traducció - translate - traducción

divendres, 20 de maig de 2016

Per que la confusió no duri més



Vaig a intentar posar punt i final al problema que suposa entendre com era realment l'estat feudal dels comtes de Barcelona. 

El primer que hem de tenir present es que la història l'escriuen els vencedors, i no tant sols la seva, també escriuen la història dels vençuts. Hi ha teories que apunten a que Catalunya neix de la conquesta als àrabs d'un cavaller danès baix les ordres del emperador Carlemany, anomenat Otger Catalon, al segle VIII, del qual possiblement es d'on surti el nom d'aquest territori.

Però on tothom està d'acord es que els inicis de l'actual Catalunya comença amb la independència dels comtats catalans governats per la família comtal de Barcelona, de la monarquia francesa, al any 988, per que el rei de França no ajudava als comtes catalans a fer front als sarraïns.

En el segle XII té un altre esdeveniment molt important que ha estat silenciat i negat pels historiadors moderns, la donació de la corona aragonesa a la corona catalana, per part de Ramir II d'Aragó a Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Els actuals historiadors es fan forts en la teoria que l'estat resultant de la unió en matrimoni entre la filla de Ramir, la reina d'Aragó, una nena de 9 anys, amb Berenguer IV, va ser la mal anomenada corona d'Aragó, per que Aragó era un regne i Barcelona no.

Però va ser la monarquia catalana qui es va imposar a la terra aragonesa arran de que el seu monarca legítim va decidir que ara els hi governarien els sobirans de Catalunya, no va ser Aragó el regne resultant d'aquella unió pel fet de ser un regne i Catalunya/comtat de Barcelona no.

En les cròniques de la monarquia aragonesa, l'escriptor aragonès del s.XVI Jeronimo Zurita va dir que els primers furs del regne d'Aragó es van escriure en llengua catalana, i el català era la llengua de comunciació de les corts d'aquell regne. Això només pot ser per que l'estat que s'estava imposant sobre Aragó, era Catalunya. I moltes de les actuals terres que té Aragó es van conquerir amb regnat dels reis catalans.

Amb Jaume I de Catalunya al segle XIII, la nació catalana va començar a experimentar una època d'expansió territorial que els historiadors moderns anomenen 'la expansión aragonesa'. Com poden dir que fos 'la expansión aragonesa' si va ser desde Barcelona i amb majoria absoluta de sers humans d'etnia catalana els que van fer i dirigir aquelles conquestes pel mediterrani? 

Com pot ser que la llengua oficial dels regnes de Mallorques i València resultants d'aquelles conquestes fos la catalana i no l'aragonesa si va ser Aragó qui va dirigir aquella empresa? 

L'argument dels historiadors moderns es que com Catalunya no era un regne i Aragó sí, és per això que el nom d'aquell estat era aquest, Aragó. Això és una manipulació d'una estultícia fora de mida. Catalunya, o més be, el comtat de Barcelona, si no era un regne va ser per que els antics catalans van fer que aquella terra fos un principat. Partint de que els antics catalans es governaven basant-se en el dret republicà dels antics romans, principat en llatí 'principatus' significa territori sobirà, on el monarca no podia manar sense el consens amb els seus súbdits. 

Aquesta és l'arrel del tradicional parlamentarisme dels catalans i la seva resistència innata a l'absolutisme. Ja en l'edat mitja els catalans van trobar una manera per limitar el poder dels seus sobirans, gràcies en aquesta formula.

El comtat de Barcelona, era alhora el Principat de Catalunya, això és 'Principatus Cataloniae', el territori sobirà de Catalunya, que era també la capital major de tots els altres regnes governats pels comtes de Barcelona, que eren coneguts com 'princeps' primer ciutadà, 'Princeps Cataloniae' traduit al català quedaria en Príncep de Catalunya, títol molt esmentat en les antigues constitucions de Catalunya referint-se als comtes de Barcelona.

A diferencia del que passava al 'Principat' els altres regnes catalans només tenien furs concedits pels reis catalans i que eren immodificables, tot el contrari del que passava amb les constitucions catalanes, que eren modificades constantment a la generalitat de Catalunya, on anaven diputats en representació dels altres regnes. Així és com els altres regnes podien gaudir de les lleis i llibertats de Catalunya, un estat feudal molt avançat al seu temps, que tenia una llei per exemple, anomenada 'princeps namque' que deia que cap català estava obligat anar a la guerra si el cap dels exèrcits catalans no era el Príncep, això és, el comte de Barcelona.

Aquesta estructura es va mantenir molt de temps amb els seus conflictes, com la guerra civil catalana on va acabar ocupant la monarquia catalana una dinastia castellana substituint a la dinastia catalana dels Belonides, descendents dels pares de la pàtria catalana com Guifré el Pilòs o Jaume I. 

Aquesta nova dinastia va introduir el castellà en la nostra monarquia i va escriure en alguns documents referint-se al nostre antic estat com 'Aragó' fruit del complet desconeixement dels castellans sobre l'estructura del nostre antic estat català. 

Més endavant amb aquesta mateixa dinastia te lloc el casament amb la monarquia castellana entre els anomenats reis catòlics. La propaganda espanyolista sempre ha utilitzat aquest període per dir que espanya va néixer aquí, i és totalment fals. Si bé espanya en aquell temps existia, era de forma geogràfica, i en moltes ocasions es refereix en aquell regne com 'les Espanyes', dons Portugal també era Espanya. 

Però un fet totalment silenciat i oblidat per molts historiadors és que les dones per molt reines que fossin, no podien manar en la monarquia hispànica, es per això que el rei dels castellans va ser durant molt de temps, el dels catalans, Ferran II, que a la mort d'Isabel, els castellans es van rebel·lar en contra seva perquè el consideraven un rei estranger, per ser català, i això que era de dinastia castellana. 'Viejo catalan vete a tu tierra' li digueren. Varen preferir a un Flamenc, Felip I, abans que un català. 

Amb la dinastia dels Habsburg la cosa va anar bé al principi amb Carles I, que es va assentar a Barcelona, millor posició estratègica per governar els regnes catalans d'Itàlia, i el seu gran imperi, expandit amb l'ajuda de la gran marina catalana.

Amb el seus descendents, Catalunya comença anar a la baixa amb la primera decisió de Felip II de traslladar la seva cort a la vila castellana de Madrid, on es varen assentar els següents monarques hispànics fins avui dia. 

Arribem al segle XVIII i arriba a la monarquia espanyola una dinastia forastera francesa, els borbons, amb Felip V de Castella, IV de Catalunya. En un principi va jurar les constitucions catalanes, però després de veure l'absolutisme en com tractava als seus súbdits, els catalans es van rebel·lar i varen donar suport al descendent de la dinastia dels Habsburg, l'Arxiduc Carles d'Àustria, que va jurar els furs i constitucions dels regnes de Catalunya.

Esclata la guerra de successió, Portugal, Bretanya, Alemanya, Holanda i Àustria donaren suport a Carles III de Catalunya. França i Castella a Felip V.

En mig de la guerra mor l'emperador d'Àustria i el successor és Carles III. Les potències aliades li retiraren el suport per por de que Carles III acumulés un poder massa gegant. Carles III no sense pensar-ho molt, va decidir abandonar a Catalunya amb la condició de que els aliats seguissin ajudant als catalans. Però Felip V va prometre renunciar als seus drets sobre el regne de França si els aliats li retiraven el suport a Catalunya. I els aliats van decidir trair als catalans. 

Catalunya sola davant el conflicte, aixeca bandera negra en senyal de no rendició front als castellans i francesos. El setge de Barcelona es converteix en el conflicte més destructiu que mai havia vist Europa, que va durar més d'un any, quan normalment els setges duraven setmanes. Grans herois sorgeixen d'aquella guerra, com el general valencià Basset, o els artillers de les Mallorques, coneguts per ser els millors d'europa, que podien aguantar una proporció de 3 a 1 amb els seus canons. 

Malgrat tot, tanta resistència no va servir de res. Barcelona va caure i amb ella tota esperança de restablir l'ordre català. Només quedava el regne de Mallorca per fer front als botiflers, del francès 'bell floure' 'bella flor', nom popular per referir-se als partidaris dels borbons i al seu escut reial, les flors de llis. Els austriacistes en canvi eren coneguts despectivament com 'els aguilots' o 'els imperials', per l'escut del sacre imperi germànic. 

El Marquès de Rubí, el virrei de Mallorca, prepara l'última resistència catalana per fer front als botiflers. El 6 de gener de 1715, un exèrcit mallorquí fa una desfilada pels carrers de la ciutat de Mallorca en senyal de que el regne de Mallorques seguia lluitant contra els forasters invasors castellans i francesos. 

Però l'heroica resistència de Mallorca no va servir. Tots els regnes de Catalunya son absorbits per el regne de Castella. Es prohibeix la llengua catalana, s'imposa un asfixiant règim fiscal que dura fins l'any 2016, s'eliminen les constitucions, els furs i les institucions catalanes, i durant 301 anys el poble català ha estat tractat de la manera més criminal possible. 

Han esquarterat Catalunya i l'han arraconat al comtat de Barcelona arran de la divisió administrativa de 1833 feta a Madrid, obligant-nos a recórrer a neologismes com Països Catalans per nombrar la nostra nació. Imposant-nos amb violenta repressió la llengua castellana, reprimint amb les armes i la presó als nostres líders polítics, enganyant-nos amb falses promeses republicanes de llibertat, bombardejant els nostres pobles i ciutats, eliminant la nostra memòria històrica amb dictadures, manipulacions, cremant els nostres arxius històrics i robant-nos les nostres biblioteques, traïts per aquells en qui vam dipositar les nostres esperances, insultant i menyspreant la nostra llengua i cultura, cremant i escopint sobre els nostres símbols, i ara també comparant les nostres ànsies de llibertat amb les dictadures que ells mateixos ens imposaren. Però no els hi ha servit de res 3 segles del més absolutista dels imperialismes, ara els Catalans, hem tornat.

Font: Per que la confusió no duri més. Vaig a... - Catalunya Insular Central - Mallorca
Publica un comentari a l'entrada