traducció - translate - traducción

diumenge, 17 de juliol del 2016

La intel·ligència ho evita. El sentit comú ho prohibeix. | Societat Anònima


Benvolguda, o no, Isabel:

L'alfabet català té 26 lletres, 4 signes diacrítics, diversos dígrafs i dues lletres especials: la ce trencada (ç) i la ela geminada (l·l). Amb elles pots construir un univers, d'emocions, de sentiments, d'informació, de bellesa ... Uneix lletres i tindràs paraules, frases, paràgrafs, novel·les, poesia, teatre, acudits, anècdotes, vida ... Uneix lletres i tindràs a algú volent expressar-se.

Podràs dir que quieres a alguien (t'estimo), que ya no quiero volver a verte (ja no vull tornar a veure't), que le echas de menos (et trobo a faltar), que quieres envejecer a su lado (vull envellir al teu costat) o que te apetece decirle adiós para siempre (adéu, per sempre). Podràs també odiar (T'odio), o romperlo todo (trencar-ho tot), indignar-e (estic indignada) i fins i tot podràs querer irte para no volver (vull anar-me'n per no tornar). Si et ve de gust, podràs explicar chistes(entra 1 home a un bar amb un lloro a l'Espatlla i el cambrer pregunta: parla l'animal? I el lloro respon: jo que sé!). Bé, almenys ho podràs intentar.

Amb el català la gent pensa, recorda, somia, s'enamora o es baralla. Li diu a qui vulgui escoltar que es troba sola o potser massa acompanyada. És una llengua, com qualsevol altra, ni millor, ni pitjor. Però en ella hi ha un nombre de mons infinits perquè no ens pertany, ni tan sols als catalans. Nosaltres som part d'ella. La fem evolucionar, la maltractem o cuidem. I en ella som el que som. O no. Potser només sigui un instrument. Un més per expressar que existim i que volem explicar-ho.

En ella hi ha solituds. Rètols que anuncien una vida millor en aparadors urbans. Cartes que arribaren al seu destí amb velles promeses. Hi ha en el català traïcions i enganys. I milers de somnis que mai s'assoliren. Hi ha victòries, rialles i moments d'eufòria col·lectiva. També hi ha derrotes. Algunes les celebrem com a record. Així de rars som els catalans.

I també hi ha alguna cosa en el català: ferides per sentir-se incomprès en un món de sis mil idiomes. La sensació que molesta a segons quins mobiliaris mentals. El que alguns ho hagin transformat en un recaptador de vots i en coartada de ficcions malvades. Tendresa.Xiuxiuejar

Moixaina. Llampec. Onada. Melanconia. Llibertat. Independència. Són paraules en un univers de paraules d'altres llengües que no fan sinó construir pensaments, sentiments, anhels ... I això no s'odia. La intel·ligència ho evita. El sentit comú ho prohibeix.

Àlex

Em pots seguir a

logotw Twitter @blogsocietat