traducció - translate - traducción

dissabte, 26 de maig de 2018

El model colonialista de Vox: un viatge des de Madrid per a dir als valencians quina llengua han de parlar

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

La formació política d'ultradreta convoca una manifestació per al 2 de juny en favor del castellà

Asseguren que la manifestació la fan "pels professors expulsats del sistema públic d'ensenyament a causa de la imposició del requisit lingüístic" .. Vox Castelló
Asseguren que la manifestació la fan "pels professors expulsats del sistema públic d'ensenyament a causa de la imposició del requisit lingüístic" . © Vox Castelló
El partit polític d'extrema dreta Vox ha convocat una manifestació per al dia 2 de juny a València "per la llibertat d'elecció de la llengua". Sota l'etiqueta #HablamosEspañol, la formació vol aplegar els seus seguidors perquè defensen el castellà. La marxa està organitzada per Vox Madrid, que és qui està fent difusió a les xarxes socials.
En el manifest, fet públic a Twitter, els convocants clamen contra el requisit lingüístic per a professors i altres professionals i asseguren estar emparats per la Constitució. "El dissabte 2 de juny eixirem als carrers de València per a reclamar el dret dels nostres fills a rebre l'ensenyament en la seua llengua materna, la que nosaltres els hem ensenyat, la llengua de la seua família", comença dient el manifest en referència al castellà.
Ver imagen en TwitterVer imagen en Twitter
📢 Apoya a en la manifestación de Valencia el 2 de junio a las 18:00.

Ven con @vox_es reservando plaza hasta el 20 de mayo por whatsapp o sms al teléfono 629 74 68 01 o email a voxeducacionyjuventud@gmail.com

📌 Salida de Madrid 12:00h
📌 Coste 75 euros


Asseguren que la manifestació la fan "pels professors expulsats del sistema públic d'ensenyament a causa de la imposició del requisit lingüístic" i lamenten que alguns d'ells són "docents amb ampla experiència ensenyant en espanyol". La seua tesi és que al País Valencià i a Catalunya s'impedeix estudiar en la "llengua oficial comú" i que "no existeix un altre país" on això passe. 
"Exirem als carrers per a reclamar que no volem prescindir de bons professionals per causa d'uns aranzels lingüístics que només enriqueixen aquells que han convertit la mal anomenada normalització lingüística en un negoci", continua el text en què la formació política assegura que la situació lingüística del País Valencià "recorda" al que passa a Catalunya. Com si parlar en llengua pròpia fora una malaltia o un riu desbordant-se, Vox assegura que està "desbocant-se i subjugant" la ciutadania. "Ho estem veient a les illes Balears, al País Basc i a Galícia. Ho veiem també a Navarra i ja comença a traure el cap a Astúries i Aragó", asseguren.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

CARLOS CARRIZOSA, EL CANALLA

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


Quico Romeu

El gest que vas fer al Parlament de Catalunya va ser un gest menyspreable; Vas retirar de mala manera un llaç groc que no era teu, col·locat en un seient que no era el teu i en una filera, la del govern, que ni és la que et pertoca a tu ni és la que correspon als neofalangistes del teu partit. El teu acte va més enllà d’aquell aire infantil de nen repatani  -també de canalla en un altre sentit- que expressa de manera carrinclona, amanerada i cursi la cantarella dels seus capricis. No; la teva acció no és només la de fer callar a qui elabora un discurs, la de destruir allò que algú altre construeix, o simplement de manllevar una dignitat d’altri que mai arribaràs a comprendre.  Repeteixo: el teu, va ser un gest menyspreable, d’una baixesa calculada pel que conscientment volies expressar. Va quedar clar, no et preocupis, que tu i el teu partit marcàveu el camí a aquestes patrulles nocturnes perquè segueixin arrencant llaços grocs i tot allò que pugui tenir aspecte de reclamació de llibertat, de democràcia, d’independentisme, de catalanisme, o simplement de català. Just l’endemà que una vintena d’energúmens, dotze dels quals eren militants del teu partit, van agredir als pacifistes que posaven creus grogues a la platja de Canet de Mar, vas tu i els intentes donar suport des del Parlament. Si busques al diccionari el terme “canalla”, veuràs com, tret de la primera accepció emprada més amunt, les altres dues defineixen el terme com a “persona capaç de cometre els actes més reprovables” o també “Gent dolenta, menyspreable”. Queda’t amb la que vulguis.

