LOCH LOMMOND, RIUDEBITLLES, I L'ART DE DOS GAMBERROS

Dedicat a David Ribas

Corrien els anys 90, i a Sant Pere de Riudebitlles (Sant Porro de Riudebirres per a alguns) hi manava un alcalde indigne. És igual de quin partit fos, doncs hauria estat igual d'indigne cas que el grup polític de suport hagués estat un altre.

En aquella època, en David Ribas i jo mateix, però també altres artistes de la comarca -dic artistes perquè la majoria exercien el seu art en el camp de les arts plàstiques- estàvem molt interessats en les accions, les intervencions artístiques, les instal·lacions i les performances. En David ha estat des de sempre un entès en la trajectòria i la filosofia contra-artística de Marcel Duchamp, un dels pares, per a moltes persones, de la contra-cultura dels anys 60/70. En Marcel Duchamp va ser, per exemple, pare del moviment anarcoartístic Fluxus, al qual va pertànyer la parella de John Lennon, l'activista artística Yoko Ono.

Però tornem a Riudebirres. En aquells anys foscs, a pesar dels rumors en veu baixa que circulaven en botigues o al cafè, de polvos a la matinada al propi despatx de l'alcalde, de comissions o de torres d'estiueig a Torrelles de Foix de finançament dubtós; el poble vivia sota d'un silenci pesant, opressor i farcit de xiuxiuejos.

En aquest ambient i a causa d'unes obres es va pintar d'un blanc immaculat una tram de paret al carrer Major, aleshores "l'eix comercial" de Sant Pere. Una autèntica temptació per a dos gamberros empeltats d'artista en una nit de festa.

La primera pintada, plasmada a la matinada d'un fred mes d'octubre, va ser " El Llort (Cognom del batlle), el mico i el Senyor de Puerto Rico", sense cap altra intenció que fer una "gracieta". Com que era evident que s'al·ludia a l'alcalde  qui devia ser el "gamberro" i com que l'alcalde, a més d'indigne tenia una capacitat de comprensió de l'entorn, molt limitada, en un dels atacs d'imbecilitat va fer esborrar la pintada.

Marededéu-senyor, què va fer! A cada tornada d'una "farra", (per aquella època solien sovintejar), miràvem la paret, i si l'havien repintat de blanc, nosaltres hi pintàvem alguna nova frase, al·lusiva sempre. Fins i tot algú altre que mai no hem sabut de qui es tractava, va començar a pintar-hi. En recordo especialment una que resava: EL AXUNTA MIENTE.

Així, esborrant, pintant i repintant van passar dos o tres mesos llargs. Fins i tot en David va preparar una plantilla que a cada pintada tornàvem a pintar; hi posava: espai reservat per insultar l'ajuntament. La gent no parlava d'altra cosa, i al poble sovint es preguntaven qui eren els autors de les pintades, ja que a més erosionaven la imatge de l'alcalde, impotent i gairebé desaparegut del dia a dia i dels carrers.

Però va arribar la frase que ho precipità tot. TOT SE SAP. En els comentaris habituals de les tertúlies espontànies tothom va començar a expressar en veu alta allò que se suposava que formava part d'aquell TOT. Aíxi tots aquells rumors dits en veu baixa, van aflorar i van passar a formar part del TOT SE SAP, real i tangible. L'alcalde va perdre definitivament els papers i va preparar una trampa per als autors, amb un dels guàrdies municipals contractats fora del poble. Aquest, fill bord de Rambo, va passar-se amagat, qui sap les nits, en una antiga peixateria que hi havia davant l'anomenada per tothom "La Pissarra", fins que va poder caçar-nos a en David i a mi, fent la pintada inacabada final. Per cert, aquesta detenció es va explicar anys a les promocions de nous Mossos d'Esquadra, a Montmeló, com a exemple del que era una detenció il·legal.

No prou contents encara amb el nostre èxit, i d'acord amb les tesis de Duchamp de poder transformar en acció artística qualsevol de les activitats més quotidianes de l'ésser humà, vam sol·licitar al propi alcalde i a través del registre de l'ajuntament, permís per fer-li un acte d'agraïment. Aquest acte, dut a terme un diumenge de febrer, després de la missa de 12, va consistir en pintar un "Cagumdéu" a la paret de la pissarra, amb els grafismes d'Hergé. Això ho va fer en David, naturalment, l'artista plàstic. Entretant, jo anava llegint tots els insults del capità Haddock en els diversos llibres de Tintín, des del faristol que es veu a les fotografies. Aquesta performance, dugué el nom de Loch-Lommond, el whisky preferit del capità Haddock, autentica devoció compartida aquells dies per nosaltres dos.

Ah! I per cert, l'alcalde va perdre les següents eleccions i el seu grup va passar de 7 regidors, a només tenir-ne un. Crec que el seu grup, fins fa quatre dies, no ha pogut tornar a governar a Riudebitlles, Sant Pere de Riudebitlles o Sant Porro de Riudebirres, com li vulgueu dir. Qui ho diu que l'art no canvia el món?

ELS INSULTS DEL CAPITÀ HADDOCK LLEGITS

filibuster, carn de forca, pinxo de carreró de fanal borni, escurçó, venedor de catifes, gasteròpode, fart de guixes, caníbal, ictiosaure, mort de gana, blancabotarut, colominot, ababaiat dels Càrpats, trepa de patums, llamp de rellamp i de contrarellamp, bandit, carnestoltes, dromedari, antropòfag, trinxeraire de la carretera, salvatge de la selva negra del mal rellamp, tastapallofes, sinalvacunàtic, tarambana, bufa-canyes, carabassot, ciclomàtics, patuleia de farsants, tinyosos, esbotzats, fantasmes, mal llamp, cretins, malvats, saltimbanquis, espasmòdics, assassins, noctàmbuls, paràsits, menja-bròquils, mamarratxos, ganàpia, esqueixat, escanyolit, esquitx de mosca morta, moneta endimoniada, miniatura amb faldilles, torturador, caníbal, mil milions de llamps i trons, trapella, desgraciat, tanoca, espellofat, ganduls, desgraviat, rabassut, esparracat, covard, criminal de carretera, mata gallines, tros de quòniam, miserable, cretí, ni que et trenqui la nou del coll per la borda saltaràs, bèstia, cafre, valent, borinot, grata-pallers, calces tristes, falciot, salta-bardisses, pallassot, llagosta de rostoll, cataplasma, fart de seques, mussol de campanar, mariner de safareig, gallineta, mones pelades, cul vermell, mico filós, macaco, bolingues, venjança, barrant, aventurer, deshonrat, clatelluts, filantròpics, salvatges, carcamals, llenyuts, ensofrats, diabòlics, mariners de safareig, autòcrates, gripaus, decrèpits, criminals, paràsits, mala-pells, filibuster, vegetarià, salta-marges, pirata, corsari, arlequí, rabassut, sarcòfag, malfactor, catacroti, bergant, rovellat, llunàtic, botxí, vagabund, iconoclasta, numismàtic, estrenyidor, arvicòlid, esbalandrat, microbi, alcaldada.