traducció - translate - traducción

divendres, 21 d’abril de 2017

La carta de rebuig de L’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humans a la persecució política de les autoritats catalanes

Retorno a aquesta notícia de principis d'any, doncs em sembla que ha passat massa desapercebuda


Data : 15 de febrer de 2017 /

L’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans ha fet arribar una carta de rebuig per la persecució política de les autoritats catalanes a l’ambaixadora espanyola davant els organismes multilaterals situats a Ginebra a instàncies del Cercle Català de Negocis i del Cercle Mallorquí de Negocis.

En ella, l’Alt Comissionat de l’ ONU pels Drets Humans recorda que el Dret Internacional empara l’exercici del dret a la lliure determinació dels pobles «en un entorn lliure d’amenaces i de l’ús de la força». Així mateix, denuncia la persecució política d’algunes autoritats catalanes per la convocatòria del 9N i mostra la seva preocupació per la continuïtat d’aquests judicis i la manca de predisposició del govern espanyol per conduir la secessió de Catalunya de forma pacífica i pactada.

Finalment, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans recorda la importància de l’exercici del dret a l’autodeterminació com a instrument en favor de la prevenció de conflictes i demana explicacions respecte a la posició del govern espanyol, així com per l’anomenada «operació Catalunya».

Aquesta iniciativa s’emmarca en la campanya d’activitats iniciada conjuntament pel Cercle Català de Negocis i el Cercle Mallorquí de Negocis davant dels organismes multilaterals en favor de la prevalença del dret a l’autodeterminació dels pobles sobre el dret intern dels Estats, la seva inclusió en l’ordenament de la Unió Europea que obliga la seva observança a tots els Estats membres i la celebració d’un referèndum a Catalunya sota l’empara dels organismes internacionals especialitzats, vinculant i amb les màximes garanties polítiques i jurídiques.

La propera acció imminent del CCN i del CMN en aquest àmbit estarà encaminada a sol·licitar una demanda de mesures de protecció al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides donat el greu deteriorament de la qualitat democràtica de les institucions de l’Estat espanyol, així com la instrumentalització política de la justícia. En ella, sol·licitem que les mesures de protecció incloguin una demanda al Secretari General de les Nacions Unides amb la finalitat que exerceixi els seus bons oficis i accepti l’organització d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya sota l’empara de les Nacions Unides i el Dret Internacional.

Des del Cercle Català de Negocis fem una crida a la Generalitat de Catalunya i a la resta d’actors polítics, econòmics i socials a donar suport a aquesta demanda i, més específicament a les autoritats catalanes a què prenguin les mesures oportunes per dotar de les màximes garanties polítiques i jurídiques qualsevol convocatòria de referèndum a Catalunya.

Finalment, el Cercle Mallorquí de Negocis s’adhereix a aquesta iniciativa en favor de l’exercici del dret a l’autodeterminació a la comunitat autònoma de Catalunya, amb el desig que aquesta pugui establir un precedent que en el futur serveixi per a altres territoris de l’Estat espanyol que com les Illes pateixen un espoli fiscal fins i tot superior al de la Catalunya peninsular.

Font: L’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humans fa arribar una carta de rebuig a l’ambaixadora d’Espanya a Ginebra per la persecució política de les autoritats catalanes a instàncies del CCN i del CMN - Cercle Català de Negocis


Ressaltar el que es manifesta a la segona pàgina!


dimecres, 19 d’abril de 2017

NO ÉS CENTRALISME

A West India Sportsman. Europe's imperial powers built their colonies on a racial hierarchy that exploited the indigenous population and imported Africans as slaves. This cartoon, published in England in 1807, satirizes the situation as it developed in colonial Jamaica.

Definir el colonialisme o l'imperialisme castellans com a "centralisme", és una forma de col.laborar amb el feixisme ocupant espanyol.

El llenguatge en política cal que sigui clar i precís; per exemple: a un lladre no se l'anomena un "distractor de bens aliens", o a un violador de dones, no s'el pot titllar de "babós molestador de dones"... Això en certa manera seria rebaixar la càrrega del delicte i edulcorar la realitat.