Això que fomenta el teu partit – “os vamos a montar un Ulster que os vais a cagar”, que deia un altre dels canalles que papallonegen pel teu partit – no és nou ni inventeu res. Això de tenir una cara durant el dia la qual segueix la norma i la llei amb els ulls clucs, però que quan cau el dia i emparats en la foscor nocturna us poseu el passamuntanyes per transformar-vos amb els GDR, ja ho han fet molts altres abans. Les Sturmabteilung o « SA » alemanyes van dur a terme nombrosos actes violents contra grups esquerrans durant els anys 20, normalment en petites baralles al carrer. Els Fasci italiani di combattimento , també durant els anys 20, van iniciar-se amb tasques similars a la Itàlia pre Mussoliniana. No cal anar tant lluny, però, ja que durant la dictadura de Primo de Rivera i fins al cop d’estat franquista, grups de falangistes es dedicaven a apallissar “rojos” i “separatistas”.

És per això que el teu gest menyspreable et transforma en canalla. Perquè és un acte covard i sibil·lí que dóna el vist i plau tàcit a la violència que vulguin emprar els emmascarats, amb aparença de no trencar un plat; a ben segur que rebran el suport logístic d’aquesta plataforma “para recuperar el orgullo de sentirse español” que s’ha tret de la màniga el president del teu partit; España Ciudadana, l’anomena.

Quan l’any 1995 vaig poder entrar a Sarajevo pocs dies després de la Pau de Dayton, i mesos després de la meva relació amb el conflicte a la república balcànica, em va sorprendre que a tots els minarets de les mesquites haguessin estat bombardejats des de posicions serbobosnianes, i que en canvi, les esglésies catòliques o bé ortodoxes que veia a la ciutat assetjada, no haguessin sofert cap atac, ni pintada, ni acte vandàlic. Quan vaig preguntar com era possible, un amic actor i musulmà em va respondre: “I perquè les hem d’atacar? al capdavall tot és patrimoni “nostre”, de tothom”. Gran lliçó que em recordà un documental que havia vist a TV3, aquesta que dieu que adoctrina, “La Rosa de Sarajevo”, crec que es deia. En un moment del documental, una dona mostra des d’una finestra les muntanyes des d’on un franctirador li va matar al marit. No recordo la pregunta de l’entrevistador però la resposta va ser clara i contundent: “No els puc odiar, son també conciutadans, persones del meu país. Això sí, odio el que estan fent amb la nostra gent.”

Ignoro si quan hàgim guanyat la República seràs dels que marxareu del nou país, et quedaràs acceptant la situació, et reclouràs a les casernes d’hivern a llepar-te les ferides o esdevindràs part d’aquell reducte d’inadaptats patològics que acaben en grups residuals d’extrema dreta; en tot cas si que et vull dir que tots aquestes bravates i fanfarronades amb què aneu soscavant i trinxant la convivència, encara que guanyéssiu i tinguéssiu possibilitat de governar, us les trobareu al davant del resultat del vostre despropòsit. Però no t’hi capfiquis massa, que hem guanyat i acabarem de guanyar nosaltres que tenim experiència en refer el país, una vegada i una altra gràcies a la nostra manera de fer i a la nostra voluntat de ser, que encara no ha doblegat del tot ningú.


Doncs això, aquesta grandesa que manifestava aquesta viuda de “La Rosa”, contrasta amb la baixesa del teu gest. Pel que fa a mi és evident que odio el que esteu fent; atiar criatures a denunciar adoctrinaments inexistents, crear conflictes amb la llengua quan l’únic conflicte sou vosaltres, i finalment, amb la teva baixesa, donar pista lliure a les agressions a persones. Cert; odio el que feu, però a tu no et puc odiar perquè tu i no res, veniu a ser la mateixa cosa.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

divendres, 25 de maig de 2018

Imatges inèdites revelen tota la brutalitat de la policia espanyola l’1-O al Pau Claris | Josep Casulleras Nualart

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial



Les imatges d’agents antiavalots de la policia espanyola llançant per les escales ciutadans que volien votar l’1-O a l’institut Pau Claris de Barcelona van fer la volta al món. Són imatges repetides milers de vegades a les xarxes socials i també en algunes televisions, com a mostra de la brutalitat exercida aquell dia. Les imatges van impactar arreu del món, malgrat l’intent del ministre Alfonso Dastis de donar-les per falses. Aquest fragment de vídeo ha quedat gravat en la memòria col·lectiva.


Doncs bé, ara s’han fet públiques imatges inèdites de les agressions d’aquell dia. Les va projectar ahir al vespre el CDR Casc Antic de Barcelona al centre Sant Pere Apòstol enmig d’una gran expectació.

És un document inèdit, excepcional. Durant els trenta-tres minuts que dura, es reconstrueix tota la seqüència de la resistència, l’assalt i l’agressió dels agents contra centenars de persones que alçaven les mans i cridaven ‘som gent de pau’ per protegir les urnes. Són imatges sincronitzades en temps real a partir de setanta-quatre enregistraments de la gent que va viure en primera persona aquell assalt, fins i tot des de terra mateix, mentre els passaven per damunt les botes dels policies. El document revela també molts més casos d’agressions policíaques brutals contra els votants, amb cops, puntades de peu, empentes, gent arrossegada per les escales…

Heus ací aquests trenta-tres minuts de resistència i repressió a l’institut Pau Claris, amb el títol de ‘Nosaltres hi érem’:


Aquest vídeo, i l’esforç que ha implicat de recollida, selecció i muntatge de desenes de vídeos de testimonis d’aquells fets d’un gran impacte, posa de manifest la importància de disposar de tot aquest material audiovisual. Amb el propòsit justament de difondre els fets, de deixar-ne testimoni en tota la seva magnitud i de fonamentar les denúncies contra els agents agressors. En aquest nou vídeo, es poden veure moltes més imatges d’agressions i d’ús desproporcionat de la força contra votants per part de diversos antiavalots.

I és això que cerquen les entitats, organitzacions i advocats que miren de portar a judici aquests agents. Malgrat la construcció d’un relat inventat pel Tribunal Suprem espanyol i alguns jutjats d’instrucció, com el número 13 de Barcelona, segons el qual qui va exercir la violència és qui la va patir, hi ha una sèrie de jutgesque sí que han assumit la investigació de les agressions de policies i guàrdies civils contra els votants. I el material d’aquesta mena del qual puguin disposar és cabdal perquè les denúncies tirin endavant.
Amnistia Internacional explicava que havia pogut disposar de molt material audiovisual que havia anat recollint per a publicar l’informe en què constatava els entrebancs de la fiscalia espanyola i el Ministeri de l’Interior per a aclarir els casos de vulneració de drets que hi va haver.

Els advocats del Centre Irídia de defensa dels drets humans també han fet crides a la xarxa per a recollir material audiovisual que ajudi a identificar els agents que van agredir ciutadans l’1-O. Ells mateixos han informat que, gràcies a la col·laboració ciutadana, han pogut identificar la majoria dels agents agressors del primer d’octubre al Pau Claris.

Amb aquest mateix propòsit es va posar en marxa el projecte CATmemòria, que documenta tots els casos de violència que hi va haver el dia del referèndum, i que també ha fet crides per a recollir material gràfic de testimonis que permeti d’identificar els agressors. Aquests en són els exemples més recents:

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Quan s’ha perdut la reputació … De moment es manté el règim dictatorial espanyol a Catalunya | Axel Schönberger

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

 

El 27 d’octubre del 2017, el Senat espanyol va dictaminar l’aplicació —inconstitucional segons molts juristes— de l’article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya, que va tenir com a conseqüència que Espanya no sols deposés —per primera vegada a la Unió Europea— un govern democràticament elegit, violant el dret orgànic de l’Estat espanyol i els Drets Humans, sinó que de manera especial va instal·lar una dictadura inconstitucional que, en el curs dels darrers més de sis mesos, ha causat danys d’enorme envergadura.

En l’àmbit internacional hom creia en aquests darrers dies que Espanya compliria el que havia anunciat i que després de l’elecció del president català i del nomenament dels seus ministres posaria fi a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Però quan s’ha perdut la reputació, hom es creu ja lliure de fer el que vol. Els líders dels tres partits que ara remenen les cireres a Espanya —el Partido Popular escorat cap a l’extrema dreta, el partit clarament d’extrema dreta Ciudadanos, i el partit socialista espanyol, proper a l’SPD alemany—, Mariano Rajoy, Albert Rivera i Pedro Sánchez han acordat en un temps brevíssim la suspensió temporal de la publicació del nomenament dels ministres catalans feta pel president executiu Quim Torra, i així seguir aplicant l’article 155 a Catalunya per seguir-la governant dictatorialment des de Madrid com en els darrers mesos.

Qui conegui la legislació espanyola i hagi seguit els incidents dels darrers mesos, no pot considerar de cap manera i amb la consciència tranquil·la que Espanya sigui un estat democràtic amb respecte per la llei. Després que el jutge prevaricador espanyol Pablo Llarena, obeint servilment els requeriments del govern espanyol i sense cap fonament legal demostrat, impossibilités que tres diputats catalans electes, tots tres, tant abans com ara en plena possessió dels seus drets actius i passius com a membres del Parlament i mereixedors, com tot ciutadà europeu, de la presumpció d’innocència mentre no siguin condemnats legalment, poguessin optar a ser elegits com a president de la Generalitat de Catalunya —a dos d’ells igual com a altres parlamentaris se’ls hi va prohibir l’exercici del dret actiu a vot al parlament!— i tot plegat perquè considera les seves idees com contràries als interessos d’Espanya, tothom ha pogut constatar que a l’Espanya postdemocràtica es prohibeix que es respecti la voluntat popular demostrada en les eleccions lliures i democràtiques del 21 de desembre del 2017 i que el candidat majoritàriament desitjat pel poble de Catalunya —que era i és sense cap dubte Carles Puigdemont— fos elegit com a president. Això ha estat una interferència il·legal i demòfoba en les competències del parlament català i possiblement constitueix un delicte penal segons la mateixa legislació espanyola.

Que ara al president del govern d’Espanya, Mariano Rajoy, el nomenament d’alguns ministres per part del parlament català no li caigui bé, és cosa seva. Tots els ministres nomenats tenen, segons el dret espanyol, el dret de ser nomenats pel càrrec, i d’exercir-lo. Prohibir-ho vulnera tant el dret espanyol com els Drets Humans. La publicació dels nomenaments al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) és una formalitat que el govern espanyol, d’acord amb el dret espanyol, ni pot impedir ni pot ajornar, encara que actualment governi Catalunya dictatorialment i tingui el control del DOGC.

En tant que el govern espanyol considerés il·legal el nomenament d’un o més ministres —en concret es tracta dels quatre ministres, molt estimats a Catalunya, Comín, Puig, Rull i Turull— té la llibertat de recórrer a les vies legals després de la publicació. Impedir-ho o ajornar-ho abans és un frau de llei i pot constituir un delicte segons el codi penal espanyol.

La divulgació mediàtica de l’acord entre els tres dirigents dels partits espanyols, de no aixecar de moment l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, persegueix evidentment la fita de fer pressió sobre el president executiu català, o fins i tot d’obligar-lo a no nomenar aquests ministres, sinó d’altres que siguin del gust de Madrid. Es tracta d’una descarada vulneració del dret espanyol i del dret internacional vinculant, que posa la Unió Europea en evidència i que demostra que Espanya no està disposada a subjectar-se als valors fonamentals de la Unió Europea, fixats de manera vinculant en l’article 2 del Tractat de la Unió Europea. Ben al contrari, Espanya els vulnera permanentment i sembla estar segura que a la Unió Europea i als estats membres les greus vulneracions dels drets humans a Espanya els són indiferents, i encara hi donen suport verbalment.

Després de la discriminació i de la persecució dels jueus i del poble romaní al Tercer Reich, són ara en el segle XXI els catalans, als quals la Unió Europea no considera portadors de Drets Humans ni ciutadans de ple dret de la Unió, sinó ciutadans de segona classe, «subhumans», per dir-ho així, que no tenen cap dret pel que fa als drets humans i s’han de conformar a ser governats dictatorialment per Espanya i perdre tota garantia de ser respectats els seus drets.

Si la Unió Europea no revisa ràpidament el seu comportament envers Catalunya i el rectifica, a curt o llarg termini es descompondrà, perquè en la crisi de Catalunya renuncia als seus valors morals elementals i s’hi juga a llarg termini la confiança dels europeus, especialment de la joventut, en el valor de la ciutadania europea.

Els Drets Humans dels catalans són els drets de tots nosaltres! Qui permet que Espanya violi greument els drets humans del poble català i, sobretot, li negui el dret humà fonamental d’autodeterminació, traeix i destrueix els valors europeus, els ideals de la democràcia, de la divisió de poders i de l’Estat de dret, i es converteix en un enterrador de la Unió Europea.

Els catalans són persones! Com tots els europeus també tenen dret que se’ls respectin els Drets Humans que els hi pertoquen. Qui, com Espanya, els nega al poble català, es col·loca fora de la comunitat de valors d’Europa i fora de la civilització europea.

Un país que, com Espanya, trepitja i trenca contínuament els Drets Humans, no pot continuar essent membre de la Unió Europea. Si Espanya no vol adaptar-se als estàndards europeus, pel que fa a l’estat de dret, democràcia i Drets Humans, haurà de sortir de la Unió Europea. Per als Estats que vulneren el dret internacional i violen de manera gegantina els drets humans no pot haver-hi lloc a Europa.


Traducció catalana: Pere Grau i Rovira (Hamburg)

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial