traducció - translate - traducción

dilluns, 20 de novembre de 2017

MORTS

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

«El recurs a la violència per part de l'estat espanyol no s'ha amagat en cap moment. Sobre això, hi ha declaracions inequívoques, com les de la ministra Cospedal una vegada i una altra»



Les declaracions de Marta Rovira en què deia que el govern havia rebut l’avís que l’estat espanyol estava disposat a causar morts després de la declaració d’independència han desfermat una enorme polèmica. La secretària general d’ERC ha rebut acusacions i amenaces de tota mena i el govern espanyol i els partits unionistes l’han acusada –i han acusat tot l’independentisme– d’inventar-se l’amenaça per a tenir –diuen– una excusa que justificàs l’actuació del govern català el 27 d’octubre. No podíem esperar-ne res més, és clar.

Rovira ha posat tres noms sobre la taula (Ribó, Urkullu i Omella) i ha dit que tots tres van advertir que l’estat estava disposat a desfermar un enorme nivell de violència. Omella ho ha negat i Ribó ha explicat en detall què va dir, sense esmentar la paraula ‘morts’. Urkullu, molt en la seua línia, calla.

Des del 27 d’octubre han circulat moltes informacions, molt concretes i detallades en alguns casos, sobre què va passar durant aquelles hores. Algunes d’aquestes informacions encara no s’han pogut contrastar adequadament per dificultats evidents i perquè conformen un trencaclosques complicat, amb moltes peces per encaixar. Estic segur que és un afer que acabarem sabent fil per randa, però ara com ara, amb l’anàlisi de les declaracions i les dades que sabem, ja n’hi ha prou per a afirmar que d’amenaces n’hi hagué i que, de fet, només unes amenaces molt excepcionals poden explicar què va passar i la reacció del govern català després de la declaració d’independència.

Tinguem present, sobretot, que el president Puigdemont en va parlar amb molta claredat i rotunditat en la primera explicació sobre els fets, el dimarts 31 d’octubre, ja a Brussel·les. En aquella compareixença, el president de la Generalitat va dir: ‘Aquest govern hauria pogut optar per forçar els funcionaris fidels al govern a iniciar una disputa per l’hegemonia, però ha preferit garantir que no hi haurà enfrontaments, que no hi haurà violència. No es pot edificar la República de tots des de la violència. Si l’estat espanyol vol edificar el seu projecte des de la violència serà decisió seva, però no ens pot arrossegar a un escenari que el moviment sobiranista ha rebutjat de manera consistent, com hauria de fer tot demòcrata.’

El contingut de la intervenció és inequívoc. Tothom entén a què fa referència. Vist des d’avui, a més, crida molt l’atenció que en aquell moment no fos respost per ningú. Els mateixos que ara acusen l’independentisme d’inventar-se una amenaça que diuen que és inexistent curiosament no ho van fer aquell dia, un detall gens anecdòtic. I igualment cal dir que els qui asseguren que les afirmacions de Rovira són un discurs improvisat, que apareix ara per mirar de justificar l’actuació del govern aquells dies tornen a manipular els fets. Perquè ningú no pot discutir que aquesta, precisament, va ser la primera explicació que es va donar.

Però la cosa que més sorprèn és que es vulga negar fins i tot la credibilitat de l’amenaça. Perquè sembla que va haver-hi amenaces concretes i també actuacions molt directes que indiscutiblement caldrà documentar abans de publicar-les. Però és evident que hi ha unes altres amenaces i actuacions que són documentadíssimes i públiques.

El recurs a la violència per part de l’estat espanyol no s’ha amagat en cap moment. Sobre això, hi ha declaracions inequívoques, com les de la ministra Cospedal una vegada i una altra. Sobre això, hi ha comentaris molt directes de polítics unionistes (com ara Luís Garicano, de Ciutadans, que diu que hauria pogut haver-hi morts). Hi ha dades com les que s’han anat destapant aquests dies de moviments de tropes i armament. Però per sobre de qualsevol altra cosa hi ha la constatació que des del mes de setembre la violència és la base de l’estratègia espanyola a Catalunya. Què va passar el primer d’octubre, si no? La violència que vam viure al carrer va ser enorme. En aquest cas, la dels uniformats. Però és que la violència dels de paisà no s’ha aturat ni un moment. A cada manifestació hi ha actes violents i agressions.

Algú dirà que Marta Rovira és la primera que ha fet servir el mot ‘morts’ i que això és elevar un grau les acusacions que va fer des del primer dia el president Puigdemont. Jo no ho crec pas. Quan Puigdemont diu ‘aquest govern hauria pogut optar per forçar els funcionaris fidels al govern a iniciar una disputa per l’hegemonia’, i ho relaciona amb la violència, és ben senzill d’entendre que fa referència als Mossos i a un possible enfrontament amb la policia espanyola que no era en absolut descartable –de fet, va haver-hi un incident a la incineradora del Besòs que molta gent va considerar ja un enfrontament entre totes dues policies. I si el president parla d’un enfrontament entre dues policies armades, aleshores la possibilitat que hi hagués morts –tothom ho pot entendre– és evident.

Siga com siga, digueu-me, a més, quina explicació tindria que el govern que ja va resistir la violència de les porres i les càrregues durant el referèndum, aquell que va suportar les detencions de càrrecs dels seus departaments, acceptàs, de sobte, un camí diferent i renunciàs a resistir i desplegar la República, després d’haver-la proclamada. Quina explicació tindria si no fos perquè fent-ho haurien posat en risc alguna cosa encara més important i greu, i això poden ser poques molt poques coses ja, vides. Perquè és un canvi d’estratègia radical, i de conseqüències gravíssimes. Un canvi tan gran què només s’explica si la violència que els anunciaven era molt més intensa que la que havien hagut de suportar només dies abans i si el nivell de l’amenaça, per tant, no era igual que el que ja havien viscut, sinó tan i tan superior que es feia inacceptable.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Eurodiputats de tots els grups polítics veuen "inacceptable" que Espanya tingui "presos polítics"

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

El popular Franc Bogovic reclama una solució "política, i no la presó", la socialista Ana Gomes diu que és "una vergonya" tancar els consellers i el liberal Petras Austrevicus demana la fi dels empresonaments

per ACN

L'eurodiputat estonià Indrek Tarand ACN
L'empresonament del vicepresident Oriol Junqueras i set consellers més, així com el dels activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, és "inacceptable". Així s'han expressat eurodiputats de tots els grups polítics al Parlament Europeu en declaracions a l'ACN, en les quals també han reclamat solucions "polítiques" al conflicte. "No és acceptable que líders polítics estiguin a la presó", assegura l'exministre d'Agricultura d'Eslovènia i eurodiputat del PP europeu, Franc Bogovic. "La solució s'ha de trobar en l'espai polític, i no a la presó", afirma, recordant que Junqueras i els set consellers van prendre "accions polítiques" i que la campanya del 21-D "no serà normal" si segueixen tancats. "Em sembla una desgràcia per Espanya que això hagi sigut necessari", lamenta l'eurodiputada socialista de Portugal Ana Gomes. "Espero que siguin alliberats aviat", afirma.

L'empresonament dels consellers i dels presidents de l'ANC i Òmnium Cultural no s'ha pogut debatre formalment a l'Eurocambra pel vet de populars i socialistes, però fins i tot a les files d'aquests dos grans partits hi ha eurodiputats que condemnen la decisió de la justícia espanyola i reclamen a l'Estat una nova estratègia. "Aquestes coses no haurien de passar, tampoc el que vam veure l'1 d'octubre", assegura Bogovic sobre els empresonaments i la violència policial el dia del referèndum. En el seu grup polític, molts altres declinen comentar davant dels micròfons però l'eslovè diu que ha parlat amb membres del seu partit per demanar "trobar una solució" i que s'obri "un diàleg raonable" entre Catalunya i Espanya. Fins i tot Santiago Fisas, del PP català, va mostrar-se partidari, en declaracions a l'ACN, a que els consellers empresonats surtin "com abans millor" de la presó per poder fer campanya. 

"És necessari aturar aquest camí del no-diàleg", avisa Bogovic, reclamant que tant a Madrid com a Barcelona es mantingui "el cap fred" per "asseure's junts i trobar una solució que sigui diferent a la situació d'avui". Bogovic creu que el silenci de la Unió Europea amb la qüestió catalana es deu al fet que "molts països europeus tenen les seves pròpies Catalunyes". Amb tot, l'eslovè considera que la UE "hauria de ser més forta i dir 'pareu això, asseieu-vos a la taula'". "A vegades, si la gent no es vol asseure a la mateixa taula, necessiten algú que moderi, i en aquest cas, la UE, en la meva opinió, és la institució correcta", afirma. En tot cas, segons Bogovic, la solució passa perquè els catalans puguin decidir sobre el seu futur, com van fer els eslovens. "És necessari preguntar a la gent", diu, afirmant que "és inacceptable que en un país de la UE, que respecta les lleis democràtiques, no es pugui trobar el diàleg suficient per a una solució".

"Una vergonya", segons la socialista Gomes
Ana Gomes, eurodiputada socialista de Portugal, és una de les veus més crítiques al Parlament Europeu amb les vulneracions de drets humans i, després d'anys de treballar com a diplomàtica, va entrar a l'Eurocambra, on va coincidir amb el conseller Raül Romeva. "Sóc amiga d'en Raül Romeva, vaig treballar amb ell en moltes coses. Recordo concretament que la nostra cooperació va ser fonamental per aconseguir fer el codi de conducta sobre l'exportació d'armes vinculant, perquè abans no ho era", recorda. 
Per Gomes, "és una desgràcia per Espanya" que s'hagin tancat líders polítics". "Espero que siguin alliberats aviat i que la qüestió s'arregli per la via negociadora i no per aquest tipus de mesures que desgracien el nom d'Espanya", afirma. Gomes, de fet, ja ha demanat a les autoritats espanyoles poder visitar Romeva a la presó d'Estremera. "Estic esperant l'autorització del ministeri de Justícia d'Espanya, a qui vaig dirigir la petició", concreta. 

"El diàleg polític és la solució, diuen dos liberals
Al grup liberal a l'Eurocambra, conviuen l'eurodiputat del PDECAT Ramon Tremosa, UPyD, Ciutadans i el PNB. Tot i que parlamentaris espanyols del grup com Enrique Calvet han arribat fins i tot a demanar la il·legalització dels partits independentistes, entre els parlamentaris europeus la crida al diàleg és majoritària. Fins i tot el seu líder, Guy Verhofstadt, obertament contrari a la independència, va descriure com a "desproporcionada" la decisió de tancar els consellers. 

"L'empresonament no és una solució. Hem de trobar-ne una altra, el diàleg polític", afirma a l'ACN l'eurodiputat croat Ivan Jakovcic. "Els assumptes polítics només es poden resoldre amb diàleg polític, i per això convido a tothom, els demano, que parlin", destaca. "Parlar, parlar, parlar. Ni empresonaments, ni sang, res més, només diàleg", insisteix. Pel lituà Petras Austrevicius, que comparteix grup amb Jakovcic, la solució també és la mateixa. "Opino que els empresonaments i les amenaces no haurien de ser la solució", indica, lamentant que "hi hagi hagut mot poc diàleg". "Madrid i Barcelona necessitaven més diàleg, més intercanvis, i menys amenaces i empresonaments", defensa Austrevicius en declaracions a l'ACN. 

Els Verds, el grup de Romeva i Junqueras
El grup dels Verds/EFA a l'Eurocambra, on seien el vicepresident Junqueras i el conseller Romeva quan eren a Brussel·les, ha estat un dels que més ha condemnat obertament l'estratègia del govern espanyol per combatre l'independentisme. Els seus presidents, Ska Keller i Philippe Lamberts, han demanat reiteradament diàleg i també l'alliberament dels presos polítics, un posicionament que comparteixen els seus diputats. "És certament una mala idea, és un mal precedent i no crec que pugui contribuir, de cap manera, a trobar una solució raonable i política", assegura l'hongarès Tamás Meszerics sobre els empresonaments. "Tots nosaltres estem interessats en una solució raonable i política al problema", afirma. També l'estonià Indrek Tarand creu que cal apostar pel diàleg. "Em sap greu, i ho lament, perquè hi ha persones que són a la presó per les seves activitats i visions polítiques", assegura. 

Tarand creu que això no té espai en una "societat democràtica". "No crec que tancar-los a la presó sigui gaire propi del segle XXI", afirma, recordant que va treballar amb Romeva en l'anterior legislatura i "mai haurien imaginat" que estaria a la presó. 

Marisa Matias: "Són presos polítics"
En el grup de l'Esquerra Unitària i Nòrdica, el suport més clar a la via negociada va venir del vicepresident de l'Eurocambra, Dimitris Papadimoulis, que també va expressar el seu suport per un referèndum pactat. Per Marisa Matias, eurodiputada del grup de Portugal, l'empresonament del seu excompany d'escó Raül Romeva i la resta de consellers és "inacceptable". "Estem parlant de presos polítics, i no de polítics presos, que és molt diferent", afirma, assenyalant que si bé hi ha polítics corruptes al carrer, els consellers estan tancats per un "delicte d'opinió, per defensar un programa electoral amb el que es van presentar a les eleccions". 

"Jo he treballat, sobretot, amb Romeva, i no m'importa si estic d'acord o no amb ell (sobre la independència), és una persona seriosa que treballa per complir el que es proposen els ciutadans", recorda. "Tot això és inacceptable, si fos en un altre país i no a la Unió Europea, ja hi hauria hagut milers de resolucions d'urgència" per condemnar els empresonaments, assegura. "És molt greu per a la democràcia de la Unió Europea" avisa. 

Els Conservadors i Reformistes Europeus, també
El grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, on s'integren els 'tories' britànics i l'N-VA flamenca, també han expressat la seva disconformitat amb l'empresonament de membres del govern català. De fet, van demanar un debat sobre la qüestió que PP i PSOE van rebutjar. Un dels seus eurodiputats, el flamenc Mark Demesmaeker, va assegurar a l'ACN que "tothom hauria d'estar preocupat" per la situació a Catalunya perquè estan en joc "principis fonamentals de la Unió Europea, valors democràtics i drets i llibertats civils". 

En un programa de la BBC, el britànic David Hannan també va descriure com "impensable" la situació que s'està vivint a Catalunya. Hannan va demanar als britànics que imaginessin que l’exprimer ministre del Regne Unit, David Cameron, no hagués discutit amb els escocesos la pregunta i els termes del referèndum sinó que hagués “arrestat” a Alex Salmond. “Imagineu que la policia hagués sigut enviada per interrompre en els col·legis electorals”, va afegir. 


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

diumenge, 19 de novembre de 2017

Pirates de Catalunya porta a la Justícia Europea a la Comissió per omissió de defensa dels drets fonamentals

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


Aquest dimecres Pirates de Catalunya ha anunciat en roda de premsa que ha registrat un recurs per omissió conta la comissió europea per la no defensa del ciutadans i dels interessos de la pròpia unió, així com per vulneració dels drets fonamentals que durant les darreres setmana estan patint els ciutadans a Catalunya.

Josep Jover ha explicat el procediment legal, que es basa en un cos de dictàmens elaborats per juristes independents, i que el portaveu del Partit, Francisco Garrobo, ha justificat ja que "el que estem vivint és un estat d'excepció per part dels cadells del franquisme", en referència a que l'estat espanyol utilitza la mateixa tècnica que el règim turc per vulnerar la neutralitat a la xarxa, redirigint des de les operadores el tràfic d'aquestes webs a una de la Guàrdia Civil i així poder-les tancar.

De fet, el que hem fet des de Pirates de Catalunya "és redirigir a la gent a miralls (rèpliques) de les pàgines web del Referèndum", que en comptes d'estar en un únic servidor, s'han creat centenars de còpies per evitar el seu tancament. Diverses de les redireccions de webs tancades son de Pirates de Catalunya, que no va rebre cap notificació, fet que Denunciem com un dels majors atacs de la història d'Internet a la neutralitat de la xarxa, a més de ser la mostra de la Llei Mordassa en tot el seu esplendor. L'Estat Espanyol, amb la seva ceguera política habitual, demostra amb fets consumats les seves dots feixistes i repressives, centrades en tot lo el relacionat amb el referèndum.

Com s'ha vist a les eleccions alemanyes, Europa se la juga. La UE haurà de demostrar, "sense ambigüitat, si és una unió econòmica, com creiem molts, o és una unió de drets i de persones", ha afirmat Francisco Garrobo. L'entrada fallida dels refugiats, la crisi econòmica i ara la crisi democràtica, s'han d'aturar i per això denunciem la passivitat de la Comissió, que contagiada per la ceguera popular no surt més enllà de l'afer intern, el que és, des del nostre punt de vista, una vulneració flagrant de l'article 11 de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea.

Igualment, aquest pas endavant de Pirates de Catalunya respon a l'atac que com partit patim, ja que "en aquest moment tenim dos militants imputats, el Coordinador General citat a declarar, i diverses persones al punt de mira al punt de mira" segons paraules de Josep Jover. Per això, l'advocat recorda a tothom que "és molt important que qualsevol persona citada es posi en contacte amb els serveis jurídics ja muntats" i seguir les indicacions dels professionals del dret.

Finalment, volem mostrar el nostre suport a totes i cadascuna de les persones, polítiques o no, que s'estan deixant alguna cosa més que la pell i la salut en què aquest referèndum es pugui realitzar aquest diumenge. Nosaltres no donarem un pas enrere, i esperem que el govern de Junts pel Sí tampoc els doni, i recordem que en aquest referèndum "votis el que votis, vota".

A la roda premsa, feta a l'Ajuntament de Barcelona, també ha acudit Amèlia Andersdotter, exeurodiputada per Suecia, en qualitat de representat del moviment pirata a nivell Europeu i un militant citat a declarar i ara investigat.

Font: Pirates de Catalunya porta a la Justícia Europea a la Comissió per omissió de defensa dels drets fonamentals

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dissabte, 18 de novembre de 2017

I tant que hi havia res preparat!

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

La Guàrdia Civil va descobrir a l'ordinador de Josep Lluís Salvadó, mà dreta de Junqueras, una bateria de lleis per activar fins al més mínim detall de l'Estat propi

L'exsecretari general d'Hisenda de la Generalitat Lluís Salvadó (d). (EFE)
El Govern de Carles Puigdemont tenia preparada una bateria de decrets per engolir totes les competències de l'Estat l'endemà de la declaració unilateral d'independència (DUI). Des de la creació d'un Banc Central i un equivalent a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) al nou impost de les persones físiques no residents, passant per aspectes aparentment menors com l'obertura d'un registre de vehicles i un altre de personal de seguretat privada. També estava preparada l'elecció automàtica dels jutges que havien de conformar el Tribunal Suprem del nou país i la tramitació de mesures d'urgència perquè la Generalitat es quedés amb tots els funcionaris de l'Administració General de l'Estat.

La llista de decrets va ser trobada per la Guàrdia Civil al correu electrònic d'un dels principals arquitectes del procés secessionista, Josep Lluís Salvadó, exsecretari d'Hisenda de la Generalitat, mà dreta de l'exvicepresident de l'Executiu autonòmic Oriol Junqueras i secretari general adjunt d'ERC des de 2011. Va ser detingut al costat d'altres 13 alts càrrecs autonòmics i empresaris en l'operació Annubis que va llançar el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona el passat 20 de setembre per tractar de desbaratar els preparatius de la consulta independentista de l'1-O.

Sis dies abans de ser arrestat, el dijous 14 de setembre, a les 13.33 hores, Salvadó va rebre en el seu ordinador de la Conselleria de Vicepresidència, Economia i Hisenda de la Generalitat un correu de Dolors Antón, secretària d'Hisenda, amb un text de sol sis paraules: "Et passo el llistat en WORD". El rellevant era el document adjunt, un arxiu titulat "Normativa de desenvolupament immediat de la LTJR". Les quatre majúscules es corresponen amb les sigles de la Llei de Transitorietat Jurídica de la República, la norma aprovada per Junts pel Sí i la CUP a la matinada del 6 al 7 de setembre que havia de fixar l'estructura legislativa bàsica del nou Estat fins que entrés en vigor la suposada Constitució de Catalunya. El Govern seria l'encarregat de desenvolupar la Llei de Transitorietat mitjançant normes de rang inferior.

Fins ara, s'havia especulat amb la quantitat de decrets que havia preparat el gabinet de Puigdemont, el grau de planificació del dia després i fins a quin punt arribaria la ruptura. Els documents confiscats per la Guàrdia Civil han resolt aquestes preguntes. L'arxiu que va manejar Salvadó revela que, dues setmanes abans del referèndum -la llei de la consulta especificava que la DUI havia de produir-se dos dies després de validar-els resultats-, l'equip de confiança de Junqueras ja manejava 41 decrets que es dividien en dos blocs : generals (11) i sectorials (30).

Entre els decrets de caràcter general es trobaven els següents: "decret llei de successió d'ordenaments jurídics, administracions i contractes"; "Decret llei d'integració del personal de les administracions del personal de l'Estat espanyol en les administracions de Catalunya, d'incorporació del nou personal i de creació del registre d'empleats públics"; "Decret llei de creació del cos de funcionaris en l'àmbit del poder judicial i l'administració de Justícia, la inspecció de Treball i la Seguretat Social, les relacions exteriors, la docència universitària i la marina mercant"; "Decret de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya"; "Decret pel qual s'estableix l'estructura de la presidència de la Generalitat de Catalunya"; "Decret d'estructura de cada un dels 13 departaments actuals de l'Administració General de Catalunya"; i "decret llei que regula el procediment de subrogació en els contractes del sector públic i patrimonials formalitzats per l'Estat espanyol".

L'apartat dels decrets per al desenvolupament legislatiu sectorial era encara més ambiciós. Contemplava l'edificació dels pilars bàsics de la Catalunya independent. El bloc incloïa, entre d'altres, el "decret llei del Banc Central de Catalunya"; "Decret llei de l'Autoritat Catalana d'Inversions i Valors", equivalent a la CNMV; "Decret llei de creació del Fons de Garantia de Dipòsits, Inversions i Assegurances"; "Decret llei de l'Autoritat Catalana de la Competència i els Mercats", copiat de la Comissió dels Mercats i la Competència (CNMC) "; "Decret llei de l'Agència Tributària"; "Decret llei de l'impost sobre la renda de les persones físiques no residents"; "Decret llei del Servei Exterior"; i "decret llei pel qual es determina la transformació provisional del Col·legi de Notaris de Catalunya al Col·legi de Notaris i Registradors de Catalunya i s'adopten altres mesures extraordinàries i urgents en l'àmbit notarial i registral de Catalunya".

Contemplava l'edificació dels pilars bàsics de la Catalunya independent

El Govern havia baixat fins i tot a un menor nivell de detall de la nova República. En el document que va rebre Salvadó també hi figuraven dos acords per al "procés selectiu de magistrats per a l'ingrés provisional a les sales Civil, Penal, Social i Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem" i "de jutge i magistrat, advocat [de l'Estat] i fiscal" . A més, hi figuren un "decret llei pel qual es regula el funcionament i l'organització del Registre d'entitats religioses"; "Decret d'urgència de creació de l'Institut de Medicina Legal i Toxicologia"; "Decret d'urgència pel qual es regular l'accés al cos d'inspectors d'Educació"; i cinc per a la creació de sengles registres de "propietat intel·lectual", "conductors i infractors", "vehicles i matriculació", "personal de seguretat privada" i "empreses de seguretat privada", entre d'altres normes. Tot i l'exhaustiva relació, el document intervingut per la Guàrdia Civil aclaraia en la seva capçalera que la llista estava "pendent d'actualització".

El poder d'aquestes normes havia de ser absolut. Com va publicar aquest diari (el Confidencial), l'article 32 de la Llei de Transitorietat Jurídica concedia al Govern una capacitat sense límits per aprovar tots els decrets que considerés oportú per uns criteris de "necessitat i urgència" que no especificava. Durant els primers 30 dies, ni tan sols calia que fossin validats pel Parlament. La norma aclaria fins i tot que no eren "susceptibles de control per part del Consell de Garanties Democràtiques", equivalent al Tribunal Constitucional. És a dir, que el Govern hauria pogut aprovar la llista íntegra de 41 decrets sense cap tipus de fre. Els motius pels quals aquests decrets van quedar al calaix, o en una caixa forta, mentre que el Govern marxava cap a Bèlgica tot just s'estan començant a donar a conèixer aquests dies.

Font: Independencia de Cataluña: El Govern tenía listos 41 decretos para invadir todas las competencias del Estado tras la DUI. Noticias de España

Més informació relacionada: 
Lluís Salvadó, el detenido clave de los 30.000 millones en el extranjero

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial