traducció - translate - traducción

diumenge, 30 d’abril del 2017

PODEMOS I LA MOCIÓ DE CENSURA


Aquesta setmana Podemos ha tornat a escenificar un no "cop d'efecte" fent pública la intenció de presentar una moció de censura al govern de Rajoy. En una roda de premsa, envoltat per Alberto Garzón, Irene Montero i Xavier Domènech entre altres dirigents de Unidos-Podemos, anunciava al Congrés la seva intenció de fer una moció de censura al govern del PP, i ho justificava per l'estat d'extrema gravetat que viu el país. Va anunciar que començava a treballar amb la resta de forces polítiques per fer fora als "paràsits" de les institucions. Va dir que això no es qüestió de cares o noms si no que es tracta de fer fora un govern instal·lat a la corrupció i que estan convertint la pàtria en patrimoni seu. Va qualificar aquesta moció com una obligació ètica perquè l'estat esta exposat a un saqueig permanent i el PP te segrestades a les institucions que fa servir en benefici propi. Iglesias però va cometre alguns errors. La legislació espanyola obliga a presentar un candidat alternatiu i a tenir majoria absoluta al parlament, abans de presentar al moció. Podemos no te ni una cosa ni l'altre. Tal i com van manifestar la majoria de grups parlamentaris, la majoria es va assabentar de la iniciativa de Podemos, a la mateixa roda de premsa o mitjançant un SMS enviat minuts abans de produir-se l'anunci. Psoe i C's van mostrar el seu rebuig a donar suport a aquesta moció, amb l'argument de que així no es fan les coses. El Psoe, veu en aquesta iniciativa, una jugada semblant a la que ja va protagonitzar Iglesias l'any passat quan en roda de premsa va oferir als socialistes donar suport a Pedro Sànchez, a canvi d'algunes cadires ministerials. Deu ser el tarannà de la gent de la "Nova Política", d'informar abans a la premsa que a l'interessat. Hernando va dir que de cap manera els tornarien a enganyar, i que Rajoy, no es mes "dolent" ara que fa un any, quan Podemos es va negar sistemàticament a possibilitar un govern alternatiu. De la mateixa manera es va pronunciar C's, que va recordar a Iglesias, que precisament va ser Podemos qui no va voler saber res d'un govern alternatiu al PP, que hauria estat possible amb la seva abstenció, un cop aconseguit un acord de govern entre Psoe i C's. Ha qualificat la moció de Podemos com un nou numero de circ, als que ja ens te acostumats la formació lila. Compromís es mostrava disposat a donar-hi suport, un cop es conegui el programa i el candidat alternatiu. En el mateix sentit es van pronunciar el PDEcat i el PNV, mentre que ERC condicionava el seu suport a l'acceptació per part del govern alternatiu d'un referèndum a Catalunya.

Així les coses, no sembla que la proposta tingui gaires possibilitats de tirar endavant, malgrat que Iglesias ja ha dit que ells la tiraran endavant, compti amb suports suficients o no. De tota manera no han fixat ni data ni candidat. Els sindicats UGT i CCOO s'han reunit amb membres de Unidos Podemos i tot i que han manifestat que es bo debatre aquestes coses al Congrés, tots dos han rebutjat donar suport explícit a la iniciativa perquè discrepen en la forma de presentar-la. Jutges per la democràcia va rebutjar la reunió, argumentant que han de mantenir la seva independència i neutralitat.

Amb tot i malgrat la manca de suports, Podemos sembla que ha aconseguit el seu propòsit, que no es altre que ficar pressió al Psoe. Aquesta moció, malgrat que es presenta contra el PP, pot acabar fent força mal al Psoe, tot i que la intenció de que algun dels tres candidats a les primàries es despenges de la posició oficial del partit, li ha sortit malament a Iglesias. Tots tres han tancat files i han apostat per no donar-hi suport. Podemos però ha afegit pressió al Psoe, al dir que estarien disposats a acceptar un candidat del Psoe o fins i tot de C's. També han deixat oberta la possibilitat a que el candidat sigui una persona independent, sense cap afiliació política i que compti amb el consens de tots els partits polítics. Ha afegit però, que, si finalment Psoe i C's tanquen files entorn a Rajoy i permeten que segueixi al govern, estaran traint a Espanya i als espanyols. Tal i com esta plantejada aquesta moció, sembla que ha estat mes pensada per fer mal al Psoe que no pas al PP, que ha desafiat a Podemos a que la presenti.

Font: EL BLOG  DE L' `ANEC  LLUC: Podemos i la moció de censura

divendres, 28 d’abril del 2017

Ridícul de Javier Nart i Rivera a La Sexta sobre una entrevista fantasma amb Macron

L'eurodiputat de Ciutadans va presumir d'una reunió falsa amb el guanyador de la primera volta de les presidencials


El president de Ciutadans, Albert Rivera, i l’eurodiputat del mateix partit Javier Nart van protagonitzar un moment insòlit ahir al vespre a La Sexta, arran d’una suposada entrevista amb el guanyador de la primera volta de les eleccions presidencials franceses, Emmanuel Macron. En un moment de la tertúlia d’anàlisi en el programa ‘El objetivo’, que presenta Ana Pastor, Nart va dir: ‘Amb Macron, ens vam veure fa força mesos. Hi va haver una reunió entre Albert Rivera, jo, Macron i el seu principal ajudant.’ Més tard, en una connexió en directe del mateix programa, Rivera, visiblement incòmode, va haver de desmentir Nart.


Font: Ridícul de Javier Nart i Rivera a La Sexta sobre una entrevista fantasma amb Macron | VilaWeb

divendres, 21 d’abril del 2017

La carta de rebuig de L’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humans a la persecució política de les autoritats catalanes

Retorno a aquesta notícia de principis d'any, doncs em sembla que ha passat massa desapercebuda


Data : 15 de febrer de 2017 /

L’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans ha fet arribar una carta de rebuig per la persecució política de les autoritats catalanes a l’ambaixadora espanyola davant els organismes multilaterals situats a Ginebra a instàncies del Cercle Català de Negocis i del Cercle Mallorquí de Negocis.

En ella, l’Alt Comissionat de l’ ONU pels Drets Humans recorda que el Dret Internacional empara l’exercici del dret a la lliure determinació dels pobles «en un entorn lliure d’amenaces i de l’ús de la força». Així mateix, denuncia la persecució política d’algunes autoritats catalanes per la convocatòria del 9N i mostra la seva preocupació per la continuïtat d’aquests judicis i la manca de predisposició del govern espanyol per conduir la secessió de Catalunya de forma pacífica i pactada.

Finalment, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans recorda la importància de l’exercici del dret a l’autodeterminació com a instrument en favor de la prevenció de conflictes i demana explicacions respecte a la posició del govern espanyol, així com per l’anomenada «operació Catalunya».

