traducció - translate - traducción

dilluns, 17 de juliol del 2017

Sí, Bwana Sánchez



Benvolgut, o no, Pedro Sánchez:

Estic entusiasmat amb la notícia que, des de la metròpoli, els socialistes reconeixereu la cultura catalana. Sens dubte, aquest gest de gratitud cap a la colònia suposarà un impuls per a les nostres danses tribals, la música ètnica catalana, les representacions de teatre primitiu en llengua autòctona i la literatura indígena que desenvolupen els escriptors nascuts a Catalunya. Es tracta d'un èxit del virrei Iceta i de la bonhomia de l'esquerra espanyola, sempre tan solidària amb els pobles de la perifèria. És d'agrair també que no practiqueu el proselitisme cultural i tracteu d'imposar el xotis en les extraescolars. Tot un gest. En fi, què més us puc dir sinó expressar l'agraïment de totes les indústries culturals catalanes. I és que no sé si endevines quina és la principal comunitat autònoma en despesa de les llars en béns i serveis culturals, la segona en producció editorial, la que més sales d'exhibició cinematogràfica té, la que més festivals de cinema i de música organitza o la primera o segona (depenent de l'any) que més productores de cinema posseeix. Sí, la colònia del nord-est. I això que la inversió de l'Estat en centres com el MACBA és una propina en comparació amb el Reina Sofia, per posar un exemple.

El que encara està per decidir és de quina manera reconeixereu la cultura catalana. Què diràs? "Reconec la cultura catalana que surti de la ment dels catalans". Bé, potser dins del teu partit t’obligaran al cafè per a tothom i hagis de dir: "reconec la cultura catalana que surti de la ment dels catalans i la cultura madrilenya que surti de la ment dels madrilenys i la cultura andalusa que surti de la ment dels andalusos i la cultura extremenya que surti de la ment dels extremenys ... ". Ja saps que en aquesta Espanya tan addicta a la diversitat, és impossible reconèixer una cosa positiva a Catalunya si no reconeixes també alguna cosa positiva de les altres. Per tant, el de reconèixer oralment la cultura catalana, no sembla un bon negoci. Et proposo que facis d'enxaneta en un 3 de 10 amb folre i manilles, que surtis a El Foraster fent de pagès o que facis un cameo en una pel·lícula d'Albert Serra (tranquil, no hi ha gaire diàlegs). Això sí que serà un reconeixement de la cultura catalana. També podries dir que estiueges a la Costa Brava, que menges fuet d'Olot per esmorzar, que sempre untes el pa amb tomàquet o que tens un cosí que és de Castellfollit de la Roca. Està molt vist però no m'estranyaria que ho fessis. Però el millor seria que Alfonso Guerra fes tota una temporada al Teatre Lliure amb una performance consistent en realitzar-se una colonoscòpia amb el raspall de l'Estatut. Ja farem un crowdfunding si cal.


Per acabar, només em resta demanar-vos una certa sincronització amb les demandes del poble català si voleu fer-vos els simpàtics. És que tinc la sensació que mentre estem demanant els papers del divorci, vosaltres esteu buscant on és la llista de noces. És una mica com el marit masclista que quan veu que la seva dona fa les maletes perquè està farta que no foti brot a casa, només se li acudeix dir-li: "et faré la cuina més gran".

Àlex_RibesPots seguir el BLOG SOCIETAT ANÒNIMA a: Twitter @blogsocietat Facebook i TumblrLlibre a la venda en FNACLa casa del llibreAmazon o Laie només per 16,15 euros.

Pots seguir Boladevidre