«Catalunya quedaría fuera del euro.»
Alberto Ruiz Gallardón (8-10-2012)
Com cosina germana de l'afirmació anterior, l'expulsió de l'Europa econòmica és també l'altre gran espantall utilitzat per atemorir davant una hipotètica separació de Catalunya d'Espanya. Doncs bé, aquesta afirmació encara és més fàcil de rebatre que la de l'expulsió de la Unió Europea.
Catalunya podria continuar fent servir perfectament l'euro. Són els països els que escullen la moneda, no la moneda la que escull els països. Catalunya pot fer servir l'euro de la mateixa manera que, si li plagués, podria fer servir el dòlar nord-americà o, posats a provocar, reconèixer la reina d'Anglaterra com a cap d'Estat, entrar a la Commonwealth i fer servir la lliura esterlina, la divisa més forta actualment a tot el continent.
No cal anar tan lluny. El 18 de novembre del 2012 un grup d'economistes van publicar a La Vanguardia un article titulat «Independència, euro i Unió Europea». El text té el valor d'anar signat per experts en economia que s'han pronunciat a favor i en contra de la independència, o bé que se'n han mantingut al marge. El document el subscriuen Alícia Adserà, Oriol Amat, Enriqueta Aragonès, Germà Bel, Núria Bosch, Ramon Caminal, Xavier Cuadras, Marta Espasa, Francesc Granell, Modest Guinjoan, Elisenda Paluzie, Alfredo Pastor, Clara Ponsatí, Miquel Puig i Jacint Ros.
Tots ells coincideixen a afirmar que «els països independents poden decidir, de manera estrictament unilateral, que la seva moneda oficial sigui una moneda emesa per un altre país». Es a dir, un país independent té el dret a emetre la seva pròpia moneda. Però és això, un dret, no una obligació. A països més petits fins i tot els convé que no sigui així. Sense deixar l'euro, Andorra o San Marino no tenen moneda pròpia: fan servir la comunitària. Si en volem exemples més exòtics, 16 països africans (que abans tenien el franc francès) tenen moneda pròpia però l'euro com a referència, entre els quals n'hi ha de tan importants com el Camerun, Mali o la Costa d'Ivori. És el cas també de Cap Verd (que abans tenia l'escut portuguès).
Però abans no se'ns acusi de voler-nos comparar amb Montenegro o Togo (que també fan servir l'euro), tornem a 1 article esmentat, escrit a trenta mans. Els professors recorden que «Catalunya té una dimensió econòmica superior a la de molts països europeus que tenen moneda pròpia». És el cas, per exemple, de Dinamarca, que manté la seva corona després que, l'any 2000 i exercint el seu dret a decidir, els danesos rebutgessin renunciar a la seva moneda en favor de l'euro. Tanmateix, el text exposa que «sembla raonable esperar que Catalunya —que ja utilitza l'euro i que naixeria amb la voluntat d'incorporar-se a la Unió Europea— decidís no abandonar-lo».
Efectivament, els ciutadans de l'Estat català podrien continuar comprant les coses amb els mateixos euros que tenen ara a casa o al banc, sense necessitat de bescanviar-los per cap altra moneda. Ah, i tampoc —per si a algú se li havia ocorregut— perdrien valor. Una altra cosa diferent és si Catalunya tindria poder de decisió en els òrgans que gestionen l'euro. Aquesta circumstància sí que va lligada a la pertinença a la Unió Europea, la política. No podria proposar representants al Banc Central Europeu ni assistir a les reunions de l'Eurogrup. Vaja, com fins ara. No hi hauria cap diferència respecte a l'actualitat. Es a dir, que a les monedes d'' 1 euro —per exemple—, a l'anvers hi seguiríem trobant l'l i al revers, un símbol representatiu de cada país de l'Eurogrup, els únics amb capacitat d'encunyació. Per tant, als reversos encunyats per Espanya hi trobaríem la cara del rei Joan Carles I i als reversos encunyats per França el «Liberté, Egali- té, Fraternité». Per cert, a l'anvers (on hi ha 1 1) hi surt tot Europa. Tota. També els 10 països que, com el Regne Unit, no són ni volen ser a l'euro.
Pots seguir tots els capítols també a la pàgina de facebook: https://www.facebook.com/desmentintcaverna
Font:Pots seguir tots els capítols també a la pàgina de facebook: https://www.facebook.com/desmentintcaverna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada