La candidatura de Madrid es va presentar fins a tres vegades consecutives per ser seu olímpica. Concretament van ser els anys 2012, 2016 i 2020. Totes les va perdre. Però el fervor madrileny va portar a començar a construir infraestructures esportives milionàries sense abans de tenir el bat al sac i ben lligat. Ara, dos grans recintes resten abandonats amb un futur incert i representen més de 8.000 milions d'euros malbaratats.
Dels creadors de les radials desatrosses a Madrid, ara arriben les infraestructures esportives fantasma a la capital espanyola. La gran frustració i enveja del Madrid en vers Barcelona per ser seu olímpica va portar a la capital d'Espanya a presentar-se fins a 3 vegades, totes perdudes. A més, va començar a construir dues grans infraestructures ara abandonades i parades, amb un cost total d'uns 8.000 milions d'euros.
Estadio La Peineta
Aquest estadi s'havia de convertir en un dels símbols del Madrid olímpic. Es va arribar a inaugurar l'any 1994 ja amb el somni olímpic a l'horitzó però es va acabar abandonant el 2004 per una remodelació que s'ha quedat a mitges durant molts anys. Es tracta del Estadio La Peineta i que ara es buscarà la fórmula per convertir-se en l'estadi de l'Atlètic de Madrid.
Això és així perquè hi va haver un acord subscrit per qui fou l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón i Enrique Cerezo, encara avui president de l'Atlètic de Madrid al desembre del 2008 que deia que després dels jocs l'equip blanc i vermell es quedaria amb l'estadi a canvi de mantenir-lo.
En aquest últim cas, l'ATM podia triar entre ser exigir indemnitzacions o instar la pròrroga de la concessió dels terrenys durant 75 anys (termini legal màxim) sense haver de pagar res, ja que l'Ajuntament entenia que construir l'estadi era suficient pagament.
Centro acuático
El Centro Acuático havia de ser una de les joies de la corona. Ara mateix presenta un estat fantasmagòric i decadent. Es tracte d'una megaestructura que ha quedat a mitges pensat per ser una de les seus de les proves de natació, salts i waterpolo a les candidatures olímpiques del 2012, 2016 i 2020. El preu total d'aquesta obra va superar els 120 milions d'euros. Les obres es van abandonar definitivament el juliol del 2010 i avui, més de sis anys després, segueix igual.
El Centro Aquático havia de ser gestionat per una empresa privada que s'ocuparia de córrer amb les despeses i, a canvi, rebre els beneficis derivats de la seva explotació. No obstant això, al no haver construït gairebé res i no tenir ja un objectiu esportiu determinat, les entitats locals i de la Comunitat de Madrid tenen una patata calenta que hauran d'estudiar què fer-ne i quins possibles usos faran més viable la privatització d'aquesta construcció. Mentre ho decideixen, les despeses corren a compte dels madrilenys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada