Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
«Una de les grans escenes d'aquest moviment és veure el jutge Llarena plantant cara al ministre Montoro. I demanant-li que demostri amb papers oficials que el referèndum de l'1-O no es va pagar amb diners públics.»
A les Espanyes tenim Saturn menjant-se els
fills, en un espectacle que se’ns presenta de mil formes i colors. Davant nostre
tenim el jutge Llarena lluitant contra el ministre Montoro. La presidenta de
Madrid, Cristina Cifuentes, portant als tribunals la gestió de l’ex-presidenta
Esperanza Aguirre. O la reina Letizia i la reina Sofia barallant-se en públic.
Perquè de la mateixa manera que el discurs del rei Felipe VI va envalentir els
partidaris de l’a por ellos (que ja hi eren, però que es van sentir molt
més legitimitats), ara ha estat l’incident de la seva mare, la reina Sofia, allò
que ha envalentit els partidaris de l’a por los nuestros! Si Felipe VI va
marcar el tret de sortida de l’estat que devora el enemics, la reina mare ha
donat el tret de sortida de l’estat que es devora a si mateix. A por los
nuestros!
Una de les grans escenes d’aquest moviment
és veure el jutge Llarena plantant cara al ministre Montoro. I demanant-li que
demostri amb papers oficials que el referèndum de l’1-O no es va pagar amb
diners públics. Ai, ai. I filtrant a la premsa que pensa a dur-lo als tribunals
per acarar-lo amb la Guàrdia Civil. Montoro contra la Guàrdia Civil. I que
tancats allà dins es vegi qui diu la veritat i qui no. Realment, un hom es
demana quin serà el pas següent del jutge Llarena. Atacar més ministres del
govern espanyol? El president Rajoy i tot? Perquè jo ja en veig la meitat
cridant Free Montoro, per si de cas, i l’altra meitat que no, per la
mateixa raó. Però és clar que un cop les reines es barallen en públic, això ja
no té aturador: la resta també ho pot fer.
Saturn devorant el seu fill, pintat
per Goya, o Rubens, es fonamenta en un mite grec que ens arriba a través dels
romans. El déu Saturn (el déu Cronos grec) va destronar el seu pare. I sabia de
bona font que els seus fills també intentarien de fer-ho. Destronar-lo. Per això
va devorar tots els seus fills just acabats de néixer. Però la mare Ops va
aconseguir d’escamotejar Júpiter, el tercer fill (pels grecs era el sisè i es
deia Zeus) i salvar-lo. I, efectivament, aquest fill va destronar Saturn.
Llegeixo que s’han ofert
interpretacions diverses del significat del mite: ‘el conflicte entre la
joventut i la vellesa, el temps com a devorador de totes les coses, la ira de
Déu i una al·legoria de la situació a Espanya, on la pàtria consumeix els seus
propis fills en guerres i revolucions. També hi ha hagut explicacions arrelades
en les relacions de Goya amb el seu fill Xavier, l’únic dels sis que va tenir
(sis fills, com en el cas grec) que va arribar a l’edat adulta’.
Jo sempre més miraré el quadre i hi veuré
Llarena menjant-se Montoro. Perquè mentre l’estat es devora, l’hem de saber
contemplar, també. Al final, els autogols també pugen el marcador. I compten.
S’ha de saber veure llum als carrerons sense sortida en què es fica tot sol el
rival. I hem de voler resseguir els punts febles d’un sistema que necessita
matar els fills per a poder avançar. I deixar-ne constància.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada