traducció - translate - traducción

30 de set. 2016

We are the world, we are the children #StopCatalanofobia


Benvolgut, o no, Jordi:

Pertet-me que comenci amb unes definicions del rigorós diccionari de la RAE (bé ... que admeti asín, amigovio o papichulo és inspirador, però aquest és un altre tema):

Racismo. Exacerbación del sentido racial de un grupo étnico que suele motivar la discriminación o persecución de otro u otros con los que convive.
Xenofobia. Fobia a los extranjeros.
Homofobia. Aversión hacia la homosexualidad o las personas homosexuales.
Misoginia. Aversión a las mujeres.
Acrofobia. Fobia a las alturas.
Agorafobia. Fobia a los espacios abiertos, como plazas, avenidas, campo, etc.
Catalanofòbia. Ups, la paraula catalanofòbia no és al el Diccionari. Potser és que no existeix. Ha de ser això. Hi ha persones que tenen fòbia a les altures o als espais oberts però no hi deu haver persones amb fòbia als catalans. En absolut. Deu ser un miratge.

Sí, ja ho sé ... tampoc hi consta Bertinosbornefobia, ni belenestebanfobia. De fet, ni tan sols hi consta, en el diccionari de la RAE, el concepte demofobia (i això que és molt habitual a Espanya). I és que el 'postureo' ideològic s'està posant de moda, com fer-se selfies, ballar twerking o no formar govern. Per cert, ja només aspiro a veure Rajoy fent les tres coses alhora.

És molt bonic fer analogies, comparacions, símils, associacions d'idees per desprestigiar els catalans (siguin o no independentistes) i repetir mentides fins que siguin veritat. Perquè la repetició d'idees és molt senzilla. Perquè la repetició d'idees és molt senzilla. Perquè la repetició d'idees és molt senzilla. Perquè la repetició d'idees és molt senzilla. Perquè la repetició d'idees és molt senzilla ...

També és preciós veure la palla en l'ull aliè (i no parlo del Saló Eròtic de Barcelona). Com és meravellós autoproclamar-se no racista i emprar els mateixos mecanismes mentals d'un racista per defensar idees. Perquè, quan parlem de racistes, xenòfobs, homòfobs, misògins o catalanòfobs, quins automatismes mentals creus que tenen en comú? Sospito que, en primer lloc, la simplificació de la realitat. Hola, racista: el davanter centre del teu equip és africà i valores molt el seu talent quan marca un gol. És que aquest ve a jugar i la resta a robar. Molt bé, filòsof. Hola, xenòfob: el teu grup musical favorit és estranger. És que em serveix per aprendre anglès. Però no havíem quedat que en castellà t'entén tothom?

Després, els "fobos" categoritzen aquesta realitat, filtrada de tota complexitat, en petits o grans departaments estancs on situen a les persones. No, perdona, ets andalús perquè vas néixer a Sevilla. Sí, ja ... però és que porto a Catalunya des dels dos anys i ja en tinc cinquanta. A més, em sento català. Perdó? T'has de sentir andalús perquè ets andalús.

Més tard, els fobos troben el seu lloc al món basant-se en el "jo-ells". Si se senten una mica més socials, el seu cercle l'amplien a "nosaltres-ells". Així, es divideix la població en grups i apareixen aquestes precioses frases: "els espanyols són ...", "els catalans són ..." i "els amigovios són ...".

El següent pas per al 'postureo' ideològic és l'insult o el menyspreu: panchitos, moros, sudaques, maricons, feminazis, homenots, catalufos, catalibanes ... Imaginació no els falta als fobos. Però el clímax en aquest procés de construcció de la pròpia identitat és ... tatxan ... tatxan ... l'autonegació. Jo no sóc racista però ... els moros són uns ganduls. Jo no sóc xenòfob ... però cal veure el que roben els romanesos. Jo no sóc homòfob ... però com el meu fill em surti marieta li trobo a casa. O, també, "jo no sóc racista però m'agrada xatejar amb #catalibanes. Em semblen (sic) que tenen una visió Cateta de la realitat ". I és aquí quan sona la preciosa cançó. Ajuntem tots les nostres mans i cantem tots alhora:

When you’re down and out, there seems no hope at all.
But if you just believe there’s no way we can fall.
Let us realize that a change can only come
when we stand together as one.
VINGA, TOTS JUNTS!!! QUE NO US SENTO!!!!
We are the world, we are the children.
We are the ones who make a brighter day
so let’s start giving.
There’s a choice we’re making.
We’re saving our own lives.
It’s true we’ll make a better day.
Just you and me.
Ooooooohhhh Yeahhhhh!!!!

#Àlex_Ribes

Em pots seguir a  Twitter @blogsocietat  Facebook


El llibre del BLOG SOCIETAT ANÒNIMA ja és a la venda en diferents webs (FNAC, La casa del llibre, Laie, Amazon, p.ex.) i a les millors llibreries (que són aquelles que tenen el llibre, obviament). Si no el trobeu, el podeu demanar al vostre llibreter. 
Font: We are the world, we are the children #StopCatalanofobia | Societat Anònima
Text: Original en castellà

28 de set. 2016

LA WIKIPEDIA DE LA CATALANOFÒBIA S’ESTRENA AMB MÉS DE MIL CASOS



LA BASE DE DADES DE LA CATALANOFÒBIA ANIRÀ DOCUMENTANT TOTS ELS CASOS QUE ES PUGUIN PRODUIR


La Base de Dades de la Catalanofòbia, que compila i classifica episodis de catalanofòbia, acaba de superar el llistó del miler de casos. Concretament, s’hi comptabilitzen 1.016 casos, des de principi del segle XX fins a l’agost d’enguany. La base de dades, desenvolupada amb tecnologia wikimèdia en col·laboració amb VilaWeb, recull tots els casos concrets d’aquest fenomen, coneguts principalment per mitjans de comunicació i internet.
Al banc de dades, cada cas es correspon amb una fitxa detallada a la pàgina, on consten les fonts. Aquesta tasca ingent és encara en procés de construcció. Ara com ara, hi ha disponibles totes les llistes preliminars de casos per dècada i per tipus. A més, per fer-ne difusió, se n’ha fet una anàlisi estatística, a fi d’extreure’n les conclusions que us oferim tot seguit.
El concepte de catalanofòbia hi és tractat des d’una perspectiva àmplia, tenint en compte situacions que han afectat o perjudicat persones o entitats pel simple fet d’haver emprat el català, de ser catalanes i de defensar posicions nacionalistes, tant si el concepte de nació s’aplica a Catalunya, com a qualsevol dels territoris de parla catalana o bé el conjunt dels Països Catalans. També hi entren casos de persones que, tot i no enquadrar-se en aquests criteris, han estat titllades de catalanistes. Així doncs, el projecte respon a una doble finalitat: rescabalar la memòria històrica de tots els damnificats per aquesta xacra i alhora esdevenir una eina de recerca útil per als investigadors i font de coneixement per al públic en general.
El fenomen de la catalanofòbia hi és entès com una conseqüència (indesitjada o no) de l’anticatalanisme polític, d’arrel espanyolista, però també francesa i jacobina. És a dir, lluny de tractar-se d’un problema merament psico-social, aquesta qüestió és d’arrel eminentment ideològica. Per mirar de reforçar aquesta perspectiva, també s’ha intentat recollir, tant com ha estat possible, les manifestacions discursives de caràcter catalanòfob adreçades contra determinades persones o bé contra determinats col·lectius (catalans, nacionalistes catalans o valencians, partits o entitats nacionalistes, independentistes, etc.). En definitiva, allò que més recentment s’ha anomenat el ‘discurs de l’odi’ (hate speech), autèntic cultiu de conductes d’intolerància i discriminació.
La catalanofòbia en dades
La major part dels més de mil casos registrats (68%) corresponen al segle XXI: el 25,7% a la primera dècada i el 42,3% entre el 2010 i l’agost del 2016. A més de l’evident detonant que significa el procés sobiranista en curs al Principat, hi ha també una raó metodològica. Com que la compilació de dades s’ha fet sobretot per internet, el nombre d’informacions d’anys recents és més gran. Ultra això, la proliferació de xarxes socials i de mitjans de comunicació digitals ha fet que fos més fàcil tant de produir-se casos nous com de detectar-los i denunciar-los públicament.
Sigui com vulgui, gràcies a la web i a publicacions diverses també s’han pogut recuperar molts casos dels anys setanta (16,8%) produïts sobretot al País Valencià, quan s’hi visqué la coneguda ‘batalla de València’. El nombre de casos de totes les dècades del segle XX que s’hi han inclòs és significativament menor. Tot i que molts tenen una gravetat difícil de mesurar, s’hi han inclòs els que tenien una especial significació, per a donar una perspectiva històrica al projecte.
wikicatalanofobia 1
Al gràfic es fa palès com els valors més alts de tota la sèrie històrica són el 2013 i el 2016 (del gener a l’agost), amb 79 i 84 casos, respectivament. Són nombres que superen de molt anys anteriors. A més del testimonial pic del 1939 –any de l’ocupació franquista a Catalunya– (17 casos) i del 1978, amb la batalla de València en ple apogeu (55 casos), el gràfic mostra la crescuda i l’empitjorament de la catalanofòbia al segle XXI en tres cicles consecutius. Entre el 2002 i 2006, la mitjana fou de 20 casos anuals. Entre el 2007 i el 2011, 41 casos per any. Als darrers cinc anys de la sèrie, però, es registrà una escalada de la catalanofòbia sense precedents. Entre els 2012 i el 2016, la mitjana és, de moment, de 73 casos l’any.
wikicatalanofobia 2
Aquest gràfic mostra una anàlisi temporal des del gener del 2012 fins a l’agost del 2016. Durant aquests 56 mesos, la mitjana fou de 6,5 casos mensuals. Aquesta tercera onada de catalanofòbia del segle XXI comença pròpiament a mitjan 2012. L’octubre d’aquell any fou quan hi hagué més registres (13 casos), fins al març i al juliol d’enguany (16 casos). Juntament amb aquests tres mesos, hi hagué un total d’onze mesos en què s’arribà quasi a la desena. D’aquests, el punt culminant fou el mes d’octubre en tres anys (2012, 2014 i 2015), el març i l’agost dues vegades (2015 i 2016) i l’abril dues més (2013 i 2014). També sobresortí el mes de febrer del 2014. Tot i que no es poden fer gaires generalitzacions, pels biaixos esmentats, sembla que del baix nivell del primer semestre del 2012 i els punts crítics dels mesos del 2016 se’n pot inferir una clara tendència a l’alça en la sèrie temporal analitzada.
wiki catalanofobia gràfic 3
La casuística és ben variada, com es desprèn de la classificació d’aquest gràfic. Cinc formes de catalanofòbia responien al 53,1% dels registres: el vandalisme contra entitats (16,6%), la discriminació lingüística oral (15,2%), el discurs de l’odi fora d’internet (8,7%), les intimidacions i amenaces (6,9%) i l’atac contra la integritat física (6,1%). Tanmateix, el 50% restant dels casos es disgrega en 31 formes diferents de catalanofòbia i per aquesta raó és recomanable de temptejar alguna mena d’agrupació classificatòria per extreure’n una visió de conjunt més completa.
wiki catalanofobia gràfic 4
WIKI CATALANOFÒBIA GRÀFIC 5
En la tipologia proposada als gràfics de sobre es pot observar que el 43% dels registres de catalanofòbia responen a hostilitats contra persones o entitats, el 20% al conjunt de la discriminació lingüística, el 17% a casos de discurs de l’odi (incloent-hi el ciberodi), el 13% a la repressió de símbols (especialment d’estelades i del CAT a la matrícula) i el 7% a uns altres factors que fan de més mal classificar (com ara el boicot comercial i la repressió a manifestacions catalanistes).
WIKI CATalanofòbia gràfic 6




WIKI CATALANOFÒBIA GRÀFIC 7
Als gràfics precedents, s’hi constata com la presència d’aquests grans grups ha variat en el curs de les dècades. Si als anys 1970, les hostilitats contra persones i entitats abastaven un 75% dels casos, el quadre s’ha anat diversificant considerablement. Als anys 1990 emergeix la denúncia de la discriminació lingüística, que entre el 2010 i el 2016 ja és el principal factor de catalanofòbia, amb el 30% dels registres. Les hostilitats tenien un gran pes encara a la primera dècada del segle XXI (56%), però després recularen a la segona posició (24%). No pas gaire lluny del discurs de l’odi (22%) i de la repressió als símbols (19%), que irrompen amb força en la dècada present, quan ocupen respectivament la tercera i la quarta posicions.
Anàlisi territorial
wikicatalanofobia 8
Si bé quan es parla de catalanofòbia solem pensar en Catalunya i en el conflicte político-territorial amb Espanya, l’anàlisi evidencia que més de la meitat dels casos s’han registrat al País Valencià (55%). El Principat hi ocupa la segona posició, amb el 24% dels casos, seguit de lluny pels casos de la resta de l’estat espanyol (9%). A les Illes s’hi han detectat el 5% dels casos i a internet (sense determinar-ne la procedència), el 4%.wikicatalanofobia 9
Es fa palès que els casos provinents del País Valencià han predominat sobre la resta, durant les dècades dels anys 1970, 1980, 1990 i 2000. Però aquests darrers set anys, per primera vegada, han estat superats pel Principat, que ja anaven creixent des dels anys 2000. Els casos a la resta de l’estat espanyol també han tingut un creixement fort aquests últims anys, mentre que a les Illes ara pràcticament es manté el mateix nivell que a la primera dècada del segle XXI.
wikicatalanofobia 10
Desglossant les dades per províncies i per comarques dels Països Catalans, s’observa com la majoria dels casos coneguts i amb informació suficient es concentren en les unitats més poblades. La demarcació de València (453 casos) gairebé triplica els registres de la de Barcelona (164) i la mateixa proporció es manté entre aquesta i les Illes Balears (56) i Alacant (50), respectivament. A una certa distància, apareixen Girona (35) i Castelló (29), seguides per Lleida (16) i Tarragona (15). Finalment, trobem 8 registres corresponents a les comarques de la Franja, a la província d’Osca.
wiki catalanofóbia gràfic 11 12
Per comarques, al País Valencià s’observa com la ciutat de València concentra 56% dels casos coneguts. Si hi afegim les tres comarques de l’Horta (16%) la xifra representa el 71% dels casos. Llevat d’això, pràcticament només resta comentar la presència a la Safor (5,3%), a l’Alacantí (3,8%), la Ribera Baixa (3,6%), la Plana Alta (2,6%), el Baix Vinalopó (2,4%) i la Ribera Alta (1,7%).
Al Principat de Catalunya, la concentració també és força notable. El Barcelonès acumula el 44% dels casos coneguts, seguit de lluny per l’Alt Empordà i el Maresme (8,1% respectivament) i el Vallès Occidental (7,2%). En un altre nivell, apareixen els registres de les comarques del Gironès (3,1%), el Bages (2,7%), el Vallès Oriental (2,7%), l’Alt Urgell (2,2%), el Baix Camp (2,2%), el Baix Llobregat (2,2%), Osona (2,2%), el Segrià (2,2%), la Selva (1,8%) i el Tarragonès (1,8%).
wikicatalanofobia 13
A les Illes, el predomini absolut és per a la comarca de Palma (60%), seguida per Menorca, Migjorn, el Pla de Mallorca i Raiguer, que registren cadascuna el 8% dels casos coneguts. Finalment, la Serra de Tramuntana (6%), Llevant (2%) i Eivissa tanquen la classificació dels casos coneguts i amb prou informació.

Base de Dades sobre la Catalanofòbia (B.D.C.)

Benvinguts a la B.D.C., la Base de Dades sobre la Catalanofòbia.

CONTINGUT

QUÈ ÉS?

La B.D.C. és un ambiciós projecte –actualment en construcció– que pretén recopilar i classificar incidents que han ocorregut al llarg de la història contemporània, fonamentalment amb una motivació catalanòfoba. Abordem aquí aquest concepte des d’una perspectiva ampla, incloent-hi situacions que han perjudicat persones o entitats pel simple fet d’emprar el català, de ser catalans o de defensar postures nacionalistes, sigui des d’un marc que considera Catalunya una nació, sigui des de qualsevol dels territoris de parla catalana o bé del conjunt dels Països Catalans. Així doncs, aquest projecte respon a una doble finalitat: rescabalar la memòria històrica de tots els damnificats per aquesta xacra i alhora esdevenir un instrument útil de recerca per als investigadors. Pel seu format pràctic, però, també aspira a convertir-se en una font útil de coneixement per al públic en general.
El fenomen de la catalanofòbia s’entén aquí com una conseqüència (indesitjada o no) de l’anticatalanisme polític, d’arrel espanyolista (però també francesa i jacobina). És a dir, lluny de tractar-se d’un problema merament psicosocial, entenem que aquesta qüestió té una arrel eminentment ideològica. En aquest sentit, i per mirar de reforçar aquesta perspectiva, també hem procurat de recollir, tant com ha estat possible, les manifestacions discursives de caràcter catalanòfob dirigides contra determinades persones, en particular, o bé contra determinats col·lectius humans en general (catalans, nacionalistes catalans o valencians, partits o entitats nacionalistes, independentistes, etc.). És a dir, allò que recentment s’ha anomenat ‘discurs de l’odi’ ( ‘hate speech’), autèntic cultiu de conductes d’intolerància i discriminació.

CATALANOFÒBIA I VALENCIANOFÒBIA

És pertinent d’aclarir que el concepte emprat aquí de catalanofòbia abasta també la denominacióvalencianofòbia, entesa com l’aversió pel valencià, pel País Valencià o bé per les manifestacions del valencianisme com a fenomen ideològic de caire nacionalista. És a dir, es consideraran equivalents les expressions catalanofòbia i valencianofòbia, més encara si es té present que històricament l’anticatalanisme al País Valencià, en general, ha titllat de ‘catalanistes’ o de ‘pancatalanistes’ tots els qui han tractat de dignificar la llengua pròpia dels valencians.
Des de les seves primeres aparicions al País Valencià, al començament del segle XX, l’anticatalanisme fou una forma –particularment eficaç– d’antivalencianisme i d’antinacionalisme valencià. I és que aquell “s’explicaria com una reacció estratègica del nacionalisme espanyol contra el valencianisme emergent, per “ofegar-lo” (Cucó, 2002: 12; citat a Flor, 2011: 65-66).[1]. Talment,anticatalanisme i antivalencianisme tingueren el mateix origen, la mateixa finalitat, i esdevingueren pràcticament indestriables. Val a dir que, en aquells temps, l’anticatalanisme era “conjuntural, amb una acció ben limitada en tots els aspectes com limitada era també, per descomptat, la influència del valencianisme polític, tot i que aquest començava a anar guanyant protagonisme” (Viadel, 2009, 49).[2]
No fou fins a les acaballes de la dictadura franquista, amb l’eclosió del neovalencianisme, que l’anticatalanisme reaparegué al País Valencià. Durant la transició, reviscolà amb tanta virulència que esclatà un enfrontament civil entorn de dos discursos que aspiraven a l’hegemonia de la identitat col·lectiva de la societat valenciana i dels seus símbols. Aquest conflicte s’anomenà la batalla de València (1975 a 1981), per bé que fou més un linxament (contra els neovalencianistes i l’esquerra antifranquista) o una guerra, segons com es miri –atesa l’extensió temporal– que no pas una batalla. En qualsevol cas, l’anticatalanisme de la transició al País Valencià sí que tingué conseqüències cabdals, condicionà l’assoliment de l’autonomia per un via de segona (l’article 143 de la Constitució) i en rebaixà les perspectives d’autogovern. Durant aquest període, la violència política de l’extrema dreta i de l’emergent moviment blaver fou tan present que aquí hom ha decidit d’incloure-hi tots els casos dels quals es té constància, amb independència de si tingueren una clara connotació anticatalanista o no.
Val a dir que l’anticatalanisme –especialment al País Valencià, però no solament– ha estat pròdig a l’hora de llançar l’anatema de “catalaniste” a qui convingués, anatema que s’ha estirat segons com ha convingut (2011: 183). Fins i tot alguns dels polítics que més han fet servir l’anticatalanisme com a estratègia electoral, en certs contextos, n’han estat acusats. Aquests casos també han estat inclosos en aquest treball, com a bona mostra de fins on pot arribar aquest fenomen. I és que, com afirmà Jordi Borràs recentment en un piulet: «”Cría cuervos y te sacarán los ojos”. Sembra anticatalanisme que recolliràs catalanofòbia. No falla»[3].

 QUINES INFORMACIONS CONTÉ LA B.D.C?

A la Base de Dades sobre la Catalanfòbia (B.D.C.), les unitats d’anàlisi seran els casos en què s’hagin vist afectats els drets individuals de persones (físiques o jurídiques) pel fet de ser víctimes de catalanofòbia o bé les narracions que hagin atiat el discurs de l’odi en aquest sentit. Cada un d’aquests casos es correspondrà amb una fitxa. En aquestes fitxes, a més d’una narració dels fets, de les declaracions, amb les conseqüències i observacions pertinents, es detallaran un seguit d’informacions corresponents a la datació, localització, dades de la víctima, dades de l’autor, classificació del cas (tipologia) i detall dels comportaments violents o delictius. Finalment, també es referiran les fonts consultades.
Per a veure detalladament tot els camps amb les variables i categories, visiteu la pàgina wiki:Estructura de les fitxes de la B.D.C.

COM ES FA SERVIR?

Si voleu accedir a totes les fitxes de la B.D.C., ho podeu fer a la pàgina següent:
Llistes de casos de la B.D.C segons ordenació temporal i classificació tipològica
Altrament, també podeu accedir-hi directament amb el cercador que trobareu a la part superior a la dreta (botons ‘Vés-hi’ o ‘Cerca’). S’hi ha d’especificar alguna paraula clau continguda en el text de la fitxa. Perquè tot vagi bé, s’han de respectar les formes d’accentuació normatives. Les majúscules i minúscules, és indiferent. A tall d’exemple, si voleu saber els casos ocorreguts a Mataró, tan sols heu escriure el nom d’aquest municipi (amb accent) i prémer el cercador. La wiki ens retornarà les fitxes on apareix exactament citada aquesta paraula en el text de totes les fitxes de la B.D.C. Si la paraula clau també consta en el títol de la pàgina, el cercador ens ho farà saber, tot discriminant “Coincidències de títol de la pàgina” de “Coincidències de text de pàgina”.
Si volem fer una cerca més refinada, amb criteris de recerca diferents, hem d’aplicar la mateix lògica. Sigui com vulgui, per a treure’n el màxim profit recomanem de conèixer amb més criteri les variables i categories de tots els camps amb què ha estat classificada la informació (visiteu novament la pàgina wiki de l’Estructura de les fitxes)
Si, posem per cas, digitem exactament “1970s” ens referirem a tots els casos ocorreguts a la dècada dels anys setanta, i no pròpiament a l’any “1970”. Si digitem “discriminació lingüística”, la wiki ens retornarà tots els casos de discriminació lingüística, tant si és oral, com si és escrita, o d’altres situacions anàlogues per qüestions de llengua. Un coneixement més profund sobre els criteris amb què s’ha construït aquesta base ens ajudarà a treure’n el màxim rendiment.

27 de set. 2016

Carta a un amic unionista



Estimat amic que no entens el moviment independentista, saps que t'estimo i per això permet-me que faci algunes reflexions per tal que ens entenguem millor i no redueixis l'independentisme català a un problema d'identitats.

Volem governar-nos nosaltres, punt. Ni vull que ningú parli català per collons, ni que deixi de parlar en castellà, això sí, vull que em respectin a mi com jo respecto als altres. No vull trencar el meu DNI espanyol si no m'hi obliguen, però si m'obliguen a triar, vull el meu DNI català. No vull que deixin de venir els aragonesos a banyar-se al Delta de l'Ebre, però que quan vinguin no em toquin els collons per sentir-me parlar amb la meva filla en català, de la mateixa manera que no me'ls toquen quan em senten parlar en francès o en anglès amb algun guiri que s'ha perdut tot i Google maps.

La meva mare és sevillana i el meu pare lleonès, i et puc assegurar que la majoria dels independentistes ens assemblem més a David Fernández, de la CUP, que a Artur Mas. El cas és que pocs són els que tot i voler la independència, ens sentim nacionalistes o catalanistes, perquè en realitat ens sentim d'allà d'on som ben rebuts. Una bandera no és més que un drap de colors, i t'asseguro que quan això acabi, trec la meva del balcó.

No ens creiem millors que ningú per l'atzar d'haver nascut catalans i ens encanta viatjar, la majoria tenim família i amics repartits no solament per mitja Espanya, si no per mig món, i som independentistes perquè estem farts. Sí, farts.

Farts d'un país incapaç de trencar els llaços amb el franquisme i el feixisme; fart que no s'hagi anat més enllà d'una simple operació cosmètica per poder formar part dels organismes internacionals.

Fart de viure en un país on no existeix la separació de poders, on jutges i banquers s'asseuen a taula amb polítics per fer-se jocs i regles a mida,  a costa teva i meva.

Fart d'aquesta fal·làcia que a l'escola catalana no se sent parlar castellà, quan és a l'inrevés, ja que tot i la llei de política lingüística, al pati, a la porta i al carrer, a penes es parla català. I no és que no es llegeixi literatura castellana, és que no es llegeix res cony! ni en català ni en basc ... els xavals no llegeixen ... i això que es discrimina el castellà és simplement mentida i ningú que visqui la realitat de qualsevol escola catalana pot mantenir aquesta fal·làcia ni cinc minuts.

Fart que creuar Catalunya per anar de casa meva al meu curro em costi gairebé 20 € en peatges, mentre de Sant Fernando a Finisterre es pot anar per autovies gairebé tot el camí i sense pagar un puto 'duro'.

Fart que si opto pel tren, en arribar a Tarragona hi hagi trams on només hi ha una sola via (dos miserables rails) per als dos sentits (nord i sud) i que hem de compartir passatgers amb mercaderies. Fart d'anar en trens dels anys 70 que després de 150 km ens deixen les esquenes com si s'hagués jugat tota la tarda de defensa en els Dallas Cowboys. I no exagero un pèl.

Fart que, tenint més indústria que ningú, i que que per les nostres carreteres i autopistes transcorre tot el trànsit de mercaderia de fruita i hortalissa que cada dia va i ve d'Almeria i el País Valencià cap a Europa ens proposin esperar dos anys més per al corredor del Mediterrani i que a sobre el vulguin fer passar per Madrid o Saragossa ... fart de tenir un aeroport punter i del tot capat per tal de beneficiar Barajas; fart d'operacions amb empreses privades com el projecte Castor davant de la costa del Delta, i que a sobre haguem d'indemnitzar a Florentino ... i encara hi ha més, i ho saps, i no és just.

I què ha passat? perquè hem dit prou ara, just ara?

En realitat ha passat a Madrid, no aquí. El PP carregà contra els catalans ("polacos" diuen) fent campanya contra l'Estatut d'Autonomia i trobà en això la traca perfecta per fer soroll i no parlar de res més. Fart que després de quatre anys d'haver estat ratificat aquest pel vot del poble, fos tombat per un Tribunal Constitucional caducat, desligitimitat i sota sospita. I la resta, ja ho saps, la gran manifestació del 2010, la del 2012, la via Catalana, la V, la Meridiana ... i t'asseguro que fan mandra les manis històriques cada any, però quan són necessàries, quan se sent que ens passen el corró per sobre, o es fa això o et tires a la muntanya amb un trabuc.

Què ha fet Madrid des de la seva posició de garant dels meus drets? Amenaçar, insultar, mentir, prohibir ... entretant, els ha sobrat temps per a Gürtels, ERES, Púniques, i tot ben amanit amb tot tipus de prohibicions i suspensions; és a dir: el govern i l'estat no han parat de generar independentistes a cada declaració o a cada decisió.

L'infame Wert volent espanyolitzar-nos, la prohibició de fer un referèndum, les querelles pel 9N, la suspensió de la llei de Pobresa Energètica per garantir llum, aigua i gas en llars sense ingressos, la prohibició per instal·lar legalment un panell solar en base a normatives absurdes i de posar impostos al Sol (sí, el que llegeixes), la suspensió de l'impost als Dipòsits Bancaris i Fons d'Inversió ... etc.

Espanya no té solució, o potser sí, però nosaltres, els independentistes, després de 300 anys d'intentar-ho com a regionalistes primer i autonomistes més tard, ja hem perdut l'esperança que l'estat ens accepti tal i com som, perquè vist el que hi ha, hem decidit que, hores d'ara, és més fàcil construir un país nou que arreglar aquest.

Sembla que només hi hagi arguments viscerals per oposar-se a la independència. No em serveixen els legals quan la Constitució es reforma per pagar el deute en una setmana mentre que la resposta a la petició d'un referèndum -fins a divuit vegades-, és "no se puede negociar fuera de la ley".

No em serveix l'argument que la independència no solucionarà les coses, per què només espero que la independència permeti que puguem dotar-nos d'eines que sí que ho facin i que solucionin aspectes que 30 anys de transició no han arreglat; com anul·lar d'una vegada els judícis sumaríssims del franquisme.

Els vincles històrics tampoc em serveixen ... la història és una cosa viva i s'escriu en el present; el que ens uneix ens seguirà unint sempre, en canvi, el que ens separa només pot deixar d'existir si marxem.

Les xifres que alguns donen del dèficit de Catalunya, de les pensions, de si ens morirem de fam ... no són certes, forma part de la tàctica de la por ... perquè si la independència fos dolenta per a Catalunya, n'estic convençut  que ja ens l'haurien donat.

Amb tot l'afecte, i esperant que m'entenguis, amic meu: separats, estarem molt millor.

Font: rebut per whatsapp, sembla que respon a una carta al director publicada a El Periódico en les setmanes anteriors al setembre del 2015.

26 de set. 2016

Les infraestructures de la vergonya: Madrid no sap què fer amb recintes destinats als JJOO


La candidatura de Madrid es va presentar fins a tres vegades consecutives per ser seu olímpica. Concretament van ser els anys 2012, 2016 i 2020. Totes les va perdre. Però el fervor madrileny va portar a començar a construir infraestructures esportives milionàries sense abans de tenir el bat al sac i ben lligat. Ara, dos grans recintes resten abandonats amb un futur incert i representen més de 8.000 milions d'euros malbaratats.


Dels creadors de les radials desatrosses a Madrid, ara arriben les infraestructures esportives fantasma a la capital espanyola. La gran frustració i enveja del Madrid en vers Barcelona per ser seu olímpica va portar a la capital d'Espanya a presentar-se fins a 3 vegades, totes perdudes. A més, va començar a construir dues grans infraestructures ara abandonades i parades, amb un cost total d'uns 8.000 milions d'euros.
 
Estadio La Peineta
 
Aquest estadi s'havia de convertir en un dels símbols del Madrid olímpic. Es va arribar a inaugurar l'any 1994 ja amb el somni olímpic a l'horitzó però es va acabar abandonant el 2004 per una remodelació que s'ha quedat a mitges durant molts anys. Es tracta del Estadio La Peineta i que ara es buscarà la fórmula per convertir-se en l'estadi de l'Atlètic de Madrid.
 
Això és així perquè hi va haver un acord subscrit per qui fou l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón i Enrique Cerezo, encara avui president de l'Atlètic de Madrid al desembre del 2008 que deia que després dels jocs l'equip blanc i vermell es quedaria amb l'estadi a canvi de mantenir-lo.
 
En aquest últim cas, l'ATM podia triar entre ser exigir indemnitzacions o instar la pròrroga de la concessió dels terrenys durant 75 anys (termini legal màxim) sense haver de pagar res, ja que l'Ajuntament entenia que construir l'estadi era suficient pagament.


Centro acuático
 
El Centro Acuático havia de ser una de les joies de la corona. Ara mateix presenta un estat fantasmagòric i decadent. Es tracte d'una megaestructura que ha quedat a mitges pensat per ser una de les seus de les proves de natació, salts i waterpolo a les candidatures olímpiques del 2012, 2016 i 2020. El preu total d'aquesta obra va superar els 120 milions d'euros. Les obres es van abandonar definitivament el juliol del 2010 i avui, més de sis anys després, segueix igual.
 
El Centro Aquático havia de ser gestionat per una empresa privada que s'ocuparia de córrer amb les despeses i, a canvi, rebre els beneficis derivats de la seva explotació. No obstant això, al no haver construït gairebé res i no tenir ja un objectiu esportiu determinat, les entitats locals i de la Comunitat de Madrid tenen una patata calenta que hauran d'estudiar què fer-ne i quins possibles usos faran més viable la privatització d'aquesta construcció. Mentre ho decideixen, les despeses corren a compte dels madrilenys.

Font: Les infraestructures de la vergonya: Madrid no sap què fer amb recintes destinats als JJOO ! directe!cat

25 de set. 2016

Estimats i entranyables senyors i senyores blavers i blaveres



Dissabte, 24.9.2016

Estimats i entranyables senyors i senyores blavers i blaveres:
 
Em digueu sovint, entre desolats, preocupats i indignats, que esteu farts d’aguantar els catalans i els catalanistes que volen imposar-vos una llengua que ni és la vostra, ni l’enteneu, ni té res a veure amb el sacrosant idioma valencià que, com tot ‘lo’ món sap, ja parlaven els ibers, Adam i Eva i, amb tota probabilitat, Déu, Nostre Senyor, allà dalt, del Cel estant.

Jo, entre afligit i capficat, he decidit llançar-vos un ajut per tal d’esmenar tanta injustícia lingüística, tanta incomprensió i tanta barra que tenen aqueixos perversos i pèrfids catalans i els seus acòlits i exegetes. No siga cosa que un dia vos ensopegueu amb un (o uns, o unes) i no sigueu capaços d’entendre’ls ni un borrall. Sí, ja sé que al Sr. Jordi Pujol no se li sol comprendre res, sobretot, quan té la mala pensada de parlar en castellà; però, si més no, podríem aspirar a desxifrar els complicats exabruptes d’un Xavier García Albiol, sentenciant i amenaçant i pronosticant des d’allà dalt la trona, o d’un Albert Rivera Díaz, el paradigma de tots els penells dels campanars.

Sóc un sentimental, què hi farem! Un sentimental altruista i amatent.

No és res més el que em propose fer tot seguit; és, simplement, això, unes breus i amenes lliçons del lèxic català; aqueix indesxifrable, incomprensible i ridícul dialecte, no sabem ben bé si del llatí, del francés o d’algun argot extraterrestre. Personalment, jo em decante per la teoria de la seua procedència infernal. Si fa no fa, per les immediacions d’on Llucifer Puigdemont sol fer les seues partides de truc totes les nits, rodejat de foc, amb bruixes, maçons, rojos i separatistes. Almenys això és el que afirmen alguns prestigiosos lingüistes, d’aqueixos que abunden tant per les rodalies de la ciutat de València i de totes les tavernes, ‘baretos’ i ‘pafetos’, sobretot a partir de la tercera cassalla.

 A veure, esmoleu els vostres cervellets i pareu atenció:

Els catalans tenen la curiosa mania de dir-li a la finestra, finestra; al cel, cel; a la muntanya, muntanya; al núvol, núvol; al cap, cap; al front, front; a l’ull, ull; a l’orella, orella; al braç, braç; a la mà, mà...

Aneu memoritzant, si us plau. Ja sé que és difícil i complicat, però estic segur que amb una mica d’esforç i aplicació, ho podeu aconseguir.

 Continuem:

Al genoll... no vos ho podeu ni imaginar. Són més “raros” aquests catalans! Al genoll li diuen genoll; vos ho jure!

 I al peu, que com li diuen al peu? No em creureu pas! Doncs pareu les orelles. Al peu li diuen PEU! I als dits, dits. I al colze, colze. Que sí, ja sé que és un parlar molt estrany i estrafolari, però aqueixa és la curiosa i divertida realitat.

Però encara no he acabat, no! Perquè resulta que a l’ungla li diuen ungla –nyas, tasta!– , i al gos, gos, i al gat, gat, i al cavall, cavall, i al renoc, renoc, i al borinot, borinot.

I també tenen paraules tan insòlites com carxot, calbot, punyada, clatellada, cap de ruc.
I ja per a finalitzar. Sabeu com diuen els catalans i els catalanistes als testicles? Doncs COLLONS. I això és el que vos volia dir de bon principi. Que res, que ja ho teniu bé i ja està bé de tocar-nos els ‘daixons’ (eufemisme de collons) amb les vostres quimeres quimeroses. Deixeu de fer la guitza, collons!

 Au. Ja teniu ací una classe brevíssima de filologia catalana. Espere que us haja agradat.

Passeu-ho bé. De res. Au, cacau!




23 de set. 2016

EL MÓN SEGONS DONALD TRUMP


Jordi Palmer 

El món està fet d’estereotips, o així ho entén l’artista búlgar Yanko Tsvetkov, un especialista d'articular mapamundis a partir de les fílies i fòbies de personatges o col·lectius. Una de les seves últimes obres és el mapa del món a partir de la particular visió política de Donald Trump.
En aquest mapa, a més d’indicar on són situades les diverses Torres Trump escampades arreu del món, es reflecteix la particular visió del món del candidat republicà a la presidència dels Estats Units, un planeta on fora de les fronteres dels Estats Units no hi ha gairebé res més que violadors, terroristes i noies sexis.

Més enllà de l’humor gruixut, el mapamundi fa aflorar les pors davant la possibilitat que el país més poderós del món pugui arribar a ser governat per un personatge amb aquest tipus de visió geopolítica.

22 de set. 2016

Llista de casos de Catalanofòbia: Apologia de la violència i de l'ús de la força


Apologia de la violència contra els catalanistes

1978 Juny Brou de cultiu de l'odi en els preparatius del primer gran acte de mobilització blavera
1981 Octubre El GAV practica el discurs de l'odi poc després del doble atemptat amb bomba a la casa de Joan Fuster
1981 Desembre Pintada vexatòria contra Sanchis Guarner el dia del seu funeral
1983 N.I. Unió Valenciana publica un "manual amb imatges d'incitació a la violència contra professors de valencià
1994 Octubre El GAV convida a ser intolerants amb aquells que defensen la unitat de la llengua
(Dècada de 1990s) N.I. Una secció d'escrits anònims del diari Las Provincias és farcida de comentaris d'incitació a l'odi contra els 'catalanistes'
2002 Octubre El GAV fa apologia del terrorisme reivindicant l'atemptat contra Sanchis Guarner
2005 Maig Ultres de la penya Yomus fan apologia de l'assassinat de Guillem Agulló i intimiden i acorralen jogadors del València CF
2007 Desembre El GAV atia el discurs de l'odi contra professors d'institut titllats de "catalanistes"
2009 Març El GAV atia el discurs de l'odi contra un professor per considerar-lo catalanista
2013 Abril El president de NNGG del Partit Popular a Burjassot, José Manuel Molins, fa burla de Guillem Agulló i les causes de la seua mort en el XX aniversari del seu assassinat
2016 Maig Una política de Ciutadans es "diverteix" a twitter amb usuaris que proposen "degollar" polítics d'ERC
2016 Juliol Un twitaire es lamenta que no hi hagi un atemptat contra els diputats del Parlament

Apologia de l'ús de la força contra Catalunya

1907 Desembre "La correspondencia militar": El problema catalán no se resuelve por la libertad (…) sino por el hierro y por el fuego"
1931 N.I. El setmanari feixista "La Conquista del Estado" considera "fusilable" al president Macià i apel·la al "problema catalán" (en clara alusió al "problema jueu")
1936 Octubre Maldonado i Millan Astray: "¡Cataluña y el País Vasco, el País Vasco y Cataluña, son dos cánceres en el cuerpo de la nación! ¡El fascismo, remedio de España, viene a exterminarlos, cortando en la carne viva y sana como un frío bisturí!"
2011 Octubre Peces Barba fa apologia de la coerció contra Catalunya
2012 N.I. Creen una pàgina a Facebook des de la que es celebra la destrucció de simbologia independentista
2013 Gener Leguina insinua la necessitat d'una intervenció coercitiva a Catalunya
2014 Setembre Declaracions catalanòfobes d’un alcalde del PP
2014 Octubre El col·letiu Drets denúnica els discursos d'incitació a l'odi de formacions d'ultradreta a Montjuïc
2014 Octubre L'ex-portaveu del govern del PP, Miguel Ángel Rodríguez afirma que “a Mas li aniria bé que l'afusellessin”
2014 Octubre L'expresident de la Comunitat de Madrid, Joaquin Leguina, piula a Twitter que Mas "vol fer-se el màrtir com Companys"
2015 Març Insults contra els independentistes a Alerta Digital arran de la final de Copa del Rei
2015 Agost Un trending tòpic a Espanya demanant la presó d'Artur Mas per haver posat les urnes al 9N
2016 Febrer "Per Espanya mato jo Mas, Piqué o qui sigui": Escàndol per la desfilada falangista amb canalla al carnaval de Santoña
2016 Març El Síndic de Greuges es queixa que la justícia no ha obert ninguna causa contra els que "fusilarien a Mas"
2016 Març L'expresident de la Junta d'Extremadura, Ibarra, amenaça el diputat d'ERC, Joan Tardà, en un acte a Sevilla

Banalització nazisme

1978 N.I. Un escriptor valencià sosté la tesi de la vinculació entre catalanisme i nazisme
(Dècada de 1980s) N.I. N.I. González Lizondo equipara catalanisme amb nazisme
1997 Maig Un articulista de l'ABC compara el catalanisme amb el nazisme
2005 Febrer Un articulista de l'ABC compara Carod Rovira amb Hitler i Puigcercós amb Goebbels
2005 Octubre El portaveu del Consell Valencià equipara les pretensions de la Generalitat de Catalunya amb l'annexionisme nazi
2006 Desembre Un articulista de l'ABC augura una potencial persecució nazional-catalanista contra els irredempts
2008 Juny El coordinador d'UPyD a Catalunya considera la inmersió lingüística com una versió de la kulturkampf nazi
2009 N.I. Un escriptor defensa la tesi que el nacionalisme català és una doctrina racial i que Pujol fou adoctrinat per professors nazis a l'escola alemanya
2012 Octubre Pedro J Ramírez equipara la iniciativa d'omplir el Camp Nou amb una gran senyera amb el nazisme
2012 Octubre Margallo compara el catalanisme amb els nacionalismes totalitaris
2012 Octubre Miquel Roca escriu un article demanant no comparar més catalanisme amb nazisme
2012 Octubre Un regidor del PP de Rubí associa la independència amb el nazisme
2012 Novembre Marcelino Iglesias compara El sobiranisme català amb 'l'hipernacionalisme francès i alemany'
2012 Novembre Bono equipara l'independentisme català amb el nazisme
2012 Desembre L'ex-acalde d’A Coruña equipara l'ensenyament del català a les escoles amb la persecució nazi dels jueus
2013 Març Ibarra compara Mas amb Hitler i Mussolini
2013 Abril Un reportatge de Telemadrid compara el nacionalisme català amb el nazisme i l'estalinisme
2013 Setembre Rodríguez Ibarra torna a equiparar catalànisme amb el nazisme
2013 Octubre Manifest per la dignitat democràtica dels catalans i contra la banalització del nazisme
2013 Novembre El CAC constata l'abundància de comparacions als mitjans de plantejaments democràtics amb totalitarismes
2013 Desembre Rosa Diez augura un holocaust cas l'independentisme continui atiant l'espiral de l'odi
2013 Desembre Un regidor d'UPyD a Madrid torna a comparar catalanisme i nazisme a twitter
2014 Abril Loquillo compara la situació política a Catalunya amb el nazisme
2014 Octubre El col·letiu Drets presenta una denúncia contra desenes de piluets catalanòfobs
2014 Novembre L'ABC publica una article en què s'equipara el discurs polític del sobiranisme amb el nazisme
2016 Juliol Albert Boadella afirma que 'el que han fet els dirigents polítics catalans és per a un judici de Nüremberg'
2016 Agost Un regidor d'ERC és acusat de nazi per denunciar haver sentit insults catalanòfobs de dos cambrers en un restaurant d'Empuriabrava

Fòbia a la llengua catalana

(Dècada de 1960) N.I. Dámaso de Alonso: "el catalán es un virus del alma"
1991 N.I. La regidora de cultura de València amenaça de retornar a Jordi Pujol els llibres catalans de les biblioteques municipals
2008 Maig El president de Lo Rat Penat declara que el Consell està fomentant el “virus del catalanisme”
2014 Març Insults a la xarxa contra Shakira per cantar en català
2014 Abril Gerard Piqué insultat a la xarxa per expressar el seu condol en català a la mort de Tito Vilanova
2015 Abril Tuits catalanòfobs per la missa en català al funeral per les víctimes de Germanwings
2016 Gener L’ex-batlle de Ciutadella afirma a twitter: «hay que erradicar el catalán y sus agentes portadores»
2016 Març Atacs catalanòfobs contra el locutor del Bayern-Juventus per haver parlat en català
2016 Març Un dirigent del PP considera lamentable i vergonyós que es parli valencià al Senat

Normalització lingüística i totalitarisme

1983 N.I. Un professor és calumniat de pegar una nena per no pronunciar bé una paraula en català
1998 N.I. Vidal Quadras defineix el sistema escolar català com un "inmenso campo de reeducación"
2007 Abril Telemadrid emet un reportatge sobre una suposada marginació del castellà a Catalunya
2008 Juny El coordinador d'UPyD a Catalunya considera la inmersió lingüística com una versió de la kulturkampf nazi
2009 N.I. Un escriptor defensa la tesi que el nacionalisme català és una doctrina racial i la inmersió lingüística la seva màxima expressió
2012 Desembre L'ex-acalde d’A Coruña equipara l'ensenyament del català a les escoles amb la persecució nazi dels jueus
2016 Març Félix de Azua, nou membre de la RAE, afirma que 'l'educació a Catalunya és en mans de talibans'
2016 Març Una eurodiputada de Ciutadans tilla un informe sobre la discriminació lingüística del català de “talibanisme lingüístic”.
2016 Abril El diputat Rabell (CSQEP) titlla de racista i fonamentalista el manifest del grup koiné per la superació del bilingüisme
2016 Juliol Una articulista de El Español compara els qui denuncien la discriminació lingüística contra el català amb la policia moral de l'Irà
N.I. N.I. Convicència Cívica Catalana compara la inmersió lingüística amb la segregació racial als EUA

Font: Llistes de casos de la B.D.C segons ordenació temporal i classificació tipològica - Wiki