traducció - translate - traducción

dijous, 22 de juny de 2017

EN RESPOSTA AL VÍDEO DEL SENYOR JOSÉ MANUEL SOTO

En respuesta al video que he visto del Señor Jose Manuel Soto, que habla de los que quieren ‘‘romper España‘‘. Dedique su tiempo a cantar y menos a dar consejos sobre algo que ni conoce ni entiende. Gracias. Disculpas a los amigos etiquetados, pensé que quizá os resulte interesante.

video

Referència


Carta oberta a Alfonso Guerra


Manel Mas

Llegeix-ne més a http://www.catalunyalliure.cat/2017/06/carta-oberta-alfonso-guerra/, ©2017 Manel Mas / Diari Catalunya Lliure

Hi ha persones que amb el temps canvien, bé sigui per raó d’edat, no tenir cap mena de responsabilitat directa, estar jubilades… o simplement perquè maduren amb el pas dels anys i adquireixen l’experiència necessària per viure l’última etapa de la seva vida en pau i harmonia. Aquest no és precisament el seu cas, senyor Guerra.

Vostè continua sent tant bel·ligerant com sempre, en especial quan es tracta de mostrar la seva admiració i estima a Catalunya. Vostè es va donar a conèixer a escala estatal quan de la mà de Felipe González, com a número dos del PSOE, va ser elegit diputat en aquells comicis del 15-J d’ara fa quaranta anys.

No van guanyar aquell cop però després del 23-F, un cop va plegar Calvo Sotelo i la UCD va desaparèixer, es van fer propietaris de tot el poder durant uns quants anys. Van aconseguir fer coses bones però les majories absolutes -totes elles- tenen un cert aire dictatorial, ja que fan i desfan el que volen emparats en les seves majories parlamentàries.

Van anar canviant d’opinió com ara l’OTAN, deien que d’entrada No, però després van fer una gran campanya a favor per adherir-se. Declaraven en el congrés de Suresnes el dret a l’autodeterminació dels pobles que integren l’estat espanyol. També en aquest tema van canviar d’opinió. Ara fins i tot van voler Rajoy com a president abstenint-se el seu partit en la votació. Com ha canviat el PSOE amb els anys, no li sembla?

Ara vostè, i les velles glòries del partit, han rebut un correctiu de mans dels seus militants. Volien a Susana Díaz i el tret els ha sortit per la culata. És hora de canvis, de renovacions, de donar pas al jovent. No recorda que joves eren vostès quan van accedir al poder? En referència al seu pas pel govern, he de dir-li unes quantes coses.

Van canviar la llei d’enjudiciament penal. A vostè se li atribueix la frase: “Montesquieu ha mort”, primera acció contra la separació de poders. També va posar ordre a les seves files, no permeten les discrepàncies internes. “Aquell que es mogui no sortirà a la foto” frase que la premsa també li atribueix.

Van fer l’AVE a Sevilla ignorant la unió entre Madrid i Barcelona, les principals capitals de l’estat. Vostè va fer utilitzar un avió Mystère, privadament, en comptes d’agafar un vol regular aprofitant-se del càrrec. D’això en dic socialisme barroer. Cal que li recordi el seu germà i el seu tarannà per Sevilla? Fins i tot les revistes del cor en parlaven.

Quant a Catalunya, vostè presidia la comissió del congrés que tramitava l’Estatut i a fe que s’ho va passar la mar de bé, tots recordem la seva frase: “Nos hemos cepillado el estatuto catalan“. Per si de cas no ho sap, li diré que molts articles il·legals de l’estatut català són legals en el d’Andalusia. Té alguna cosa a dir sobre el particular?

Ara reclama l’aplicació de l’article 155 de la Constitució dient que en Catalunya es viu amb “un règim de terror“. No li cau la cara de vergonya o potser no en té? Vostè era membre del govern durant l’atemptat d’Hipercor a Barcelona per part d’ETA. Tot i així, mai no es van plantejar aplicar el 155 al País Basc. En una paraula, no es van atrevir.

Puc entendre que no vulgui Catalunya fora d’Espanya però, s’ha preguntat mai els motius de l’actual situació? No creu en el mal tracte que patim els catalans? Ha fet alguna cosa per evitar-ho? Si la seva solució és el 155 senyor Guerra, bon vent i barca nova. Polítics com vostè són els que sembren l’odi i la discòrdia a base de mentides, per tant, en l’àmbit personal, el declaro persona non grata.

dimecres, 21 de juny de 2017

‘El problema leridano’: Catalunya a la baioneta


Resultat d'imatges de LERIDANISMO
Ho van intentar Alfons XIII i quaranta anys de dictadura. Ara, de la mà d'Àngel Ros, batlle de Lleida i Roberto Fernández, director de la Universitat de Lleida, el "Leridanismo" ataca de nou. 

Aquesta història comença a les escombraries. Tractant l’existència de tu a tu. Un drapaire remena. Troba uns llibres infantils en català a la Lleida dels cinquanta. Potser es pot escapar de la merda. I dona els llibres a Joan Culleré. Aquell jove afiliat a la Joventut Republicana de Lleida el 1931. Guerra. Exili. Camps de concentració. El 1948 torna a Lleida. Solitari suïcida: és dels pocs que lluiten contra el franquisme. Ho fa des del Front Nacional de Catalunya. Ho fa amagant aquells 200 llibres del drapaire. Repartint-los per les cases perquè els xiquets puguin aprendre la seva llengua. Era la paraescola. L’altra manera de petar el contenidor de merda franquista. Perquè aquells nens no s’empastifin. Potser un d’aquells llibres els marcarà el camí cap a la universitat. Però també haurà de ser una parauniversitat. Felip V va tancar la Universitat de Lleida el 1717. No es va tornar a obrir fins al 1991. Avui és rector d’aquesta universitat Roberto Fernández. Historiador que defensa que Catalunya es va beneficiar de les reformes borbòniques després de 1714. Aquest home que diu que el catalanisme ha adoctrinat i tanta ronya en nom de la neutralitat del jo, sí; tu, no és un dels cervells neutrals que han empès aquesta setmana la UDL per dir no a votar. Per rebutjar el referèndum de l’octubre. Però no està sol.
Dilluns va ser l’increïble alcalde minvant Àngel Ros dient que no cediria espais per al referèndum. Ros es feia petit un cop més. Però activa les palanques dels putxinel·lis del leridanismo. Dijous el consell de govern de la UDL es reuneix ràpidament: diu no al referèndum. El rector neutral (el 2012 la UDL es va sumar al Pacte Nacional pel Dret a Decidir sent-ne ell rector) es frega les mans putxinel·li. Hi ha transferència de coneixement entre l’Ajuntament i la UDL: quatre dels vuit regidors socialistes consten com a professors de la universitat. Divendres surt de la caixa un altre putxinel·li delleridanismo : Matías López, catedràtic de filologia. No para de fer articles contra el referèndum i els pollastres a l’ast que pel fet de donar voltes puguin rumiar i tornar-se independentistes. Ni tot l’amor del món el curaria. Amics, s’ha tocat la corneta. El leridanismo comença la campanya pel no.
Sí, la Universitat de Lleida, la més antiga (1300) de la Corona Catalano-aragonesa, està ocupada. Amics, ja no queda res de tots aquells estudiants que venien a Lleida de tota la Corona sideral... Ja no queda res de València, Mallorca: les constructores reformistes que van de Felip V al PP-PSOE ho han convertit tot en pàrquings asfaltats. I ara toca Lleida. La columna vertebral. La frontissa. El rebost. Catalunya sempre es dessagna per aquí. Mireu les cicatrius.
El rector neutral que cada 1 de maig va a la manifestació del Dia del Treball i que com tots els seus alumnes i les musaranyes saben no és gens neutral a les seves classes que ell diu neutrals està potenciant més que mai el Campus Iberus: “ Campus de Excelencia Internacional del Valle del Ebro ”. Format per les universitats de Saragossa, la Rioja, Navarra i Lleida. ¿Valle del Ebro? Sí, “ Región del Valle del Ebro ”, invent franquista. Una “ región natural ”. Déu la va crear i està formada casualment per l’Aragó, Lleida, la Rioja, Navarra i Àlaba. Voluntat? Separar Lleida de Catalunya i annexionar-la a l’Aragó. Als mapes escolars dels anys seixanta Lleida sortia fora de Catalunya. El leridanismo. I la nostra única defensa eren llibres trobats a les escombraries.
Ja ho havien dit el 3 d’abril de 1938 les tropes franquistes envaint Catalunya per Lleida: “ Tenemos a Cataluña en la punta de la bayoneta ”. I el 1707 l’absolutisme borbònic massacrant la ciutat. Lleida, Catalunya... recordeu: som aquí pels Joan Culleré, no pels Roberto Fernández. Som aquí pels que sempre diuen . No pas pels que ens neguen fins i tot poder dir  o no. Som aquí com superdrapaires escapant de la merda.
Font:

dimarts, 20 de juny de 2017

"Interès d'Estat": Com col·laborar en el documental de denúncia


Documental de denúncia basat en el darrer llibre d'Albert Pont "Interès d'Estat"

El projecte consisteix en fer un documental de denúncia basat en el capítol 4 del llibre "Interès d’Estat” d’Albert Pont, on s’exposen els interessos empresarials i familiars que hi ha al darrera de la construcció de moltes infraestructures públiques que han provocat una de les majors crisis econòmiques de l’Estat espanyol.
Visitarem els llocs i les persones que ens mostraran com la concepció centralista de l’Estat es porta fins a l’esperpent de veure com el Ministeri de Foment projecta la construcció de la major terminal de contenidors marítims del sud d’Europa a Ciudad Real, i com les inversions de l’Estat estan concebudes per a satisfer les necessitats d’una elit privilegiada.

El documental

L'autor del llibre "Interès d'Estat"Albert Pont, i el comunicador Pere Sánchez, emprendran un viatge que els durà a l'Espanya profunda per conèixer els factors, els projectes i les persones clau que ens revelaran com unes poques famílies maneguen l'Estat a costa dels contribuents i de l'economia productiva.
Visitarem Valladolid, Madrid, alguns Reales Sitios de la Corona Espanyola, el corredor mediterrani al seu pas per Ciudad Real (sic) i les terres del Quixot farcides de projectes faraònics abandonats i envoltats d'especulació, en terres ermes on amb prou feines hi creixen males herbes.
Veurem nombroses infraestructures deficitàries i projectes innecessaris que haurem de rescatar amb diner públic. I com si res no hagués passat, coneixerem els nous projectes del Ministeri de Foment, els interessos empresarials i les trames familiars que s'hi amaguen fent negoci al seu voltat i a costa de sobre endeutar l'Estat que els sustenta.
En definitiva, aquest documental pretén denunciar la cultura del "pelotazo" que envolta moltes empreses de l'IBEX 35 i la pròpia concepció de l'Estat espanyol, perquè Espanya no canviarà per molt que ho vulguem. I tot amb un esperit crític. Perquè, ben mirat, amb les autopistes radials, els trens d'alta velocitat, els aeroports i les infraestructures de les tres candidatures olímpiques de Madrid fent aigües per tot arreu, potser no sigui tan estrany que hi vulguin construir la major terminals de contenidors marítims del Sud d'Europa…

Per a què necessitem la vostra col·laboració

Destinarem els diners a desplaçaments, pernoctacions i dietes, també per als treballs tècnics de la producció del documental.

El director: Pere Sánchez

Responsable creatiu d'Alvent Produccions, (Palma, 1985) és llicenciat en comunicació audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i especialitzat en guió i nous formats televisius.
Al llarg de la seva trajectòria ha treballat com a director, guionista, assessor musical i lingüístic, càmera, editor, redactor i presentador a productores com El Terrat o Gestmusic Endemol, i mitjans com, Ràdio Marratxí, IB3 Televisió o Canal 4 Televisió.
Actualment dirigeix i presenta el programa Cuinam amb Pere Sánchez que s'emet cada setmana a Canal 4 Televisió des de 2013. Rigor periodístic i polivalència per una banda, i creativitat i sensibilitat artística per una altra, són els seus trets professionals més característics.
Ha dirigit "La Sibil·la a Brussel·les" (2016), que narra com aquest cant patrimoni de la humanitat pràcticament conservat només a Mallorca i exportat de nou a alguns altres indrets dels Països Catalans, fou cantat a la Catedral de Brussel·les gràcies a una mobilització de la societat civil.
Ha dirigit "LLorenç Moyà, Dard Brillant" (2016). Documental sobre la vida i obra de l'escriptor i activista cultural, Llorenç Moyà. La història amagada d'un dels autors més prolífics de l'Escola Mallorquina.

Calendari previst

El documental es començarà aquesta segona quinzena de juny treballant al territori. Durant el juliol i bona part de l'agost es farà el muntatge. 
Creiem que arribarem al 15 de Setembre per fer l'estrena i entregar les recompenses.

Sobre les recompenses

L'estrena de la pel·lícula es farà en un conegut cinema de Barcelona aproximadament el 15 de setembre.
Respecte al lliurament dels llibres i els vídeos, us demanarem l'adreça un cop acabada la campaña, però també es podrà venir a recollir les recompenses a les oficines del CCN situades al Carrer del Vallespir, 19 - 3a planta - Edifici Octàvia, Sant Cugat (FGC Volpelleres)

+ Informació

Twitter: @CCatalaNegocis