traducció - translate - traducción

dimecres, 31 de maig del 2017

Puigdemont: "Estar disposat a tot" significa a utilitzar la força?

Resultat d'imatges de "Estar disposat a tot"


CADENA SER
Barcelona
31/05/2017 - 13:03 h. CEST
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha criticat aquest dimecres que el Govern central està pujant el to de les seves declaracions contra el procés sobiranista i ha exigit saber si l'Estat està disposat a utilitzar "la força" contra el procés sobiranista.

"Ha arribat l'hora que el Govern espanyol digui què vol dir estar disposat a tot. A utilitzar la força?", Ha expressat en la sessió de control al Govern al Parlament, tot i que ha assegurat que res li dissuadirà a l'hora de seguir impulsant el referèndum.

Ha afirmat que la posició contrària del Govern espanyol no aconseguirà "ni dissuadir ni replantejar ni rectificar ni recular" en el camí a la independència, i ha interpretat que l'estratègia actual de l'Estat és tractar de criminalitzar el moviment independentista.

Puigdemont, va enviar dilluns passat a la Comissió de Venècia -òrgan assessor del Consell d'Europa- una carta en la qual li informava de la seva aposta per celebrar un "referèndum acordat" a Catalunya malgrat la "negativa" del president del Govern, Mariano Rajoy.

El passat 18 de maig, el Parlament va aprovar, amb el suport de Junts pel Sí (JxSí) i Catalunya Sí Que És Pot, una moció que emplaçava el Govern a posar en marxa les "iniciatives oportunes" per disposar del "assessorament, reconeixement i aval "de la Comissió de Venècia a la convocatòria d'un referèndum.
La moció, presentada per Catalunya Sí Que És Pot i acordada amb JxSí -la CUP es va abstenir-, cridava a buscar el reconeixement internacional al referèndum i interpel·lar a la Comissió de Venècia sobre les condicions que hauria de complir la cita, d'acord amb el codi de bones pràctiques d'aquest organisme.

En la missiva, dirigida al president de la Comissió de Venècia, Gianni Buquicchio, Puigdemont explica la resolució aprovada pel Parlament, el text li envia adjunt, i remarca la "voluntat" del Govern de "celebrar un referèndum acordat amb el Govern espanyol sobre el futur polític de Catalunya ".

El president català no demana explícitament el "assessorament, reconeixement i aval" de la Comissió de Venècia a un referèndum a Catalunya, sinó que es limita a recordar que la moció del Parlament insta a "iniciar els procediments necessaris per a disposar, en aquest escenari de consulta pactada i acordada, de la col·laboració "d'aquest organisme assessor del Consell d'Europa, sense contemplar doncs el seu paper arbitral en cas d'un referèndum unilateral.

"Público" vincula Albert Rivera amb l’Operació Catalunya

Público vincula Albert Rivera amb les conspiracions de l’operació Catalunya contra l’independentisme

Va assistir al casament on es va ordir el suposat pacte entre la policia espanyola i els dirigents de BPA contra Pujol


Redacció Vilaweb

Albert Rivera també va participar en l’operació Catalunya contra l’independentisme? Aquesta és la qüestió que es formula el periodista Carlos Enrique Bayo en aquest article d’avui a Público, en què explica la presència del dirigent de Ciutadans en un casament on es va ordir el suposat pacte entre la policia espanyola i la Banca Privada d’Andorra per a revelar les dades bancàries de Jordi Pujol.

Rivera va assistir al casament d’un familiar de l’advocat José María Fuster Fabra, ex-militant del partit d’ultradreta Fuerza Nueva, advocat del general Rodríguez Galindo, condemnat pels GAL, i actualment vinculat Ciutadans. Segons Público, en aquell casament, el 21 de juny del 2014, van assistir-hi com a convidats el director adjunt operatiu de la policia espanyola, Eugenio Pino, i el responsable de la unitat d’afers interns de la policia, Marcelino Martín Blas. Tots dos, explica el diari, van seure a la mateixa taula on seien el propietari de la Banca Privada d’Andorra, Higini Cierco, un altre ex-alt càrrec de la Banca i Fuster Fabra. Segons aquesta informació, cap al final del banquet Albert Rivera hi va fer cap. Entre tots hi havia un ambient de cordialitat.

Cinc dies després, el 26 de juny, els propietaris de la BPA van enviar el seu conseller delegat, Joan Pau Miquel, a Madrid per reunir-se amb un comandament de la policia espanyola, que era justament Martín Blas. I fou aleshores que van lliurar a la policia una nota amb dades del compte que tenia l’ex-president de la Generalitat Jorid Pujol a la Banca Privada d’Andorra, que indicava ingressos i transferències per valor de cinc milions d’euros.

El periodista de Público explica que el tracte era que els accionistes majoritaris de la BPA lliurarien aquesta informació bancària de Pujol –malgrat que la legislació andorrana protegeix el secret bancari– i, en canvi d’això, el Ministeri d’Interior espanyol aturaria les investigacions per presumpte emblanquiment de capitals del Banco Madrid, adquirit per BPA.

Però la policia no en va tenir prou amb aquella informació, perquè no eren els extractes bancaris autèntics, i la investigació sobre el Banco Madrid va continuar. A més, l’any següent el Departament del Tresor dels Estats Units va acusar la Banca Privada d’Andorra d’haver facilitat operacions relacionades amb l’emblanquiment de diners provinents d’organitzacions criminals. Les autoritats financeres andorranes van acabar intervenint la BPA i Joan Pau Miquel fou detingut.

Tant l’autor de la informació d’avui, Carles Enrique Bayo, com la seva companya Patricia López, van comparèixer la setmana passada a la comissió d’investigació de l’operació Catalunya del parlament. El diputat de Ciutadans Matías Alonso preguntava a López si no temia que les investigacions sobre tota aquesta trama es tanquessin en fals.

Justament Ciutadans ha contribuït a obstruir les investigacions del congrés espanyol sobre l’operació Catalunya i l’ús de fons del Ministeri d’Interior per a la policia política. Ahir Ciutadans i el PP es van oposar a prorrogar les tasques de la comissió d’investigació. Això, ja ho havia denunciat precisament la periodista Patricia López en la seva compareixença al parlament.

Font: Público vincula Albert Rivera amb les conspiracions de l’operació Catalunya contra l’independentisme | VilaWeb

dilluns, 29 de maig del 2017

Miguel Ángel Rodríguez i el Club de la Bilis

marbajon


Benvolgut, o no:

La bilis és una substància líquida groguenca, marronosa o de color verd oliva produïda pel fetge. El seu sabor és amarg, molt amarg. Després del consum excessiu d'alcohol, el vòmit d'una persona pot ser verd i la culpable d'aquest color és la bilis.

No sé si el 3 de maig de 2013, quan la policia et va detenir per conduir quadruplicant la taxa d'alcoholèmia permesa, vas notar aquest sabor a la boca. Tampoc sé si dins del teu Mercedes Benz A-160 CDI, quan vas tocar primer a dos vehicles que estaven estacionats al lateral esquerre, donar un cop de volant i topar contra un altre d'aparcat al dret, vas notar l'amargor de la bilis, dansant amb la teva llengua tan donada a l'insult. El que sí que sé és que l'amargor s'ha instal·lat al teu discurs, com la llengua d'un borratxo s'instal·la a la dificultat per verbalitzar la seva soledat o les seves mancances afectives.

Des que molts catalans vam decidir que ja estàvem farts d'acotar el cap i d'aguantar que ens robessin la veu, des que la sentència del Tribunal Constitucional ens va deixar molt clar que o espanyols o res, ens heu comparat amb el pitjor del pitjor. Per a vosaltres hem estat nazis, feixistes, nord-coreans, terroristes ... La discrepància amb el discurs oficial, amb el relat construït pels hereus del franquisme i pels socialistes low cost, ens ha convertit en els dolents de la pel·lícula. I l'única proposta que hem rebut ha estat l'amenaça, l'estratègia de la por i l'insult. Ni una sincera mostra de diàleg. Ni una sola. Únicament un Rajoy, intentant treure les seves lleganyes intel·lectuals, amb la seva famosa frase "m'agraden els catalans perquè fan coses".

I ara per a tu, som violadors i colpistes. I la bilis a la boca. I tu empassant amargor.

Serà meravellós aquest dia. La gent al carrer celebrant. Un nou estat. Nadó. Adéu Antonio Burgos. Adéu Jiménez Losantos. Adéu César Vidal. Adéu Fernández-Díaz. Adéu Salvador Sostres. Adéu Aznar. Adéu Rajoy. Adéu Miguel Ángel Rodríguez Baixada (curiós segon cognom). Adéu al club de la bilis. Ja podeu anar comprant un bon elixir bucal. Us esperen setmanes d'amargor.

Font: Miguel Ángel Rodríguez y el Club de la Bilis | Societat Anònima

Àlex_Ribes
Segueix-me a: Twitter @blogsocietat - Facebook

diumenge, 28 de maig del 2017

I no hi haurà plasma que el tapi

El PP haurà de donar explicacions a la resta d’Espanya del perquè Catalunya ha marxat, del perquè aquella Catalunya que sempre ha fet mans i mànigues per construir un estat modern, ha decidit construir un estat propi.


Des de la Constitució, passant per governs de Suárez, González, Aznar, Zapatero i el primer Rajoy, una gran part de la representació catalana ha tirat colze a colze la construcció de l’estat. La darrera reforma de l’Estatut fou l’esforç titànic per quadrar l’Espanya impossible, dos parlaments van aprovar un estatut “cepillao” i el poble català el va ratificar en referèndum. En aquell moment el PP (més lladre que mai) va veure el límit de la seva tolerància i va explotar la seva intolerància. El boicot de productes catalans, el bloqueig en la composició del Constitucional fins a farcir-lo de falangistes, la recollida de, vés a saber, quantes signatures contra Catalunya, l’ostentació de lacatalanofòbia en tots els debats públics i mitjans de comunicació comprats... El PP no és un partit d’estat, ho hem vist en el saqueig dels béns públics i en la utilització del terrorisme per aconseguir els seus espuris objectius de govern icorrupció. No trobareu gaires acords antiterroristes signats pel PP quan el PSOE era al govern; tots es van signar amb el PP al poder perquè els altres partits sí que tenien sentit d’estat. El PP no podrà consolidar un estat si quangoverna no té sentit d’Estat, no l'ha tingut de la majoria absoluta del 2011 ni en la gestió de les dues patètiques eleccions a les Corts, el 2015 i 2016, esperant la tenir una majoria suficient per seguir “governant”.

L'agressió patida per Catalunya el 2010, l'obligà a fer el moviment més participatiu, cívic i massiu per aconseguir la seva independència. S’han donat mostres immenses de què la voluntat popular anava de debò. Des del 10 de juny en aquella primera i massiva manifestació, on la majoria vam sortir autonomistes i vam tornar independentistes. Prèviament el 2009 ja van començar a Arenys les consultes populars, que va acabar fent-se en 549 municipis i amb prop de 900.000 vots. Després van venir les grans diades del 2012 a Barcelona, la Via Catalana del 2013, la V del 2014, la Meridiana del 2015 i la dels 5 punts del 2016. Totes elles van sumar milions de persones al carrer, amb un model d’organització i civisme magnífics. Entre diades hi va haver l’acte més massiu de tots, la celebració del 9N, on 2’3 milions de persones van votar, i majoritàriament per la independència de Catalunya. Doncs bé, tots i cada un d’aquests grans esdeveniments han estat, insultats, perseguits, negats i boicotejats per l’Estat espanyol, sense adonar-se que a cada vexació perdia llençols i legitimitat.

Faltava la prova de les urnes, i aquesta es va fer el 27 de setembre de 2015, l’independentisme va tenir la majoria absoluta de 72 escons dels 135 del Parlament de Catalunya, és aquesta majoria la que declararà la independència de Catalunya, en els propers mesos.

Rajoy ha tingut prou indicis, i prou majoria de cambres com per iniciar una negociació valenta amb Catalunya que li hagués pogut donar resultats entre la nostra gent més dubtosa, per molt que es tingui consciencia que els acords signats amb Espanya són paper mullat. Per contra s’ha limitat a fer la guerra bruta i complots, estimular la catalanofòbia, a negar i criminalitzar l’independentisme, a retallar les inversions, a boicotejar l'acció comercial de la Generalitat, a manipular la fiscalia i judicatura per desfer-se dels seus enemics polítics i protegir els seus lladres... mentre, en paral·lel, anava rescatant bancs, abaratint l’acomiadament dels treballadors, cobrant comissions per al seu PP, construint corredors del Mediterrani que passen per Madrid, buidant el fons de reserva de les pensions...

Rajoy haurà de donar moltes explicacions quan en els propers mesos es trobi amb la independència de Catalunya, amb què Europa li nega un crèdit que ja sap que no recuperarà mai, amb una economia centralitzada i col·lapsada incapaç de produir i créixer com per mantenir línies buides d’AVE i pagar les pensions... Sí. Rajoy haurà de donar moltes explicacions y no hi haurà plasma que el tapi.







dissabte, 27 de maig del 2017

La indigna manipulació de l'enquesta de El País al descobert

Assegura que els catalans partidaris a la independencia va molt a la baixa

Ahir el diari El País, que ja s'ha guanyat l'etiqueta d'ultra nacionalista espanyol, va publicar una enquesta que està tan cuinada que podria anar directament a la final de Master Chef, això sí, en l'edició júnior, perquè el plat estava tant recalentat que feia olor de socarrim. De fet, diferents usuaris de la xarxa s'han afanyat a desmentir alguna de les xifres adulterades i manipulades fins a extrems inhòspits.

Una de les preguntes estrella de l'enquesta, que pretén aportar dades empíriques sobre el comportament electoral dels catalans si hi hagués un referèndum, és la següent:

"Imagine que en algun momento se negociara con el Gobierno español, un referendum plenamente legal sobre la posible independencia de Catalunya. ¿Qué es mas probable que acabara votando?

La resposta està desglossada per partits i els tants per cents de vot que votaria sí o no dels seus votants. És curiós observar com tot i que el partit majoritari, dividit entre ERC i PDeCAT, Junts pel Sí, més els vots de la CUP, alguns del PSC i dels comuns, només surti un 42% de 'Sí' davant un 49% de 'No'.

directe!cat ha convertit els tants per cents de dins de cada partit del 'Sí' i del 'No' que diu l'enquesta de El País traspassant-los en vots basant-se en els resultats de les eleccions del 27 de setembre del 2015. Amb les dades a la mà, els vots del 'Sí' sumarien un total de 2.018.415 davant dels 1.727.914 del 'No'. Hi hauria un total de vots que es van produir el 27S que no podem atribuir que són els de partits que no tenen representació i els vots en blanc i nuls, un total de 367.915.

Sobre el total de vots, és a dir, la participació que hi va haver en les passades eleccions catalanes, que va ser de 4.144.214 vots, podem calcular el tant per cent del 'Sí' del 'No' i i el restant que és indecís o va votar opcions de les quals no tenim dades (blanc, nul o partits sense representació).

El resultat és 49% de 'Sí' un 42% de 'No' i un 9% restant. Com que en tot referèndum només compten els vots de 'Sí' i 'No' si fem la suma dels dos podem obtenir un nou total per a calcular els tant per cents finals. S'aquesta manera, s'accentua la diferència clarament a favor del 'Sí' amb un 53,88% davant d'un 46,12% del 'No'.



El tir per la culata

Quan es pretén manipular un contingut i surt a la llum es produeix l'efecte Streisand. Així és com s'anomena el fenomen pel qual l'intent d'amagar o censurar una informació produeix l'efecte oposat, fent que el que s'intentava ocultar obtingui una major difusió. Generalment els intents de censura van dirigits amb cartes que també amenacen d'emprendre accions legals si el contingut no és retirat. La mateixa censura fa que el contingut esdevingui més popular i acabi escampant-se, ja sigui per les xarxes socials o xarxes de compartir arxius.

dimecres, 24 de maig del 2017

ELS FRANQUISTES PLANTEN CARA AMB IMPUNITAT

La família Utrera Molina Gómez desafia la consellera de Cultura

per XYZ


La família de José Utrera Molina, mort recentment i el funeral del qual va ser motiu de polèmica pel cant del "Cara al Sol" a la sortida del fèretre amb les restes mortals del que va ser ministre de Franco, del sector més dur, i governador civil de Sevilla, ha publicat una carta oberta a la consellera de Cultura de la Junta d'Andalusia, Rosa Aguilar, en la qual desafia a l'administració andalusa davant la possible responsabilitat de la família per infringir la Llei de la Memòria Democràtica d'Andalusia. Pel seu interès, reproduïm íntegrament la carta signada per tots els fills d'Utrera Molina.

Ante la publicación de la noticia por el periódico El País de que la Guardia civil investiga el entierro de don José Utrera Molina a instancia de esta consejería por infracción del artículo 32 de la Ley de Memoria Democrática de la Junta de Andalucía; me siento en la obligación de hacer las siguientes precisiones.
Yo organicé el entierro y el funeral de mi padre. Yo me responsabilizo de poner a mi Padre su camisa azul y las cinco flechas en homenaje a él y a todos los que como el trabajaron con dignidad por una España unida, grande y libre. Yo me responsabilizo de pedir en la parroquia de Nerja un funeral católico para rezar por su alma. Yo me responsabilizo de convocar a familiares, amigos y camaradas con o sin camisa azul a despedirlo como hacemos los cristianos y los falangistas con nuestros seres queridos. Yo me responsabilizo de que se cantara el Cara al Sol y de que se le saludara con el saludo tradicional de la Falange.
En definitiva, yo me responsabilizo de homenajear a mi padre y todo lo que él representa, yo me responsabilizo de homenajear a Francisco Franco y a José Antonio Primo de Rivera y a todos los que dieron su vida por una España nueva y socialmente justa.
Y por supuesto manifiesto mi intención de seguir haciéndolo y de defender a los que lo hagan.
Atentamente.
José Antonio, Margarita, María del Mar, María del Rocío, María de los Reyes, María Victoria, Luis Felipe y César Utrera-Molina Gómez.

Font: Carta de la familia Utrera-Molina Gómez a la consejera Rosa Aguilar

Salutació feixista per a un altre criminal mort al llit sense pagar cap conseqüència pels seus crims.
Rebenti en pau.

dimarts, 23 de maig del 2017

Justícia per a Iñigo

PER ÀNGEL SORO, ADVOCAT, CANTAUTOR I ACTIVISTA CULTURAL DE LES TERRES DE PONENT

No hi ha dret. No hay derecho. Ez dago eskubiderik



No existeixen ni paraules ni gestos per abraçar el dolor i la impotència que heu patit i seguiu patint, Fina i Manu, pares d'Iñigo Cabacas.

Per als que no hagin sentit encara parlar d'Iñigo, us diré que era un aficionat de l'Athletic Club de Bilbao. Al mes d'abril de l'any 2012 va anar a San Mamés a veure el seu equip, com tants milers d'aficionats i aficionades del futbol al llarg i ample del Planeta. Als seus 28 anys, una pilota de goma disparada en un carrer ple de bars i persones va acabar amb la seva vida per sempre.

Iñigo no es trobava en una guerra. I aquí ja no serveixen els discursos d'abans, en què uns celebraven els seus enterraments a comptes d'altres i s'afermaven rols d'odi entre persones. Aquesta mort és la mort aleatòria i indiscriminada d'uns trets de pilotes de goma disparats contra la massa. Carregant contra persones acollides als carrers davant, que els testimonis han descrit com una càrrega sense sentit. No és la mort en un conflicte. No és la mort en una baralla.

Va morir un biscaí de 28 anys. Però podia haver estat una aficionada del Schalke 04 de 52 anys, un nen francès de 7 de viatge amb els seus pares o tu que estàs llegint aquestes línies.

Les converses de ràdio registrades permeten sentir a un suposat comandament policial que no estava present als carrers. Aquest, mana als agents que es troben a la zona que "entren con todo", que carreguin contra les persones que es troben en els bars, als carrerons, parapetades allà on poden, inermes.

“Les repito las órdenes para que queden bien claras, entren en el callejón con todo lo que tenemos, entren en la herriko y entonces estará la situación controlada”. Els ertzaines desplaçats al lloc comproven que no hi ha cap incident ni aldarull en el lloc i que està ple de gent. Així li ho comuniquen al seu responsable, que tot i conèixer que s'esdevé res que justifiqui la cobertura d'una actuació d'aquestes proporcions, ordena que actuïn.

En resum, el resultat dramàtic d'aquesta decisió: Iñigo Cabacas mor per l'impacte d'una pilota de goma que li obre el cap. El pànic s'apodera de les persones que es troben en els carrers en què transcorre l'acció.

No hi ha responsables que hagin pagat per la mort d'un jove de 28 anys. El comandament policial ha demandat els pares del mort. Presumptament, i a dia d'avui, un pacte de silenci podria encobrir per sempre l'individu que va disparar la pilota de goma que va matar l'Iñigo. I no passa res. El cinisme elevat a la seva màxima expressió. Protegir la ciutadania, defensar la llibertat ...

Un mort a la vorera. I algú demanant que els pares l'indemnitzin per "danys i perjudicis", per la difusió de les converses de ràdio en què ordena "entren con todo." Que l'indemnitzin a ell, que l'indemnitzin els pares del noi.

Digne del guió del silenci dels anyells. Viure al corporativisme de l'empatia nul·la. Sabent que uns pares van perdre el seu fill...

Vídeo
Notícia 2
Notícia 3
Notícia 4
Notícia 5

Font: Justícia per a Iñigo

dilluns, 22 de maig del 2017

Els 74 rostres més influents de l'Opus Dei

Ministres, jutges, ex-càrrecs públics condemnats per les Targetes Black ... Aquests són els principals noms de l'ordre ultracatòlic. El PP hi apareix com l’autèntic planter de vocacions ... O viceversa.
Guindos y Fernández Díaz en la Beatificación Alvaro del Portillo en Madrid en 2014

MÉS INFORMACIÓ
No són Déu, però són a tot arreu. Alguns llueixen carteres de ministres. Altres van creuar una porta giratòria i van aparèixer en el consell de direcció d'una gran empresa. Com no podia ser d'altra manera, tampoc falten els condemnats per corrupció. Entre uns i altres hi ha buit per a personatges de diferent estirp, com el dissenyador del Seat León, el psqiuiatra de Mariló Montero, un torero, l'expresident d'un important club de futbol o el cap mèdic d'un dels seus rivals. Ja sigui en un despatx del Tribunal Constitucional oa la luxosa casa d'un banquer, l'esperit de l'Opus Dei segueix dient present.

A continuació, Público presenta una llista amb 74 noms rellevants d'aquest grup ultracatòlic a Espanya. No estan tots els que són, però són tots els que estan.

Luis de Guindos. Ministre d'Economia.

Jorge Fernández Díaz, exministre d'Interior.

Federico Trillo, exministre de Defensa i ex ambaixador a Londres.

Fernando Martí. President del Consell de Seguretat Nuclear.

Benigno Blanco. Ex secretari d'Estat durant el Govern de José María Aznar durant vuit anys -primer d'Aigües i després d'Infraestructures-. Expresident i actual vocal del Fòrum de la Família.

Juan José Nieto. Director General d'Educació Infantil, Primària i Secundària de la Comunitat de Madrid, designat per Cristina Cifuentes al juliol de 2015. Anteriorment va ser director de l'Institut Jules Verne de Leganés.

Juan Cotino. Expresident de les corts Valencianes. Vinculat a les trames Gürtel i Brugal.

Francisco Gilet Girart. Exdiputat del PP. Ex conseller del Govern Balear.

José Manuel Romay Beccaría, president del Consell d'Estat d'Espanya.

Rafa Larreina, exdiputat d'Amaiur. Integrant d'Eusko Alkartasuna (EA).

Joan Carles Mujika. Ex integrant de l'Executiva d'EA a Araba. Responsable d'informació de l'Opus Dei a Euskadi. Nebot de José Javier Múgica, regidor d'UPN a Leitza que va ser assassinat per ETA el 14 de juliol del 2001.

Antoni Subirà Claus. Un dels fundadors del partit Convergència Democràtica de Catalunya. Ex Conseller d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat.

Jesús Pedroche. Exsenador del PP i expresident de l'Assemblea de Madrid. Va ser conseller de Presidència del Govern de la Comunitat de Madrid durant l'etapa d'Alberto Ruiz-Gallardón. Acaba de ser condemnat a dos anys i sis mesos de presó per la seva participació en la trama de les Targetes Black -va arribar a gastar 132 mil euros-quan s'exercia com a conseller de Caja Madrid a proposta del PP.

Miguel Àngel Serna Oliveira. Polític del PP. Va ser conseller d'Educació, Cultura i Esport del Govern de Cantàbria des de juny de 2011 fins a setembre de 2015.

Isabel Tocino. Política del PP. Exministra de Medi Ambient entre 1996 i 2000. En l'actualitat forma part del Consell d'Administració del Banc Santander, Ence i Enagás. A més forma part del Consell d'Estat com a consellera electiva.

Arsenio Fernández Mesa. Exdirector general de la Guàrdia Civil i ara conseller de Red Eléctrica.

Ignacio Cosidó. Exdirector General de la Policia.

Julieta de Micheo. Actual cap de Gabinet del ministeri de Sanitat. Va ser cap de Secretaria de Trillo durant la seva etapa de ministre de Defensa. Militant antiavortista.

Carlos Aragonés, excap de gabinet de José María Aznar i marit de l'ex consellera d'Educació madrilenya, Lucía Figar, que va dimitir després de ser imputada en el cas Púnica.

Lourdes Méndez Monestir, exdiputada del PP.

Vicente Martínez Pujalte, exdiputat del PP. Va abandonar l'Opus Dei poc abans de casar-se a l'agost de 2012 amb l'exsecretària d'Estat de Turisme, Isabel Borrego Cortés.

Eusebio Orrasco García. Exalcalde de Cogeces de la Muntanya (Valladolid) pel PP.

José Rocamora Ruiz. Ex alcalde del PP de Granja de Rocamora (Alacant), on va governar durant 36 anys ininterromputs. Va passar per UCD, Aliança Popular i PP.

Gerardo Jesús Conde Roa, exalcalde de Santiago de Compostel·la.

Joan Gaspart. Dirigeix ​​el grup hoteler HUSA. Entre juliol de 2000 i febrer de 2003 va ser president del Futbol Club Barcelona.

Adolfo Cazorla. Director del Grup de Recerca GESPLAN, que treballa en l'àmbit del desenvolupament rural. Va ser membre del consell d'administració d'ENRESA (2012-2014).
Enrique Sendagorta. Fundador de l'empresa basca de fabricació militar SENER. En 2014 va ser guardonat pel Rei Joan Carles I amb el Premi Regne d'Espanya a la Trajectòria Empresarial.

Rafael Ramonet Gil. Portaveu de l'Opus Dei a Espanya entre 1996 i 2003. Actualment és el president de Prestomedia, un grup que engloba "una sèrie d'empreses de comunicació Integral, Relacions Públiques i consultoria constituïdes per professionals especialitzats en disseny, creació i execució d'estratègies de comunicació empresarial i institucional, tant interna com externa, corporativa, de màrqueting relacional i de gestió de crisi ".

Eva Latonda. Una de les responsables de l'agència "Amb causa", que ha realitzat campanyes per a la Fundació Atresmedia, la cadena COPE i la Comunitat de Madrid, entre d'altres. Es defineix com "actriu, crítica de cinema i teatre, escriptora i docent".

Macarena Martínez-Echevarría. Directora de Verderol Esdeveniments. Va realitzar la decoració de la Nunciatura de Madrid durant la Jornada Mundial de la Joventut.

Covadonga O'Shea i Artiñano. Periodista, escriptora i empresària. Fundadora de la revista Telva. La seva germana Paloma O'Shea es va casar amb l'extint banquer Emilio Botín. És la presidenta d'Edicions Cònica.

Teresa Rivero Sánchez-Romate. Empresària i expresidenta del Rayo Vallecano. Vídua de l'empresari José María Ruiz-Mateos, qui també va formar part de l'Opus Dei.

Miracles Inaraja. Expresidenta de la Federació Nacional d'Administradors de Loteries entre 1986 i 1994. Propietària d'una agència de loteries al barri madrilenya d'Hortaleza. El seu marit, el capità de l'aviació franquista Francisco Javier Saavedra, va morir en un accident aeri el 3 de desembre de 1972 a Tenerife.

Hèctor Piñeiro López, oficial de l'Armada espanyola.

Isidre Fainé. President de Gas Natural Fenosa, Criteria Caixa i de la Fundació Bancària La Caixa. Expresident de La Caixa.

Emilio Sanz Sánchez. Conseller electiu del Consell Consultiu de Castella-la Manxa, designat pel Govern de María Dolores de Cospedal en 2012. Ex conseller de la desapareguda Caixa Castella-la Manxa (designat pel PP). El 2013 va ser imputat al costat d'altres membres de la comissió executiva de CCM per una sèrie d ' "operacions singulars" que haurien derivat en perjudici patrimonial per a l'entitat.

Teresa Sádaba. Ex directora del departament de Relacions Internacionals i Institucionals de Caja Navarra-Banca Cívica. Va ser portaveu de la comissió de beatificació d'Álvaro del Portillo.

Andrés Ollero. Magistrat del Tribunal Constitucional d'Espanya. Durant 17 anys va ser diputat del Partit Popular, arribant a ocupar el lloc de portaveu d'Educació i Justícia.

José Luis Requero. Magistrat de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem. De 2001 a 2008 va ser vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta del PP.

Jesús Santos. Ex tinent fiscal de l'Audiència Nacional. Advocat del PP a l'Operació Taula.
Jesús Cardenal, exfiscal general de l'Estat.

José Manuel Niederleytner. Degà del Col·legi d'Advocats de Tenerife.

Luis Sánchez Socías. Administrador regional de l'Opus Dei a Espanya. Advocat de l'Estat. Membre del Patronat de la Fundació IEISA, lligada a l'Opus.

Alfonso Aguiló. President de la Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament (CECE), la patronal no religiosa de l'ensenyament privat. Dirigeix ​​a més la Fundació Col·legi Alborada i la Fundació Arenals.

Diego Poole. Abans feia de pallasso: el 1987, va actuar al Vaticà per Joan Pau II. Ara és professor de Filosofia del Dret a la Universitat Rei Joan Carles, on va ser denunciat pel Sindicat d'Estudiants causa dels seus comentaris homòfobs.

Oscar López de Foronda. Economista. Ex degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Burgos.

José María Villalón. Cap dels Serveis Mèdics de l'Atlètic de Madrid.

Concepció Medialdea. Coordinadora General de l'Institut Valencià de Fertilitat, Sexualitat i Relacions Familiars (Ivaf).

Enrique Rojas Montes. Psiquiatre. La seva dona, Isabel Estapé, és membre del consell d'administració de CriteriaCaixa. Enrique és el psiquiatre de diversos famosos, entre els quals es troba la presentadora Mariló Montero.

Natalia López-Moratalla. Presidenta honorària de l'Associació Espanyola de Bioètica i Ètica Mèdica. Catedràtica de Bioquímica i Biologia Molecular.

Ángel Jiménez Lacave. President de la Fundació per al Desenvolupament de l'Oncologia. Ex cap del servei d'oncologia mèdica de l'Hospital Universitari Central d'Astúries.

José Luis Olaizola. Escriptor i guionista. Premi Planeta el 1983. President de l'ONG Som Un, dedicada a la lluita contra la prostitució infantil a Tailàndia.

Santi Rodríguez. Actor. El popular fruiter de la sèrie Set Vides es declara "pròxim" a l'Opus Dei.

Luis Ayllón, periodista d'ABC.

José Calderer, periodista. Director del web catòlica Alfa i Omega, publicació catòlica de l'Arquebisbat de Madrid.

Joaquín Navarro-Valls. Periodista i metge. Portaveu de la Santa Seu durant 22 anys (de 1984 a 2006), en el pontificat de Joan Pau II. També va treballar durant 15 mesos amb Benet XVI. Actualment és president del Consell assessor de la Universitat Campus Bio-Medico de Roma i President de la Fundació Telekom Itàlia.

Pilar Urbano. Periodista i escriptora.

Luis Suárez Fernández. Professor, historiador i acadèmic. Està vinculat a la Fundació Francisco Franco.

Enrique García Ruiz de Galarreta. Director Gerent del Col·legi d'Enginyers Industrials de Llaurava. Un dels fundadors d'Enginyers per a la Cooperació

Luis Suárez Fernández. Professor, historiador i acadèmic. Està vinculat a la Fundació Francisco Franco.

Enrique García Ruiz de Galarreta. Director Gerent del Col·legi d'Enginyers Industrials de Llaurava. Un dels fundadors d'Enginyers per a la Cooperació-Lankidetzarako Ingenieriak.

Chicha Solla. Dissenyadora de moda gallega.

José Ramón Alba Riera. Enginyer industrial i sacerdot. Va dissenyar el Seat León.

Juan Ignacio Arrieta Ochoa de Chinchetru. Secretari del Pontifici Consell per als Textos Legislatius des del 15 de febrer de 2007. En 2013 va ser triat pel papa Francesc coordinador de la comissió per a la reforma de l'Institut per a les Obres de Religió, també conegut com a Banc Vaticà.

Lucio Àngel Vallejo Balda. Sacerdot, jurista i expert en assumptes econòmics. Ex col·laborador del Papa Francesc. Va ser detingut al novembre de 2015 per la Gendarmeria Vaticana, acusat de revelació de secrets (hauria lliurat informació reservada, incloses enregistraments del propi Papa, per publicar-ho en un llibre). Va ser condemnat a 18 mesos de presó en una cel·la de la gendarmeria vaticana. Després de sis mesos de reclusió, el Papa li va concedir la llibertat condicional com a acte de clemència. Llavors va tornar a la diòcesi d'Astorga.

Juan José Padilla. Torero.

Lázaro Linares. Entrenador d'atletisme. Va ser el responsable de les categories inferiors de la Reial Federació Espanyola d'Atletisme.

Isaac Viciosa. Atleta. Va participar en els Jocs Olímpics d'Atlanta 96. Després de retirar en 2006, va decidir dedicar-se a la formació d'atletes d'entre 6 i 18 anys a l'Escola d'Atletisme Habités Isaac Viciosa de Valladolid.

Vicente López Alemany. Patró i expresident del Banc d'Aliments de Madrid.

José Antonio Busto Vila. Expresident de la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments. Treballa en CEPSA PROAS amb categoria de director. A més, va ser director general del Banc d'Aliments de Madrid entre 2001 i 2005.

Carmen Aguirre Castellans. Presidenta del Banc d'Aliments de Badajoz. El desembre passat va rebre el Premi Extremeny al Voluntariat Social.

Manuel Pérez Hernández. Expresident del Banc d'Aliments de Les Palmes de Gran Canària.

José Antonio García García, President del Banc d'Aliments d'Albacete.

Francisco del Pou Blanc. President del Banc d'Aliments de Santander.

Luis Torres Sánchez. President de l'Associació Gijonesa de la Caritat.

María Victoria Troncoso. Comtessa de Casa Flórez. Presidenta de la Fundació Síndrome de Down de Cantàbria.

(Traduït amb Google translator)

diumenge, 21 de maig del 2017

Els 20 piulets de l’ex-conseller Huguet que desmunten les acusacions d’adoctrinament dels llibres de text catalans


L’ex-conseller de la Generalitat de Catalunya Josep Huguet ha desmuntat les acusacions d’adoctrinament dels llibres de texts catalans que han arribat els darrers dies des de Madrid amb una sèrie de vint piulets. Huguet va formar part dels dos governs del tripartit, entre el 2004 i el 2010.
Precisament, aquesta setmana ha començat una ofensiva de l’estat espanyol contra els llibres de text catalans. Les intencions del govern espanyol van generar rebuig entre les institucions, les editorials i les principals entitats del sector.
Huguet ha fet un repàs de la història de l’estat espanyol i de com s’han emblanquinat els fets històrics a partir d’expressions eufemístiques i de la manipulació de la història per part de les institucions espanyoles.
1.#adoctrinar es hablar de España en la época prehistórica.O apropiarse d Iberia,cuando sólo se refiere a los ïberos(Ebro,Llenguadoc,P.Val)
2. #adoctrinar confundir concepto geográfico Hispania, con 1 político inexistente.Romanización fué sobre sustratos :íbero,tartésico, celta
3. #adoctrinar es situar la unidad d ES en los visigodos,época que ni siquiera hubo fronteras definidas y influencias narbonense o bizantina
4. #adoctrinar es continuar hablando de invasión musulmana, cuando hubo conversiones masivas a partir del 800
5. #adoctrinar es priorizar el concepto de unificación desde el Principado de Asturias, minimizando la conexión carolingia dl origen d CAT
6. #adoctrinar es minimizar la independencia d Portugal q rompe el tópico del determininismo geogràfico dla unidad política d la península
7. #adoctrinar es minimizar la aportación universal dlos escritores,científicos medievales en catalán.Y el papel dAragón en el Mediterráneo
8. #adoctrinar es considerar 1 unión (Reyes Católicos) estrictamente dinástica q comprendía multitud d reinos europeos como el origen d ES
9. #adoctrinar es minimizar la represión en Canarias, Galicia, Andalucía la expulsión de judíos y musulmanes de la época del Tanto monta
10.#adoctrinar es ocultar la represión dla casta aristocrática sobre burguesías Castellanas,valenc,mallorqinas contra Comuneros/Germanies
11. #adoctrinar es ocultar la represión de la casta sobre conversos, erasmistas, iluminados,... España aún no existía pero la represión sí
12. #adoctrinar es minimizar que en la Corona de Aragón permanecen todas las instituciones como contrapoder al rey durante los Austrias.
13. #adoctrinar es no explicar que FelipeIV provocó tres guerras de secesión, de las cuales salieron Portugal y Holanda libres.Y CAT rebelde
14. #adoctrinar es esconder que el 1707-14 no fué sólo guerra dinástica en Reinos Aragón sinó de defensa de derechos y libertades civiles
15. #adoctrinar es no explicar el exilio, genocidio y represión masiva de catalanes, valencianos,baleares y aragoneses
16. #adoctrinar es presentar como patriotismo ES, lo que fueron revueltas populares de signo contradictorio contra Napoleón
17. #adoctrinar es obviar que cuando las Cortes de Cadiz, para algunos fundacionales dla Consti, Cataluña era provincia legalmente francesa
18. #adoctrinar es presentar como muestra de modernidad la reinstauración de Fernando VII, 1a restauración x las armas d 100.000 hijos SLuís
19. #adoctrinar es presentar las 5 guerras civiles SXIX,meros conflictos liberales absolutistas. Siendo lucha d clases y EScontra naciones

