traducció - translate - traducción

divendres, 29 de juliol del 2016

ELS PELSMEUCOLLONISTES | Societat Anònima

Els testicles estan sobrevalorats. Almenys a Espanya. Sí, és cert, per a un home és millor viure amb dos que amb cap però, posats a triar, jo prefereixo el cervell. Vegem el que diu la wikiconeguda font d'informació dels blocaires mandrosos: El cervell processa la informació sensorial, controla i coordina el moviment, el comportament, els sentiments i pot arribar a donar prioritat a les funcions corporals homeostàtiques, com els batecs del cor, la pressió sanguínia, el balanç de fluids i la temperatura corporal. No obstant això, l'encarregat de portar el procés automàtic és el bulb raquidi. El cervell és responsable de la cognició, les emocions, la memòria i l'aprenentatge. En poques paraules, el cervell evita que ens fem caca a sobre i és a més l'encarregat que pensem, experimentem emocions, recordem i aprenguem. No són aquestes dues boletes productores d'espermatozoides i testosterona les responsables que assolim la nostra plenitud com a éssers humans. És el cervell.

Dic això perquè tinc la impressió que en aquest país l'expressió "pels meus collons" ha arribat a rang d'escola filosòfica. Hi ha els presocràtics, els sofistes, els humanistes, els racionalistes, els postmodernistes i els pelsmeucollonistes. Aquests es caracteritzen per intentar demostrar al món que ells fan les coses perquè sí, perquè tenen més collons que ningú, perquè són els mascles alfa, perquè si amb el collons poden fotre als adversaris, molt millor. Així, s'imposa la LOMCE perquè sí, pels meus collons. Es construeixen aeroports sense avions, perquè sí, pels meus collons. I a Màlaga s'instal·la un pipi-can damunt d'una antiga fossa comuna de la Guerra Civil perquè sí, pels meus collons. Perquè la sensibilitat, la memòria o la sensatesa, emigren del cervell als testicles en aquest país de pelsmeuscollonistes.

Els que parlen d'unitat són els primers que divideixen. I un comença a estar més que fart de la verborrea sense sentit que es barreja amb actuacions agressives que responen a la testosterona i no als processos cognitius del cervell. Els cadàvers que es troben enterrats en fosses comunes són els morts d'algú. Són els pares, avis o besavis d'algú. Són els pares espanyols, avis espanyols o besavis espanyols d'altres espanyols. Cal recordar-ho perquè sembla que a alguns se'ls ha oblidat. Espanya ha de ser l'únic país del món en el qual una part de ciutadans porta perdent una guerra cada dia des de fa 77 anys. I això hauria d'acabar. El peu que "pels meus collons" aixafa la dignitat de moltes persones ha de cedir espai al cervell, a la memòria, a les emocions.

Àlex

Em pots seguir a
Twitter @blogsocietat i a Facebook