traducció - translate - traducción

dijous, 31 d’agost de 2017

Marquin en vermell el dia 6


José Antich 

Dimecres vinent dia 6. Aquest és el dia marcat en vermell a l'agenda del president Puigdemont, de la presidenta del Parlament Carme Forcadell, del vicepresident Junqueras, dels membres del Govern, dels responsables del Grup Parlamentari de Junts pel Sí i de la CUP-Crida Constituent per aprovar a la Cambra catalana les lleis del Referèndum i de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República. I culminar la jornada amb la firma del decret de convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre per part del president de la Generalitat i qui sap si de la resta de membres del Consell Executiu. I fins i tot dels diputats que hores abans ho hagin votat en el Parlament.
Les cartes de la majoria independentista comencen a estar de cara amunt quan falta poc més d'un mes per a la consulta als catalans i les notícies que arriben des de Madrid no fan sinó insistir que el recurs del govern de Mariano Rajoy als acords del Parlament de Catalunya i del Govern català serà fer ús de la llei de Seguretat Nacional aprovada el 2015 per PP i PSOE i que atorga facultats excepcionals en la defensa d'Espanya i dels seus valors constitucionals. De ser certa, com es diu, que aquesta és la via per provar d'impedir el referèndum caldrà veure si es porta fins al final i es designa fins i tot una autoritat funcional que coordini àrees estratègiques de gestió de la Generalitat i comandi els Mossos d'Esquadra.
S'estan desenvolupant aquests dies les últimes maniobres en la confrontació política de gran magnitud que s'acosta. El Govern del president Puigdemont fa mesos que té assumit el pas que farà i la irreversibilitat de la situació davant de la negativa del govern Rajoy a asseure's a negociar un referèndum acordat. Caldrà recordar repetidament encara que no es vulgui sentir que aquesta era l'opció preferida i no la d'un referèndum sense acord. Tot està preparat per part del Govern per tirar endavant el referèndum en unes condicions normals: les urnes estan comprades, les tasques per enviar la targeta censal encarrilades, el web del referèndum a punt, els col·legis electorals prefixats...
Però tot serà diferent. Entre altres coses perquè la bel·ligerància de l'Estat no quedarà al terreny teòric, segons se'ns ha anunciat reiteradament en declaracions oficials però també en notícies que s'han anat filtrant en les últimes hores. També perquè l'espai dels comuns continua sent prou ambigu perquè la majoria independentista pugui comptar amb ell. El sopar entre Pablo Iglesias i Oriol Junqueras de diumenge passat i que va tenir Jaume Roures d'amfitrió no va tranquil·litzar el més mínim al líder republicà que es va trobar un líder de Podemos distant de la petició de suport per part de Junqueras i recelós que la societat catalana estigués disposada a aguantar el que suposa un envit a l'Estat espanyol.
Des de Dinamarca, Puigdemont ha insistit aquest dimecres que s'ha arribat a aquesta situació per l'entossudiment del Govern espanyol a qualsevol tipus de diàleg sobre la demanda catalana. El fet de portar aquest discurs als països nòrdics enllaça perfectament amb la demanda dels grups de suport en diversos parlaments europeus que li havien aconsellat mantenir una via d'oferta a l'Executiu espanyol encara que no tingués el més mínim recorregut possible. El Govern fa molts mesos que aposta decididament per la comprensió i complicitat d'una part de l'opinió pública internacional, mantenir un suport ampli a Catalunya a favor del referèndum i finalment per guanyar l'1-O amb una participació molt important, que, òbviament, dependrà dels obstacles i condicionarà qualsevol valoració final que es faci. I que acabi convertint en paper mullat totes les amenaces, advertiments i actuacions de la Moncloa.


Pots seguir Boladevidre
Facebook   https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter:       @Boladevidre
Google+:    https://plus.google.com/u/0/1006401424208124 

dimecres, 30 d’agost de 2017

Cercas i la democràcia

“L’equidistant conclusió de Cercas, si ho hem entès bé, és que només és democràtic allò que diu la Constitució Espanyola

