Benvolgut, o no, Albert:
Vivim uns temps estranys, certament. És com si tots nosaltres alternéssim cada dia dos estats mentals i dues existències totalment diferents. D'una banda hi ha la realitat real (i perdona l'aparent redundància). A la realitat real naixem, respirem, mengem, veiem com surt el sol cada dia, ens mullem quan plou, riem si alguna cosa ens fa gràcia, plorem, tenim por, ens enamorem, creixem i un dia desapareixem, amb més o menys discreció . Però hi ha una altra realitat, la fictícia. La realitat fictícia és un invent que ens consola dels fracassos de la realitat real. És on hi habiten els nostres naufragis, les derrotes que maquillem amb grans dosis d'imaginació. Trobem consol en aquesta realitat fictícia que ens protegeix d'allò que no hem pogut ser o d'allò l'existència del qual neguem a la realitat real. I aquest és un terreny abonat per als polítics mentiders.
Mentir no és escriure ficció per construir models que permetin entendre la realitat real des d'altres perspectives. Dedicar el teu temps a la literatura, al cinema o al teatre no et converteix en un mentider perquè el pacte ficcional està molt clar des del principi. El lector o l'espectador ja sap que el que va a llegir o que el que va a veure és mentida. El problema de la mentida és qui la fa servir, quina confiança ha construït al seu voltant i per què traeix aquesta confiança. En aquest cas, tu has actuat com un mentider. Clarament, sense coartades, sense excuses. Perquè quan un polític planteja en campanya electoral la distopia lingüística que a Catalunya un ha "partir-se la cara" per parlar en castellà, està mentint. Està construint en l'imaginari col·lectiu la realitat fictícia que el castellà està perseguit com, per exemple, ho va estar el català durant el franquisme. I això, per a algú que pretén seure al Congrés dels Diputats, representant a l'electorat català, hauria d'estar vetat.
El problema és que, com et deia al principi, vivim uns temps estranys. Ens hem acostumat a la mentida, l'hem interioritzat tant en els nostres espais mentals que el llindar moral del dolor ens ha sobrepassat. Tot s'hi val. La mentida s'ha colat en la nostra forma de vida com en el seu moment es va colar la possibilitat de ser lliures. Però va quedar en això, en una possibilitat. Perquè quan permetem que la classe política es converteixi en una fàbrica de mentides, perdem d'alguna manera l'opció de ser lliures.
The invention of lying és una pel·lícula americana del 2009, escrita i dirigida per Ricky Gervais i Matthew Robinson. El llargmetratge planteja l'existència d'una realitat alternativa en la qual ningú menteix, ni ha mentit mai. No estaria malament que anessis agafant idees.
Àlex
Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i también al Facebook
Traduït de l'original en castellà amb Google translator
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada