traducció - translate - traducción

dimarts, 15 de juliol del 2014

RÈPLICA A DAGOLL-DAGOM I CATALUNYA RÀDIO

Josep Parramón i Rosa Vergés en un moment de Nocturn per Acordió
l'any 1975
Ahir al programa El matí de Catalunya Ràdio, van entrevistar J. Lluís Bozzo i Anna Rosa Cisquella de l'actual Dagoll-Dagom. Vistes les inexactituds sobre els orígens del grup, que en cap cas van iniciar ells, ens vàrem veure obligats a exercir el dret de rèplica, ja que també ens sembla que hi va desconsideracions envers altres grups i persones de l'època.

______________________________________________
Bon dia, voldríem acollir-nos al dret de rèplica d’una informació que s’ha donat aquest matí des del programa El matí de Catalunya ràdio de l’estiu, que ens sembla inexacta.

En l'entrevista als actuals gestors del grup de teatre Dagoll-Dagom
(Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i un tercer que no hem identificat) han explicat una versió dels orígens del grup que no s’ajusta a la realitat, fet comprensible ja que cap d'ells va formar part dels inicis del grup.

En primer lloc, el grup no va ser format per uns suposats estudiants universitaris que es prenien el teatre de manera secundària, com han exposat, sinó que va ser fundat per Joan Ollé (director de teatre), Marta Mas (Teatre Experimental Català, Grup de Teatre de l’Orfeó de Sants, que després sí que es va allunyar dels escenaris; Lluís Vidal Prats (músic, autor de diverses bandes de so), i Quico Romeu (actor, autor i director; entre altres tasques relacionades amb el teatre).

Cal destacar que quan Anna Rosa va ser contractada per Dagoll-Dagom, durant l’espectacle No Hablaré en Clase, Araceli Bruch, (impulsora de diversos grups de teatre de caire feminista dels anys 70 i 80), Pepe Rubianes, conegut de tothom, Josep Parramón que s’ha dedicat al teatre tota la vida, etc... ja en formaven part.  Per tant, de “grupet d’universitaris amb aficions teatrals”, res. En tot cas gent jove que encara no havíem gastat part de la seva vida als escenaris.

En segon lloc, cal recordar que No Hablaré en Clase, espectacle que van heretar Joan Lluís, Anna Rosa i Miquel Periel era el tercer espectacle del grup, no el primer com ells han citat. El primer espectacle com a Dagoll-Dagom va ser sobre el llibre de poemes de Rafael Alberti Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos, l’any 1974. El segon, l’any 1975, va ser Nocturn per acordió, sobre poemes de Salvat Papasseit. Cal remarcar que per a aquest espectacle van fer expressament algunes  músiques Ramon Muntaner i Lluís Llach, i que en el repartiment hi havia Carme Callol, actriu i Rosa Vergés, que va encarar la seva vida professional cap al cinema.

Pel que fa a l'afirmació que en aquell moment pràcticament no existien grups de teatre, afirmació agosarada, caldria recordar que el mateix Joan Lluís provenia dels Lluïsos de Gràcia, aleshores molt actiu i amb un repertori que ratllava la professionalitat. Només a Barcelona es podrien citar el TEC (Teatre Experimental Català, dirigit per J. A. Codina), el GTI (Grup de Teatre Independent del CICF, dirigit per Mario Gas), Estudis Teatral d'Horta (dirigit per Just Segarra i Pep Montanyès), L'Òliba (Francesc Nel·lo), El Camaleó (dirigit per Jordi Teixidor), els Putxinel·lis Claca, Els Comediants, el grup Jocs a la Sorra, Els Joglars i altres que no recordem, a ben segur.

Creiem que caldria corregir aquesta informació ja que no només afecta una anècdota personal, sinó també a altres “teatreros”, alguns dels quals es va quedar pel camí. En realitat va ser una generació amb voluntat de servei i alegria que va apostar per un teatre “independent d’un fil”, la qual va ser clau en la normalització del panorama teatral de finals del setanta i que en certa manera encara gaudim.

Marta Mas
Quico Romeu


CONTRACTA'NS AQUÍ: http://indigentsadojo.blogspot.com.es/p/s-carregant.html