traducció - translate - traducción

dijous, 8 de febrer del 2018

IMPRESCINDIBLE! No estem als llimbs polítics | Raons per la República

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial



A dia d'avui a Catalunya és impossible fer política perquè del pacte entre la Moncloa i el govern català en sortiran uns perdedors i uns vencedors. Em pregunto per què la Moncloa ja parla de la llum al final del túnel. Estem en una guerra (moderna) i estem guanyant. No existeixen uns llims on no s'estigui fent res, la veritat és que s'està fent moltíssim.

Sembla que la proposta d'alguns polítics sigui rendir-se, que alliberin als ostatges, i d'aquí a construir la república ... Amb un altre referèndum, aquest cop, legal? És a dir, hem de convèncer a 2/3 de la cambra que representa el poble espanyol, a 2/3 del Senat, que dimiteixin i que es tornin a constituir i que 2/3 de cada cambra aprovin la reforma de la Constitució? És aquest el camí? Esperem que no, perquè sabem que amb els diferents governs que hi ha hagut fins ara és impossible negociar això. A més, primer hi hauria d'haver un referèndum per acceptar reformar la Constitució. I si surt que no? 20 anys més de "procés".

Llavors, què proposen? Que, en 10 anys, quan tinguem més majoria independentista totalment clara, intentem de nou tot això de la desobediència? Perquè hi hagi una veritable revolució, en un canvi de paradigma, cal trencar amb l'estatus previ. Ni amb un 100% de suport a la República de Catalunya, el Govern d'Espanya acceptaria un referèndum, perquè justificaria que per fer això caldria canviar la Constitució.

Als llimbs és on hem estat aquests 40 anys de Constitució post dictadura en els que no s'ha fet absolutament res per canviar la forma política de l'Estat espanyol. Perquè la majoria de la població no vol fer res i es conformen amb viure als llimbs convertits en esclaus del sistema.

El cas català
Tot d'una, a causa d'uns esdeveniments X, la gent comença a despertar-se d’aquesta hibernació. Intenten negociar lleis amb l'Estat: un Estatut, millor finançament, educació, sanitat, etc. Resultat: tot tombat per un tribunal. No es respecten les preferències i voluntats del poble català. (Punt "A").

Partint d'A, tenim dues opcions: o seguir com sempre i intentar canviar Espanya des de dins, la qual cosa és impossible per les regles de joc (Constitució, i altres normes que estiguin disposats a inventar), o trencar amb el paradigma. El "Procés" decideix trencar amb l'estratègia de "a la llarga", mostrar que aquesta Espanya és un país governat encara per una elit encara franquista i que el nostre moviment és legítim. Resultat: es decideix celebrar un referèndum.

Punt B. “Un ataque terrorista se supera, la disolución de España es irreversible” (José Manuel García-Margallo, Ministro de Asuntos Exteriores). Resultat: Se celebra el referèndum i Espanya es converteix en un monstre autoritari. Ens peguen. El món flipa. Xina diu que, si Espanya pot fer això, ells també. Empresonen homes de pau. Salutacions feixistes per tot arreu. Puigdemont suspèn la declaració d'independència per obrir la porta al diàleg amb l'Estat espanyol. El món respira, esperant que el Govern de Espanya es relaxi. 

Però no es relaxa. Al contrari, comença a aplicar la seva furia judicial. Surten informes, Espanya a la cua de la independència judicial, Dastis fa el ridícul, Zoido fa el ridícul, la Guàrdia Civil i la Policia fan el ridícul. Espanya ha implosionat.

Punt C. Puigdemont declara la independència. S'imposa el 155, totalment il·legal perquè va contra els drets humans i la seva pròpia Constitució. Junqueras, Forn, Turull, Rull, Mundó, Romeva, Bassa, Borràs, Vila, Forcadell i els Jordis a la presó. Violació de drets bàsics. Fiances astronòmiques per als que puguin sortir. Cerca i captura a Puigdemont, Comín, Puig, Ponsatí i Serret (Exiliats a Bèlgica). Puigdemont es lliura a la justícia belga amb la seva tropa. el Tribunal Suprem retira l'euro-ordre fent el ridícul i sent criticat per Europa.

S'acosten eleccions. La premsa espanyola fa campanya a favor d’Arrimadas, la candidata de Ciudadanos. Els partits republicans surten vencedors amb majoria absoluta i amb Puigdemont al capdavant. A Rajoy i Soraya els entra el pànic. Puigdemont ja ha dit que, si torna a ser investit, s’implementarà la República. Aquest és el seu pla. Tothom ho vol, tant dins de Catalunya com a fora, és la figura de l'any després Donald Trump! els diaris internacionals diuen que els despatxos de la Moncloa fan olor la derrota en. Dastis és comparat amb dictadors. La Marca España queda per terra. Espanya és Turquia. Puigdemont, pels núvols. El Govern espanyol té un problema gegantí perquè té a gent innocent a la presó, majoria independentista a Catalunya i Puigdemont, un líder que fa el que li dóna la gana. La fi d'Espanya?

Punt D. Sembla la fi d'Espanya, perquè a Puigdemont el faran president i llavors s'implementarà la República. A Catalunya apareixen, de manera inesperada veus discordants dins del moviment independentista (Roger Torrent, , “tiene dos hijos, ya sabe a qué se atiene”, Pablo Casado, portaveu de comunicació del PP). Es posen sobre la taula alternatives perquè es retiri el 155 i s'obtinguin certes prerrogatives a canvi de sacrificar Puigdemont. Tot per tornar al punt A.

Això és sortir dels llimbs?
És a dir, tornar al punt A i canviar d'estratègia, a una que no sigui de xoc de trens, és la solució proposada per alguns? Espero que això sigui una broma per intentar despistar Espanya, perquè és totalment aberrant. l'única forma d'aconseguir la independència passa per mostrar al món que les més altes institucions d'Espanya es comporten com un país franquista, sobretot perquè no podem canviar la seva Constitució. Del que es desprèn, perquè quedi clar:

1) Tenir a Junqueras i innocents (com tuiters i rapers) a la presó, mostra al món i al Tribunal Europeu de Drets Humans que Espanya és un país franquista. És a dir, ajuda a què la Comunitat Internacional ens reconegui com a Estat. Perquè l'única forma d'anar en contra d'un país tan poderós en quotes internacionals com Espanya és que Espanya es mostri com el monstre que és.

2) Lliurar a Puigdemont a canvi dels ostatges, ajuda a Espanya i derrota a Catalunya, totes dues coses alhora i en una sola jugada. La Comunitat Internacional no reconeixerà cap legitimitat als catalans perquè Espanya no estarà fent res dolent (deixar de tenir presos polítics significaria que l'estat espanyol deixaria de ser el monstre que posa en escac tota la moral europea per tornar a situar-se dins els "límits acceptables" d'una democràcia europea) i l'argument de "ens van pegar l'1-O" ja és història. I si a sobre Alemanya i França ens prefereixen units, el tema es refreda. Si no hi ha presos polítics, no s'està cometent cap barbàrie i faran veure que no passa res a Catalunya.

Exemple: Als jueus els van ajudar a tenir propietat sobre les terres d'Israel després de la Segona guerra mundial. Evidentment, sense una terra que respectés les seves preferències (lleis, normes d'un poble, costums), no podien estar protegits. La Comunitat Internacional, després de l'Holocaust (i altres esdeveniments) va veure que l'única manera que el poble jueu realment fos respectat era atorgant-li la seva pròpia terra. I això és el que va succeir. I què pensa la Comunitat Internacional quan veuen manifestacions unionistes on sempre hi ha gent fent la salutació feixista? Pensen: "el monstre (Espanya) se'ns està descontrolant, i el Govern d'Espanya està animant a aquesta gent. Estan bojos? ". Pensen que la resta del món farà xantatge a Europa amb aquests fets. Ningú podrà recriminar res a la Xina per les seves accions al Tibet, o als russos per empresonar adversaris polítics, si la moralment perfecta Europa és igual de dolenta. Volem marxar d'Espanya perquè és un país pseudo-democràtic amb hàbits franquistes. Evidentment, mentre la Comunitat Internacional no vegi el problema, donarà suport a Espanya (com va passar a Sud-àfrica amb l'Apartheid). Fins que el problema no és visible, no existeix. Però tornem a l'actualitat. Sembla que el pla d'alguns, és arribar a un acord amb el Govern d'Espanya, traint la voluntat del poble, perquè és millor evitar el xoc de trens i tornar al punt A abans d'utilitzar tot aquest impuls (momentum) que hem creat i que ens ha deixat davant de les portes d'una República.

Estem a 100 metres de la República Catalana
Aquests polítics que volen tornar a començar creuen que el seu mètode és millor? Sincerament, esperem que ho reconsiderin, en cas contrari hauran lliurat a Soraya la República que teníem a tocar. Tenim diversos països recolzant-nos implícitament i alguns són increïblement poderosos. Espanya s'assembla cada dia més al monstre del feixisme que Europa, fa 75 anys, va deixar enrere. Una actitud dictatorial que avergonyeix a una gran majoria de ciutadans europeus i a una decebedora minoria de ciutadans espanyols. I Catalunya està a punt d'aconseguir el miracle de vèncer el colós. estem literalment a 100 metres del cim. Països democràtics ens estan donant suport implícitament i ens demanen resistència. Perquè ja hem guanyat. Els 100 metres abans del cim són sempre els més difícils, quan més dubtes surten, quan més traïdors ataquen, i quan sembla que la foscor serà permanent. Però aquesta foscor, el mal que ve d'Espanya, passarà. I arribarà el dia en què els catalans tindrem el coratge de fer els últims 100 metres i viure en plena llibertat. Sí, aquests 100 últims metres val la pena patir-los, perquè la llibertat és l'únic destí possible. Si us plau, polítics, serietat, que no estem en cap llimbs. Estem fent història i només s'entreveuen dues sortides: O la República o que la història ens acabi jutjant amb la duresa pel que vam deixar escapar de manera ridícula i temorosa: un futur ple de dignitat i oportunitats.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial