtiques del 21 de desembre del 2017 i que el candidat majoritàriament desitjat pel poble de Catalunya —que era i és sense cap dubte Carles Puigdemont— fos elegit com a president. Això ha estat una interferència il·legal i demòfoba en les competències del parlament català i possiblement constitueix un delicte penal segons la mateixa legislació espanyola.

Que ara al president del govern d’Espanya, Mariano Rajoy, el nomenament d’alguns ministres per part del parlament català no li caigui bé, és cosa seva. Tots els ministres nomenats tenen, segons el dret espanyol, el dret de ser nomenats pel càrrec, i d’exercir-lo. Prohibir-ho vulnera tant el dret espanyol com els Drets Humans. La publicació dels nomenaments al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) és una formalitat que el govern espanyol, d’acord amb el dret espanyol, ni pot impedir ni pot ajornar, encara que actualment governi Catalunya dictatorialment i tingui el control del DOGC.

En tant que el govern espanyol considerés il·legal el nomenament d’un o més ministres —en concret es tracta dels quatre ministres, molt estimats a Catalunya, Comín, Puig, Rull i Turull— té la llibertat de recórrer a les vies legals després de la publicació. Impedir-ho o ajornar-ho abans és un frau de llei i pot constituir un delicte segons el codi penal espanyol.

La divulgació mediàtica de l’acord entre els tres dirigents dels partits espanyols, de no aixecar de moment l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, persegueix evidentment la fita de fer pressió sobre el president executiu català, o fins i tot d’obligar-lo a no nomenar aquests ministres, sinó d’altres que siguin del gust de Madrid. Es tracta d’una descarada vulneració del dret espanyol i del dret internacional vinculant, que posa la Unió Europea en evidència i que demostra que Espanya no està disposada a subjectar-se als valors fonamentals de la Unió Europea, fixats de manera vinculant en l’article 2 del Tractat de la Unió Europea. Ben al contrari, Espanya els vulnera permanentment i sembla estar segura que a la Unió Europea i als estats membres les greus vulneracions dels drets humans a Espanya els són indiferents, i encara hi donen suport verbalment.

Després de la discriminació i de la persecució dels jueus i del poble romaní al Tercer Reich, són ara en el segle XXI els catalans, als quals la Unió Europea no considera portadors de Drets Humans ni ciutadans de ple dret de la Unió, sinó ciutadans de segona classe, «subhumans», per dir-ho així, que no tenen cap dret pel que fa als drets humans i s’han de conformar a ser governats dictatorialment per Espanya i perdre tota garantia de ser respectats els seus drets.

Si la Unió Europea no revisa ràpidament el seu comportament envers Catalunya i el rectifica, a curt o llarg termini es descompondrà, perquè en la crisi de Catalunya renuncia als seus valors morals elementals i s’hi juga a llarg termini la confiança dels europeus, especialment de la joventut, en el valor de la ciutadania europea.

Els Drets Humans dels catalans són els drets de tots nosaltres! Qui permet que Espanya violi greument els drets humans del poble català i, sobretot, li negui el dret humà fonamental d’autodeterminació, traeix i destrueix els valors europeus, els ideals de la democràcia, de la divisió de poders i de l’Estat de dret, i es converteix en un enterrador de la Unió Europea.

Els catalans són persones! Com tots els europeus també tenen dret que se’ls respectin els Drets Humans que els hi pertoquen. Qui, com Espanya, els nega al poble català, es col·loca fora de la comunitat de valors d’Europa i fora de la civilització europea.

Un país que, com Espanya, trepitja i trenca contínuament els Drets Humans, no pot continuar essent membre de la Unió Europea. Si Espanya no vol adaptar-se als estàndards europeus, pel que fa a l’estat de dret, democràcia i Drets Humans, haurà de sortir de la Unió Europea. Per als Estats que vulneren el dret internacional i violen de manera gegantina els drets humans no pot haver-hi lloc a Europa.

Font: http://unilateral.cat/2018/05/24/quan-sha-perdut-la-reputacio-de-moment-es-mante-el-regim-dictatorial-espanyol-a-catalunya/

Publicació original: https://www.change.org/p/12429466/u/22769495

Traducció catalana: Pere Grau i Rovira (Hamburg)

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

La gran cortina de humo | Cotarelo

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

España es una humareda. Por todas partes cortinas de humo. Cortinas de humo para tapar cortinas de humo que tapan cortinas de humo.

Tiene gracia que el PP hable de "estudiar" en medio de la vorágine de los céleres estudios de sus dirigentes. Pero es su intención: indagar si el MHP Sr. Torra es o no president. Es costumbre de este gobierno pronunciarse negativamente sobre la realidad y existencia de aquello que lo incomoda. Ya saben: no hubo consulta del 9N 2014, no hubo referéndum de 1º O 2017, ni declaración de independencia, ni de República, ni siquiera existieron las elecciones del 21 de diciembre de 2017. Nada de extraño si tampoco hay presidente de la Generalitat. Al fin y al cabo, la toma de posesión ha sido brevísima, sin contenido de Estado y con una fórmula de promesa ya usada por Puigdemont pero altamente reprobable.

Hobbes pensaba que el Estado debe darse por satisfecho con un gesto formal externo de acatamiento. Pero al gobierno esto le parece poco pues el juramento a la Constitución (y al rey, dicho sea de paso) no es algo formal sino, dice, "trascendental". No basta con parecer; hay que ser y ojito con desviarse. Estos son los de Trento. "Luz de Trento".

Luz que es cortina de humo paara distraer  al personal del patio de monipodio que es la marca España a los ojos del mundo entero. El Supremo confirma las primeras sentencias de la Gürtel en el caso de Fitur, en Valencia: nueve años a una ex-consellera del PP, trece y doce años y pico para Correa y el Bigotes y otras penas para otros miembros de esta asociación de malhechores que es la Gürtel, totalmente imbricada en el PP. O sea, parte de la mafia que seguirá saliendo en las seis causas pendientes de esta macroestafa a las arcas públicas. Añádase el escándalo que tiene indignada a la opinión de que Valtonyc o Pablo Hasel vayan a la cárcel de inmediato, si no están ya en ella, mientras Urdangarin, con una condena firme sigue paseándose en libertad y cruzando fronteras. U otros procesados célebres, entes incorpóreos, como Rato. Se ve que los jueces no aprecian riesgo de reiteración delictiva o de fuga como sí parecen apreciar en el caso de las presas políticas preventivas. Son cosas que requieren turbonadas de humo para calmar la indignación que producen. 

Y no humo, auténticos tifones, tornados de oscuridad se requieren para tapar el desmadre que el partido de la Gürtel ha organizado en veinte años de trapacería sin cuento en Madrid, "rompeolas de las Españas". No han dejado títere con cabeza: las instituciones, los festivales, las fundaciones, las universidades. Lo han corrompido todo. Han arrasado los servicios públicos en beneficio de los privados que, o son suyos, o son de los suyos: escuelas, hospitales, servicios públicos. Han privatizado a mansalva para dar aportunidades a los "barones ladrones" de la industria española. Eso cuando no han sido los propios gobernantes quienes han gestionado directamente el fraude como en el caso de El Canal de Isabel II, en Madrid. Una comunidad autónoma con la mayor densidad de implicados en la Gürtel por metro cuadrado municipal y de cuyos cuatro presidentes del PP, tres están imputados.

Pero, en realidad, la cortina de humo sobre la condición de presidente de Torra, trata de ocultar otro chasco monumental de España en el exterior. La justicia belga no entregará a los consellers exiliados en Bruselas. La euro-orden naufraga de nuevo y el juicio que la actuación de la justicia española merece en el extranjero es deplorable. La fiscalía, muy de sostenella y no enmendalla, pide a Llarena que reitere la euro-orden a Bruselas. Sospecho que los belgas van a imponer un canon por uso contumaz de un servicio público. La florida prosa del juez seguirá amenizando las tediosas mañanas de sus colegas europeos pero también confirmando la opinión negativa generalizada sobre el carácter de la persecución judicial en España. En Europa se desconfía de la gente que obliga a los demás a formular promesas trascendentales y de los jueces que valoran la sinceridad de las convicciones ideológicas. 

Ocultar a la opinión la falta de apoyo de la justicia europea a la causa emprendida por la española es una gran irresponsabilidad. Reaccionar amenazando a los países afectados, prueba de furor demente. Mover dineros e influencias para comprar voluntades, perfectamente bochornoso. 

Por lo demás, hace bien el gobierno en exigir el boato y ceremonia que estos momentos requieren. Y bien asimismo el PSOE en exigir que la Constitución de 1978 figure expresamente en la fórmula. Y, digo yo, también la jura de Santa Gadea. Según está planteado el conflicto, tienen un valor análogo. Desplieguen pues la enésima cortina de humo cuestionando, impugnando, recurriendo la presidencia de Quim Torra, su misma existencia material. La presidencia de la Generalitat está en sede vacante, como el solio de San Pedro a veces. 

Pero eso no afecta a la Generalitat en sí misma, que ya habrá publicado el acto en el documento oficial de que disponga y este tendrá los efectos jurídicos que correspondan. Y  aquí sigue dibujándose por vía de facto la República Catalana. Las instituciones actúan como si el parlamento fuera depositario de una soberanía del pueblo catalán, invocado por el president Torra. La República Catalana, por tanto, inicia su andadura por una vía de hecho. 

Y llegará hasta allí donde el gobierno central interpronga una acción contraria en cualquiera de sus manifestaciones, administrativa, judicial, policial para dejar sin efecto el acto y, de paso, la Generalitat entera en el momento de su nacimiento. Es decir, el 155 "intensificado" que propugna el PSOE, equivalente a una dictadura también de hecho y de carácter ilimitado pues quedan excluidas las elecciones. Algo que ningún país civilizado aceptará.

La única forma de garantizar el Estado de derecho es convertirlo en una dictadura. Eso puede defenderse en España, tierra de casuistas, y en donde cabe acusar de nazis a las víctimas de los nazis.

Pero no puede defenderse en Europa. 

Publicado por Ramón Cotarelo

Font: Palinuro: La gran cortina de humo:

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial