traducció - translate - traducción

dimarts, 14 de febrer de 2017

MAPA: Les trenta infraestructures catalanes castigades per l’Estat

Maria Macià
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 14 de febrer de 2017



Una trentena de projectes d’infraestructures catalanes paguen des de fa anys les conseqüències del dèficit d’inversió crònic per part de l’Estat cap a Catalunya. Catorze obres ferroviàries i setze de viàries es troben encallades o endarrerides per assumptes relacionats amb les partides pressupostàries del ministeri de Foment.
En aquesta llista, hi figuren reivindicacions històriques com el Corredor Mediterrani o el desdoblament de la línia 3 de Rodalies entre Barcelona i Vic, que porta arrossegant-se des dels anys 80. D’altres, no vénen de tant enllà però són de gran importància estratègica de cara a la dinamització econòmica de Catalunya i la seva capital, com per exemple els accessos al Port de Barcelona.
A continuació, un mapa interactiu mostra quins són els projectes en curs i el seu estat. En vermell, es poden veure les infraestructures viàries. En blau, les ferroviàries.
Elaboració: Maria Macià / Dades: Conselleria de Territori
Les comarques de Barcelona i Tarragona són les que més projectes pendents tenen pel que fa transport ferroviari, relacionats amb Rodalies i alta velocitat. S’espera poder tirar endavant el desdoblament de vàries línies, la remodelació d’estacions principals de Barcelona o l’adaptació a l’ample de via europeu.
Girona i Lleida tenen més deficiències en el camp del transport viari. Les carreteres lleidatanes afectades més importants són l’N-230 (Lleida – Vielha) i l’A-2 (Barcelona-Lleida), que esperen obres de manteniment i condicionament. A la demarcació de Girona, les inversions pendents es centren en el desdoblament de l’N-II en el tram Tordera-França.

Catalunya, a la cua de la llista de Foment

L’any 2015, l’Estat va dedicar a Catalunya el pitjor nivell d’inversió en infraestructures des de 1997. A més del dèficit d’inversió, el ministeri de Foment també s’ha quedat endarrere a l’hora de complir-la. Dels 949,5 milions d'euros pressupostats, se’n van gastar només 555,9 milions.
Aquesta xifra representa només un 59%, molt per sota de la mitjana del conjunt de les comunitats autònomes que és del 72%.

Segons xifres recollides per la Cambra de Comerç de Barcelona, Catalunya només va rebre el 2015 el 9,9% del total d'inversió en infraestructures de transport pressupostat per l'Estat. Aquest percentatge ha caigut pràcticament a la meitat del que es destinava l’any 2009 -un 18,4%-. A més, es troba molt per sota del PIB que Catalunya aporta a l’Estat, que es situa en un 18,9%.

El calvari de Rodalies

Retards, avaries, incidències... Són el pa de cada dia pels usuaris de Rodalies. Quasi una tercera part d’aquests problemes deriven directament de la infraestructura que gestiona Adif i afecten milers d'usuaris. En alguns punts, aquest dèficit desemboca en conseqüències realment perilloses com és el cas del pas a nivell de Montcada i Reixac. Més de 160 persones han mort per atropellaments en aquesta població que fa anys que reclama el soterrament de les vies.
La situació ha cansat el govern de la Generalitat, que ha arribat a denunciarAdif davant l’Audiència Nacional pels incompliments de pressupost. Des de Territori, critiquen que dels 306 milions que s’havien pactat en el termini 2014-2016, només se’n van acabar executant un 4,2%. A aquesta xifra, s’hi sumen els 3.600M€ que el govern català encara espera del pla 2010-2015.

El Corredor Mediterrani no és una prioritat

És una de les joies de la corona de les infraestructures catalanes en construcció. La seva realització enllaçaria tota la costa mediterrània, des d’Algecires fins a la frontera francesa i la resta d’Europa, cosa que tindria un retorn a nivell econòmic molt elevat. Les obres, però, estan encallades en diferents punts del recorregut i, en vista de les actuacions, l’Estat no té aquesta infraestructura com una prioritat.
Les principals reivindicacions són posar data a l'alta velocitat entre Barcelona i València, l'ample internacional fins a la frontera francesa pel 2018 o un calendari d'obres realista per a la doble via de mercaderies i passatgers. De moment, el ministeri segueix incomplint els terminis marcats.

N-II, d’aquí 70 anys?

Encara queden 52 quilòmetres de la carretera N-II per desdoblar entre Tordera i la Jonquera que es troben en fase de treballs tècnics. Des de Catalunya es demana que s’acabin aquestes tasques durant el primer semestre de 2017, que es marqui un calendari d’execució i prioritzin les actuacions a les vies amb més trànsit.
En els últims vuit anys, només s’ha desdoblat un tram de 6 quilòmetres -entre Sils i Caldes- així que, si es segueix aquest ritme, es tardarien 70 anys a desdoblar els 52 quilòmetres dels diversos trams fins La Jonquera.

Quart cinturó, caducat

Aquesta ronda hauria d’unir l’A-2 amb l’AP-7 i servir com a principal via de mobilitat entre el Vallès Occidental i Oriental. Dels 34,7 quilòmetres que hi ha plantejats, només n’estan en funcionament 8 quilòmetres dividits en dos trams. La Generalitat reclama amb urgència que s’acabin les obres d’un altre dels trams -entre Abrera i Terrassa- que enllaçaria els dos ja construïts. Segons els seus comptes, aquesta infraestructura suposaria un estalvi de 24M€ anuals en l'àmbit de la mobilitat.
L’estudi previ per la resta de trams pendents -entre Terrassa i Granollers- ja es va realitzar, però el retard en la licitació del projecte ha fet que aquest hagi caducat. Ara, la Generalitat demana que sigui el govern català i els ens territorials els que defineixin quina estratègia és la més adequada per donar resposta a la mobilitat a la zona abans de definir cap traçat per a la Ronda del Vallès.  

Publica un comentari a l'entrada