traducció - translate - traducción

dimarts, 6 de juny de 2017

Catalunya - Espanya: Mons paral·lels


L'Estat perdria un 30% del PIB si Catalunya marxés. Mentre a Espanya l'ocupació que es crea és precari i el fons de pensions està a punt d'esgotar

Luis de Guindos va reconèixer que l'Estat pot perdre el 30% del PIB si Catalunya s'independitza. EFE-AD
Josep Huguet

Un dels últims descobriments de l'astrofísica assenyala l'alta probabilitat de dos universos (com a mínim) paral·lels des del Big Bang. En un, del qual som conscients, el vector temps va en una direcció. A l'altre va al revés. Personalment, m'entusiasma cada nou descobriment que qüestiona l'antropocentrisme i el terracentrismo de les teories vigents fins ara.

Serveixi aquest apunt universal i galàctic per aterrar en una realitat propera i prosaica on s'estan consolidant dos mons paral·lels cada vegada més distants i amb el vector temps contraposat: la realitat espanyola i la catalana.

A Catalunya, totes les dades de noves inversions, de creixement de les exportacions, d'increment de turistes, de resultats internacionals i de la investigació superen rècords històrics en els primers mesos del 2017. El ministre Luis De Guindos, a l'arribada d'una reunió del Consell de Ministres de Finances de la UE, va dir que la independència de Catalunya implicaria una pèrdua econòmica del 25 o el 30% del PIB, cosa que el Govern espanyol "no deixarà que mai passi (...) Seria un pas enrere de conseqüències que no vull ni imaginar (...) amb un empobriment brutal i que el Govern espanyol no admetrà ".

Si el govern es mou perquè Catalunya no es vagi és per la pèrdua de riquesa dels espanyols

Tot i l'ambigüitat de les declaracions de De Guindos, queda clar que si el Govern espanyol es mou no és per la pèrdua de riquesa dels catalans, sinó per la pèrdua de riquesa dels espanyols, especialment de l'Estat i els seus aparells, si Catalunya se'n va. De forma gens curiosa, la premsa espanyolista posava en els titulars que la pèrdua del 30% s'adjudicava a Catalunya; afirmació de la qual qualsevol alumne de primària sabria descobrir-ne la falsedat.

Estudis de professors universitaris com Ros Hombravella, Jordi Pons i Ramon Tremosa, en els inicis de la dècada del 2000, ja demostraven com Catalunya, gestionant tots els seus impostos i amb l'impacte derivat d'aquest fet, es situaria en un increment del 31% del PIB.

L'estudi no parlava de l'impacte a Espanya, però és de fàcil deducció. Imaginem que a Madrid deixen d'arribar els famosos 16.000 milions de mitjana de dèficit català (que no volen admetre d'una banda, però que en canvi es reconeixen quan es publiciten les xifres que deixarien d'ingressar les administracions amb superàvit). En aquest cas, l'Estat deixa de percebre aproximadament el 21% dels ingressos. Tinguem present que la pèrdua de PIB espanyol seria del 19% menys, si s'en va Catalunya. I també, l'impacte sobre el PIB espanyol de la pèrdua de 16.000 milions d'ingressos públics. Per tant, la xifra de la caiguda del PIB espanyol en més d'un 30% no és una fantasia. D'aquí la frase de De Guindos: "Conseqüències que ni em vull imaginar"

La xifra de la caiguda del PIB espanyol en més d'un 30% no és una fantasia

Però si el tema és tan estratègic per a l'Estat, on està la cintura del Govern? Corre el risc de perdre-ho tot per no estar disposats a concedir una part, encara que sigui substanciosa: "ni el fur ni l'ou"; i així estem des de sempre, amb l'acceleració d'aquest procés a partir del 2006.

Però vostès pensen que davant d'una alerta roja d'aquesta dimensió tenen alguna altra resposta que la de la força? No. Continuar amb la política extractiva i confiscadora sobre l'Espanya productiva i continuar dimensionant l'Espanya del subsidi i la dependència.

Dades recents. El Banc d'Espanya adverteix al Govern que l'ocupació creada és precària. Ergo els salaris no serveixen ni per viure a qui els rep, ni per fer que l'Estat compensi amb ingressos les despeses que té i tindran aquests treballadors precaris. La segona notícia, no per anunciada, és menys terrorífica: estem a pocs dies de l'esgotament del fons de reserva de les pensions. A partir d'aquí, l'Estat haurà de recórrer a l'endeutament. No trigarem gaire, els que ja som pensionistes, a veure suprimides les extres i a presenciar baixades dràstiques.

Alguns gurus tornen a advertir als Estats endeutats que s'acosta el moment de la tempesta perfecta, en la qual tornin a pujar els interessos, que tornaran. L'endeutament es dispararà fins a límits insostenibles provocant fallides. Més encara si els Estats com l'espanyol persisteixen a invertir en infraestructures ineficients: AVEs sense passatgers i corredors mediterranis que es desvien per on no hi ha l'activitat econòmica importadora / exportadora. I continuen bloquejant per raons polítiques aeroports rendibles com el Prat, com també s'ha filtrat aquesta setmana en l'acord secret Rússia-Espanya per evitar els vols directes del Japó a Barcelona.

Ha dimitit Moix, la guineu que havien posat a cuidar les gallines

I finalment, per acabar la setmana, la dimissió de la guineu que s'havia posat a guardar les gallines, el fiscal Anticorrupció, com una mostra més de la col · lusió de poders que està provocant batalles en el búnquer de l'Estat. Però alhora referma el pacte d'omertà entre PPSOEC's. I es frenen comissions investigadores al Congrés de Diputats. I en canvi a Catalunya, les compareixences per l'Operació Catalunya han posat en evidència, com deia un exjutge, que ens trobem davant d'un règim que no té res de democràcia plena.

A Catalunya, s'ha parlat i molt d'aquestes compareixences, però les portades i els titulars de la premsa escrita i digital espanyolista volen crear una sensació de desgovern a Catalunya i de vulneració de drets, mentre oculten sistemàticament o minimitzen el caos del partit del Govern de Madrid i les greus repercussions per a la qualitat democràtica i la qualitat del mercat de la fusió dels cinc poders legislatiu, executiu, judicial, mediàtic i econòmic

La distància entre aquests dos mons paral·lels que estan girant en vectors oposats del temps, tenen responsables a Catalunya entre la part de l'elit que representa el Cercle d'Empresaris que a Sitges ha ajudat a crear al PP ia Rajoy una imatge falsejada de la realitat catalana , més pròpia del reflex espanyol.

En tot cas, els convido a fer un exercici de desintoxicació mediàtica, visualitzant sense mediatitzar, les compareixences dels periodistes Ernesto Elkaizer i de l'ex-jutge Epidio Silva.

Font: Mundos paralelos
Publica un comentari a l'entrada