traducció - translate - traducción

dissabte, 30 d’abril de 2016

SERRALLONGA 1640: LES GUILLERIES I ELS SEUS BANDOLERS


En el número 381 del diari “Lo Geronés” , datat del 17 d’agost de 1902, hi apareix una col·laboració del poeta i escriptor hilarienc Anton Busquets i Punset que presenta i evoca les seves estimades Guilleries. M’agrada reproduir-lo en aquesta entrada, perquè l’article sintetitza l’amor i la devoció que Anton Busquets sentia per aquest territori.

Hi sintetitza la senzillesa i la salvatgia de la gent dels llocs més feréstecs de la comarca i reafirma la seva pertinença a aquesta terra i a aquesta gent.

També hi transcriu la seva opinió particular sobre els bandolers que van poblar aquestes muntanyes, la qual es mou pels verals del romanticisme nacionalista i l’escepticisme per la visió dels historiadors. Anton Busquets sembla redimir els bandolers i en Serrallonga en particular, per qui sent una clara admiració com a personatge històric i tradicional de la terra:

“LAS GUILLERIAS

Anton Busquets i Punset
Entre’l gegantí Montseny y la Vall d’Hostales, de vora vora Olot, el Collsacabra oscat, serralada de Sabassona-Romagats y sotal de Vallors, barrera que las separa de la Selva gironina, s’hi troban las Guillerias, comarca la més accidentada de nostra Catalunya. Per una part saturada d’una vegetació esplèndida, ab arbredes corpulentes qu’en moltes encara no hi ha tocat destral, y per altra ab clapisas de gresa quan no las sobtan rocaleras abruptes, presenta una configuració especial y aposta pera tots els temperaments, per sos variats aspectes que la fan semblar misteriosa, més encara si’s té en compte qu’ha sigut l’escenari de grandioasas gestes, si bé las més d’ellas vistes baig el ropatge tétrich y esferehidor del bandolerisme no ben definit moltes vegades, quan pera fins del centralisme ‘s donava aquest dictat á las colles de braus defensors de las llibertats patrias, y de bon entendre es qu’entre aytals esbarts ó colles sempre se n’hi amagant de mal intencionats qu’aprofitan las revoltes pera fer de las seves, com en nostre sigle passat esdevingué prou ab la carlinada mateixa.

Sobre aquest particular mereix estudi apart el bando d’en Serrallonga, que molts l’han presentat y presentan encara com un lladre y malfactor, quan veritablement era home de rectes intencions y que donà probes d’estimació á sa patria.

Després de la figura colossal d’en Serrallonga, s’hi troba en sos anals, que son els de la patria, la més grandiosa si bé menys teatral d’en Pep Moragas. Aquesta si que s’ha mirat sempre y’s mirarà ab el prisma de la rahó, potser per ésser més aprop de nostres dies y haver viscut en l’época de las darreras falconandas qu’ha rebut Catalunya.

La població d’aquesta extensa llenca de territori està escampada en una munió de pobles, si pintoreschs la majoria, salvatges molts d’altres, sobre tot els del seu ronyó. Per’xó’ls primers s’han escullit com á punt d’esbarjo y sanatoris en l’época d’estihuada , y aquests principalment son Sant Hilari, Viladray, Arbucias y Montsoli; quedantne d’altres que, á pesar de no mereixe l’ésser triats com els esmentats pera estacions d’estihueig, gosan de regular avens mercès á l’activitat probada de sos habitants, y aixis trobaríem Sant Pere d’Osor, Espinelvas, Susqueda y algun altre restantne tota una colla d’esburrifats per aquí y per allà, alguns d’ells verdaders caus de gent infelissa é inculta mercès á no deixarhi arribar l’alé de civilisació tan deixada de la mà de Deu per culpa dels que’ns governen. Carós, Lloret Selvatge, Tavertit... es á dir, recons que verament fa basarda passarhi, com qu’encara d’ells haguessin d’eixir ferotjos perseguidors, advertint per’xó qu’en mitg de son aspecte trist y llastimós, s’hi troba’l tracte, si senzill, ben hospitalari, probant que no hi mancant cors honrats y que practicant la caritat sempre, sense la propaganda ab paraules sobreres. La gent d’aquella terra, qu’es la meva mateixa, parla poch y de cor, sens esfarfechs ni paraules inútils.

El clima d’aquell terreno no pot ésser més sanitós de lo qu’es. Quelcóm frescoy al hivern, podent gosar d’una primavera ben hermosa y de bon aprofitar pera las tascas camperoles, que son el modo de viure d’aquells pacifichs sers. L’estiu no deixa d’ésser calorós, tenint per conhort, no obstant, la fresca matinal y del capvespre preparant las nits ja fredes. Ajudan á trobarhi plahenta la estada las ayguas tan regalades y bonas, essent innombrables las fonts que regaliman per aquellas frondositats ... Font Picant, Font Vella, Font Freda, Font dels Ars ... es á dir, fora un may acabar citarlas, tantes com se’n troban per pobles, llogarets y boscúries.

Estreps de poderoses serralades pirenencas y del Montseny, son las montanyas alteroses de la Gabarra, Sant Miquel de Solterra, Corneyal, Portabarrada, Far, Coll d’Osor y Santa Bárbara, que li donan un aspecte d’asprositat y grandesa majestuosa, llepant aquestes masses colossals el riu Ter, que ficantshi per Roda vers sota Casserras, Sant Romá de Sau y Susqueda, se’n va cap á Amer, aixamplantse al Pasteral y anantsen á morir al mar, després d’haver fet muntar ponts ben notables, com els de Sau, Susqueda y Carós, fabricas fermes com no ho son pas las d’ara. Ademés d’aquest riu, que naix en un recó de Pirineus, s’hi troban a Las Guillerias una pila de rieres y torrentars qu’en molts indrets prenen l’aspecte d’un riu ben caudalós, fentse posar ponts al damunt com el mateix de Malafogassa, en el terme de Vilanova de Sau, dessota Sant Andréu de Vancells.

Com á lloch del tot solitari’l prengueren els frares pera llur refugi, á posta pera sas oracions y cerimonias, com ho proban els convents isolats de Casserras, Sant Salvi, Sant Llorens de Cerdans, Vallclara y altres; ajuntant-se com á vestigis monumentals als castells de Farnés, Montsoliu, Cambrerola, Mascarbó y altres. Hermitatges concorreguts compta també: l’Arola, Vallclara, Coll d’Osor, La Salut, Montdoys, Montsolí, Padró y altres de menys importants qu’hermosegjan aquelles afraus.

Aixó, ab tot un sens fi de detalls á quin més curiós, son Las Guillerias, lloch avuy de moda y que jo canto y cantaré, mentres Deu me dongui salut, com á ma estimada terra nadiua. Avuy faig aquest resumen que m’han demanat alguns amichs, y més endavant procuraré donar fi á una obra comensada ab el dalit de mos passats quinze anys, en al que hi he posat totas mas forsas, ab tota una seguida de neguits y penalitats.”


Font: Serrallonga 1640: LES GUILLERIES I ELS SEUS BANDOLERS, SEGONS ANTON BUSQUETS I PUNSET

dijous, 28 d’abril de 2016

LES AMISTATS PERILLOSES D'ALBERT RIVERA


Albert Rivera és ex-candidat de Libertas, la primera de les amistats. Libertas és un dels partits que va formar la coalició electoral Libertas-Ciudadanos de España, juntament amb Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, el Partit Social Demócrata (PSD) (formació en què militaven els trànsfugues madrilenys Eduardo Tamayo i José Luis Balbás) i la Unión del Pueblo Salmantino (UPS), una formació localista. L'ex-director general de l'ONCE Miguel Durán va ser el cap de llista d'aquesta coalició.

Una amistat actual, la té en la seva cuinera per a enquestes, sondejos i estratègies per mirar d'esgarrapar un vot d'aquí i d'allà. Ell és una rossa que presideix -oh! casualitat!- una de les empreses d'anàlisi de major solvència del panorama patri: Elena Sánchez Álvarez, presidenta de Sigma-2 (per cert, empresa que va presentar concurs de creditors al Jutjat Mercantil número 5 de Madrid el febrer del 2011)

Doncs si, l'assessora d'Albert Rivera, a més de ser presidenta de l'empresa d'enquestes Sigma-2, va ser imputada pel cas Gurtel al costat del PP.  Això explicaria dues coses :

1. Per que ciutadans surt victoriós en les enquestes de Sigma-2, quan abans aquesta mateixa empresa donava la victòria a Podem. Curiosament pronosticava per a Ciutadans entre 11 i 12 escons al Parlament andalús en les passades autonòmiques, 2 i 3 més dels que finalment va aconseguir.
2. Que ciutadans no és tan diferent del PP si va contractant persones que han estat imputats.

I no oblidem que un directiu del Banc Sabadell va dir públicament que calia "fer un Podem de dretes. Aquest tipus d'operacions on s'involucra la banca, les grans corporacions mediàtiques o fins i tot els serveis secrets o potències estrangeres no és gens estrany a la història del nostre país. L'hegemonia del PSOE a l'esquerra davant del totpoderós PCE o la fracassada operació Roca amb el PRD als anys vuitanta no s'expliquen sense aquests aliats."

Fonts properes a la direcció de Ciutadans asseguren que Rivera no perd la ocasió de consultar amb Elena Sánchez diverses vegades a la setmana, bé telefònicamen, bé en persona. L'últim consell, asseguren les mateixes fonts, és que no es passi a l'hora de tensar la corda amb el PP de Mariano Rajoy no fos cas que es trenquessin els ponts a l'hora de pactar. No s'ha d'oblidar que Rivera és l'elegit per al muntatge de la "operación cachorro" i per liderar un govern espanyol en un futur proper, dissenyat en el laboratori del CNI, en el cinquè soterrani de la Moncloa. "Que no ens passi com a UPyD, que no van voler baixar al fang i se'ls va passar l'arròs ...", insisteixen a Ciudadanos.

Elena Sánchez Álvarez és l'exdona del secretari d'Estat amb Rodrigo Rato, Juan Costa, el qual va arribar a anar amb aquest a Washington per treballar a l'FMI i tornar després a Ernst & Young com a president a més d'un milió d'Euros l'any.  Quan Elena Sánchez Álvarez era la segona dona de Costa es va convertir en 'rival' del clan de la Gürtel al País Valencià, doncs aconseguia muntar esdeveniments dels populars amb la seva anterior empresa, Free handicap, una cosa que semblava estar vetat i reservat a la gent del 'Bigotes'.

Elena Sánchez Álvarez, ja ex-dona de Juan Costa , va cobrar 750.000 euros per portar el festival de música Summercase a Boadilla . Així ho reconeix en els documents que ha hagut d'aportar al jutge Pedreira, que investiga la 'trama Gürtel', on figura com a administradora de l'empresa H. Eymorich, que va fer la intermediació entre l'Ajuntament d'aquesta localitat madrilenya i l'empresa organitzadora del festival, Sinnamon Records .

Més dades: Elena Sánchez Álvarez, ex-dona de Juan Costa (ministre d'Aznar) i excunyada de Ricardo Costa (mà dreta de Camps), va ser qui va organitzar el Congrés Nacional de València on Mariano Rajoy va ser revalidat com a líder després de la seva derrota de 2008.

També va ser després de la seva separació de Costa que va seguir la seva 'brillant' carrera professional fins posar-se al capdavant de Sigma-2.

Si, com he afirmat abans, el disseny de la "operación Cachorro" per portar Rivera a la Moncloa prové del CNI, per dessig explícit d'algunes empreses de l'Ibex35, no serà precisament la senyora Sánchez Álvarez l'agent ideal per fer la connexió?

Carlos Delgado descriu en el seu llibre recentment publicat i titulat "Albert Rivera es un lagarto de V", afirma que "malgrat ser una formació més aviat petita, disposa de tres fundacions, més que cap altre partit d'àmbit nacional". "I tots sabem com es fan servir les fundacions en l'àmbit polític", afegeix. Delgado explica que "Rivera en inscriure a Madrid a Ciutadans Tribuna Cívica, va aconseguir que escapés del control de la Sindicatura de Comptes Catalana i del Tribunal de Comptes de l'Estat". "Tampoc han pogut ser convenientment fiscalitzats les altres dues fundacions de Ciutadans, Egara Civitas i l'Associació Catalunya Constitucional-Catalunya Constitucional", explica, per afegir que "quan es practica enginyeria jurídica perquè no et investiguin, és que alguna cosa amagues".

Cal fer un repàs a les denúncies d'Anonymous pel que fa a les fonts de finançament de Ciudadanos, per posar-nos a pensar si estem davant d'una operació que només afecta l'estat espanyol, o si es tracta d'una operació de més àmpli abast:

Las fonts denunciades

Declan James Ganley, 3.000.000 € (2015)
Fundador i president de Libertas , partit que es va presentar sense èxit a les Eleccions europees de 2009 en diversos països de la Unió Europea , inclosa Espanya on va integrar en la seva coalició a Ciudadanos i a personalitats com l'ex-president de la ONCE Miguel Durán.

Omega Air, 1.000.000 €
És una empresa que proveeix l'abastiment en vol d'avions d'unitats militars.

Família Kaczynski, 250/300.000 €
Família de l'expresident polonès, Lech Kaczynski, mort en un tràgic accident d'avió que va acabar amb la vida de 95 persones, d'entre elles nombrosos alts càrrecs del govern

Grupo Arturo Cantoblanco, 200.000 €
Al febrer de 2015 Arturo Fernández, propietari del grup, va reconèixer davant del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu haver gastat en els seus restaurants 10.495 euros dels 37.200 euros que figuraven en les despeses del seu targeta black  de Caja Madrid

I la llista segueix: Mercadona, Marina D'Or (2.000.000), Caixa Bank, Banco Popular, Conferència Episcopal...

dimecres, 27 d’abril de 2016

MADRID NO SOLS ENS ROBA, ENS OFEGA I A SOBRE NO HO SABEM APROFITAR.

Estarem expectants en conèixer l'informe de la Sindicatura de Comptes al respecte. Per això, al haver-hi arguments de pes més que suficients, instem al Govern de les illes Balears a portar el cas al Tribunal Constitucional.
Aquí us traslladem un exhaustiu i detallat article publicat avui, 24 d'abril de 2016, al Diario de Mallorca:

Madrid solo ha pagado 359 millones de los 2.800 de las inversiones estatutarias

Alberto Magro Palma

Entre lo que el Gobierno central debe pero no paga y lo que el Govern de las islas recibe pero no aprovecha, a Balears se le han escapado más de 2.000 millones en inversiones estatutarias. Y eso que el Estado estaba obligado a hacerlas. Lo recuerda la Sindicatura de Comptes, órgano de fiscalización de las cuentas públicas que se convierte en la primera institución que se toma la molestia de revisar al céntimo cuánto ha pagado y cuánto debe el Gobierno central a través de unas inversiones comprometidas en letra de ley. Concretamente, las recoge la disposición transitoria novena del Estatut d’autonomia, ley orgánica sancionada por el Congreso, que explicita que el Estado debía enviar a Balears 2.800 millones entre los años 2008 y 2014. Pero no lo hizo. Ni por asomo. Lo constata en su informe la Sindicatura: “El Estado debería haber firmado convenios con la comunidad y Consells Insulares (o ejecutado directamente) por importe de 2.800 millones en el período 2008-2014. Pese a que esa es la cifra que figura en la parte expositiva de los diferentes convenios, la cantidad realmente amparada por convenios es de 859,5 millones de euros, y se transfirieron efectivamente a la comunidad fondos por valor de 359,7”.
El resto se fue al limbo. Y es mucho dinero. Suficiente como para pagar durante casi dos años la maquinaria pública más costosa y apreciada, la sanidad. Recapitulando: el Estado tenía que invertir 2.800 millones, pero a las islas han llegado 359 millones a través de convenios. ¿Qué pasó con los otros 2.500 millones? Una parte se ejecutó directamente desde el Gobierno central, pero se trata de una cifra mínima: Balears se ha pasado todo lo que va de siglo a la cola en inversiones estatales, tanto en la etapa del presidente Zapatero (PSOE) como en la de Rajoy (PP), el jefe de Gobierno que menos dinero ha dedicado a las islas.

Las islas castigadas

Este diario ha revisado todas las inversiones ejecutadas por el Gobierno central entre 2008 y 2014. Y según datos de la Intervención General del Estado, los gobiernos del PSOE y del PP completaron actuaciones en Balears por valor de 391 millones de euros. En ese mismo período, el conjunto de las autonomías recibían 50.945 millones de euros, con lo que de cada cien euros invertidos por los ministerios de Zapatero y Rajoy en las autonomías solo 76 céntimos acabaron en Balears. Menos del 1%. Muy lejos del 2,5% que le corresponde al peso de la economía balear en el conjunto de España. Y aún más lejos de las cifras que marcan las inversiones estatutarias: volviendo al reciente informe de la Sindicatura de Comptes de Balears, las islas habría dejado de recibir en apenas seis años 2.000 millones que les corresponden por ley.

El trabajo de la Sindicatura revela además el montante total de impagos por parte del Estado. Que es grueso. Aunque tenían que llegar 2.800 millones, solo hubo convenios con el Govern por valor de 859 millones. Y ni quiera eso llegó: de ese dinero, el Estado solo transfirió de verdad 359,7 millones. Pero las islas, en abril de 2015, cuando la sindicatura cerró el informe ahora publicado, seguían esperando 499,7 millones convenidos. Por si hubiera dudas, la Sindicatura ofrece el detalle de los 25 convenios firmados entre Govern balear y Gobierno estatal, de los que documenta su importe previsto, el ejecutado y el pendiente de pago. La mayor parte de los fondos comprometidos que no han llegado corresponden al tren que tenía que conectar Palma con Artà: se firmó en el año 2008, con Zapatero en la presidencia del Estado, se ejecutaron 57,5 millones, pero los 386,2 millones restantes incluidos en el compromiso nunca han aparecido. Algo similar sucede con 87,5 millones acordados en 2010 para “diversas actuaciones en infraestructuras”. De esa cifra, solo 37,5 millones acabaron entrando en las islas. Y se utilizaron en las obras previstas. Pero otros 50 se quedaron por el camino, y eso que el Govern puede justificar haberlos gastado en lo acordado, como recalca la Sindicatura de Comptes.

También fue duro el golpe a Platja de Palma: en 2009, el Gobierno Zapatero firmó un convenio de 83,5 millones de euros para actuaciones en la zona de la isla con mayor concentración de turistas. De esa cantidad, transfirieron 20 millones, pero de los 63,5 restantes aún no se ha visto un céntimo. Y no todo es culpa del Gobierno central. En ese convenio hay un hecho que describe a la perfección lo que está ocurriendo con las inversiones estaturas: no es solo que no llegue lo que corresponde, ni que luego se incumplan los convenios firmados porque no se paga todo lo comprometido, no, además de eso resulta que cuando el dinero llega los gestores políticos de la isla son incapaces de usarlo.

Es el caso de Platja de Palma: tenían que llegar 83 y aterrizaron 20, pero es que apenas se ejecutaron proyectos en la zona por 4,4 millones de euros. ¿Y los 15,6 millones restantes que sí llegaron? Pues utilizados por el segundo Govern del socialista Antich (2007-2011) para tapar agujeros. ¿Y los 63 millones que ni han llegado? Pues tirados por la borda por el Govern del PP de Bauzá (2011-2015), incapaz en cuatro años de generar obras y actuaciones con las que reclamar esos 63 millones pendientes y firmados.

“¿Madrid nos roba?” No solo eso...
Con lo que no es únicamente el cacareado “Madrid nos roba”: lo que no “roba” Madrid, como dice el eslogan victimista, lo desperdician los gestores de Balears. Hay varios ejemplos al respecto entre los 25 convenios firmados y analizados por los auditores de la Sindicatura de Comptes. En 2009, se firmó un convenio con el Estado por valor de 30 millones para actuaciones turísticas. ¿Qué pasó con el dinero? Pues que en la primavera de 2015 (seis años después) solo se habían ejecutado 17 millones de los 30 que llegaron, con lo que el acuerdo tuvo que ser prorrogado porque los gestores Balears no tuvieron tiempo en seis años de ejecutar 13 millones en obras, entre las que estaban pendientes de ejecución parte de la rehabilitación de Can Weyler (1,5 millones no ejecutados) y el centro de fotografía Toni Catany (4,3 millones sin ejecutar).

Lo mismo ocurría con otro convenio similar, este de 2010, también para turismo: disponía de 20 millones del Estado, que llegaron de esa Madrid que nos roba, pero en 2015 Balears solo había sido capaz de ejecutar 2,9 millones. Los 17 restantes siguen pendientes de ser utilizados en el área de turismo. Y eso gracias a que el Estado ha aceptado prorrogar el convenio ya caducado, para permitir que Balears siga buscando en qué gastar 17 de los 20 millones acordados en 2010, originalmente previstos para habilitar refugios en la Tramuntana o recuperar el Castell de Santueri y la posada del monasterio de Bellpuig.

¿Sabrán usar la ecotasa?
La dificultad de los gestores políticos de las islas para impulsar los proyectos en los que invertir el dinero que sí envía el Estado enlaza con una cuestión de absoluta actualidad: si los distintos consellers de turismo de las islas se han mostrado durante seis años incapaces de sacarle partido a 30 millones enviados desde Madrid a través de dos convenios, ¿cabe confiar en que sabrán cómo emplear los hasta 70 millones que se recaudarán cada año con el Impuesto de Turismo Sostenible, esa nueva versión de la ecotasa?

Las dudas sobre la eficacia gestora no afectan solo a Turismo, ojo. Hay más consellerias que han recibido dinero y no han sido capaces de usarlo para lo que tocaba. En 2009 se firma con el Estado un acuerdo para que pongan 9,5 millones para un “Complejo Balear de Investigación”. En los años siguientes las islas ingresan para ello 9,5 millones, pero transcurridos siete años solo han podido ejecutarse 4,2 millones.

Más sangrante es otro caso, también de innovación, asunto que suele servir a todos los partidos políticos para hablar de la necesidad de apostar por nuevos sectores como el tecnológico. Pues bien, en 2009 otro convenio otorga a Balears y su Govern 7 millones para instalar una red de fibra óptica. El dinero se transfiere. Al cierre del informe de Sindicatura se habían gastado 230.000 euros de los 7 millones captados de Madrid. Otro tanto de lo mismo pasa con 4 millones transferidos en 2010 para crear “una plataforma logística de distribución turística”, obra de la que se han ejecutado solo 332.000 euros. Y esos ya son más que los exactamente cero euros gastados en el “centro de innovación BIT de Menorca”, siete millones que llegaron sin que la obra hubiera visto un céntimo en abril de 2015, al cierre del informe de Sindicatura,

El dinero cancelado por Rajoy
Aunque no todo se hizo mal en las islas. De hecho, de los 25 convenios firmados, todos ellos en tiempos de Zapatero, trece se han completado con éxito y al 100%. Gracias a esos acuerdos Balears se ha beneficiado de inversiones del Estado por valor de 166 millones. Otros doce siguen en cambio en el limbo. Por fortuna para las islas, la mayoría de los convenios en los que el dinero ha llegado y no se ha usado están prorrogados, con lo que el Govern actual no perderá el dinero que dejaron de ejecutar los gobernantes anteriores. La mala noticia viene de los acuerdos que más inversión suponían, caso de los 386 millones pendientes de recibir del convenio de ferrocarril, que ya no llegarán nunca: el Gobierno Rajoy canceló el acuerdo.

Perdidos esos millones, el Estado aún debe a las islas 113,5 millones de convenios vigentes, recalca la Sindicatura, que detalla que las entregas están pendientes de que el Gobierno central asigne presupuesto. Que es mucho esperar viendo los antecedentes de un Estado que se comprometió a invertir 2.800 millones en Balears en seis años y concluido el plazo ha enviado por convenios solo 359,7 millones, mientras canalizaba en obras directas de ministerios otros 391 millones. Es decir, en solo seis años, esa Madrid a la que todos los partidos políticos de las islas acusan de maltrato le ha hurtado a las islas más de 2.000 millones en obras que, muy probablemente, las islas nunca verán.

El principio de todo: 25 convenios firmados con Zapatero, solo 13 completados y pagados
Durante el segundo mandato del presidente José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), el Estado y el Govern, entonces presidido por Antich (PSOE), llegaron a 25 acuerdos para inversiones en Balears por valor de 859 millones. De esos programas solo se completaron y pagaron trece. Otros doce están a medias o directamente fueron cancelados a partir de 2012 por el Gobierno de Rajoy (PP), con el que no se firmó ningún convenio más. Al final, de 2.800 millones debidos por estatutarias solo 859 se convirtieron en proyecto, y apenas 359 se pagaron.

Font: MADRID NO SOLS ENS ROBA, ENS OFEGA I A SOBRE NO... - Cercle Mallorquí de Negocis

dimarts, 26 d’abril de 2016

PP, C's I PSOE, DE GOSSOS I COLLARS

El meu comentari:
Els mateixos gossos, amb els mateixos collars, segueixen bordant amb la mateixa veu ronca del delírium tremens de sempre.
_______________________________________________________

El Tractament del concepte de la pluralitat per part de la premsa franquista en un diari local català, l'any 1974, a tant altres sols 1 any de la mort del dictador. 

SURIA - SETMANARI D'INFORMACIÓ LOCAL 
Any XXIV - 11 Epoca - Núm. 1.151 Surio, dia 11 de maig de 1974. Preu: 7 pessetes

La unidad, el Estado, lo regional y lo local

Está de moda en los últimos tiempos la palabra pluralismo. Un pluralismo que en cierto modo parece tener aires de innovación. Una innovación que no es nada nueva si nos referimos al contexto relacional entre el Estado o la Nación, la Religión, la Provincia y las ciudades y pueblos.

Hemos presenciado en los últimos tiempos exposiciones de criterios que parecen originarse en una pluralidad de puntos de vista dispares que dan la sensación que olvidan la necesidad de convergencia en una unidad superior de intereses a escala nacional.

No podemos entenderlo de otra manera cuando desde un pueblo que pertenece como los demás a una comarca, a una provincia, a una región, todas ellas de la misma nación, vemos como un sector de Gerona, por ejemplo, se opone a la construcción de! túnel del Cadi, o que provincias como Logroño o Zaragoza ponen reparos al trasvase de las aguas que el Ebro vierte gratuitamente al Mediterráneo.

No podemos entender cómo puede olvidarse que España es plural y varia, pero que es España. Y que no pueden enfrentarse los intereses regionales sino que han de aglutinarse al servicio del bien común. Y es que en la amplia acepción del nombre de la Patria, donde adquieren sentido y peso, categoría histórica y valor de cultura las regiones entrañables, con sus características varias cargadas de tradición y de costumbre, de distinta fuerza económica, de sabiduría y de sentimiento, de posibilidades de desarrollo y de convivencia.

La sensación de existencia de una subalterna ambición de política menor no favorece a la identidad histórica de la nación formada por la diversidad regional. La Identidad histórica se adquiere por la unidad y esa unidad la sirve, la representa y la encarna el Estado en cuya unidad han de englobarse los Intereses de las distintas comarcas y relaciones para su óptimo desarrollo en libertad y justicia, solidaridad y bienestar, dignidad y cultura, humanidad y relaciones humanas. 

Font: Publicació de Joan Camps Solaesa

dissabte, 23 d’abril de 2016

El compte del PP a un banc suís porta sorpreses

corrupto201210027997_grande [1]
La milionària compte de Bárcenas, amagada en un banc suís, està a nom de "Mariano Rajoy, president del Partit Popular"Què passa amb aquesta documentació proporcionada pel Dresdnen Bank de Suïssa? El PSOE calla Per què? Els grans mitjans de comunicació s'han oblidat Per què? La fiscalia no actua Per què? Davant tant oblit és necessari portar a col·lació aquest assumpte que en qualsevol lloc d'Europa i del món civilitzat al caradeplasmasenyor Rajoy ja ho haguessin assegut en una catapulta i llaçat de la Moncloa. Ha arribat el moment de posar les coses en clar, una vegada que s'ha iniciat l'enfonsament del sistema polític que des de la transició ha estat agermanat amb l'oligarquia del franquisme, entre uns i altres han portat el país fer punyetes: cada matí esmorzem amb un nou cas de corrupció dels que ja es perd el compte. Un cas execrable de corrupció queda submergit per un altre esperpent més corrupte encara en un disbauxa sense fi. Què queda en la memòria del cas Bárcenas? Es tractava de l'enèsim tresorer del Partit Popular que el enxampen amb el carret dels gelats: una luxosa compte en el Dresdnen Bank de Suïssa. No es pot entendre que semblant troballa no provoqui immediats cessaments de càrrecs polítics si més no per a guardar les aparences. Aquí les coses es fan d'una altra manera: uns es cobreixen als altres i el populatxo que es foti. Hi ha algú, amb seny, que es pugui creure que l'import d'un compte tan voluminosa siguin les cises de l'extresorer? Si aquests 50 milions d'euros és la cisa a quant ascendeix el capital cisat? Això no quadra ni tampoc van quadrar les declaracions de Mariano Rajoy per Bloomberg TV on el president va ficar la pota: Hi ha coses que no es poden demostrar" , que lliga amb una altra encara més memorable: "Tot el que s'ha publicat és fals tret d'alguna cosa " . Entre les ficades de pota també consten equivocacions respecte a Bárcenas: "Vaig cometre l'error de creure a un fals innocent però no d'encobrir un presumpte culpable" . Encara podríem seguir amb manifestacions per fugir d'estudi com l'antològica "fi de la cita " . Tot per tal de reproduir el guió, desenvolupat a la cúpula del PP, quan es van veure amb la soga al coll: els" papers de Bárcenas "són de Bárcenas i de ningú més.

imagesCAE51DIC
L'estratègia és de pura supervivència i més val perdre els diners en el compte de Suïssa que desaparegui el partit i tots els seus gangues. Els diners es perdrà irremeiablement al notificar al banc suís la procedència il·lícita. Ni ho podrà disposar Bárcenas ni tampoc el PP. La resposta del Dresdnen Bank sobre el compte de Luis Bárcenas és exhaustiva. Es pot dir que és integral mentre altres són limitades a complir la normativa bancària que es limita a informar sobre el titular del compte i el saldo disponible, poca cosa més. En canvi el banc suís va aportar la fitxa bancària i diversos dades complementàries, a més d'un informe de la persona responsable del compte: Agata Stimoni. Ha passat el temps suficient i els documents han circulat d'un lloc a un altre en la xarxa i el PP no ha dit res de res, mort el gos morta la ràbia. Tanmateix és una constatació que el que pretenen és que s'oblidi l'assumpte entre d'altres de menor nivell i la tan esbombada xerrameca que li hem donat el salt a la crisi. Hi ha un altre argument que certifica la documentació aportada pel Dresdnen Bank al que apunta el nom de Mariano Rajoy amb el següent text: "President donis Partit Popular, Oppositionsführer im Spanischen Kongres" , Sembla que no hi ha cap dubte. Com que no n'hi ha un cop que s'han començat a aixecar les tapes de les clavegueres en les operacions del PP en un pom de suborns que s'acabaven per repartir en sobres la cúpula del partit. Anem al gra i als papers que impliquen al president del govern.

1-14179bd9dc [1]
document A
El document que he marcat com A té un comú denominador amb els altres que s'exposen, els trepants d'arxiu, el que dóna a entendre que procedeixen del mateix origen: el Dresdnen Bank. La primera al front, per disposar d'un bunqueritzada secret bancari apareix en aquesta espècie de fitxa el nom de Luís Bárcenas Gutiérrez i desprésBeziehungen que significa alguna cosa així com "cobertura d '" i com natürliche personin (persona física ) i com primer de la llista Mariano Rajoy, definit en aquell moment com "president del PP i cap de l'oposició del Congrés espanyol" i destaca la seva candidatura el 2004 a la presidència del Govern. la fitxa fa referència aJurisliche personin (persones jurídiques) i facilita una relació de empreses vinculades amb les persones físiques en referència amb el compte. A més fa referència a les empreses vinculades amb Luís Bárcenas. Una cosa mai vista, Com pot constar a la fitxa bancària el nom del "president del PP"? Vaja porqueria de tramitació d'un compte secret per part de tresorer d'un partit polític que deixa amb el cul a l'aire a l'organització. Http: //www.elplural.com/wp-content/uploads/2014/05/Barcenas.pdf  Deu ser una estratègia del mateix Bárcenas per posar en marxa el ventilador en el cas que l'enxampin.
2-2a11faa73b [1]
document B
Document B, té data de 2005, s'aprecia que és un document interior entre la responsable del compte Agathe Stimoli i un superior que li demana dades sobre el compte de la Fundació Sinequanon, segons sembla, ja en aquesta data, el banc no es fiava de la legalitat dels fons dipositats i Bárcenas havia estat requerit a informar de l'origen dels diners dipositats.Les societats que apareixen a la fitxa com La Moraleja,Acesa, AUDASA ... .., són empreses que l'extresorer va manifestar la seva participació. Sobre Acesa es fa necessari comentar un cop es mostrin els papers.Juntament amb AUDASA són empreses concessionàries de l'Estat espanyol Qui dóna les concessions a aquestes empreses? El govern. Doncs, estem al cap del carrer o si ho prefereixen: blanc i en ampolla. El pagament del suborn pot ser en accions i ens vam quedar tan tranquils.
1-f069fd9530 [1]
document C
Document C, datat al febrer de 2009, un document intern que deixa constància de la petició del client que en el seu nom es personarà un "manat" per donar instruccions sobre el compte, la seva cartera de valors i amb autorització per fer disposicions o transferències . En una altra nota interna del banc fa referència a una reunió anterior amb Bárcenas "i el seu amic Luis F." (es tracta de Luís Yánez) en un hotel de Madrid celebrada el 27 de juny de 2006. En aquest moment el compte suïssa acumula 15 , 5 milions d'euros. Un altre document intern datat el 16 octubre 2006 inclòs en la comissió rogatòria l'entitat dóna compte d'una reunió d'un dels seus empleats amb Bárcenas a Madrid, el 5 d'octubre d'aquest mateix any, per a tractar assumptes relacionats amb la seva cartera d'inversions . Per aquelles dates, el compte disposava de 18,1 milions d'euros. L'avaluació final del banc és concloent: "El client està molt satisfet amb els nostres serveis".
5-9c6f6c6576 [1]
document D
Document D, té data del 10 de març de 2009. El "manat" que el banc espera anunciat en el document C és Luís Yánez que dirigeix ​​un escrit de pròpia mà al Dresdnen Bank on esmenta "En relació amb la instrucció del Sr. Bárcenas .. " Doncs resulta que és un broker que treballa per a la família Botín. Un compte bancari amagada sota el secret suís en la qual figura el president del govern pot tenir accés i disposició persona que no sigui el tresorer del Partit. Els secrets de vegades deixen de ser-ho si caminen els Botín pel mig.


1-5eb05c69a0 [1]
document I
Document I, té data del 26 de març de 2009. La Fundació Sinequanon domiciliada a Panamà sol·licita al Dresdnen Bank una transferència a un compte al banc HSBC de New York a nom de la societat Brixco SA que explota la producció de llimones en una finca a l'Argentina d'una dimensió extraordinària propietat de La Moraleja SA, una de les empreses que Bárcenas informa al banc que té participació.Casualitats de la vida en aquesta empresa consta com a soci Àngel Sanchis l'anterior extresorer del PP al qual va substituir Bárcenas. La finca, 1 latifundi, produeix tal quantitat de cítrics que té un contracte amb Coca-Cola per subministrar aquest component en la beguda refrescant. ¿Quina casualitat que els tresorers del PP a la vegada siguin socis d'aquest latifundi? La finca de les taronges a l'engròs és del Partit Popular i la resta són ganes de fer-nos combregar amb rodes de molí.
comptes-Barcenas-Suiza_EDIIMA20130117_0042_5 [1]
Detall del Document A en el qual s'aprecia nítidament el nom de Mariano Rajoy
Detall del Document A. Per molt que es desgañite Mariano Rajoy jurant en arameu que anava a sol·licitar, no una sinó dues auditories dels comptes del Partit Popular no deixa de ser un brindis al Sol. En els comptes del partit no hi ha res de aquestes anotacions, és la caixa B i la comptabilitat B de la que tothom sap de què es tracta. el Tribunal de comptes, que és l'organisme que ha de controlar els comptes dels partits polítics porta, intencionadament, un retard d'entre sis i set anys que per llavors ja ningú es recorda de res. El Tribunal de contes es limita a dissertar que les operacions comptabilitzades són poc rigoroses i res més. El que ens ha de sorprendre, són les manifestacions del president del govern al veure assetjat per unes notícies que no esperava, va dir que va a sol·licitar "als socialistes un pacte contra la corrupció". Anem a veure, si es jura per tots els déus que no hi ha corrupció ¿Per què es necessita un pacte? De tot això estem parlant de principis de 2013 i del famós pacte no se sap res de res. Des de llavors han plogut a bots i barrals i hi ha corrupció per donar i vendre. No sembla també estrany que apareixent en els papers de la comissió rogatòria el nom de Mariano Rajoy i del Partit Popular no sigui portada en els mitjans de comunicació? Encara han de sortir a escena els corruptors, les grans empreses que s'han beneficiat dels milers de milions que mentre una bona part ha anat a incrementar el deute públic altra ha buidat les butxaques del populatxo.

L'altra cara de la moneda
acceptin suborns (2)
Els polítics han fallat però siguem sincers la ciutadania no li ha anat a la saga: per ignorància, per un crònic desinterès i un passotisme sobre els assumptes econòmics la bola ha anat rodant i ha estat la causa que ens ha portat fins aquí. Hem de rectificar i ocupar-nos dels assumptes que ens competeixen. La democràcia representativa ha passat a la història i ara no hi ha altra solució que aplicar una democràcia participativa per sortir d'aquesta claveguera i no permetre que això torni a passar. L'oligarquia té el seu millor instrument en el control dels mitjans de comunicació que ens expliquen el que els han deixat que comptin al que cal afegir que alguns jutges han anat tirant de la manta A cap d'aquests mitjans de comunicació li salta a la vista que en la "fitxa" del compte del PP al Dresdnen Bank figuren les societats AUDASA o Acesa? Totes dues són concessionàries de l'Estat, AUDASA es refereix a Autopistes de l'Atlántico Concessionària Espanyola SA avui en mans de Sacyr Vallehermoso (que l'analitzarem en una altra ocasió), i Acesa Autopistes Concessionària Espanyola SA avui Abertis. Els administradors de la concessionària Abertis, que actualment ostenta l'explotació d'aquestes autopistes a consolidar entre el seu grup d'empreses ACESA societat que La Caixa va agrupar amb la participació que ostentava la Caixa de Barcelona en el moment de la fusió de les dues caixes. Que avui constitueixen CaixaBank. Des del mateix instant que La Caixa es va fer amb el control accionarial d'ACESA deixo de respectar les condicions que estaven fixades pel decret 165/67 inherents a l'explotació de l'autopista ia l'aplicació dels beneficis que estaven limitats a un 15% sobre el capital invertit.

images [8]
La Caixa, al seu lliure albir, li va semblar poc el rendiment especificat per llei i publicat al Butlletí Oficial de l'Estat i se'l va saltar a la torera. No només va deixar de complir les condicions especificades sobre la limitació dels beneficis sinó l'obligació de construir nous trams d'autopista amb l'excedent dels beneficis obtinguts. A més, com els beneficis eren quantiosos, havia de fer provisió (retreure dels beneficis) una quantitat perquè un cop acabada la concessió recuperés la inversió aplicada com a obra construïda. Les condicions descrites en el decret d'adjudicació de la concessió són clares; funciona com si es tractés d'un "préstec" que rebia l'Estat i s'aplicava a la construcció de l'autopista. Així, el concessionari cobrava un interès del 15% que obtenia dels ingressos per peatge i retenia una quantitat anual, també dels beneficis, que servia per a constituir un fons amb què liquidar el "préstec" al final de la concessió. ACESA, controlada per La Caixa ho va incomplir tot i es va fer amb els quantiosos beneficis que eren tant com el 77% dels ingressos per peatge Amb els beneficis de quatre anys recupero el total de la inversió, hi ha trams que s'han pagat, a través de peatges, 20, 30, i 40 vegades el cost de l'autopista, concessions a 25 anys encara estan vigents 44 anys després. El desgavell és extraordinari i posa de manifest que l'oligarquia gaudeix de l'empara i protecció de la classe política que permet aquesta mena d'abusos que clamen al cel.

42061318824319461201813 [1]
La Caixa, per fer impossible el rescat de les concessions que gaudia ACESA maquinar un esperpèntic pla que consistia en retreure dels quantiosos beneficis quantitats astronòmiques per, sense cap necessitat, ampliar capital i així blindar la concessió, dit d'una altra manera, en lloc de retreure dels beneficis el cost de l'obra, tal com quedava estipulat en les condicions de la concessió, s'aplicaven en augmentar capital i fer inabastable la quantia a rescatar. No contents amb aquesta maniobra van treure a borsa accions de la companyia amb la qual cosa la capitalització borsària (el valor de les accions pel nombre de les que circulen) va aconseguir més de cinc vegades el seu valor nominal. Totes aquestes astracanades i moltes més li han estat consentides a ACESA per la Generalitat de Catalunya i l'Administració de l'Estat, la constel·lació de favors i coses rares porten rodant durant anys. El robatori a la ciutadania, es podrà dir de moltes maneres, puja a milers de milions. Et preguntaràs que va passar quan la concessionària Acesa va incomplir les condicions d'explotació. El lògic seria que se li retirés la concessió immediatament però en un país amb tants amics aquestes coses no passen i no va passar res de res, la justícia va entrar en escena. Aquesta vulneració de les clàusules del contracte que limitava els beneficis va ser denunciada i posada de manifest pel Ministeri d'Obres Públiques (MOPU), que el 1995 va aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya desestimés un recurs que Acesa va interposar sobre la interpretació que donava a l'aplicació del Fons de Reinversió. Aquesta lliure interpretació d'un decret en vigor va ser rebutjada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tot i això enfront d'aquesta resolució judicial, Acesa va recórrer al Tribunal Suprem que li va donar amb la porta als nassos. La concessionària de l'autopista argumentava que l'article 7 del Decret 165/1967, que explicitava les condicions, estava obsolet. Com si les coses es poguessin canviar i acomodar al gust i interès al·legant que està obsolet.  


Aquest enllaç conté la sentència: Tribunal Suprem, Sentència de 23 juny 2003 rec 2353-1996 a l'apartat desè diu: En qualsevol cas, que estem davant d'una obligació l'incompliment activarà els mecanismes previstos per tal hipòtesi ens ho confirma novament la pròpia ACESA . En efecte,  en el conveni subscrit per ella mateixa amb l'Administració General de l'Estat i amb la Generalitat de Catalunya, aquest conveni aprovat pel Reial Decret 2346/1998, que ACESA ha invocat en suport de les seves pretensions, en la clàusula cinquena, apartat segon, afirma que l'article 7 del Decret 165/1967 conté una obligació.  el que ens resulta suficient per a desestimar aquest motiu " la sentència no és susceptible però per obra i gràcia del senyor Don Diners ni la Generalitat de Catalunya, ni el Consell d'Estat , ni el Ministeri d'Obres Públiques (MOPU), ni el Govern mouen un dit perquè la Llei, tan revindicada avui dia, es compleixi. el suborn salta a la vista . No obstant això, mai és tard, veiem en el compte del PP a Suïssa que fan referència al fet que gaudeixen d'accions d'Acesa. Aquests truans s'han quedat amb les autopistes de l'Estat a força de luxosos suborns. Com aquest país pot seguir endavant amb aquesta corrupció generalitzada? Tens més informació en aquest post: Les autopistes catalanes en mans d'estafadors insaciables ... Segueix llegint → és el més llegit de l'arxiu. Els peatges de les autopistes financen el partit de Jordi Pujol ... Segueix llegint → També sobre el compte de Bárcenas tens on entretenir-te :Papers que empaperen Rajoy ... Segueix llegint → el compte de Barcenas a Suïssa és del Partit Popular ... Segueix llegint → a propòsit de Barcenas: "no em consta" ... Segueix llegint →

Font:La cuenta del PP en un banco suizo trae sorpresas | Ataque al poder