 - ESCRIPTOR
Jordi Cabré Trias
Afirmava Javier Cercas fa poc en un article a El País, un diari ficat (com tants d’altres) en plena batalla pel relat nacional, que els votants de la CUP i els de Junts pel Sí cobren més que els votants de partits com ara el PP o el PSOE. “Eureka!”, devia exclamar. I això li servia per dir, en resum, que el “prusés” (com l’anomena un altre “equidistant” d’esquerres, Javier Pérez de Andújar) és cosa de rics. Que els aburgesats catalans volem separar-nos dels desemparats andalusos o extremenys, i que això fa molt poc d’esquerres, i que els de Durruti sí que eren pàries desheretats perillosos per al poder. També deia que el referèndum que farem és equiparable als que feien Franco i Hitler, cosa en què coincideixen unànimement els cunyats rics i els cunyats pobres. Ah, i que votar no és l’única cosa que conforma una democràcia. Només cal mirar el diccionari i la Viquipèdia, però no passa res: sumem-hi el requisit de la separació de poders i el respecte als drets humans, d’acord. Tot i així, no sé on veure que l’1 d’octubre no sigui una cosa democràtica. L’equidistant conclusió de Cercas, si ho hem entès bé, és que només és democràtic allò que diu la Constitució Espanyola. Molt cosmopolita. Molt d’esquerres, també, Javier.
Però bé, anem als rics i als pobres. Els rics, com tothom sap, són els que es manifesten l’11 de setembre. Tots hem pogut veure imatges de nens amb roba de marca, senyores enjoiades, homes amb segones i terceres residències i iots que s’aplegaven a la Via Catalana o que xiulaven el rei. Jo mateix m’hi desplaço sempre amb el meu Ferrari i vigilo molt bé que no em toqui un tram amb gent massa pobra o amb algun aturat de llarga durada, que és una espècie exòtica per a mi. Aquests són exclusivament terreny Durruti. O terreny Salvador Seguí, per exemple: aquell que deia “nosaltres som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la política catalana, no per assolir la llibertat de Catalunya, sinó per poder defensar millor els seus interessos de classe”. Però d’aquest no en parles, Javier, suposo que perquè era catalanista i per tant devia ser de classe benestant. La CUP no té herència ideològica pròpia i diferenciada, el catalanisme no ha tingut anarquistes ni sindicalistes. No, ui, on vas a parar.
Però hi havia un altre especialista, Javier, en això de diferenciar entre rics i pobres. Algú que sabia com ningú atacar els interessos de la pèrfida i riquíssima burgesia catalanista, un altre heroi de la classe obrera que de fet va guanyar nombroses eleccions a Barcelona (la qual cosa, per cert, el fa molt més representatiu i democràtic que Durruti o que el Noi del Sucre): Don Alejandro Lerroux. Te l’has deixat, Javier. El “redentor del pueblo”, l’Emperador del Paral·lel, el de les “meriendas republicanas”. Ell també deia coses com ara que el catalanisme “es el hijo degenerado de un contubernio monstruoso y de gente bien”. Ell no era Durruti, és clar, ell no promovia l’abolició de la propietat privada, però sí que actuava contra les classes opressores i a favor de l’obrer desemparat (desemparat com els andalusos que esmentes, Javier: ell venia precisament d’Andalusia). Un federalista que, això sí, creia que els Mossos d’Esquadra havien de circumscriure’s a l’àmbit rural no fos cas que “se quiera organizar un ejército que el día de mañana pudiera levantarse frente a la soberanía de España”. Tampoc estava a favor d’una hisenda pròpia, ni d’un Estatut gaire ofensiu per al poder central. Tot un tros de republicà que, curiosament, va acabar donant suport a Franco. Sí, el dels referèndums.
No és només que la CUP tingui uns antecedents ideològics propis i diferenciats, Javier, sinó que altra gent ja havia dit coses com les que dius tu. Ja ho veus. Tu no ets tan cursi com Lerroux, ja ho sé, tu no descriuries els Pirineus com una diadema peninsular, però sí que has relacionat directament l’independentisme amb la riquesa dels votants. Tot discurs té la seva escola, com això de barrejar l’1 d’octubre amb Hitler: ell també associava els rics catalanistes amb Wagner, en contrast amb el teatre Apolo dels proletaris. Tanta ceguesa no ofèn, més aviat reconforta: si aquests són els arguments unionistes o “equidistants”, la desesperació és més gran del que em pensava. Només espero que, quan succeeixi el que ha de succeir, no proposis la mateixa resposta que la de la mateixa escola ideològica: “No me digáis que condene la violencia iracunda con la que los representantes del Ejército vengaron la patria en Barcelona”.


Pots seguir Boladevidre
Facebook   https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter:       @Boladevidre
Google+:    https://plus.google.com/u/0/1006401424208124 

dimarts, 29 d’agost de 2017

L'obscur finançament de l'associació anti soberanista Societat Civil Catalana | Público

Acte de Societat Civil Catalana. EP
PÚBLICO

MADRID D'on treu els diners Societat Civil Catalana? És la pregunta del milió. Concretament del milió d'euros (992.672 euros) que l'organització anti sobiranista va ingressar el 2014, segons confirma el seu propi balanç econòmic.

És la pregunta que també tracta de respondre el periodista Jordi Borràs en el seu llibre 'Desmuntant Societat Civil Catalana' (Edicions Saldonar i pel Grup Barnils), a la qual s'hi suma Crítíc en un un reportatge amb dades exclusives sobre l'opac entramat que s'amaga darrere dels comptes de l'organització.

Només cal un simple cop d'ull al balanç presentat per Societat Civil Catalana per adonar-se que els números no quadren. SCC, es va constituir amb la voluntat manifesta de combatre el sobiranisme i "mantenir Catalunya integrada a Espanya", compta amb tot just 75 socis i uns 4.000 col·laboradors dels quals es desconeix quants d'ells contribueixen econòmicament. No obstant això, els seus ingressos van fregar el milió d'euros en 2014.

En les dades que facilita la pròpia societat, les quotes dels socis representen un 1,5% dels ingressos, 15.000 euros del total. Un altre 1,4% s'aconsegueix a través d'urnes i llocs de recaptació. La resta, 963.053 euros, el 97% de l'import, l'obté l'organització a través de donacions privades. La SCC, que gasta més del que ingressa, va haver de fer front al pagament d'un total de 1.084.000 euros per les dues grans manifestacions que va impulsar, als quals cal sumar les despeses en comunicació i les despeses estructurals.

Qui finança a Societat Civil Catalana?

En el seu llibre, Jordi Borràs denuncia el possible finançament per part d'empreses de l'Ibex, que s'amaguen per tal que el seu  suport a l'organització no els passi factura. La mateixa associació es compromet a "garantir la total confidencialitat de la donació".

Tal com assenyala Crític, és més que probable que unes quantes d'aquestes aportacions provinguin del cercle empresarial que ostenten els fundadors de l'associació, tot i que tampoc n'hi ha constància.

El que sí que ha donat la cara en públic ha estat el fundador i principal accionista de Naturhouse, Félix Revuelta, una de les 100 fortunes més grans d'Espanya. Com ell, tal com ha explicat el mateix Revuelta en un programa de televisió, hi ha molts altres empresaris que donen suport a Societat Civil Catalana però que no s'atreveixen a confessar-ho per por de perdre contractes amb la Generalitat catalana.

El PP, intermediari

No obstant això, en aquest entramat ha més actors. Segons la informació del digital Las Voces del Pueblo, un dirigent del PP català, Enric Millo, hauria intervingut entre les empreses de l'Ibex i SCC, amb l'ajuda del Govern espanyol, per aconseguir una injecció de capital. Segons les fonts que revela el diari, entre les empreses hi hauria Telefónica, que hauria 'col·laborat' amb l'entitat gràcies a la intermediació del partit conservador. Segons explica el periodista Guillem Martínez a Crític, "aquests potents" accionistes, "representants de bancs i grans corporacions internacionals truquen directament als despatxos de direcció de diaris per ordenar què poden o no publicar", segons el sinteressos d'aquestes empreses.

D'altra banda, tal i com denuncia Borràs, hi ha sospites de tracte de favor per part de l'Estat a SCC i un fet confirmat: Renfe va subvencionar el 50% del preu del bitllet de tren per a 245 persones que van acudir a l'acte que SCC havia organitzat a la Diada de 2014 a Tarragona. Un descompte que va suposar un estalvi de 2.744 euros per a SCC.

Renfe va al·legar que el descompte es va fer en base als seus criteris generals per a justificar-se. No obstant això, cap dels descomptes de l'empresa encaixa amb aquest percentatge. Segons la periodista  Gemma Aguilera "només queda la possibilitat que es tracti d'una decisió arbitrària" emparant-se en un epígraf en el qual l'operador es reserva la decisió sobre el descompte fins a conèixer el destinatari de la mateixa.

Aquell mateix any, l'11 de setembre, Renfe va denegar a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) la possibilitat de llogar trens extra, al seu preu corresponent sense descompte, per a persones de fora de Barcelona al·legant que no hi havien places disponibles.

Font: La oscura financiación de la asociación antisoberanista de Societat Civil Catalana | Público

Pots seguir Boladevidre

diumenge, 27 d’agost de 2017

LES COSES AL SEU LLOC

Les coses al seu lloc
Les coses clares
Ho tenim tot, menys por Foto Raul Romeva a Instagram. 
Pots seguir Boladevidre

Twitter:       @Boladevidre

Google+:    https://plus.google.com/u/0/1006401424208124
Dibuix de JP (Twitter)

dissabte, 26 d’agost de 2017

L'OFENSIVA CONTRA ELS MOSSOS

Una successió de mitges veritats i dades esbiaixades de la investigació alimenten una ofensiva contra els Mossos

Un email personal d'un policia belga que va preguntar per l'imam de Ripoll a un comandament dels Mossos amb el qual havia coincidit en un curs va servir per acusar de falta de previsió a la policia catalana
En el correu l'agent belga no preguntava per vincles terroristes de l'imant, sinó informació en general de qui any i mig després va idear els atemptats 
Una associació de guàrdies civils aventura que "potser es podrien haver evitat" els atemptats si es deixés entrar als seus Tedax després de l'explosió d'Alcanar i acusa els Mossos de monopolitzar la investigació
Es va trobar més d'un centenar d'ampolles del xalet d'Alcanar Platja EFE


Un correu amb quatre frases  que va enviar un policia local belga a un col·lega seu dels Mossos el 8 de març de 2016 i en el qual demanava informació de manera general sobre el que després seria l'imam de Ripoll  Abdelbaki és Satty - sense alertar de cap procés de radicalització ni de cap vincle terrorista- ha servit per alimentar la campanya que des del mateix moment en què es desarticulà el comando gihadista s'ha desfermat contra la policia catalana. 
El text del correu electrònic, de l'existència del qual n'havien informat diversos mitjans, el va revelar dijous passat l'agència Efe. Va ser remès com una comunicació informal d'un agent de Vilvoorde (localitat belga de 42.000 habitants), sense fer-ho a través d'una petició oficial a través del Ministeri de l'Interior a les autoritats espanyoles, a l'agent dels Mossos amb el qual havia compartit un curs.

El seu text és el següent: "Volia demanar-te si hi ha la possibilitat d'indagar sobre una persona que vol treballar aquí, a Vilvoorde, com imam. Al fitxer adjunt trobareu la seva identitat. Sé que està plantejant anar a Barcelona al febrer i que hi està casat. Com més informació puguis compartir sobre aquest individu, millor! Espero tenir notícies teves ben aviat. Molts gràcies sènior ;-) (sic). Salutacions ". 
L'existència d'aquest correu va ser airejada per diferents mitjans que citaven "fonts de la lluita antiterrorista" per confirmar la seva veracitat i apuntaven a un error dels Mossos d'Esquadra per haver ignorat una suposada "advertència" de la policia belga a la catalana en la qual alertava de la radicalització de l'imam. Les mateixes informacions sostenien que aquest email va ser enviat al número dos dels Mossos.
El conseller d'Interior de Catalunya, Joaquim Forn, havia insistit que les autoritats belgues mai van informar de les seves sospites, sinó que es van limitar a demanar una informació que els va ser oferta. "Si hagués estat formal, el contacte no hauria pogut ser directe, perquè no podem, s'hauria d'haver fet a través del Ministeri", ha recalcat per respondre a les informacions publicades. 
La resposta de l'agent català al seu col·lega belga va ser que en els fitxers dels Mossos no hi figurava cap antecedent de l'imam, encara que un home amb un cognom igual i un altre nom figurava en una operació anterior contra el gihadisme.
Segons va revelar l'agència EFE, el correu -enviat a l'adreça personal de l'mosso- no va ser una comunicació oficial ni apuntava cap vincle terrorista de qui any i mig després va resultar ser el líder de la cèl·lula que va atemptar a Catalunya.
Aquest correu electrònic va ser només una més de les mitges veritats i les dades esbiaixades de la investigació que van engreixar la campanya desfermada contra els Mossos els últims dies. S'hi van sumar sindicats policials i de la Guàrdia Civil i fins i tot un tinent general de l'Exèrcit a la reserva que havia arribat a ser cap de la Divisió de Logística de l'OTAN, Pedro Pitarch. 
Pitarch ha estat entrevistat a la televisió com a expert, tot i que en el seu currículum militar no hi apareix cap experiència relacionada amb la lluita antiterrorista. En el seu bloc personal , ha criticat amb extrema duresa els Mossos i també la intervenció que va fer el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, hores després de l'atemptat per parlar en català i no esmentar "ni Espanya ni a l'actuació de les FCSE":  "És que es pot donar major nivell d'estupidesa, roïndat i òptica provinciana (per no dir de necrofilia)?".
L'Associació Unificada de Guàrdies Civils va enviar un comunicat en el qual deixava anar que el doble atemptat podria haver-se evitat "potser" si els Mossos haguessin acceptat la seva col·laboració. La nota recordava que l'oferta de col·laboració dels Tedax de l'Institut Armat no va ser tinguda en compte la vigília de l'atemptat quan va volar pels aires el xalet on els terroristes manipulaven explosius i que va provocar la mort de l'imam i ferides a un altre integrant de la seva cèl·lula . En un primer moment la policia catalana va atribuir l'incident a una explosió de gas. 
En declaracions a l'agència Efe, el portaveu de l'AUGC, Juan Fernández, ha assegurat:  "Potser, si la Guàrdia Civil  hagués actuat i determinat que no era una explosió rutinària, i que aquí s'estava gestant una operació terrorista,  es podria haver tallat tot l'operatiu molt abans".
Aquesta associació i el Sindicat Unificat de Policia, havien fet públic hores abans un comunicat  en el qual lamentaven haver estat "menytinguts" pels Mossos en el que van qualificar com "exclusió dolosa", és a dir, premeditada.  
La facultat per decidir quina policia judicial actua en una investigació competeix al jutge que instrueix el cas. L'explosió en l'habitatge d'Alcanar (Tarragona) va ser assumida en un primer moment i fins que es va inhibir a favor de l'Audiència Nacional per la titular del jutjat d'instrucció número 2 d'Amposta, Sonia Nuez Rivera, que no va requerir de la participació de la Guàrdia Civil.
El diari ABC  va obrir la seva edició de dimarts amb una informació en la qual atribuïa a l'esmentada jutge unes paraules la nit mateixa de l'explosió en la qual aquesta desconfiava davant els Mossos que fos un accident fortuït i aventurava que les bombones trobades al xalet podrien servir per a un atemptat. No consta que la jutgessa escrigués cap d'aquestes suposades sospites en les actuacions que va signar abans d'inhibir-perquè l'assumpte fos instruït a l'Audiència Nacional pel jutge Fernando Andreu.
Després de l'atemptat, es van succeir, a més, informacions sobre una suposada negativa d'Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ​​i dels Mossos d'instal·lar pilons que impedissin un atemptat com el de la Rambla. Diversos mitjans recordaven la recomanació del Ministeri de l'Interior després dels atemptats de Niça i Berlín en el Nadal de 2016 de col·locar obstacles en els accessos a zones turístiques "a fi d'evitar atacs".
A aquelles informacions els van seguir una altra enfilall d'acusacions contra Colau i la policia autonòmica. L'alcalde d'Alcorcón, David Pérez, del PP, va dir que Colau havia "aplanat" el camí dels terroristes per la seva negativa a instal·lar els obstacles. El regidor va ser desautoritzat pel seu partit, però es va negar a retirar les seves paraules. Un sacerdot madrileny d'ideologia ultradretana va assegurar durant una missa que Colau tenia "part de la culpa"d'aquest atemptat i va proposar presentar una denúncia contra la regidora, una acusació desautoritzada per l'Arquebisbat de Madrid.
Barcelona en Comú va decidir respondre publicant la carta que havia enviat el Ministeri d'Interior. Datada el 20 de desembre de 2016, en ella es recomanava la instal·lació de barreres físiques "amb motiu de les properes Festes de Nadal". Interior aconsellava la "instal·lació provisional de grans testos o pilons" que impedís l'avanç de vehicles, i així ho va fer l'Ajuntament de Barcelona. Com el de Madrid i altres consistoris, els va retirar passades les festes.

MÉS INFORMACIÓ:



Pots seguir Boladevidre
360

divendres, 25 d’agost de 2017

Les dues preguntes d’Anton Losada sobre l’actuació de la Guàrdia Civil


El Nacional 
Foto: Efe 

Les crítiques de la Guàrdia Civil a l’actuació dels Mossos i la suposada ‘exclusió’ a que hauria estat sotmès aquest cos així com la policia espanyola donen lloc a més interrogants que a respostes. Tant és així que el periodista i doctor en dret Anton Losada ha volgut deixar constància de les seves discrepàncies en un vídeo que ha penjat a twitter, en el que formula dues preguntes molt concretes.
La primera té a veure amb la queixa de diverses associacions de la Guàrdia Civil sobre el fet que no actuessin els seus equips de desactivació d’explosius a la casa d’Alcanar, per això Losada es pregunta: “Sempre que hi ha una explosió a Catalunya acudeixen els Tedax de la Guàrdia Civil per esbrinar que ha passat o potser la Guàrdia Civil sabia alguna cosa d’aquesta explosió que haurien d’haver comunicat als Mossos?”
La segona fa referència a la investigació de l’imam de Ripoll, on Losada es qüestiona: “la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van comunicar les seves sospites als Mossos per a que el vigilessin o ningú ho va comunicar als Mossos?”


Font: Les dues preguntes d’Anton Losada sobre l’actuació de la Guàrdia Civil via @elnacionalcat https://goo.gl/gZB5eE

Pots seguir Boladevidre

dijous, 24 d’agost de 2017

LES REACCIONS | Ramón Cotarelo


Dubto que hi hagi un altre lloc del planeta en què un atemptat com el de la Rambla provoqui un allau semblant de respostes inhumanes, cruels, immorals, estúpides o roïnes. Una cosa deuen tenir Catalunya i els catalans per suscitar reaccions tan repugnants i que treuen el més baix que moltes persones porten dins.

I no és nou. És motiu permanent. Cada vegada que hi ha un accident o desgràcia amb víctimes catalanes apareixen a la xarxes comentaris catalanòfobs generalment delictius. No, no és nou. Quan algun mal castiga Catalunya, molta gent a Espanya -que enveja i odia els catalans- se n'alegra i fa acudits sobre això. Molts, suposo, són els que després es lamenten que els catalans vulguin independitzar-se, estan en contra de la idea i, si els deixessin, matarien a tots els independentistes amb la sacra finalitat de preservar la unitat d'aquesta pàtria en la qual fa fàstic viure-hi amb gent com ells.

Tres observacions sobre tres tipus de reaccions, sense ànim de ser exhaustiu entre els centenars de declaracions, gestos i actituds que s'han prodigat en les últimes hores.

La hipocresia oficial. Tant el Rei com el sobresous, la Rateta diligent i el pintoresc ministre de l'Interior, van trigar hores i hores a comparèixer, deixant així ben clar que Espanya i Catalunya són dos països diferents i sense grans relacions entre si. El d'Exteriors no es va dignar interrompre les seves vacances a l'ambaixada de l'Equador, sufragades per partida doble per tots els espanyols. El Rei, que estava en un altre país, no ha aclarit en quin, i el sobresous va comparèixer finalment a balbucejar les habituals buidors mentre no podia evitar que s'anessin filtrant notícies sobre el boicot que el govern d'Espanya va sotmetent a la conselleria d'interior de Catalunya per raons polítiques posant en perill la seguretat dels catalans. Tots a una van clamar per una unitat que no existeix, que s'han inventat i que ells han trencat sempre que han pogut quan aquesta unitat podia beneficiar Catalunya.

Una reserva quan a això. Caldrà exigir responsabilitats i estudiar quines hagin estat les pifies, els errors o les mesures de sabotatge mal intencionades. Però, mentre no hi hagi proves fefaents, res, absolutament res autoritza a culpar del crim a idees o persones diferents dels autors materials. Per això els feixistes que es fan passar per periodistes i demòcrates en els lamentables mitjans espanyols i que acusaven ja des del primer moment al procés independentista o a la CUP, l'únic que estan fent és justificar que altres culpabilitzin directament a la guerra bruta del govern i la facin responsable del que es diu un "atemptat de falsa bandera" per buscar un pretext que li permeti intervenir i militaritzar Catalunya. Tret de polleguera? És possible, però, que jo sàpiga, la "operació Catalunya" de les clavegueres de l'Estat no la va organitzar la CUP sinó el ministre llepa-ciris entre verge i verge.

La canalla de dretes. Les xarxes es van omplir de comentaris delirants en què els periodistes a sou de la dreta abocaven ignorància i odi contra tot el que els molesta en un intent de criminalitzar-. Isabel San Sebastián relacionava l'atemptat amb el conte de la reconquesta que sempre ha servit a la dreta per falsificar la història d'Espanya amb les seves faules nacionalcatòliques i atiava l'odi contra l'islam amb un pudent alè de croada.

Alfonso Rojo es ficava amb els "progres" per la seva mania de distingir entre unes confessions i unes altres quan a ell, probablement, l'únic sensat li deu semblar ficar-les totes en el mateix vaixell i enfonsar-ho, ja que la única religió que deu acceptar aquest element és la de la "pastuqui" per programa. L'inefable Tertsch feia una amalgama ajuntant en un sol tuit la Rambla, Podem, la CUP, el Gulag, etc., en el millor estil estalinista que, en realitat, és el seu. Escenificació d'aquesta farsa cavernària, un editorial d'El País i un article de Lluís Bassets en el mateix mitjà relacionant el terrorisme islamista amb l'independentisme. Per no parlar de la velocitat de tots els titelles de la tele -Quintana, Griso, Ferreras- en interrompre les seves vacances per donar-se un bany de morbo i pujar el share, que és el que importa.

La canalla d'esquerres. Quan es tracta de l'independentisme català, ja se sap, les tènues diferències entre l'esquerra i la dreta espanyola es difuminen i tot és dreta; dreta patriòtica, nacional. Així que tota la "sedicent esquerra" espanyola murmurà unes atribolades jaculatòries unitàries, copiant, com sempre, a la dreta, i en algun cas, va fer l'habitual gala de catalanofòbia de rigor. Serveixi com a exemple la vinyeta de Peridis ahir a El País en què s'insinua farisaicament una relació causal entre l'independentisme català i l'atemptat. Aquest dibuix és un judici moral innoble que necessàriament ha de provocar indignació en qui sàpiga dues coses: a) l'atemptat no té res a veure amb el procés; b) el procés semblarà bé o malament a diferents públics, segons els seus objectius, però és pacífic, democràtic i molt abans víctima (ja ho està sent, perseguit pels amics de Peridis) que victimari. Davant l'onada de reaccions contràries a aquesta mala bava del dibuixant, el seu cap al diari, Antonio Caño, va fer un tuit defensant-lo amb una arrogància tan extrema i nècia que un es pregunta si l'home hi és tot i sap del que parla. Deia Caño: Amb tots els respectes, no permetré que es denigri de manera tan roïna una exemplar trajectòria professional. No se sap amb quins mitjans materials compte Caño per aconseguir el seu objectiu, a part de la manipulació i la censura, els seus favorits. No se sap com impedirà que el propi Peridis destrueixi aquesta "trajectòria professional" demostrant el que és en el fons. Finalment, per ventura creu que la seva pròpia trajectòria professional al servei del PP, la caverna i els interessos personals de Cebrián, li donen autoritat per defensar a algú? I si Caño, periodista del règim, llançava les seves bravates en defensa de la seva obedient ploma, el geni del socialisme que distreu els seus ocis al Parlament Europeu, Elena Valenciano, coincidia amb el brut esperit de Peridis i es desfeia en elogis: "Del maestro . Inteligente, agudo y -sobre todo- humano.   y no   "

Que els déus ens lliurin d'aquestes llumeneres que veuen intel·ligència, agudesa i humanitat on no hi ha més que estultícia, vulgaritat i inhumanitat.

Se entén per què l'independentisme català és tan fort?

I més que ho serà.

Font: Palinuro: Las reacciones

Pots seguir Boladevidre

dimecres, 23 d’agost de 2017

La BBC analitza l'ús de l'atemptat a la premsa espanyola i la independència


El Nacional 

La BBC ha analitzat avui en un reportatge l'ús polític que ha fet la premsa espanyola dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i la gestió dels Mossos d'Esquadra, que valora positivament.
En un article titulat "Els atemptats de Barcelona: què poden significar per a la independència de Catalunya?",  el periodista Patrick Jackson analitza si es poden introduir variacions en el full de ruta, després d'aquests fets. L'article assenyala que fa 10 anys es va produir un canvi de relacions entre Catalunya i Espanya arran de la crisi financera, que va provocar que la societat catalana se sentís menystinguda.  "Les reclamacions històriques dels catalans es van reactivar", recorda, sense fer referència però a la sentència contra l'Estatut.
La BBC es pregunta si pot haver-hi un efecte semblant després del que ha succeït els darrers dies amb la gestió dels atemptats. Segons l'emissora britànica, els atacs s'han produït a menys de dos mesos del referèndum de l'1 d'octubre, i cal veure si hi haurà algun efecte. Es pregunta en aquest sentit si el fet que el rei Felip VI fos aplaudit quan va fer l'ofrena floral a la Rambla té algun significat rellevant. "Probablement, no", apunta. L'emissora parla amb el politòleg de la Universitat de Màlaga Manuel Arias-Maldonado i amb el periodista Adrià Alsina, membre de l'ACN.
La BBC creu que la "calma tàcita" entre el Govern català i l'espanyol, obligada pels esdeveniments, es pot acabar a curt termini, quan a partir de demà s'acabin els dies de dol. Recorda en aquest sentit que els independentistes "estan indignats" després de veure com alguns dels principals diaris espanyols han utilitzat els atemptats per atacar el procés sobiranista.
Segons l'emissora, el sobiranisme veu en canvi que la bona gestió dels atemptats per part dels Mossos i el Govern és una prova que les "estructures d'Estat" catalanes estan a punt per assumir la independència. Cita en aquest sentit l'article de Bernat Dedéu a El Nacional, "Set hores d'independència", en què afirmava que Catalunya havia actuat "com una potència" en la resposta als atemptats .


Pots seguir Boladevidre

dimarts, 22 d’agost de 2017

'The National' dóna per feta la independència de Catalunya

Diu en portada que els catalans marxaran d'Espanya "amb o sense consentiment"

ACN Londres .- El diari escocès 'The National' ha dedicat gran part de la seva portada aquest dijous al procés independentista català. El rotatiu es fa ressò de la decisió del Parlament, que va aprovar dimecres les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent, i titula 'Catalunya a Espanya: marxarem amb o sense consentiment'. El diari explica quina és la situació política actual a Catalunya a partir d'una entrevista amb el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Internacionals i Transparència, Raül Romeva, que assegura que "el govern català avançarà en l'exercici efectiu de la seva sobirania", ja que "no hi ha hagut veus a Madrid favorables a trobar vies de negociació amb Catalunya".



El conseller Romeva explica al rotatiu que el "Parlament ha aprovat els procediments necessaris per constituir la república catalana""El Parlament, com a símbol de la sobirania del poble de Catalunya, ha aprovat unes conclusions que s'han dut a terme seguint el mandat democràtic que els partits independentistes van rebre en les darreres eleccions", explica Romeva i afegeix que aquest vot favorable del Parlament "respon a la voluntat dels catalans, expressada de forma pacífica i democràtica".

El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Internacionals i Transparència també es mostra crític amb "la contínua hostilitat que Madrid ha mostrat cap a les institucions catalanes" i el "menyspreu cap a la democràcia" que ha exhibit el govern espanyol. Per això, apunta el diari, els catalans "desafiaran el Tribunal Constitucional" i "posaran en marxa el full de ruta cap a la independència". "Vam dir des del principi que en un període de 18 mesos els catalans haurien de poder decidir si volien que Catalunya fos un nou estat d'Europa", recorda Romeva i apunta que "el termini acaba l'estiu de l'any 2017".

Romeva assegura que "tothom entén" que el procés independentista català "és irreversible". En aquest sentit, creu que la comunitat internacional, i especialment "països com Escòcia, que tot i les diferències, té aspiracions molt similars a les de Catalunya", entenen que Catalunya "té el dret de fer els passos que està fent" i que "necessita trobar el seu lloc legítim dins la UE i com a soci fort per la comunitat internacional".

La premsa internacional es fa ressò de la decisió del Parlament
La decisió del Parlament de tirar endavant el full de ruta independentista no ha passat desapercebuda per la premsa internacional. 'El moviment separatista a Catalunya reforça la batalla amb Madrid', titula el britànic 'The Guardian' i explica que el Parlament "ha desafiat el TC aprovant un pla unilateral de desconnexió". El mateix diari va publicar dimecres, abans de la votació al Parlament, una entrevista amb el conseller Romeva on desplegava el full de ruta independentista.

En una línia similar, l'agencia Associated Press diu que "els partits independentistes han aprovat una resolució per avançar cap a la secessió" tot i els "advertiments del govern espanyol d'emprendre accions legals".

El diari econòmic francès 'La Tribune' titula que Catalunya "ha desobeït obertament Espanya" i apunta que "els independentistes moderats", en referència a 'Junts Pel Sí', "han abandonat un dels seus 'credos'" que era "la negociació amb Espanya" i han reconegut la "necessitat de recórrer a la via unilateral".

"El Parlament ha desafiat Espanya: endavant amb les lleis de la independència", titula el diari italià 'La Stampa', que explica que la cambra catalana "desobeint expressament el TC, ha donat suport a l'informe final de la comissió" que defineix com "la base sobre la qual fundar un nou Estat", afegeix.

El portuguès 'Expresso' explica que "Catalunya es compromet a tirar endavant el procés secessionista, amb o sense el suport de Madrid" i il·lustra la notícia amb un cartell electoral de 'Junts Pel Sí', on s'hi veuen Oriol Junqueras, Artur Mas, Raül Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals.

El diari rus 'Prvada' es fa ressò de la votació al Parlament, la qual consideren "una ratificació de la secessió de Catalunya respecte d'Espanya" i completen l'article amb els resultats de la votació i fent referència, també, al fet que Ciutadans i el Partit Popular abandonessin l'hemicicle. També la cadena RT de Rússia ha explicat que Catalunya "s'està preparant per buscar la independència amb o sense el suport de Madrid" tot i que el govern català "preferiria dur a terme negociacions cordials sobre la secessió", però "la manca de resposta per part de la capital espanyola està forçant la seva aposta".
Més enllà d'Europa, el prestigiós 'Clarín' argentí diu que l'aprovació per "avançar unilateralment cap a la secessió" obre la porta a la "desconnexió d'Espanya a través d'un referèndum independentista".


Pots seguir Boladevidre