Aquesta iniciativa s’emmarca en la campanya d’activitats iniciada conjuntament pel Cercle Català de Negocis i el Cercle Mallorquí de Negocis davant dels organismes multilaterals en favor de la prevalença del dret a l’autodeterminació dels pobles sobre el dret intern dels Estats, la seva inclusió en l’ordenament de la Unió Europea que obliga la seva observança a tots els Estats membres i la celebració d’un referèndum a Catalunya sota l’empara dels organismes internacionals especialitzats, vinculant i amb les màximes garanties polítiques i jurídiques.

La propera acció imminent del CCN i del CMN en aquest àmbit estarà encaminada a sol·licitar una demanda de mesures de protecció al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides donat el greu deteriorament de la qualitat democràtica de les institucions de l’Estat espanyol, així com la instrumentalització política de la justícia. En ella, sol·licitem que les mesures de protecció incloguin una demanda al Secretari General de les Nacions Unides amb la finalitat que exerceixi els seus bons oficis i accepti l’organització d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya sota l’empara de les Nacions Unides i el Dret Internacional.

Des del Cercle Català de Negocis fem una crida a la Generalitat de Catalunya i a la resta d’actors polítics, econòmics i socials a donar suport a aquesta demanda i, més específicament a les autoritats catalanes a què prenguin les mesures oportunes per dotar de les màximes garanties polítiques i jurídiques qualsevol convocatòria de referèndum a Catalunya.

Finalment, el Cercle Mallorquí de Negocis s’adhereix a aquesta iniciativa en favor de l’exercici del dret a l’autodeterminació a la comunitat autònoma de Catalunya, amb el desig que aquesta pugui establir un precedent que en el futur serveixi per a altres territoris de l’Estat espanyol que com les Illes pateixen un espoli fiscal fins i tot superior al de la Catalunya peninsular.

Font: L’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humans fa arribar una carta de rebuig a l’ambaixadora d’Espanya a Ginebra per la persecució política de les autoritats catalanes a instàncies del CCN i del CMN - Cercle Català de Negocis


Ressaltar el que es manifesta a la segona pàgina!


dimecres, 19 d’abril del 2017

NO ÉS CENTRALISME

A West India Sportsman. Europe's imperial powers built their colonies on a racial hierarchy that exploited the indigenous population and imported Africans as slaves. This cartoon, published in England in 1807, satirizes the situation as it developed in colonial Jamaica.

Definir el colonialisme o l'imperialisme castellans com a "centralisme", és una forma de col.laborar amb el feixisme ocupant espanyol.

El llenguatge en política cal que sigui clar i precís; per exemple: a un lladre no se l'anomena un "distractor de bens aliens", o a un violador de dones, no s'el pot titllar de "babós molestador de dones"... Això en certa manera seria rebaixar la càrrega del delicte i edulcorar la realitat.

D'igual manera, parlar de l'imperialisme militar, del colonialisme econòmic i cultural de Castella sobre els Països Catalans com si fora un suposat "centralisme", és edulcorar la realitat i mentir.

Ni Castella ni Madrid són part de la nostra nació, els Països Catalans, per tant, si no en formen part, si en són fora, dificilment poden ser el nostre centre i poden exercir sobre nosaltres el "centralisme".

Ja n'hi ha prou d'enganyar a la gent i falsejar la història i la veritat.......Els valencians no estem patint un "centralisme" castellà o espanyol.....Els valencians i la resta de catalans, estem patint un COLONIALISME ECONÒMIC I CULTURAL, resultat d'una CONQUESTA MILITAR IMPERIALISTA CASTELLANA.

Al pa, pa i al vi, vi......Sense subterfugis ni mentides pietoses.

Font:

Comentari de Castellonenc Castelló de la Plana, a l'article El centralisme ens fa mal... fins i tot quan té bones intencions  via @diarilaveu_ 

dimarts, 18 d’abril del 2017

FREDERIC AMAT_ZOÒTROP

«Frederic Amat_Zoòtrop» presenta una selecció de projectes d’intervenció en espais, tant naturals com urbans, sovint vinculats a l’arquitectura, amb l’objectiu de crear un mapa, una topografia, del seu treball, buscant-hi sempre el component poètic. El títol de l’exposició, «Zoòtrop», fa referència a la màquina estroboscòpica formada per un tambor giratori, amb uns talls a través dels quals l’espectador pot veure una sèrie de dibuixos que, en girar, sembla que estiguin en moviment. L’exposició, com un zoòtrop, pretén mostrar les diverses facetes de l’obra d’Amat en relació amb l’espai, l’arquitectura, la ciutat i el paisatge.




La instal·lació «Zoòtrop», creada expressament per a aquesta exposició, rescata els espais domèstics de l’habitatge dels senyors Milà, propietaris de La Pedrera, que es van perdre en les diverses reformes i usos de la planta noble al llarg dels anys, abans d’esdevenir un espai expositiu. Els àmbits amb atributs específics —el despatx, la sala, el menjador, el dormitori, el tocador…— i els de servei i de trànsit evoquen, a partir de plànols d’arxiu, la seva morfologia, d’una manera subtil, quasi fantasmagòrica, amb uns envans transparents que recuperen posicions perdudes, temporalment i espacialment. Al seu interior, les càpsules de memòria són presències en què la matèria —la ceràmica—, la forma —les vuit crisàlides de llenques de fang cuit— i el majestàtic color negre que aixopluga tots els altres no fan més que habitar l’espai de La Pedrera i, com capolls gegants, esperar la seva metamorfosi. Al final d’aquest recorregut enigmàtic, la projecció del film Forja, fet al 2011 resseguint les baranes que Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol van crear per als balcons de l’edifici, es converteix i es confon amb la cal·ligrafia gruixuda de Frederic Amat.


«Restituint el teixit misteriós de La Pedrera, Amat actua practicant l’ars adaptavit, l’únic que escau a la creació lentíssima de les formes petrificades de la memòria, i l’únic que, davant de les adversitats, no defrauda.» Juan José Lahuerta

EL DISCURS DE L'ODI


Existeixen. Estan a les xarxes socials. No sé si necessiten sociòlegs de guàrdia, psicòlegs, psiquiatres, que tanquin els seus comptes, que les persones amenaçades els denunciïn, que actuï la Fiscalia ... o tot alhora. L'única cosa certa és que estan a les xarxes socials i, si som pessimistes (no ho oblideu: un pessimista és un optimista amb experiència) sembla que es quedaran.

Els fem cas? Els donem publicitat? Els denunciem però tapant el perfil per no donar-los publicitat? Ho sento, no tinc la resposta correcta.

Durant aquests anys he intentat respondre amb humor i ironia. He posat sobre aquest petit espai públic una situació: dia a dia aquest meravellós invent que són les xarxes socials, que ens permeten compartir idees i exposar opinions que van més enllà del relat oficial, s'omplen d'odi. El discurs de l'odi ha arribat a diferents parlaments, governs, tribunals i, fins i tot, a la Unió Europea. Per exemple, fa deu anys la Unió Europea va adoptar un acord marc que obligava als Estats membres a promulgar lleis que declaressin delicte la negació de l'Holocaust, així com altres variants del discurs de l'odi que denigrin a persones o col·lectius o es burlessin d'ells. Malgrat tot, un problema fonamental de les lleis contra la incitació a l'odi és que no sembla existir una definició clara de la mateixa.

United Again Racism ens ofereix la següent:

El discurs de l'odi pretén degradar, intimidar, promoure prejudicis o incitar a la violència contra individus per motius de la seva pertinença a una raça, gènere, edat, col·lectiu ètnic, nacionalitat, religió, orientació sexual, identitat de gènere, discapacitat, llengua, opinions polítiques o morals, estatus socioeconòmic, ocupació o aparença (com el pes o el color de cabell), capacitat mental i qualsevol altra element de consideració. El concepte es refereix al discurs difós de manera oral, escrita, en suport visual en els mitjans de comunicació, o internet, o altres mitjans de difusió social.

A l'altra banda hi ha els que enarboren el dret a la llibertat d'expressió com el més gran dels drets, com si la resta de drets estiguessin supeditats a aquest. Però també hi ha el Codi Penal perquè amenaçar no forma part d'aquest indiscutible però limitat dret:

article 171

1. Les amenaces d'un mal que no constitueixi delicte es castiguen amb pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a 24 mesos, ateses la gravetat i circumstància del fet, quan l'amenaça sigui condicional i la condició no consisteix en una conducta deguda. Si el culpable ha aconseguit el seu propòsit se li imposarà la pena en la meitat superior.

article 510

1. Han de ser castigats amb una pena de presó d'un a quatre anys i multa de sis a dotze mesos:

a) Els qui públicament fomentin, promoguin o incitin directament o indirectament a l'odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part del mateix o contra una persona determinada per raó de la seva pertinença a aquell, per motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat.

Llegim també el que diu United Again Racism sobre la societat civil:

Potser en aquells països europeus on hi ha una societat civil forta, és viable arraconar el discurs racista, sense recórrer en excés a la llei. Però hem de subratllar que en les noves democràcies, on la societat civil no és prou fort com per fer front al discurs de l'odi ha de tenir el suport de l'Estat. De fet, en alguns casos, són elements de la societat civil qui promouen el discurs de l'odi.

Una societat civil forta, entre altres coses, és aquella que no ha dimitit dels seus valors pedagògics, la qual creu fermament en la diversitat, a la pluralitat cultural i lingüística, la qual és acollidora, la qual no veu a l'estranger com una amenaça potencial , la qual fomenta la igualtat, la qual potencia les estratègies col·laboratives molt per sobre de les competitives, la qual només a través de l'acció pacífica elabora marcs lliures de violència en la resolució de conflictes, la qual crea ordenaments jurídics per garantir llibertats individuals i col·lectives i no per convertir la llei en una presó ideològica i també, per què no dir-ho, la qual té suficient autoestima com per donar resposta a través de la ironia i l'humor.

Avui he publicat un tuit sense difuminar el seu perfil. L'amenaça és prou greu com per saltar-me la meva pròpia norma. Ja sabeu: denuncio idees, no persones. Perquè avui és ell, demà serà un altre i, demà passat, aquest altre crearà un altre compte. En tot cas, Twitter proposa eines com el silenci, el bloqueig o la denúncia. Des del meu molt humil espai el que proposo és reflexió. som nós.

Àlex_Ribes
Em pots seguir a Twitter @blogsocietat  Facebook
Font:
El discurso del odio | Societat Anònima 

diumenge, 16 d’abril del 2017

El Tuit críptic de KRLS, un avís per a navegants?


Aquest tuit s'assembla molt al resutat que des de fa una temporada em dona una suma amb els següents factors:
  1. El més de juny farà 18 mesos de la presa de possessió del càrrec de MHO President de la Generalitat per part de CArles Puigdemont.
  2. Fa pocs dies el president es desplaça als Estats Units per fer una mini gira i s'entrevista amb diversos intel·lectuals, periodistes i polítics.
  3. Pocs dies més tard fa un viatge llampec, mantingut en secret fins pràcticament les portes de l'aeroport, per entrevistar-se durant 25 minuts amb l'ex-president Jimmy Carter, el qual lidera un institut especialitzat en la resolució i la intermediació de conflictes entre estats. El mateix institut fa pública una nota afirmant que no participarà en la mediació del "procés per un referèndum" a Catalunya.
  4. A continuació viatgen a Barcelona dos dels congressistes dels Estats Units per entrevistar-se amb Puigdemont, i accedeixen a entrevistar-se també amb el delegat del Govern Espanyol a Catalunya, així com algun grupuscle que pretén animar l'unionisme.
  5. Entretant, el President Puigdemont, amb l'epitet "d'una reunió per tancar files", es reuneix amb caràcter d'urgència i amb discreció màxima, amb els principals càrrecs civils del País (Govern, Parlament, i els partits que donen suport a la independència).
  6. L'Ambaixada dels Estats Units fa un comunicat, probablement sota pressió del govern de l'estat, insistint que el problema amb Catalunya (No amb uns quants independentistes) és un afer intern i que els tractes els vol tenir amb una Espanya forta i unida. Curiosamewnt el comunicat s'emet quan no hi ha ambaixador a l'ambaixada, i és contestat pel consolat dels EUA des de Barcelona.
  7. Com qui no vol la cosa, des del govern de l'estat, es deixa entreveure que el president Rajoy podria entrevistar-se amb Puigdemont si aquest renuncia a convocar el referèndum a canvi de parlar d'una eventual reforma de la  constitució.
  8. A sobre, la lletra d'Els Segadors, ja ho sabeu, diu clarament: 
Ara és hora, segadors.
Ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Si estigués veient una pel·lícula d'intriga, em semblaria trobar-me al moment proper al final, quan tot es precipita i està a punt d'entrar en joc el Déus et Machina que farà esclatar un final inesperat.

Per si un cas faré cas de l'avís que m'ha arribat en forma d'un dels incontables missatges que es fan virals a través del Whatsapp.

Diu el següent:


Estat d'Alerta 2 : a partir de demà , comencen a Catalunya una sèrie de mesos en què la pressió política  es tornarà molt intensa, serà la lluita entre un Estat que posarà tota la seva força (Policial, Serveis Secrets, Guàrdia Civil, Constitució, Tribunal Suprem , Mitjans d'informació, Església, alt funcionariat, ofec econòmic, fins i tot Hisenda) per anar contra el mandat del Parlament de Catalunya de fer un Referèndum legal i pactat; vinculant si se sobrepassés el 50% +1 dels vots,  segons expliquen els Drets Fonamentals de les Nacions Unides.

L'única força dels catalans és el vot democràtic.

Anotem bé la desproporció de forces i penseu en possibles situacions:

Intervencions telefòniques, escorcolls particulars o d'empreses, incautació d'ordinadors, correus-e, tauletes i mòbils, detencions il·legals etc. 

Que cadascú fem  el nostre propi pla preventiu, i donem preferència a la comunicaciò oral sobre les restants.

La Tensió serà llarga i dura, però al final guanyarà allò que decideixi la població, sigui quina sigui l'opció guanyadora.

Passeu-ho, si us plau!!!!

Quico Romeu. Vilanova i la Geltrú. 2017.04.16



dissabte, 15 d’abril del 2017

ATUREM LA CATALANOFÒBIA


Benvolguda, o no:

Porto temps fent-me una pregunta que no trobo la manera de respondre: sempre heu estat aquí? Aquells que us atreviu a insultar els catalans insinuant que estem a punt de gasejar als castellanoparlants, aquells que banalitzeu el nazisme, aquells que us atreviu a inundar les xarxes socials amb frustracions, odi i pura xenofòbia, sense importar-vos les conseqüències que això pugui tenir; sempre heu tingut una presència latent en la societat? No ho sé. No sé si sou un producte d'aquests temps sense nord, sense brúixoles i sense més valors que el campi qui pugui. Sí que tinc bastant clar que les xarxes socials us han donat la visibilitat que necessitàveu. Hom obre un compte a Twitter i, com si fos un gimnàs de narcisisme i ira, exercita cada dia la seva incapacitat per entendre de què va això que hem anomenat vida. Trist. Molt trist.

Les xifres més baixes parlen de 6.184.812 d'assassinats en camps de detenció, trànsit, concentració i extermini que es van produir durant aquests dotze maleïts anys del Tercer Reich. Si a aquests hi sumem les matances indiscriminades fora dels camps, s'arriba a la xifra de 7.527.387 persones. Persones a les que compares, per exemple, amb una cadena humana de 400 quilòmetres o manifestacions tan massives com pacífiques a les que acudim persones de tota edat, classe social i origen. T'atreviries a mirar a la cara a algun supervivent o a algun descendent d'aquells que van morir producte de la barbàrie que va ser el nazisme? Mantindries el mateix discurs a Alemanya? T'atreviries a comparar el Tercer Reich amb el que s'està vivint a Catalunya? De debò? Els diries que a Catalunya hi ha camps d'extermini amb cambres de gas, guettos o matances indiscriminades?

No ho crec. Tinc l'esperança que si llegeixes aquest text, podria ser que entenguessis com n'estàs d'equivocada. Sí, ja ho sé ... peco d'arrogant. Però posa't per un segon en la pell d'un català d'aquells que formen part del 75% de la població que demanem un referèndum, dels que només demanem dipositar una papereta en una urna per expressar el que pensem i del que estem absolutament disposats a acceptar-ne el resultat. Després d'un viatge mental per l'Alemanya dels anys trenta i quaranta o d'haver llegit aquest humil text, de debò segueixes en els teus tretze?

Si el que has llegit no t'ha fet variar ni una mica els teus prejudicis, almenys intenta llegir el que va escriure Anna Frank en el seu famós diari:

«És difícil en temps com aquests pensar en ideals, somnis i esperances, només per ser aixafats per la crua realitat. És un miracle que no abandoni tots els meus ideals. No obstant això, m'aferro a ells perquè segueixo creient, malgrat tot, que la gent és bona de veritat en el fons del seu cor ».

Àlex_Ribes
Em pots seguir a Twitter @blogsocietat i a Facebook

dijous, 13 d’abril del 2017

El PP haprueva las nórmas del casteyáno para Baléncia - Diari La Veu

JOSEP MIQUEL BAUSSET


El konjreso del PP balenciano, rehunido este fin de semána, ha devatido hi a aprovado las nórmas de Lo Rat Pennat para el balenziano, hi tamvién las nórmas del casteyano, hi a rechazádo las directrices, tánto de l’AVL (para el balenziano) komo tambien de la Real Academia de la Lengua (para el Kastelláno) por considerarlas, una hi otra, una inposicion a las lénjuas ke ablamos los balencianos de la zona balencianoparlante hi de la zona castellana, hi no la lenjua ke se husa en la caye.
El PP balenciáno, atendiéndo el sentír malloritário del Puevlo Balenziano i komo señal de rrechazo a las nórmas impuéstas por los akadémikos de la lenjua (RAE) ke no ollen el sentír i el deséo de los balenzianos casteyanoparlántes, hutilizará a partir daora la normatiba de la Réal Akadémia Nuéstra (RAN) para la lenjua de los kasteyanoablantes de nuestro Reyno, ke es la ke se a dádo nuestro puéblo.
El PP balenziano, fiél al sentírr malloritário de los balenzianos, ke no kieren ke se les imponja una lenjua ke considera extráña, por el echo de estar mull alejada de la ke ablamos en la caye, no hutilizará nunka mas la normatíba de la RAE.
El kongreso del PP balenziano, hi por unanimidat, se reafirma una bez mas en su fidelidat a la lenjua kastellana de nuéstro pueblo, hi por eso recháza kualkier manipulazión ke des de las altas instáncias imperialístas inténtan imponérnos.
El kastellano ke se avla en las zónas kasteyanoparlante de nuhestra komunidat, hi ke se avla des de los híberos, no thiene nádha ke ver kon otrhas lenjúas (diferéntes a la nuestra) ke se avlan en Kastilla la Nueba hi la Bieja, o en Andalucia, en Arajón o en Estremadhura.
Por eso este kongreso procláma solemnemente ke la lenjua kastellana, ke des de los híberos se avla en nuestro território, es el kastellano, una lenjua húnica hi diferenciáda, i distínta a kualkier otra lenjua de nuestro enthorno.
Los pankasteyanistas ke intentan hasimilar nuestra jloriosa lenjua kasteyana, son unos renhejados, bendidos al oro de Kastiya. Savemos ke el ovgetibo de estos traïdores a nuéstra lenjua hi a nuéstra cultura, es la de konkistarr nuestra Komunidat para assimilarla a Kastiya, kosa a la qual nos opondrémos kon todas nuestra fuérzas.
lo proklama este konjresso del PP balenziano, el dia dos de avril de dosmil diezisiete.
Heste akuerdo sóbre la normatiba de la lenjua kastellana, akordado por el kongresso del PP balenziano, lo transmitiremos al rrei de España i al Kongresso de Diputádos parake nunca mas se himmiscuyan en nuestra tiérra, hi para ke siempre respeten la lenjua ke se avla en nuestra komunidat. Una lenjua ke haze el puevlo hi no la lenjua ke se inbentan los akadémikos de la RAE, tan halejados de la caye hi de la realiat social ke vive el puevlo balenziano.
Font: El PP haprueva las nórmas del casteyáno para Baléncia - Diari La Veu

dilluns, 10 d’abril del 2017

Carnero Blanco que estàs al cel... (Vídeo)






L’Estat mai ha vist l’extrema dreta com un perill, sinó com una col·laboradora

Ahir va fer un any de la mort del periodista Xavier Vinader, un dels periodistes de referència pel seu rigor i valentia des de la transició. Reprodueixo l'entrevista que ahir va publicar la Directa.



El periodista Xavier Vinader ha mort avui després de quinze dies hospitalitzat per una pneumònia que li ha comportat dificultats respiratòries. El recordem recuperant-ne una entrevista, publicada a setembre de 2014.

Les activitats dels elements de l’extrema dreta “són controlades d’alguna manera pels Serveis d’aquesta Jefatura Superior”. Ho reconeixia un document de la Direcció General de Seguretat (DGS) de l’any 1977. Aquell any, s’havia perpetrat la matança d’Atocha, l’assassinat de l’estudiant Arturo Ruiz o l’atemptat contra la revista El Papus. Precisament, durant els temps convulsos del tardofranquisme i la transició, abans que transcendís el document de la DGS, el periodista Xavier Vinader es va bolcar a desemmascarar la ultradreta i els seus vincles amb les forces de seguretat.

Es va infiltrar a Fuerza Nueva durant un any i, en aquell període, va arribar a reunir-se amb el líder del partit feixista Moviment Social Italià (MSI), Giorgio Almirante. Com a conseqüència del seu treball, es va convertir en un dels objectius d’aquests grups: va patir dos atemptats i un intent de segrest. El 1979, Vinader va publicar tres reportatges centrats en la guerra bruta al País Basc, que el van dur a l’exili i a la presó. ETA va assassinar dos dels ultradretans que s’esmentaven en un dels reportatges ( Jesús García i Alfredo Ramos) i Vinader va ser condemnat a set anys de presó per “imprudència temerària professional”.

Després de passar més de tres anys a l’exili, va ingressar a Carabanchel, fins que, un mes i mig més tard, va aconseguir l’indult. El domicili de Vinader és una immensa llibreria que, en bona part, repassa la història de l’extrema dreta, el terrorisme, la intel·ligència militar i el crim organitzat. Al voltant de 15.000 relats omplen les estanteries de qui va ser pioner del periodisme d’investigació a casa nostra. Conversar amb ell és submergir-se en una manera d’informar rigorosa, valenta i compromesa i acostar-se a les clavegueres de la transició espanyola.

El terrorisme d’extrema dreta, les xarxes europees, la guerra bruta que es produí al País Basc, els cossos de seguretat i els serveis d’intel·ligència... Va ser als anys 70, quan va néixer el periodisme d’investigació a casa nostra?

Érem comptats, els que en fèiem; vam ser-ne pioners. De fet, aquesta tasca no té tradició al llarg de la nostra història i, a més, el que hi havia es va acabar amb la Guerra Civil. Van començar 40 anys de sequera i ens va tocar inventar-nos-el de soca-rel. Ara bé, teníem un cert avantatge: la majoria veníem de les escoles de periodisme i també de l’escola de la clandestinitat. Vam aplicar les ensenyances d’aquesta última a la praxi periodística. Sabíem perfectament com ficar el nas a tot arreu, estàvem ben orientats políticament i teníem un gran desig d’aixecar les catifes del poder i recuperar la memòria històrica. Ens va tocar iniciar el camí amb una legislació en construcció. Per una banda, era perillós perquè desconeixíem on eren els límits, però, per l’altra, era interessant: la línia roja imaginària no estava definida i podies forçar. Vam parlar de les presons, de les tortures a les comissaries o de la història dels maquis, de la ultradreta i de les seves connexions amb els serveis de seguretat de l’Estat...Eren fets que aquest país no havia escoltat mai. Al carrer, hi havia set d’informacions d’aquest tipus.

Vosaltres ho teníeu clar, però, per quines raons una empresa comInterviú apostava per un periodisme costós i incòmode pel poder?

L’empresari es volia fer un forat en el mercat i va veure que això tenia ganxo. Hi havia una redacció jove, llançada, valenta i políticament activada: semblava la cinquena galeria de la Model, perquè tots havíem passat per la presó en algun moment o havíem estat detinguts. Algun venia del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP), l’altre del Partit Comunista Espanyol (PCE), hi havia anarquistes.... Existia una ànsia de periodisme polític i, satisfent-la, la revista va aconseguir col·locar-se al milió d’exemplars. Per explicar l’èxit d’Interviú, s’ha parlat de la famosa foto de la Marisol despullada en portada; però aquest només va ser el detonant, perquè cada setmana destapàvem alguna cosa –les presons franquistes, les fosses, la matança de Badajoz–, entrevistàvem algun membre d’ETA o del Grapo... Publicàvem articles punyents i vam començar a donar veu a persones que no n’havien tingut mai. La gent va identificar la revista amb una mena de jutjat de guàrdia de paper a qui explicar històries que no explicaria a ningú més. Hi havia erotisme, però també denúncia.

Actualment, els equips d’investigació són pràcticament inexistents, però aleshores eren imprescindibles. Com treballàveu?

Érem una colla de franctiradors que ens posàvem d’acord fàcilment. El perill d’enfrontar-nos a un enemic tan gran i tan important ens unia. Per exemple, compartíem la informació i, així, ens asseguràvem que, si passava qualsevol cosa, la investigació no s’aturaria. No hi havia competència ni personalismes. Es va crear una mena de fraternitat que s’ha repetit poques vegades i menys ara, que el periodisme s’ha convertit en una professió molt individualista. Inclús, si jo havia de tancar un reportatge i em quedaven pistes per estirar, les passava a altres col·legues perquè continuessin. No hi havia l’ego de la meva exclusiva perquè el més important era que surés la veritat. Mai no et senties sol; érem conscients del que teníem davant i l’important era desmuntar aquell immens aparell, al qual només li havien fet un lífting. Eren la mateixa gent que manava abans, però, de cop i volta, es parlava de viure en democràcia. En aquell context, vam endinsar-nos en el món de l’extrema dreta i el terrorisme d’Estat.
Abans de la mort de Franco, però, ja et comences a interessar per aquests temes...
A principis dels anys 70, es comencen a exhibir alguns llibres en català a través d’editorials com Enlace o Cinc d’Oros i hi ha tot un seguit d’atemptats a Barcelona. Els grups d’ultradreta van col·locar explosius en alguns aparadors i van incendiar alguna distribuïdora. També van apallissar capellans que deixaven les seves parròquies per fer reunions clandestines. Llavors em vaig començar a interessar per aquell terrorisme de baixa intensitat, sense morts, que només apareixia en notes breus als diaris. Vaig començar a posar el nas entre els aparells del règim: la Falange, els Requetès (forces de xoc del carlistme), la guàrdia de Franco... Aquest món desprenia una certa fascinació perquè estava verge: eren persones que manaven, gaudien d’una impunitat total i se’n vanagloriaven. Abans de començar a escriure, em vaig passar molt temps documentant-me. Vaig llegir llibres clàssics del feixisme: Primo de Rivera de dalt a baix, Ramiro Ledesma Ramos, Onésimo Redondo, el Mein Kampf...
El fet que no es produís una ruptura amb el règim franquista, sinó una continuïtat dels òrgans judicials, policials i funcionarials va donar ales a les accions violentes?
L’extrema dreta estava en plena operativitat perquè actuava amb el paraigua de les forces de seguretat. Estava cobert i era impune. S’ocupava de la feina bruta, d’allò que no podia fer qui duia uniforme. De cop i volta, es va popularitzar la paraula incontrolats, tot i que mai no ho van ser: hi havia plena coordinació amb els cossos de seguretat. La majoria d’investigacions en aquest camp les vam forçar nosaltres des del periodisme. Competíem amb la policia i això t’obligava a arribar als llocs abans que ella. Era un exercici perillós. Pensa que, durant molt temps, la gent del Grup Zeta no volia sortir amb mi de la redacció per por que em disparessin o m’agredissin. La revista rebia amenaces i va arribar a contractar una empresa de seguretat israeliana per posar detectors de metall a l’entrada.

En un moment de màxima intensitat del terrorisme d’extrema dreta al País Basc, l’any 1979, vas publicar tres reportatges que et van portar a l’exili i a la presó. Per què et van jutjar?

El 1979, feia més de deu anys que investigava aquest món, per això sempre he subratllat que no em van processar per aquell fet concret, sinó per tota una trajectòria. Tenien dues solucions: eliminar-me físicament o empaperar-me. Van optar per la segona opció, que era més fàcil, perquè ETA va assassinar dues persones esmentades en un dels reportatges. Vam descobrir tota aquella trama gràcies al policia nacional Francisco Ros Frutos, que es va apropar a nosaltres per explicar-nos que la policia utilitzava la ultradreta al País Basc en operacions encobertes a un costat i altre de la frontera. Planejava atemptats amb el Batallón Vasco Español o la Triple A contra abertzales, simpatitzants abertzales, persones de l’entorn d’ETA... Basant-nos en les informacions obtingudes, vam posar en marxa un equip de seguiment per documentar-les. Frutos es va convertir en un talp, li vam fer fotografies amb els ultres, en els seus llocs de reunions i d’entrenament... Vam poder explicar els projectes que tenien entre mans, com un atemptat contra Telesforo Monzon, que va ser líder del PNB durant la república i fundador d’Herri Batasuna. Què hagués passat en un país normal? Que l’aparell judicial s’hagués posat en marxa per aclarir les responsabilitatsque se’n derivessin...

En el periodisme d’investigació que fèiem a ‘Interviú’ no hi havia competència ni personalismes. Es va crear una mena de fraternitat que s’ha repetit poques vegades i menys ara, que la nostra s’ha convertit en una professió molt individualista

Es va posar en marxa, però contra el missatger. Un jutge vinculat a Fuerza Nueva us va condemnar a tu i a Frutos. Com va afectar el periodisme aquest procediment?

Crec que va significar un abans i un després. Hi ha qui, des d’aquell moment, va decidir anar amb compte. No podem oblidar que la petició fiscal era de dotze anys i, finalment, me'n van caure set, una condemna confirmada pel Tribunals Suprem i el Constitucional. Vam mantenir un enfrontament terrible amb el poder judicial, que estava disposat a aturar els peus a la premsa. El que no ha transcendit, però, és que Frutos no va ser l’únic que va cantar, van venir altres policies, però no ho vaig fer públic per evitar més processos judicials. Per les mateixes raons, tampoc no hem explicat mai quin equip va participar en la investigació. Aquells reportatges apuntaven la mare dels GAL: mai no s’ha explicat qui marcava els objectius i quina informació es facilitava. La repressió evidencia que, quan es parlava de les clavegueres de l’Estat, et donaven un ventallot perquè el periodisme reculés.

El 80% dels crims de l’Estat i de l’extrema dreta comesos entre 1975 i 1987 resten impunes. La impunitat arriba fins als nostres dies, però, només cap a la dreta?

Sí, ha estat endèmica. Quant temps va estar a la presó l’assassí de la jove militant del Partit Socialista dels Treballadors Yolanda González? Ningú va ser condemnat per l’atemptat de l’any 77 contra la revista El Papus; els crims de Montejurra van acabar en amnistia; no es va produir cap condemna per l’assassinat de l’estudiant Arturo Ruiz... La llista és molt llarga. Els cossos de seguretat mai no han estat depurats, han estat formats per qui han estat formats i tenen unes tradicions que encara continuen. De fet, en aquest país, l’Estat mai no ha vist la ultradreta com un perill, sinó com un ens col·laborador, a diferència de l’esquerra. Tot el que faci olor de nacionalisme o independentisme, d’anarcorevolució o islamisme radical, genera alarma. En canvi, l’apologia del nazisme o la negació de l’holocaust no tenen conseqüències. Es generen contrastos sorprenents. Perquè s’han detingut persones per fer comentaris sobre la monarquia a Facebook, i s’han registrat i desmantellat ateneus llibertaris amb excuses similars.

Des que vas començar a investigar-la, l’extrema dreta ha canviat d’enemic. Conserva la capacitat de crear alarma social en benefici propi?

La seva capacitat d’adaptació és molt gran i molt més flexible que la de l’extrema esquerra. La seva activitat al ciberespai, la seva utilització de les xarxes, és anterior i més potent. Quan vaig començar a investigar-la, l’enemic era el comunisme, calia defensar Europa dels rojos. A partir dels 90, quan cau el mur de Berlín i hi ha la davallada de l’Est, s’agafen ràpidament a un altre pal de paller que és la invasió de l’estranger, de les persones emigrants. I si porta gel·laba, turbant i barba, pitjor encara! Són grups que protagonitzen la perversió de la paraula nacionalista: hi ha qui lluita perquè la seva nació sigui lliure i qui realça els valors identitaris de superioritat. El posicionament de la ultradreta sota aquests plantejaments identitaris comença a mitjan dels 80, amb el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen. És la primera vegada que una formació es presenta a unes eleccions i entra al joc electoral; fins aleshores, eren extraparlamentaris. Han canviat d’enemic i ja no volen fer por. L’embolcall ha canviat, però les idees són les mateixes. Ara, el dret a decidir també és enemic perquè la unitat nacional aglutina i lliga amb els vells ideals. Barrinen coses, per això estic cansat de dir que és un moment per estar atents. No cal generar alarmismes, però, si la policia està tan pendent de “cèl·lules dorments” de suposats gihadistes, també haurien de vigilar l’extrema dreta.

Tot el que faci olor de nacionalisme o independentisme, d’anarcorevolució o islamisme radical, genera alarma. En canvi, l’apologia del nazisme o la negació de l’holocaust no tenen conseqüències

Quina responsabilitat té l’esquerra en l’avenç de la ultradreta?

Cal preguntar-se per què té èxit la Casa Pound a Roma. O per què existeix la Lliga de Defensa Anglesa (EDL), que fa ombra al Partit Nacionalista Britànic (BNP) i té força als barris de Londres on hi ha més atur i més droga. Aquests moviments apareixen quan hi ha un buit o un abandonament de l’Estat. Estan omplint els forats que deixen l’administració i també una esquerra que ha abandonat el treball de masses marxista: treball de consciència i de cohesió. Les organitzacions cíviques les està recuperant la vostra generació.

Hi ha un cert debat sobre si, per combatre l’extrema dreta, cal silenciar-la o desemmascarar-la. Què en penses?

Crec que s’ha d’elaborar un contradiscurs. Al fanatisme, se’l combat denunciant-lo, però també contraposant-li un discurs, explicant el perill dels totalitarismes: d’on ve, què ha fet, on apunta. No sóc partidari de silenciar, sinó d’evidenciar i elaborar alternatives, que és el que no fa part de l’esquerra. I el periodisme ha d’actuar com a servei públic, sense fer cridòria a la recerca d’un titular. Hem d’actuar amb pedagogia perquè hem de convèncer, no sols vèncer.

dijous, 6 d’abril del 2017

El carrer Pepe Rubianes serà el de l'actual Almirall Cervera

S'abandona la idea inicial de dedicar-li una plaça del Paral·lel però falta que ho aprovi el districte de Ciutat Vella 

"Rubianes somos todos" - Palau Sant Jordi. Foto: ORIOL DURAN
La ponència del nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona va informar favorablement el passat 13 de març del canvi de nom del carrer Almirall Cervera, a la Barceloneta, que passarà a dir-se carrer de Pepe Rubianes si finalment així ho aprova el disctricte de Ciutat Vella. Així doncs s'abandona la idea inicial de dedicar-li una plaça del Paral·lel entre els carrers del Marquès de Campo Sagrado i de Viladomat. S'opta per un espai més dignificat, que s'ajusta als desitjos de les anomenades ‘Viudes de Rubianes', és a dir, els amics del còmic, i que està més en consonància amb l'estil de vida i amb el que hauria volgut l'actor i humorista.

Font: El carrer Pepe Rubianes serà el de l'actual Almirall Cervera http://www.elpuntavui.cat/societat/article/-/1112792-el-carrer-pepe-rubianes-sera-el-de-l-actual-almirall-cervera.html

Pepe Rubianes, portarà el Borbó fins a fer la mar

dimarts, 4 d’abril del 2017

10 perles del PP i Ciutadans: racisme, homofòbia i feixisme


  • Text i il·lustració: Jordi Borràs
  • diumenge, 19 març 2017



  • Il·lustració: Jordi Borràs

    Regidors i dirigents del Partit Popular i de Ciutadans dels Països Catalans han estat notícia els últims mesos per frases, comentaris o fotomuntatges racistes, xenòfobs, masclistes, homòfobs i que banalitzen el feixisme. Tots aquests missatges, la majoria dels quals han estat esborrats pels seus autors, han estat denunciats a les xarxes socials. La cultura de l'odi que fomenten aquests missatges s'assimila a la dels partits d'ultradreta o de la nova dreta populista a Holanda, a França o a Alemanya. CRÍTIC ha recopilat 10 d'aquests comentaris fets a Facebook o a Twitter amb l'objectiu de denunciar-los.

    L'independentisme, Ada Colau o Lluís Llach són alguns dels objectius d'aquests comentaris xenòfobs, homòfobs, masclistes o feixistes que han proliferat a les xarxes socials

    Hitler o Franco, un dels dos faria falta ara a Espanya“. La frase és del difunt Juan Navarro, el propietari de Casa Pepe, un santuari franquista a la localitat manxega d’Almuradiel decorat com a “mausoleu gastronòmic” del règim digne de la més dura seqüela de ‘Torrente’. Des de fa poques setmanes té un carrer dedicat al mateix municipi gràcies als vots favorables dels regidors del PP i a l’abstenció dels de Ciutadans. Malauradament, aquest cas no és ni únic ni aïllat. L’apologia del franquisme, l’homofòbia o el racisme són actituds ben esteses, especialment a través de les xarxes socials. Però què passa quan són els mateixos representants del PP o de Cs que tenen actituds d’aquesta mena? CRÍTIC ha seleccionat 10 exemples sorgits de representants del PP i de Cs als Països Catalans:

    1. Vicente Tirado, el coordinador de Cs a Castelló que lloa Franco

    L’excoordinador de Ciutadans a Castelló Vicente Tirado no es va tallar ni un pèl a Twitter: el dictador Francisco Franco va ser un “gran president”. Així ho va sentenciar en una piulada l’any 2013, que oportunament va recuperar el digital ‘Castellón Confidencial’ el 2015. El llavors dirigent de Cs va afanyar-se a esborrar les seves declaracions més polèmiques, entre les quals també n’hi havia una que titllava de “pallasso independentista” el candidat de Compromís, Enric Nomdedéu.
    vicente tirado

    2. Óscar Bermán, el regidor del PP de Palafolls, ataca Ada Colau

    Manifestar-se a ritme marcial amb legionaris i ultradretans pels carrers de Palafolls i fer declaracions enyorant el règim de Franco. Així és Óscar Bermán, l’exregidor del PP de Palafolls (Maresme) que va plegar del partit a principis d’aquest 2017, després de militar-hi durant més de 25 anys. Bermán va saltar a la palestra mediàtica amb una frase masclista poc afortunada: “En una societat seriosa i sana, Ada Colau estaria fregant terres i no d’alcaldessa“. No és l’única “perla” de Bermán. Setmanes abans havia sortit en defensa d’un càrrec del PP fent apologia del franquisme sentenciant que “al costat d’aquesta Espanya, la de Franco era l’Arcàdia feliç“.
    Ada Colau Twitter

    3. Odi als independentistes per part del regidor del PP de Figueres Diego Borrego

    M’agradarà més veure com els Mossos us foten la porra pel cul als independentistes i a sobre us agrada“. Sense matisos, així de clar ho escrivia el regidor popular de Figueres (Alt Empordà) Diego Borrego al seu perfil de Facebook. La frase es feia pública al gener de 2017 i ràpidament la CUP del municipi va demanar la dimissió de Borrego per incitació a l’odi.

    diego borrego 2

    No era el primer cop que Borrego feia declaracions polèmiques. Al maig de 2015 ja havia deixat anar comentaris racistes, la intenció dels quals va empitjorar quan va intentar esmenar-los així: “Els racistes sou vosaltres quan tracteu igual un que va arribar del Marroc o Guinea, amb un que va arribar de la resta d’Espanya“.

    diego borrego

    4. Polèmiques declaracions homòfobes del regidor de Cs de Viladecans, Suno Navarro

    Era el mes de maig de 2015 quan Josep Suno Navarro entrava per la porta gran de l’Ajuntament de Viladecans (Baix Llobregat) com a flamant nou regidor del partit d’Albert Rivera. Precisament aquells dies, l’autor d’aquest article va recuperar públicament unes declaracions homòfobes que Navarro havia fet a les xarxes socials. “Lluís Llach, aquell home que no ha trobat a Catalunya la mida que buscava i que ha marxat al Senegal a omplir els buits que li faltaven“, havia dit el regidor de la formació taronja. Després de la publicació de les captures d’aquesta declaració, Navarro la va esborrar de Twitter i va al·legar que es tractava d’un fotomuntatge. Llàstima que va oblidar-se d’esborrar la frase també a Facebook, on l’havia publicat simultàniament a Twitter la primera vegada…

    suno navarro

    Dies després de la polèmica va tancar el seu perfil de Twitter. L’Observatori contra l’Homofòbia va anunciar que denunciaria les declaracions d’aquest regidor a la Generalitat de Catalunya. Suno Navarro va seguir a Ciutadans més d’un any després de la polèmica, fins al setembre de 2016, quan va deixar l’acta de regidor per passar a ser regidor no adscrit. Abans d’entrar a la vida política municipal, Suno Navarro ja havia protagonitzat alguna polèmica a Twitter en titllar l’escriptora i periodista Empar Moliner de “minusvàlida tarada, malfollada i filla de puta subvencionada“.

    suno navarro 2

    5. La regidora de Cs de Catarroja, Marcela Tomás, i les seves declaracions xenòfobes

    El passat 17 de gener, la regidora de Ciutadans de Catarroja (Horta Sud), Marcela Tomás, va penjar una notícia al seu perfil de Facebook que feia referència a les ajudes de la Generalitat Valenciana cap al col·lectiu de migrants sense papers amb el comentari següent: “A vegades penso si sortir d’Espanya i retornar-hi amb pastera seria la solució per a molts valencians en precarietat a qui el Govern valencià no recorda“. La formació taronja, aquest cop, va reaccionar i va obrir un expedient disciplinari a la regidora.
    marcela tomas

    6. Les declaracions xenòfobes del regidor popular Joaquim Llopis contra un senador d’origen indi

    L’ebrenc Joaquim Llopis Colomina, regidor del PP de Roquetes i president comarcal d’aquest partit al Baix Ebre, també les ha deixat anar sense manies al seu mur de Facebook. El passat 7 de febrer, després de la presa de possessió del nou senador d’ERC d’origen indi, Robert Masih, penjava el teletip d’Europa Press referent a la notícia amb l’afegitó xenòfob “Vergonyós, patètic i llastimós! De fora vindran i de casa ens trauran“.
    joaquim llopis

    7. Miguel Ángel Bastenier, regidor de Cs de Sitges que banalitza el nazisme i insulta Ada Colau

    Comparar una marxa de torxes independentista amb una de nazi i quedar-se tan ample. Això és el que va fer el regidor de Ciutadans a Sitges, Miguel Ángel Bastenier, a través del seu perfil de Facebook. L’afirmació de Bastenier va comportar la reprovació de la CUP local de les seves paraules i la reacció del regidor de Cs va afegir encara més llenya al foc comparant les marxes independentistes amb les del Ku Klux Klan.

    Miguel Angel Basteiner 2

    Bastenier no solament té els independentistes com a blanc de les seves crítiques. A l’abril de 2016 va titllar de “merluza” Ada Colau a través de Twitter i fa poques setmanes va tornar a atacar l’alcaldessa de Barcelona, de qui va dir que, quan sent el seu nom, li entren “ganes d’anar al lavabo“.
    Miquel Angel Bastenier 1

    8. La bandera franquista del PP d’Alella

    L’única regidora del PP d’Alella, Annerose Bloss, va dir en declaracions a ‘La Vanguardia’ que es tractava d’un error, però el cas és que al mur de Facebook del PP d’Alella van felicitar el passat Nadal “als espanyols de bé” amb un escut franquista. Quan la captura de pantalla va córrer per les xarxes socials, la van despenjar del Facebook i van atribuir la piulada a un “error” perquè, en realitat —deien—, volien pujar una altra imatge. Malgrat la justificació, no era el primer cop que des del PP d’Alella es feia apologia del franquisme. Hi ha constància, com a mínim, d’un altre cas.
    pp alella

    9. José Manuel Mateo, el regidor catalanòfob de Ciutadans de Rubí

    Al mes d’agost passat, la direcció de Ciutadans va decidir obrir un expedient a José Manuel Mateo, regidor seu de Rubí, després que es viralitzés un vídeo de Rubí TV (minut 2.26) del març de 2014 on Mateo afirmava que “qui vulgui aprendre català, que vagi a una acadèmia i se la pagui“. El mateix regidor piulava l’any 2013 un enllaç del digital ultradretà ‘Mediterráneo Digital’ sobre “la mentida que Franco va prohibir el català” o titllava de “reunión de marujas” els debats lingüístics a les escoles.

    jose manuel mateo

    Mateo sembla veure la biga a l’ull del veí però no la seva. En una ocasió, el regidor lamentava la banalització del nazisme que feia un regidor del PP; ell feia el mateix comparant la «V» de l’11 de setembre de 2014 amb un acte nazi.

    10. El popular José Francisco Parra que vol anar amb tancs a la Diada

    El regidor popular de Vilafant (Alt Empordà), José Francisco Parra, va publicar a Facebook a principis de 2017 una imatge d’un fotomuntatge amb un tanc i la frase: “Comparteix si t’agradaria que la propera Diada estigués amenitzada per l’Exèrcit espanyol“. Quan la captura es va començar a escampar per les xarxes,  no van trigar a aflorar noves perles del perfil de Facebook de Parra amb missatges de tota mena fent apologia del feixisme: des d’una taula parada amb unes estovalles amb l’escut franquista fins a un cartell del partit ultradretà Democràcia Nacional.

    jose francisco parra 1

    CRÍTIC anima els lectors i les lectores d’aquest article a ajudar-nos a denunciar altres comentaris, fotomuntatges o missatges a les xarxes socials que fomentin la cultura de l’odi amb crides racistes, xenòfobes, masclistes, homòfobes, antisemites o que banalitzin el feixisme. Si voleu, podeu fer un comentari a l’article on denunciar altres missatges similars que hagin aparegut en blogs, a Facebook o a Twitter.

    Font: 10 perles del PP i Ciutadans: racisme, homofòbia i feixisme