traducció - translate - traducción

dimecres, 14 de juny de 2017

Ribó revela pressions de l'Estat a la Comissió de Venècia

David González 
Foto: ACN 
Vídeo: Parlament de Catalunya



El síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha denunciat les pressions que va patir el penalista de la Comissió de Venècia que va redactar l'informe del març passat sobre la reforma de la llei del Tribunal Constitucional del govern de Mariano Rajoy, que atorga a l'Alt Tribunal la capacitat d'inhabilitar càrrecs públics, i en el qual li demanava que ho reconsiderés. La comissió també ha respost recentment per carta al president de la GeneralitatCarles Puigdemont, sobre la qüestió del referèndum, aconsellant que el pacti amb el govern de Madrid.
El redactor de l'informe, un prestigiós penalista italià, va explicar a Ribó que "mai havia tingut tantes pressions per un informe". El síndic, que va assistir a les reunions de treball de la Comissió de Venècia, òrgan consultiu del Consell d'Europa, ho va revelar aquest dilluns durant la seva compareixença a la comissió del Síndic de Greuges del Parlament. Ribó hi va presentar l'informe"Retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d'expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d'Espanya".


(Vegeu a partir del minut 06:00 les declaracions de Ribó sobre la Comissió de Venècia)

Ribó va assenyalar, en resposta al portaveu de Cs Carlos Carrizosa, que ell, que mai ha dit que "la democràcia espanyola sigui com la turca", va sentir "vergonya" en la seva qualitat de ciutadà espanyol en veure que a l'ordre del dia dels treballs de la comissió, que vetlla per la democràcia a Europa, el cas d'Espanya figurava al costat dels de Turquia, Hongria i Polònia, països amb governs autoritaris i populistes.

Fundació Franco

Ribó també va fer referència al tractament del franquisme per la democràcia espanyola, i en al·lusió a les subvencions rebudes per la Fundación Nacional Francisco Franco es va preguntar si a Alemanya o a Itàlia hi podria haver "una fundació que es digués Adolf Hitler o Mussolini i que rebés diners públics. Estem parlant de l'any 2017", va dir. "Això és una clara regressió de les llibertats democràtiques", va afegir.

Operació Catalunya

A més, també va abordar la denominada Operació Catalunya, centrada en les maniobres policials i judicials contra els líders independentistes. Ribó es va preguntar "qui ha assumit la més mínima responsabilitat" pels informes de la UDEF en plenes eleccions i va responsabilitzar directament el Ministeri de l'Interior, en al·lusió a l'etapa de Jorge Fernández Díaz i les converses amb l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. "Des del departament que rep el dipòsit de confiança democràtica de tots els ciutadans per renunciar a la violència es conspira amb tots els instruments de l'Estat per combatre adversaris polítics", va afirmar.  

L'informe del Síndic

L'informe sobre retrocessos en matèria de Drets Humans elaborat per la Sindicatura de Greuges, i que Ribó va entregar a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell -imatge-, considera que al regne d'Espanya "es detecten regressions democràtiques" en diversos àmbits. Aquestes, "afecten els drets i les llibertats fonamentals reconeguts tant en el marc jurídic estatal com internacional", els quals "tenen una incidència especial a Catalunya".


Les citades "regressions" tenen el seu origen en lleis aprovades pel Parlament espanyol, entre les quals l'informe cita la darrera reforma de la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana o el Codi Penal, "en la interpretació que se'n fa en seu judicial, en la vaguetat i la falta de concreció d'alguns tipus penals i en la utilització del Codi penal com a instrument dissuasiu".
L'informe també destaca que des de diverses instàncies internacionals -GRECO, la citada Comissió de Venècia i el relator de les Nacions Unides- s'han demanat reformes a les autoritats espanyoles per "garantir la separació de poders".
Segons el text, en els darrers temps hi ha "clars exponents que posen en relleu un afebliment de la separació de poders a Espanya". "Un dels més rellevants és la reforma de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, que permet que el TC apliqui mesures executives per obligar la resta de poders a complir les seves sentències", assenyala el document.

Publica un comentari a l'entrada