traducció - translate - traducción

dilluns, 31 d’agost de 2015

FEM NET ABANS DE MARXAR



Hem de fer net abans de marxar. La Convergència de CIU, la d'abans, la gent que hem viscut de prop la vida dels pobles del Principat, sabem que era un pou de corrupteles. Treballadors a sou de Consells Comarcals que treballaven per a empresaris de la zona (Segarra), un munt de polígons industrials construïts amb diner públic i destinats a empreses logístiques privades; els casosPalau, Treball, Casinos... etc.

Altra cosa és que en Mas, potser cansat de veure l'evidència davant els seus ulls, hagi pretès acabar amb aquestes corrupteles, com sembla bastant evident que, almenys, ho ha intentat. Per tant, estic convençut que el que reclama Oriol Junqueras és un gest clar de "desmarcatge" i d'afirmació granítica en contra de qualsevol corrupció. I n'estic segur, a més, que aquest gest el tindrem ben aviat.

Per altra banda, que l'estat jugui el més brut que pugui i el més barroer que sàpiga, no ens eximeix de les nostres responsabilitats polítiques. I pels que volem un  país nou, ha de ser nou de baix a dalt,  i cremar el vell, com fem per Sant Joan amb els trastos i andròmines del passat. 

Això no ens debilita, ans al contrari; ens enforteix. No siguem com ens han anat mostrant els nostres ocupants i governants de Castella, i no defensem "lo nostro", el "qué hay de lo mio", simplement perquè és nostre. Recuperem l'autocrítica autòctona i mantinguem la guàrdia alta tant davant les maniobres brutes de les clavegueres de l'estat, com del llast antic i feixuc que arrossega Convergència, malgrat els esforços de Mas per separar el gra de la palla, per a mi força evidents. 

No deixem que els nervis i el pànic histèric que pateixen els nacionalistes espanyols canviï de bàndol. Si fem les coses bé, tot anirà bé. I el fer net i esbandir les restes de corrupció ha de ser no ja una aspiració sine qua non, sinó la principal prioritat abans de tancar la porta per engegar motors.

Que ningú no calli, que tothom hi digui la seva. Estem fent alguna cosa nova i és de tothom... fem-la i siguem-ne conscients. No cal res més... En la mesura que recuperem la nostra manera de fer, ens hi reconeixerem totes i tots, arreu. 

Del pou de merda en què els mateixos ocupants i governants han deixat l'estat espanyol ja se'n ocuparan.

#guanyarem
Quico Romeu


CONTRACTA'NS AQUÍ: http://indigentsadojo.blogspot.com.es/p/s-carregant.html

dimecres, 26 d’agost de 2015

La tolerància dels reis catalans: un exemple del segle XII.

Font: Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya


Des del segle XI, amb la declaració de la Pau i Treva a Toluges (Rosselló) l’any 1027, promoguda per l’abat Oliba es va començar a posar límits al poder de la monarquia i als senyors feudals a Catalunya.


Des d’aleshores, Catalunya va tenir la monarquia menys absolutista i més liberal d’Europa. Catalunya va esdevenir la nació europea on el rei tenia el poder més limitat, fet que va acabar, manu militari, el 1714 amb la invasió militar franco-castellana. Fins el segle XIX no es van començar a veure a Europa tan clares limitacions al poder reial.

Alfons II
Des del segle XI, amb la declaració de la Pau i Treva a Toluges (Rosselló) l’any 1027, promoguda per l’abat Oliba es va començar a posar límits al poder de la monarquia i als senyors feudals a Catalunya.
Des d’aleshores, Catalunya va tenir la monarquia menys absolutista i més liberal d’Europa. Catalunya va esdevenir la nació europea on el rei tenia el poder més limitat, fet que va acabar, manu militari, el 1714 amb la invasió militar franco-castellana. Fins el segle XIX no es van començar a veure a Europa tan clares limitacions al poder reial.
Els monarques catalans, des de molt antic, des del segle XI com a mínim, havien desenvolupat una manera de fer, tolerant i magnànima, molt distinta de la resta de monarques europeus. N’és un exemple significatiu Alfons I, que a més de rei era trobador.
A Occitània, que abans de la croada contra els albigesos, era pràcticament un sol país amb Catalunya, pels lligams econòmics, polítics, familiars i culturals, s’havia anat desenvolupant la poesia trobadoresca, de trobar, eufemisme d’enamorar.
D’una banda hi havia els joglars, que només cantaven i recitaven cançons fetes per altres i, de l’altra, els trobadors, que a més componien cançons. Alfons I va ser un d’ells, del qual ens han arribat unes quantes cançons[1]. Li venia de família. El seu pare, Ramon Berenguer IV, va ser un protector de trobadors i joglars. La seva mare, Peronella d’Aragó era filla d’Agnès de Poitiers, filla alhora de Guillem IX d’Aquitània, que fou un gran trobador. També ho foren la seva altra filla, Elionor i el fill d’aquesta, Ricard I d’Anglaterra Cor de Lleó.
En aquells temps, a banda de la canso, que era la recitació d’una troba o cançó existia la modalitat de la tenso. Consistia en una discussió lliure, una mena de diàleg satíric que un trobador feia contra un altre. I dic ‘contra’ perquè consistia en un seguit d’atacs verbals llançats al contrincant, on s’anaven intercanviant retrets, burles i sovint insults, subtils o no gaire.
Ja és molt que tot un rei volgués entrar en aquest joc amb un plebeu, més tenint en compte que es feien en públic, i si més no quedaven escrites i algun altre trobador o joglar podrien repetir-les a qualsevol moment i lloc.
És aquest el cas del ‘diàleg’ d’Alfons amb el cèlebre trobador Guiraut de Bornelh, en una tenso titulada Be me plairia, senh’En Reis.
En un dels intercanvis el plebeu Guiraut li va dir al rei:
car vos, ric ome sobranser,
no·n voletz mas lo jauziment
[...]
Mas vos, ric, car etz plus maior
Demandatz lo jazer primer”
En resum: acusa el rei d’utilitzar el seu poder (etz plus maior), la seva riquesa (li diu ric dos cops) i la seva suficiència (sobranser) per tal d’aconseguir d’apropar-se a les dones, sempre i quan aquestes cedeixin al seu apetit sexual (jauziment,jazer primer), i que és això l’únic que cerca en elles.
En aquells temps, qualsevol altre rei europeu l’hauria fet penjar a l’instant. Però en comptes d’això li va replicar, amb tota la gràcia i tota la flegma:
Giraut, anc trop rics mo·m depeis
en bona domna conquerir
mas en s’amistat retenir
met be la fors’ e la valor”
O sigui, que no és tan ric com sembla, i quan vol conquerir una dama que val la pena hi posa tota la seva força i el seu valor per conservar el seu amor. Que no utilitza cap dels recursos de què el seu contrincant l’acusa a l’hora d’aconseguir l’amor d’una dona i que les seves fins són nobles i honestes i no baixes com li diu Guiraut.
I aquí va acabar la cosa. Ni avui en dia, i menys a l’estat espanyol, ningú podria fer aquest mena de retrets al rei en públic i davant seu sense esperar-se alguna conseqüència.
En el segle XII, a Catalunya, això era possible.
Carles Camp
31/07/2015


CONTRACTA'NS AQUÍ: http://indigentsadojo.blogspot.com.es/p/s-carregant.html

dissabte, 1 d’agost de 2015

FINS SETEMBRE !!!

Tancarem la paradeta durant l'agost per agafar embranzida per al que vindrà a partir de setembre.

Molta sort a tothom i bon estiu; espero que posem el nostre coneixement, la nostra lucidesa i la nostra energia en assolir el millor per al nostre poble.

Després de 300, 500 o 700 anys - depèn des de quan es calculi la presa de pèl -, potser amb un dia no en tindrem prou i necessitarem tot un més de reflexió.

Bon agost, doncs, us deixo un vídeo fet amb voluntat de reforçar l'autoestima.

Des dels 70's que estàvem esperant un moment com l'actual. La veritat, jo no ho veia massa possible i per tant agraeixo a tothom el fet d'haver lluitat per fer-ho possible.

EL DIA QUE DURARÀ ANYS
Dedicat a les persones que s'han anat quedant pel camí.