i20. #adoctrinar es no vincular la 2a restauración dAlfonso XII, la 3a d Juan Carlos con los apoyos de ejército y la casta contra pueblo.FIN

Els 20 piulets de l’ex-conseller Huguet que desmunten les acusacions d’adoctrinament dels llibres de text catalans | VilaWeb

dissabte, 20 de maig del 2017

Informe demolidor del Síndic de Greuges sobre les ‘regressions democràtiques’ a l’estat espanyol

Repassa els judicis a Mas i els consellers, els regidors de Vic i Badalona, la manca de separació de poders a l'estat espanyol i la reforma del TC



El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafel Ribó, ha elaborat aquest mes d’abril un informe demolidor sobre les recents ‘regressions democràtiques’ a l’estat espanyol. El document es presentarà públicament en un gran acte el dia 29 de maig al Col·legi d’Advocats de Catalunya. Consta de trenta-una pàgina i fa un repàs exhaustiu a la reforma del Tribunal Constitucional espanyol, les persecucions judicials a l’ex-president Mas i tres dels seus consellers, regidors de Badalona o Vic, o la manca de separació de poders a l’estat. Ho fa amb un llenguatge contundent, directe i clar, sense deixar de ser jurídic. I també recorda els avisos i recomanacions que la Comissió de Venècia i el Consell d’Europa han fet a l’executiu de Mariano Rajoy, que continua sense fer-ne cas. L’informe es titula Retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d’expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d’Espanya, i es pot llegir sencer ací. També hi ha versions en anglès i en espanyol. VilaWeb n’ofereix un resum:

Introducció«Aquest informe analitzarà les afectacions en matèria de drets humans i llibertats fonamentals que, a parer d’aquesta institució, s’estan produint al Regne d’Espanya i que tenen una especial incidència a Catalunya. Tal com es veurà en aquest informe, hi ha lleis aprovades pel parlament espanyol que en si mateixes lesionen o posen en risc drets i llibertats fonamentals.»

Drets humans i separació de poders en el context espanyol«El Tribunal Europeu considera que, si bé la llibertat d’expressió és essencial per a tothom, ho és més particularment per als partits polítics i els seus membres actius. […] Pel que fa a la crítica als polítics, el marge de discurs crític admissible és més ampli quan es refereix a un govern (i en menys mesura a un individu polític) que quan fa referència a un simple particular. […] No hi ha res menys desitjable per a les autoritats competents de l’Estat que adoptar mesures penals, en qualitat de garants de l’ordre públic, destinades a reaccionar de manera adequada i no excessiva a aquests propòsits.»

Restriccions legislatives del dret a la llibertat d’expressió al Regne d’Espanya: Llei de seguretat ciutadana i Codi penal«L’informe 2016/17 d’Amnistia Internacional comença l’apartat corresponent a Espanya amb aquesta afirmació: ‘A lo largo del año se impusieron restricciones injustificadas a los derechos a la libertad de información, de expresión y de reunión, basadas en la reforma  del Código Penal y la nueva Ley de Seguridad Ciudadana que habían entrado en vigor en 2015’.»

«En efecte, en els darrers temps, Espanya s’ha dotat d’una legislació administrativa i penal que, en opinió d’aquesta institució, restringeix en excés els drets i les llibertats fonamentals, de manera incompatible amb la jurisprudència del Tribunal Europeu: […] les reformes de 2015 del Codi penal (Llei orgànica 1/2015, de 30 de març) i de la Llei orgànica de seguretat ciutadana – LOSC– (Llei orgànica 4/2015, de 30 de març).»

«La LOSC implanta un model de control administratiu que prioritza la presumpció de veracitat de les forces i els cossos de seguretat de l’estat davant de la presumpció d’innocència, fonament de qualsevol règim democràtic, amb una redacció vaga i imprecisa que permet un excessiu marge d’actuació al poder executiu en la restricció de les llibertats individuals, inclosa la llibertat d’expressió. […] Resulta significatiu que en els set mesos que recull el gràfic s’hagin imposat més de 10.000 sancions per faltes de respecte a l’autoritat o desobediència, infraccions en què l’agent que denuncia és, alhora, víctima i testimoni dels fets.»

L’informe Greco
«És simptomàtica la denúncia del Consell d’Europa, en el denominat Informe Greco, en el qual critica el Regne d’Espanya per no haver atès les seves recomanacions per a enfortir la independència judicial.»

«L’any 2013 el Grup d’Estats contra la Corrupció (Greco) del Consell d’Europa va plantejar al Regne d’Espanya onze recomanacions per combatre millor la corrupció entre els parlamentaris, els jutges i els fiscals. Gairebé tres anys després, considera que cap de les onze mesures proposades llavors no ha obtingut una resposta satisfactòria. Sis d’aquestes mesures ni tan sols s’han posat en marxa. La institució recorda al Regne d’Espanya que ‘les autoritats polítiques no han d’intervenir en cap de les etapes del procés de designació dels magistrats’. […] I no s’ha d’oblidar que el CGPJ nomena tots els magistrats del Tribunal Suprem, tots els presidents dels tribunals superiors de justícia i tots els presidents de les audiències provincials.»

La reforma de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional
«La reforma permet que el TC apliqui mesures executives per obligar la resta de poders a complir les seves sentències. Mesures sancionadores que són indeterminades quant al contingut, sense límit temporal, que afecten persones aforades, respecte de les quals no hi ha cap possibilitat de recurs i que es prendrien sense audiència a la part […]. En suma, mesures exorbitants des de qualsevol perspectiva democràtica del dret sancionador, sigui penal o administratiu.»

«Als estats del nostre entorn que tenen TC acostuma a ser l’executiu qui s’encarrega de vetllar per l’execució de les sentències del TC. El fet que s’atorgui aquesta capacitat al TC és un element més que fa posar en guàrdia amb relació als vincles entre govern i TC.»

L’opinió de la Comissió de Venècia
«En síntesi, la Comissió observa que la responsabilitat del TC de garantir l’execució de les seves pròpies sentències és l’excepció en dret comparat i demana que es reconsideri aquesta potestat. Estableix que, mitjançant la reforma, pot semblar que s’augmenta el poder del TC, però el que està fent és danyar-ne la independència.»

«Cal destacar que davant aquest pronunciament de la Comissió de Venècia, el govern central ha estudiat l’aplicació de l’article 116 de la CE per si fos necessari per a aturar el procés català. En efecte, el document d’al·legacions que l’executiu central va enviar a la Comissió de Venècia afirma que ‘si la situació fos més greu’ i no es pogués solucionar amb altres eines, com ara l’article 155 CE, es podria aplicar el 116, que es refereix a l’estat d’alarma, excepció i setge. Es tracta de la mesura més extrema que es pot adoptar en qualsevol règim democràtic.»

Regressions en drets i llibertats a Catalunya
«Com es veurà, en aquest punt resulta d’una importància especial la Sentència 42/2014, que és el punt de partida per a atribuir efectes jurídics a una resolució parlamentària d’impuls polític, cosa que fins aquell moment el TC mai no havia acceptat».

Alguns casos recents de judicialització de la política
«La imputació i la condemna de l’ex-president de la Generalitat de Catalunya i de tres dels seus consellers ha cridat l’atenció fins i tot dels òrgans de supervisió dels drets humans de l’ONU. En el moment de presentar aquest informe, ja hi ha hagut la vista oral i sentència dels dos judicis. […] Amb independència de les sentències, resulta insòlit haver jutjat una acció política, sense efectes jurídics i que únicament va donar un resultat de valor polític i d’expressió ciutadana. Resulta desproporcionat que aquests fets puguin arribar a tenir efectes penals, quan com a resposta s’havia d’haver donat una acció política activa dels governs i partits polítics.»

Sobre la judicialització de Carme Forcadell i altres membres de la Mesa, l’informe diu:
«Cal assenyalar que l’actuació de la presidenta del Parlament i dels membres de la mesa quedava protegida per la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària. Com ha posat de manifest la professora Mercè Barceló, l’article 57 de l’Estatut estableix que ‘els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec’, principi avalat per consolidada jurisprudència que s’inicia amb la Sentència del TC 36/1981.36.»

En referència a mantenir penjada l’estelada a l’ajuntament de Berga, l’informe afirma:
«En cas que l’ajuntament compleixi amb la presència de les banderes oficials, res no li impedeix dins de la llei d’afegir-hi altres símbols, com, d’altra banda, succeeix sovint (banderes de l’arc de Sant Martí, lemes a favor dels refugiats o contra la violència masclista, etc.).»

Sobre les declaracions del regidor Joan Coma (dels ous i la truita), l’informe diu:
«Cal considerar les declaracions de Coma dins de l’àmbit de la llibertat d’expressió, marc en el qual cadascú pot valorar si són adequades o no, si es tracta d’unes paraules coherents amb algú que creu fermament en el procés o bé si advocar per la desobediència constitueix una irresponsabilitat per part d’un càrrec públic. Ara bé, resulta desmesurat que aquestes declaracions s’hagin de considerar d’interès penal.»

Sobre el fet que regidors de Badalona estripessin en públic la interlocutòria:
«S’entén que els regidors eren lliures de fer la seva performance com a acció política en el marc de la llibertat d’expressió i no s’ha infringit cap precepte penal.»

Conclusions
«Les regressions democràtiques que recull l’informe tenen l’origen en lleis aprovades pel Parlament espanyol.

En l’àmbit institucional, els pronunciaments internacionals −Greco, Comissió de Venècia i el relator de les Nacions Unides− han demanat reformes per garantir la separació de poders.

La LOSC té una redacció vaga i imprecisa que permet un excessiu marge d’actuació al poder executiu en la restricció de les llibertats individuals, inclosa la llibertat d’expressió.

Una excessiva intervenció del dret penal en la vida social comporta una reducció de l’àmbit de llibertat individual i és especialment greu quan es fa servir en representants polítics i càrrecs electes.

En un estat democràtic és essencial el respecte escrupolós del principi de separació de poders. Tanmateix, Espanya sembla erosionar aquest principi perquè cap de les onze mesures proposades pel Greco per combatre millor la corrupció entre els parlamentaris, els jutges i els fiscals no han tingut una resposta satisfactòria, i sis ni tan sols s’han posat en marxa.

Recentment, hem presenciat procediments judicials adreçats a polítics per actes realitzats en l’exercici de les seves funcions en què s’ha constatat la influència que té l’executiu sobre la Fiscalia. La imputació i condemna de l’ex-president de la Generalitat de Catalunya i tres dels seus consellers ha cridat l’atenció fins i tot dels òrgans de supervisió dels drets humans de l’ONU.»

Recomanacions
«Cal buscar interpretacions possibles orientades a evitar el recurs a la via penal per a la solució de conflictes polítics.

Cal garantir la immediata aplicació de les sentències dels tribunals europeus. En particular, pel que fa a les clàusules terra, cal que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’apliqui a totes les persones afectades i que la futura llei de contractes immobiliaris s’hi adeqüi plenament.

Cal tornar a la jurisprudència constitucional tradicional en què les resolucions parlamentàries d’impuls polític no tenien efectes jurídics i no eren impugnables jurisdiccionalment.

Cal que les accions polítiques només tinguin com a resposta accions polítiques per part dels governs i els partits polítics.


S’ha de considerar la possibilitat de permetre que els encausats que voluntàriament no vulguin comparèixer puguin notificar-ho al jutjat, de manera que aquest pugui continuar amb les actuacions i la instrucció sense necessitat de practicar una detenció.»

Font: Informe demolidor del Síndic de Greuges sobre les ‘regressions democràtiques’ a l’estat espanyol | VilaWeb