D'igual manera, parlar de l'imperialisme militar, del colonialisme econòmic i cultural de Castella sobre els Països Catalans com si fora un suposat "centralisme", és edulcorar la realitat i mentir.

Ni Castella ni Madrid són part de la nostra nació, els Països Catalans, per tant, si no en formen part, si en són fora, dificilment poden ser el nostre centre i poden exercir sobre nosaltres el "centralisme".

Ja n'hi ha prou d'enganyar a la gent i falsejar la història i la veritat.......Els valencians no estem patint un "centralisme" castellà o espanyol.....Els valencians i la resta de catalans, estem patint un COLONIALISME ECONÒMIC I CULTURAL, resultat d'una CONQUESTA MILITAR IMPERIALISTA CASTELLANA.

Al pa, pa i al vi, vi......Sense subterfugis ni mentides pietoses.

Font:

Comentari de Castellonenc Castelló de la Plana, a l'article El centralisme ens fa mal... fins i tot quan té bones intencions  via @diarilaveu_ 

dimarts, 18 d’abril de 2017

FREDERIC AMAT_ZOÒTROP

«Frederic Amat_Zoòtrop» presenta una selecció de projectes d’intervenció en espais, tant naturals com urbans, sovint vinculats a l’arquitectura, amb l’objectiu de crear un mapa, una topografia, del seu treball, buscant-hi sempre el component poètic. El títol de l’exposició, «Zoòtrop», fa referència a la màquina estroboscòpica formada per un tambor giratori, amb uns talls a través dels quals l’espectador pot veure una sèrie de dibuixos que, en girar, sembla que estiguin en moviment. L’exposició, com un zoòtrop, pretén mostrar les diverses facetes de l’obra d’Amat en relació amb l’espai, l’arquitectura, la ciutat i el paisatge.




La instal·lació «Zoòtrop», creada expressament per a aquesta exposició, rescata els espais domèstics de l’habitatge dels senyors Milà, propietaris de La Pedrera, que es van perdre en les diverses reformes i usos de la planta noble al llarg dels anys, abans d’esdevenir un espai expositiu. Els àmbits amb atributs específics —el despatx, la sala, el menjador, el dormitori, el tocador…— i els de servei i de trànsit evoquen, a partir de plànols d’arxiu, la seva morfologia, d’una manera subtil, quasi fantasmagòrica, amb uns envans transparents que recuperen posicions perdudes, temporalment i espacialment. Al seu interior, les càpsules de memòria són presències en què la matèria —la ceràmica—, la forma —les vuit crisàlides de llenques de fang cuit— i el majestàtic color negre que aixopluga tots els altres no fan més que habitar l’espai de La Pedrera i, com capolls gegants, esperar la seva metamorfosi. Al final d’aquest recorregut enigmàtic, la projecció del film Forja, fet al 2011 resseguint les baranes que Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol van crear per als balcons de l’edifici, es converteix i es confon amb la cal·ligrafia gruixuda de Frederic Amat.


«Restituint el teixit misteriós de La Pedrera, Amat actua practicant l’ars adaptavit, l’únic que escau a la creació lentíssima de les formes petrificades de la memòria, i l’únic que, davant de les adversitats, no defrauda.» Juan José Lahuerta

EL DISCURS DE L'ODI


Existeixen. Estan a les xarxes socials. No sé si necessiten sociòlegs de guàrdia, psicòlegs, psiquiatres, que tanquin els seus comptes, que les persones amenaçades els denunciïn, que actuï la Fiscalia ... o tot alhora. L'única cosa certa és que estan a les xarxes socials i, si som pessimistes (no ho oblideu: un pessimista és un optimista amb experiència) sembla que es quedaran.

Els fem cas? Els donem publicitat? Els denunciem però tapant el perfil per no donar-los publicitat? Ho sento, no tinc la resposta correcta.

Durant aquests anys he intentat respondre amb humor i ironia. He posat sobre aquest petit espai públic una situació: dia a dia aquest meravellós invent que són les xarxes socials, que ens permeten compartir idees i exposar opinions que van més enllà del relat oficial, s'omplen d'odi. El discurs de l'odi ha arribat a diferents parlaments, governs, tribunals i, fins i tot, a la Unió Europea. Per exemple, fa deu anys la Unió Europea va adoptar un acord marc que obligava als Estats membres a promulgar lleis que declaressin delicte la negació de l'Holocaust, així com altres variants del discurs de l'odi que denigrin a persones o col·lectius o es burlessin d'ells. Malgrat tot, un problema fonamental de les lleis contra la incitació a l'odi és que no sembla existir una definició clara de la mateixa.

United Again Racism ens ofereix la següent:

El discurs de l'odi pretén degradar, intimidar, promoure prejudicis o incitar a la violència contra individus per motius de la seva pertinença a una raça, gènere, edat, col·lectiu ètnic, nacionalitat, religió, orientació sexual, identitat de gènere, discapacitat, llengua, opinions polítiques o morals, estatus socioeconòmic, ocupació o aparença (com el pes o el color de cabell), capacitat mental i qualsevol altra element de consideració. El concepte es refereix al discurs difós de manera oral, escrita, en suport visual en els mitjans de comunicació, o internet, o altres mitjans de difusió social.

A l'altra banda hi ha els que enarboren el dret a la llibertat d'expressió com el més gran dels drets, com si la resta de drets estiguessin supeditats a aquest. Però també hi ha el Codi Penal perquè amenaçar no forma part d'aquest indiscutible però limitat dret:

article 171

1. Les amenaces d'un mal que no constitueixi delicte es castiguen amb pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a 24 mesos, ateses la gravetat i circumstància del fet, quan l'amenaça sigui condicional i la condició no consisteix en una conducta deguda. Si el culpable ha aconseguit el seu propòsit se li imposarà la pena en la meitat superior.

article 510

1. Han de ser castigats amb una pena de presó d'un a quatre anys i multa de sis a dotze mesos:

a) Els qui públicament fomentin, promoguin o incitin directament o indirectament a l'odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part del mateix o contra una persona determinada per raó de la seva pertinença a aquell, per motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat.

Llegim també el que diu United Again Racism sobre la societat civil:

Potser en aquells països europeus on hi ha una societat civil forta, és viable arraconar el discurs racista, sense recórrer en excés a la llei. Però hem de subratllar que en les noves democràcies, on la societat civil no és prou fort com per fer front al discurs de l'odi ha de tenir el suport de l'Estat. De fet, en alguns casos, són elements de la societat civil qui promouen el discurs de l'odi.

Una societat civil forta, entre altres coses, és aquella que no ha dimitit dels seus valors pedagògics, la qual creu fermament en la diversitat, a la pluralitat cultural i lingüística, la qual és acollidora, la qual no veu a l'estranger com una amenaça potencial , la qual fomenta la igualtat, la qual potencia les estratègies col·laboratives molt per sobre de les competitives, la qual només a través de l'acció pacífica elabora marcs lliures de violència en la resolució de conflictes, la qual crea ordenaments jurídics per garantir llibertats individuals i col·lectives i no per convertir la llei en una presó ideològica i també, per què no dir-ho, la qual té suficient autoestima com per donar resposta a través de la ironia i l'humor.

Avui he publicat un tuit sense difuminar el seu perfil. L'amenaça és prou greu com per saltar-me la meva pròpia norma. Ja sabeu: denuncio idees, no persones. Perquè avui és ell, demà serà un altre i, demà passat, aquest altre crearà un altre compte. En tot cas, Twitter proposa eines com el silenci, el bloqueig o la denúncia. Des del meu molt humil espai el que proposo és reflexió. som nós.

Àlex_Ribes
Em pots seguir a Twitter @blogsocietat  Facebook
Font:
El discurso del odio | Societat Anònima